Ir a la versión castellana
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec?
Si no el veus,
doble click...click2 (1K)
Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768
Versió per a imprimir
Ja publicat
L'EUCARISTIA

dels pans i dels peixos

Acompanyats de...

Doble click per a anar al site original: www.faithandreason.org/ab_jdcrossan.htm

John Dominic Crossan
Catacumbes de Sant Calixt

A les parets de les catacumbes romanes trobem proves de l'existència d'aquesta eucaristia

Richard Hiers y Charles Kennedy, por ejemplo, han demostrado que "en las pinturas de las paredes de las primeras catacumbas cristianas de Roma, datables aproximadamente a finales del siglo II d.C., es típica la presencia de siete u once figuras masculinas -presumiblemente los apóstoles-, sentadas a la mesa, compartiendo dos peces y cinco hogazas de pan ...

I també a les inscripcions funeràries

[y] a menudo aparecen también dos peces junto a cinco hogazas de pan en los primeros relieves e inscripciones funerarias cristianas" (pp. 21-23).

La conclusió que en podem treure és:

Según estos autores, es casi seguro "que o bien para el propio Jesús o bien, en fecha muy temprana, probablemente ya para los cristianos judíos, el convite de los panes y los peces del que hablan los evangelios suponía una anticipación de la Eucaristía, cuando no una participación epifánica en la vida beata y la comensalía propia del Reino de Dios"

I, per una altra part, també ens diuen (K.M. Irwin) que:

No se conoce ningún caso de representación de escenas de la Última Cena en las manifestaciones artísticas de las catacumbas ni en los sarcófagos

John Dominic Crossan, després de recordar-nos aquestes informacións, continua dient-nos que segons la seva opinió

...a la muerte de Jesús se habrían desarrollado dos tradiciones distintas -una la de los panes y los peces, y otra la del pan y el vino-, que habrían ritualizado simbólicamente la comensalía abierta practicada mientras vivió.

I ens deixa amb dos interrogants.

El primer:

Tal división posiblemente representara respectivamente un desarrollo propio del cristianismo judío y otro propio del cristianismo gentil.

El segon:

Cabría preguntarse, sin embargo,

si los panes y los peces
que se dan a la multitud hambrienta
y las numerosas sobras recogidas

suponen una ritualización mejor de la vida de Jesús

que la del pan y el vino
ofrecidos a los creyentes,
en la que la abundancia resulta un dato totalmente irrelevante.

Aquesta eucaristia de Els pans i els peixos la trobem a quatre narrracions evangèliques

Ens podem preguntar si, a través d'aquestes narracions, podem arribar a afirmar l'existència

...de unas tradiciones muy antiguas acerca de un banquete de la Resurrección perfectamente ritualizado, a base de pan y pescado, en el que participan Jesús y la comunidad de creyentes (presencia eucarística del Señor Resucitado en medio de su comunidad)

Els pans i els peixos a Lc 24

A Lc 24 l'eucaristia de Els pans i els peixos queda dividida en dues escenes:

I per què
Emaús?

Si vols veure el text...

Conclusió d'en John Dominic Crossan:

Aunque el pez asado se haya convertido en una demostración ingenuamente física de la realidasd del resucitado, por fuerza -antes de Lc 24, 13-43- tuvo que existir originalmente una eucaristía de Los panes y los peces, que Lucas dividió en dos secciones, y a partir de ella creó una Eucaristía de la presencia del Resucitado por medio del pan y una evidencia de la materialidad del Resucitado por medio del pez

Els pans i els peixos a Mc 6 i a Jn 6

Aquestes dues versions de l'eucaristia de Els pans i els peixos de Mc 6 i de Jn 6 (la coneguda com "multiplicació dels pans") depenen d'una font comuna (la col·lecció de miracles, que podem trobar incorporada als evangelis de Marc i de Joan). Les dues versions coincideixen, de manera sorprenent, en el procés de l'acció, tot mantenint divergències a l'hora de concretar. Veiem-ho.

