Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec? |
Si no el veus,
doble click... ![]() |
Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768 |
Versió per a imprimir |
Ja publicat | L'EUCARISTIAdels pans i dels peixos |
La conclusió que en podem treure és:
Según estos autores, es casi seguro "que o bien para el propio Jesús o bien, en fecha muy temprana, probablemente ya para los cristianos judíos, el convite de los panes y los peces del que hablan los evangelios suponía una anticipación de la Eucaristía, cuando no una participación epifánica en la vida beata y la comensalía propia del Reino de Dios"
I, per una altra part, també ens diuen (K.M. Irwin) que:
No se conoce ningún caso de representación de escenas de la Última Cena en las manifestaciones artísticas de las catacumbas ni en los sarcófagos
John Dominic Crossan, després de recordar-nos aquestes informacións, continua dient-nos que segons la seva opinió
...a la muerte de Jesús se habrían desarrollado dos tradiciones distintas -una la de los panes y los peces, y otra la del pan y el vino-, que habrían ritualizado simbólicamente la comensalía abierta practicada mientras vivió.
I ens deixa amb dos interrogants.
El primer:
Tal división posiblemente representara respectivamente un desarrollo propio del cristianismo judío y otro propio del cristianismo gentil.
El segon:
Cabría preguntarse, sin embargo,
si los panes y los peces
que se dan a la multitud hambrienta
y las numerosas sobras recogidas
suponen una ritualización mejor de la vida de Jesús
que la del pan y el vino
ofrecidos a los creyentes,
en la que la abundancia resulta un dato totalmente irrelevante.
Aquesta eucaristia de Els pans i els peixos la trobem a quatre narrracions evangèliques
Mc 8,1-10 és una versió secundària del mateix Marc (a qui li agradaven els "dobletes") i Mateu (14, 14-21) ja sabem que segueix a Mc.
Ens podem preguntar si, a través d'aquestes narracions, podem arribar a afirmar l'existència
...de unas tradiciones muy antiguas acerca de un banquete de la Resurrección perfectamente ritualizado, a base de pan y pescado, en el que participan Jesús y la comunidad de creyentes (presencia eucarística del Señor Resucitado en medio de su comunidad)
A Lc 24 l'eucaristia de Els pans i els peixos queda dividida en dues escenes:
Conclusió d'en John Dominic Crossan:
Aunque el pez asado se haya convertido en una demostración ingenuamente física de la realidasd del resucitado, por fuerza -antes de Lc 24, 13-43- tuvo que existir originalmente una eucaristía de Los panes y los peces, que Lucas dividió en dos secciones, y a partir de ella creó una Eucaristía de la presencia del Resucitado por medio del pan y una evidencia de la materialidad del Resucitado por medio del pez
Aquestes dues versions de l'eucaristia de Els pans i els peixos de Mc 6 i de Jn 6 (la coneguda com "multiplicació dels pans") depenen d'una font comuna (la col·lecció de miracles, que podem trobar incorporada als evangelis de Marc i de Joan). Les dues versions coincideixen, de manera sorprenent, en el procés de l'acció, tot mantenint divergències a l'hora de concretar. Veiem-ho.
En primer lloc ens cal separar aquesta escena de l'anterior, la de la pesca extraordinària (versets 1-8), que és el text paral·lel de Lc 5, 4-11 ("originalmente no tenían nada que ver uno con otro").