Si vols veure el text...

Els pans i els peixos a Jn 21, 9. 12-13

En primer lloc ens cal separar aquesta escena de l'anterior, la de la pesca extraordinària (versets 1-8), que és el text paral·lel de Lc 5, 4-11 ("originalmente no tenían nada que ver uno con otro").

Lc 5, 6 I, bon punt ho hagueren fet, agafaren una quantitat tan gran de peixos, que les xarxes se'ls esquinçaven
¿No pots llegir
el text grec?
kai. tou/to poih,santej sune,kleisan plh/qoj ivcqu,wn polu,( dierrh,sseto de. ta. di,ktua auvtw/nÅ
Jn 21, 6 Ell els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.» Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia.
o` de. ei=pen auvtoi/j( Ba,lete eivj ta. dexia. me,rh tou/ ploi,ou to. di,ktuon( kai. eu`rh,seteÅ e;balon ou=n( kai. ouvke,ti auvto. e`lku,sai i;scuon avpo. tou/ plh,qouj tw/n ivcqu,wnÅ
Jn 21, 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.
oi` de. a;lloi maqhtai. tw/| ploiari,w| h=lqon( ouv ga.r h=san makra.n avpo. th/j gh/j avlla. w`j avpo. phcw/n diakosi,wn( su,rontej to. di,ktuon tw/n ivcqu,wnÅ
Jn 21, 10 Jesús els diu: Porteu peixos dels que acabeu de pescar.
le,gei auvtoi/j o` VIhsou/j( VEne,gkate avpo. tw/n ovyari,wn w-n evpia,sate nu/nÅ
Jn 21, 11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar.
avne,bh ou=n Si,mwn Pe,troj kai. ei[lkusen to. di,ktuon eivj th.n gh/n mesto.n ivcqu,wn mega,lwn e`kato.n penth,konta triw/n\ kai. tosou,twn o;ntwn ouvk evsci,sqh to. di,ktuonÅ
Jn 21, 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi.
w`j ou=n avpe,bhsan eivj th.n gh/n ble,pousin avnqrakia.n keime,nhn kai. ovya,rion evpikei,menon kai. a;rtonÅ
Jn 21, 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
e;rcetai VIhsou/j kai. lamba,nei to.n a;rton kai. di,dwsin auvtoi/j( kai. to. ovya,rion o`moi,wjÅ

Si vols veure el text...

Darrera d'aquest esmorzar matinal, a la riba del llac de Tiberíades, podem arribar a copsar una antiga tradició sobre un banquet ja ritualitzat de la comunitat de creients, com declaració explícita de la presència entre els seus seguidors de Jesús ressuscitat.

Les quatre "accions" d'una eucaristia

Mc 6, 41 Mc 14, 22 Lc 22, 19 Lc 24,30 Jn 6, 11 Jn 21, 13
Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre Prendre
labw.n labw.n labw.n labw.n e;laben lamba,nei
Beneir Beneir Donar gràcies Beneir Donar gràcies
euvlo,ghsen euvlogh,saj euvcaristh,saj euvlo,ghsen euvcaristh,saj
Partir Partir Partir Partir
kate,klasen e;klasen e;klasen kla,saj
Donar Donar Donar Donar Donar Donar
evdi,dou e;dwken e;dwken evpedi,dou die,dwken di,dwsin

Recordem, com ens aconsella J.D. Crossan, el que diuen els antropòlegs:

En todas las sociedades, desde las más simples a las más complejas, la comida constituye la forma primaria de iniciar y mantener las relaciones humanas... Cuando los antropólogos descubren dónde, cuándo y con quién se come, prácticamente ya pueden deducir cuáles son las relaciones existentes entre los miembros de esa sociedad

Peter Farb y George Armelagos
Consumming Passions:
The Anthropology of Eating

Pag. 4 y 211

Què ens diuen els quatre verbs "prendre, beneir, partir, donar"?

Indican, ante todo, un proceso de participación igualitaria en virtud del cual el alimento, sea cual sea, se reparte a todos por igual.

Indican también una cosa más importante: los dos primeros verbos (tomar y bendecir, sobre todo el segundo) reflejan las acciones del amo; y los dos últimos (partir y dar, sobre todo el segundo) reflejan las acciones del criado. Jesús, que es el amo y el anfitrión, ejecuta, sin embargo, el papel del siervo, y todos los convidados comparten la misma comida en pie de igualdad.

Y un tercer paso. Jesús, en una sociedad en que las mujeres eran las encargadas de preparar y servir la comida a la familia, adopta, no sólo el papel de servidor, sino también el de la mujer, el de cualquier ama de casa.

Agraint la companyia d'en John Dominic Crossan

Pròxim capítol

La comensalia oberta
de Jesús i els seus

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
26 Novembre 2006
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Mc 6,33-44
33 Però els veieren marxar kai. ei=don auvtou.j u`pa,gontaj
i molts ho van saber;
de totes les poblacions van córrer a peu fins allà
i van arribar-hi abans que ells.
kai. evpe,gnwsan polloi,
kai. pezh/| avpo. pasw/n tw/n po,lewn sune,dramon evkei/
kai. proh/lqon auvtou,jÅ
34 Quan desembarcà, kai. evxelqw.n
veié una gran gentada
i se'n compadí,
perquè eren com ovelles sense pastor;
i es posà a instruir-los llargament.
ei=den polu.n o;clon
kai. evsplagcni,sqh evpV auvtou.j(
o[ti h=san w`j pro,bata mh. e;conta poime,na(
kai. h;rxato dida,skein auvtou.j polla,Å
35 Quan ja s'havia fet tard, Kai. h;dh w[raj pollh/j genome,nhj
els deixebles s'acostaren a dir-li:
Aquest lloc és despoblat
i ja s'ha fet tard.
proselqo,ntej auvtw/| oi` maqhtai. auvtou/ e;legon
o[ti :Erhmo,j evstin o` to,poj
kai. h;dh w[ra pollh,\
36 Acomiada la gent, avpo,luson auvtou,j(
i que vagin a les cases
i als pobles del voltant
a comprar alguna cosa
per a menjar.
i[na avpelqo,ntej eivj tou.j ku,klw| avgrou.j
kai. kw,maj
avgora,swsin e`autoi/j ti,
fa,gwsinÅ
37 Però Jesús els respongué: o` de. avpokriqei.j ei=pen auvtoi/j(
Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
Hauríem d'anar a comprar
dos-cents denaris de pa
per a donar-los menjar!
Do,te auvtoi/j u`mei/j fagei/nÅ
kai. le,gousin auvtw/|(
VApelqo,ntej avgora,swmen
dhnari,wn diakosi,wn a;rtouj
kai. dw,somen auvtoi/j fagei/nÈ
38 Jesús els pregunta: o` de. le,gei auvtoi/j(
Quants pans teniu?
Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
Cinc pans i dos peixos.
Po,souj a;rtouj e;ceteÈ
u`pa,gete i;deteÅ
kai. gno,ntej le,gousin(
Pe,nte( kai. du,o ivcqu,ajÅ
39 Llavors els va manar kai. evpe,taxen auvtoi/j
que fessin seure tothom
en colles
a l'herba verda.
avnakli/nai pa,ntaj
sumpo,sia sumpo,sia
evpi. tw/| clwrw/| co,rtw|Å
40 La gent s'assegué kai. avne,pesan
en grups
de cent
i de cinquanta.
prasiai. prasiai.
kata. e`kato.n
kai. kata. penth,kontaÅ
41 Jesús prengué kai. labw.n
els cinc pans i els dos peixos,
alçà els ulls al cel,
digué la benedicció,
partí els pans
i en donava als seus deixebles
perquè els servissin a la gent.
També va repartir els dos peixos a tothom.
tou.j pe,nte a;rtouj kai. tou.j du,o ivcqu,aj
avnable,yaj eivj to.n ouvrano.n
euvlo,ghsen
kai. kate,klasen tou.j a;rtouj
kai. evdi,dou toi/j maqhtai/j Îauvtou/Ð br>i[na paratiqw/sin auvtoi/j(
kai. tou.j du,o ivcqu,aj evme,risen pa/sinÅ
42 Tots en van menjar kai. e;fagon pa,ntej
i quedaren saciats. kai. evcorta,sqhsan(