Lc 5, 6 | I, bon punt ho hagueren fet, agafaren una quantitat tan gran de peixos, que les xarxes se'ls esquinçaven |
¿No pots llegir
el text grec? |
kai. tou/to poih,santej sune,kleisan plh/qoj ivcqu,wn polu,( dierrh,sseto de. ta. di,ktua auvtw/nÅ |
Jn 21, 6 | Ell els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.» Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. |
o` de. ei=pen auvtoi/j( Ba,lete eivj ta. dexia. me,rh tou/ ploi,ou to. di,ktuon( kai. eu`rh,seteÅ e;balon ou=n( kai. ouvke,ti auvto. e`lku,sai i;scuon avpo. tou/ plh,qouj tw/n ivcqu,wnÅ | |
Jn 21, 8 | Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. |
oi` de. a;lloi maqhtai. tw/| ploiari,w| h=lqon( ouv ga.r h=san makra.n avpo. th/j gh/j avlla. w`j avpo. phcw/n diakosi,wn( su,rontej to. di,ktuon tw/n ivcqu,wnÅ | |
Jn 21, 10 | Jesús els diu: Porteu peixos dels que acabeu de pescar. |
le,gei auvtoi/j o` VIhsou/j( VEne,gkate avpo. tw/n ovyari,wn w-n evpia,sate nu/nÅ | |
Jn 21, 11 | Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. |
avne,bh ou=n Si,mwn Pe,troj kai. ei[lkusen to. di,ktuon eivj th.n gh/n mesto.n ivcqu,wn mega,lwn e`kato.n penth,konta triw/n\ kai. tosou,twn o;ntwn ouvk evsci,sqh to. di,ktuonÅ | |
Jn 21, 9 | Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. |
w`j ou=n avpe,bhsan eivj th.n gh/n ble,pousin avnqrakia.n keime,nhn kai. ovya,rion evpikei,menon kai. a;rtonÅ | |
Jn 21, 13 | Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. |
e;rcetai VIhsou/j kai. lamba,nei to.n a;rton kai. di,dwsin auvtoi/j( kai. to. ovya,rion o`moi,wjÅ |
Darrera d'aquest esmorzar matinal, a la riba del llac de Tiberíades, podem arribar a copsar una antiga tradició sobre un banquet ja ritualitzat de la comunitat de creients, com declaració explícita de la presència entre els seus seguidors de Jesús ressuscitat.
Mc 6, 41 | Mc 14, 22 | Lc 22, 19 | Lc 24,30 | Jn 6, 11 | Jn 21, 13 |
Prendre | Prendre | Prendre | Prendre | Prendre | Prendre |
labw.n | labw.n | labw.n | labw.n | e;laben | lamba,nei |
Beneir | Beneir | Donar gràcies | Beneir | Donar gràcies | |
euvlo,ghsen | euvlogh,saj | euvcaristh,saj | euvlo,ghsen | euvcaristh,saj | |
Partir | Partir | Partir | Partir | ||
kate,klasen | e;klasen | e;klasen | kla,saj | ||
Donar | Donar | Donar | Donar | Donar | Donar |
evdi,dou | e;dwken | e;dwken | evpedi,dou | die,dwken | di,dwsin |
Recordem, com ens aconsella J.D. Crossan, el que diuen els antropòlegs:
En todas las sociedades, desde las más simples a las más complejas, la comida constituye la forma primaria de iniciar y mantener las relaciones humanas... Cuando los antropólogos descubren dónde, cuándo y con quién se come, prácticamente ya pueden deducir cuáles son las relaciones existentes entre los miembros de esa sociedad
Peter Farb y George Armelagos
Consumming Passions:
The Anthropology of Eating
Pag. 4 y 211
Què ens diuen els quatre verbs "prendre, beneir, partir, donar"?
Indican, ante todo, un proceso de participación igualitaria en virtud del cual el alimento, sea cual sea, se reparte a todos por igual.
Indican también una cosa más importante: los dos primeros verbos (tomar y bendecir, sobre todo el segundo) reflejan las acciones del amo; y los dos últimos (partir y dar, sobre todo el segundo) reflejan las acciones del criado. Jesús, que es el amo y el anfitrión, ejecuta, sin embargo, el papel del siervo, y todos los convidados comparten la misma comida en pie de igualdad.
Y un tercer paso. Jesús, en una sociedad en que las mujeres eran las encargadas de preparar y servir la comida a la familia, adopta, no sólo el papel de servidor, sino también el de la mujer, el de cualquier ama de casa.
Agraint la companyia d'en John Dominic Crossan |
Pròxim capítol
|
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 26 Novembre 2006 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Mc 6,33-44 | ||
33 | Però els veieren marxar | kai. ei=don auvtou.j u`pa,gontaj |
i molts ho van saber;
de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. |
kai. evpe,gnwsan polloi,
kai. pezh/| avpo. pasw/n tw/n po,lewn sune,dramon evkei/ kai. proh/lqon auvtou,jÅ |
|
34 | Quan desembarcà, | kai. evxelqw.n |
veié una gran gentada
i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament. |
ei=den polu.n o;clon
kai. evsplagcni,sqh evpV auvtou.j( o[ti h=san w`j pro,bata mh. e;conta poime,na( kai. h;rxato dida,skein auvtou.j polla,Å |
|
35 | Quan ja s'havia fet tard, | Kai. h;dh w[raj pollh/j genome,nhj |
els deixebles s'acostaren a dir-li:
Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. |
proselqo,ntej auvtw/| oi` maqhtai. auvtou/ e;legon
o[ti :Erhmo,j evstin o` to,poj kai. h;dh w[ra pollh,\ |
|
36 | Acomiada la gent, | avpo,luson auvtou,j( |
i que vagin a les cases
i als pobles del voltant a comprar alguna cosa per a menjar. |
i[na avpelqo,ntej eivj tou.j ku,klw| avgrou.j
kai. kw,maj avgora,swsin e`autoi/j ti, fa,gwsinÅ |
|
37 | Però Jesús els respongué: | o` de. avpokriqei.j ei=pen auvtoi/j( |
Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen: Hauríem d'anar a comprar dos-cents denaris de pa per a donar-los menjar! |
Do,te auvtoi/j u`mei/j fagei/nÅ
kai. le,gousin auvtw/|( VApelqo,ntej avgora,swmen dhnari,wn diakosi,wn a;rtouj kai. dw,somen auvtoi/j fagei/nÈ |
|
38 | Jesús els pregunta: | o` de. le,gei auvtoi/j( |
Quants pans teniu?
Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: Cinc pans i dos peixos. |
Po,souj a;rtouj e;ceteÈ
u`pa,gete i;deteÅ kai. gno,ntej le,gousin( Pe,nte( kai. du,o ivcqu,ajÅ |
|
39 | Llavors els va manar | kai. evpe,taxen auvtoi/j |
que fessin seure tothom
en colles a l'herba verda. |
avnakli/nai pa,ntaj
sumpo,sia sumpo,sia evpi. tw/| clwrw/| co,rtw|Å |
|
40 | La gent s'assegué | kai. avne,pesan |
en grups
de cent i de cinquanta. |
prasiai. prasiai.
kata. e`kato.n kai. kata. penth,kontaÅ |
|
41 | Jesús prengué | kai. labw.n |
els cinc pans i els dos peixos,
alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. |
tou.j pe,nte a;rtouj kai. tou.j du,o ivcqu,aj
avnable,yaj eivj to.n ouvrano.n euvlo,ghsen kai. kate,klasen tou.j a;rtouj kai. evdi,dou toi/j maqhtai/j Îauvtou/Ð br>i[na paratiqw/sin auvtoi/j( kai. tou.j du,o ivcqu,aj evme,risen pa/sinÅ |
|
42 | Tots en van menjar | kai. e;fagon pa,ntej |
i quedaren saciats. | kai. evcorta,sqhsan( |
Jn 6,1-13 | ||
1 | Després d'això, | Meta. tau/ta |
Jesús se'n va anar
a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. |
avph/lqen o` VIhsou/j
pe,ran th/j qala,sshj th/j Galilai,aj th/j Tiberia,dojÅ |
|
2 | El seguia molta gent, | hvkolou,qei de. auvtw/| o;cloj polu,j( |
perquè veien els senyals prodigiosos
que feia amb els malalts. |
o[ti evqew,roun ta. shmei/a
a] evpoi,ei evpi. tw/n avsqenou,ntwnÅ |
|
3 | Jesús pujà a la muntanya | avnh/lqen de. eivj to. o;roj VIhsou/j |
i s'hi assegué
amb els seus deixebles. |
kai. evkei/ evka,qhto
meta. tw/n maqhtw/n auvtou/Å |
|
4 | Era a prop la Pasqua, | h=n de. evggu.j to. pa,sca( |
la festa dels jueus. | h` e`orth. tw/n VIoudai,wnÅ | |
5 | Llavors Jesús alçà els ulls | evpa,raj ou=n tou.j ovfqalmou.j o` VIhsou/j |
i, en veure la gran gentada
que arribava al lloc on era, digué a Felip: On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? |
kai. qeasa,menoj o[ti polu.j o;cloj
e;rcetai pro.j auvto.n le,gei pro.j Fi,lippon( Po,qen avgora,swmen a;rtouj i[na fa,gwsin ou-toiÈ |
|
6 | De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, | tou/to de. e;legen peira,zwn auvto,n\ |
perquè ja sabia què volia fer. | auvto.j ga.r h;|dei ti, e;mellen poiei/nÅ | |
7 | Felip li va respondre: | avpekri,qh auvtw/| Îo`Ð Fi,lippoj( |
Dos-cents denaris de pa
no els bastarien perquè cadascun prengués tan sols un mos |
Diakosi,wn dhnari,wn a;rtoi
ouvk avrkou/sin auvtoi/j i[na e[kastoj bracu, ÎtiÐ la,bh|Å |
|
8 | Li diu un dels seus deixebles, | le,gei auvtw/| ei-j evk tw/n maqhtw/n auvtou/( |
Andreu, el germà de Simó Pere, | VAndre,aj o` avdelfo.j Si,mwnoj Pe,trou( | |
9 | Aquí hi ha un noiet | :Estin paida,rion w-de tosou,toujÈ |
que té cinc pans d'ordi i dos peixos;
però què és això per a tanta gent? |
o]j e;cei pe,nte a;rtouj kriqi,nouj kai. du,o ovya,ria\
avlla. tau/ta ti, evstin eivj tosou,toujÈ |
|
10 | Jesús digué: | ei=pen o` VIhsou/j( |
Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. |