Tornar al text
Jn 6,1-13
1 Després d'això, Meta. tau/ta
Jesús se'n va anar
a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades.
avph/lqen o` VIhsou/j
pe,ran th/j qala,sshj th/j Galilai,aj th/j Tiberia,dojÅ
2 El seguia molta gent, hvkolou,qei de. auvtw/| o;cloj polu,j(
perquè veien els senyals prodigiosos
que feia amb els malalts.
o[ti evqew,roun ta. shmei/a
a] evpoi,ei evpi. tw/n avsqenou,ntwnÅ
3 Jesús pujà a la muntanya avnh/lqen de. eivj to. o;roj VIhsou/j
i s'hi assegué
amb els seus deixebles.
kai. evkei/ evka,qhto
meta. tw/n maqhtw/n auvtou/Å
4 Era a prop la Pasqua, h=n de. evggu.j to. pa,sca(
la festa dels jueus. h` e`orth. tw/n VIoudai,wnÅ
5 Llavors Jesús alçà els ulls evpa,raj ou=n tou.j ovfqalmou.j o` VIhsou/j
i, en veure la gran gentada
que arribava al lloc on era,
digué a Felip:
On comprarem pa
perquè puguin menjar tots aquests?
kai. qeasa,menoj o[ti polu.j o;cloj
e;rcetai pro.j auvto.n
le,gei pro.j Fi,lippon(
Po,qen avgora,swmen a;rtouj
i[na fa,gwsin ou-toiÈ
6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, tou/to de. e;legen peira,zwn auvto,n\
perquè ja sabia què volia fer. auvto.j ga.r h;|dei ti, e;mellen poiei/nÅ
7 Felip li va respondre: avpekri,qh auvtw/| Îo`Ð Fi,lippoj(
Dos-cents denaris de pa
no els bastarien
perquè cadascun prengués tan sols un mos
Diakosi,wn dhnari,wn a;rtoi
ouvk avrkou/sin auvtoi/j
i[na e[kastoj bracu, ÎtiÐ la,bh|Å
8 Li diu un dels seus deixebles, le,gei auvtw/| ei-j evk tw/n maqhtw/n auvtou/(
Andreu, el germà de Simó Pere, VAndre,aj o` avdelfo.j Si,mwnoj Pe,trou(
9 Aquí hi ha un noiet :Estin paida,rion w-de tosou,toujÈ
que té cinc pans d'ordi i dos peixos;
però què és això per a tanta gent?
o]j e;cei pe,nte a;rtouj kriqi,nouj kai. du,o ovya,ria\
avlla. tau/ta ti, evstin eivj tosou,toujÈ
10 Jesús digué: ei=pen o` VIhsou/j(
Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba
i s'hi assegueren;
només d'homes, eren uns cinc mil.
Poih,sate tou.j avnqrw,pouj avnapesei/nÅ
h=n de. co,rtoj polu.j evn tw/| to,pw|Å
avne,pesan
ou=n oi` a;ndrej to.n avriqmo.n w`j pentakisci,lioiÅ
11 Llavors Jesús prengué els pans, e;laben ou=n tou.j a;rtouj o` VIhsou/j
digué l'acció de gràcies
i els repartí a la gent asseguda,
i igualment repartí el peix.
tant com en volgueren.
kai. euvcaristh,saj
die,dwken toi/j avnakeime,noij
o`moi,wj kai. evk tw/n ovyari,wn
o[son h;qelonÅ
12 Quan tothom va quedar satisfet, w`j de. evneplh,sqhsan(
va dir als seus deixebles:
Recolliu els bocins que han sobrat,
perquè no es perdi res.
le,gei toi/j maqhtai/j auvtou/(
Sunaga,gete ta. perisseu,santa kla,smata(
i[na mh, ti avpo,lhtaiÅ
13 Ells els van recollir sunh,gagon ou=n
i ompliren dotze cistelles de bocins
d'aquells cinc pans d'ordi:
eren les sobres després d'haver menjat.
kai. evge,misan dw,deka kofi,nouj klasma,twn
evk tw/n pe,nte a;rtwn tw/n kriqi,nwn
a] evperi,sseusan toi/j bebrwko,sinÅ


Tornar al text
Lc 24, 30-31
30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, kai. evge,neto evn tw/| katakliqh/nai auvto.n metV auvtw/n
prengué el pa,
digué la benedicció,
el partí
i els el donava.
labw.n to.n a;rton
euvlo,ghsen
kai. kla,saj
evpedi,dou auvtoi/j\
31 Llavors se'ls obriren els ulls auvtw/n de. dihnoi,cqhsan oi` ovfqalmoi.
i el van reconèixer,
però ell desaparegué del seu davant.
kai. evpe,gnwsan auvto,n\
kai. auvto.j a;fantoj evge,neto avpV auvtw/nÅ
Lc 24, 42-43
42 Llavors li van donar oi` de. evpe,dwkan auvtw/|
un tros de peix a la brasa. ivcqu,oj ovptou/ me,roj\
43 El prengué kai. labw.n
i se'l va menjar davant d'ells. evnw,pion auvtw/n e;fagenÅ


Tornar al text
Jn 21, 9. 12-13
9 Quan baixaren a terra, w`j ou=n avpe,bhsan eivj th.n gh/n
veieren unes brases preparades
i peix al damunt
i pa.
ble,pousin avnqrakia.n keime,nhn
kai. ovya,rion evpikei,menon
kai. a;rtonÅ
12 Jesús els digué: le,gei auvtoi/j o` VIhsou/j(
Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li
¿Qui ets tu?
perquè sabien que era el Senyor.
Deu/te avristh,sateÅ
ouvdei.j de. evto,lma tw/n maqhtw/n evxeta,sai auvto,n(
Su. ti,j ei=È
eivdo,tej o[ti o` ku,rio,j evstinÅ
13 Jesús s'acostà, e;rcetai VIhsou/j
prengué el pa
i els el donava.
Igualment va fer amb el peix.
kai. lamba,nei to.n a;rton
kai. di,dwsin auvtoi/j(
kai. to. ovya,rion o`moi,wjÅ


Tornar al text

I per què "Emaús"?

Por aquel mismo tiempo Cesar [Vespasiano] envió una carta a Baso [Lucilio Baso, que había sido enviado como legado a Judea y que había recibido el ejército de manos de Cereal Vetiliano] y a Laberio Máximo que era el procurador, con la orden de arrendar todo el territorio judío. No fundó allí ninguna ciudad, sino conservó esta región como propiedad personal. Solamente concedió a ochocientos veteranos del ejército una zona para establecerse en ella, llamada Emaús, a treinta estadios de Jerusalén. Por otra parte, impuso a los judíos, en cualquier sitio donde estuvieran, un impuesto de dos dracmas cada uno que ordenó entregarlo todos los años en el Capitolio, como antes lo habían hecho en el Templo de Jerusalén. Ésta era la situación de los judíos en aquel momento.

Flavio Josefo
La guerra de los Judíos
Libro VII, § 216

Em sembla que sense aquest text d'en Flavi Josep no s'arriba a entendre l'evangeli de Lluc. Però això ja ho intentarem veure-ho un altre dia.



Tornar al text