Poih,sate tou.j avnqrw,pouj avnapesei/nÅ
h=n de. co,rtoj polu.j evn tw/| to,pw|Å avne,pesan ou=n oi` a;ndrej to.n avriqmo.n w`j pentakisci,lioiÅ |
|
11 | Llavors Jesús prengué els pans, | e;laben ou=n tou.j a;rtouj o` VIhsou/j |
digué l'acció de gràcies
i els repartí a la gent asseguda, i igualment repartí el peix. tant com en volgueren. |
kai. euvcaristh,saj
die,dwken toi/j avnakeime,noij o`moi,wj kai. evk tw/n ovyari,wn o[son h;qelonÅ |
|
12 | Quan tothom va quedar satisfet, | w`j de. evneplh,sqhsan( |
va dir als seus deixebles:
Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. |
le,gei toi/j maqhtai/j auvtou/(
Sunaga,gete ta. perisseu,santa kla,smata( i[na mh, ti avpo,lhtaiÅ |
|
13 | Ells els van recollir | sunh,gagon ou=n |
i ompliren dotze cistelles de bocins
d'aquells cinc pans d'ordi: eren les sobres després d'haver menjat. |
kai. evge,misan dw,deka kofi,nouj klasma,twn
evk tw/n pe,nte a;rtwn tw/n kriqi,nwn a] evperi,sseusan toi/j bebrwko,sinÅ |
Lc 24, 30-31 | ||
30 | Quan s'hagué posat amb ells a taula, | kai. evge,neto evn tw/| katakliqh/nai auvto.n metV auvtw/n |
prengué el pa,
digué la benedicció, el partí i els el donava. |
labw.n to.n a;rton
euvlo,ghsen kai. kla,saj evpedi,dou auvtoi/j\ |
|
31 | Llavors se'ls obriren els ulls | auvtw/n de. dihnoi,cqhsan oi` ovfqalmoi. |
i el van reconèixer,
però ell desaparegué del seu davant. |
kai. evpe,gnwsan auvto,n\
kai. auvto.j a;fantoj evge,neto avpV auvtw/nÅ |
|
Lc 24, 42-43 | ||
42 | Llavors li van donar | oi` de. evpe,dwkan auvtw/| |
un tros de peix a la brasa. | ivcqu,oj ovptou/ me,roj\ | |
43 | El prengué | kai. labw.n |
i se'l va menjar davant d'ells. | evnw,pion auvtw/n e;fagenÅ |
Jn 21, 9. 12-13 | ||
9 | Quan baixaren a terra, | w`j ou=n avpe,bhsan eivj th.n gh/n |
veieren unes brases preparades
i peix al damunt i pa. |
ble,pousin avnqrakia.n keime,nhn
kai. ovya,rion evpikei,menon kai. a;rtonÅ |
|
12 | Jesús els digué: | le,gei auvtoi/j o` VIhsou/j( |
Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li ¿Qui ets tu? perquè sabien que era el Senyor. |
Deu/te avristh,sateÅ
ouvdei.j de. evto,lma tw/n maqhtw/n evxeta,sai auvto,n( Su. ti,j ei=È eivdo,tej o[ti o` ku,rio,j evstinÅ |
|
13 | Jesús s'acostà, | e;rcetai VIhsou/j |
prengué el pa
i els el donava. Igualment va fer amb el peix. |
kai. lamba,nei to.n a;rton
kai. di,dwsin auvtoi/j( kai. to. ovya,rion o`moi,wjÅ |
Por aquel mismo tiempo Cesar [Vespasiano] envió una carta a Baso [Lucilio Baso, que había sido enviado como legado a Judea y que había recibido el ejército de manos de Cereal Vetiliano] y a Laberio Máximo que era el procurador, con la orden de arrendar todo el territorio judío. No fundó allí ninguna ciudad, sino conservó esta región como propiedad personal. Solamente concedió a ochocientos veteranos del ejército una zona para establecerse en ella, llamada Emaús, a treinta estadios de Jerusalén. Por otra parte, impuso a los judíos, en cualquier sitio donde estuvieran, un impuesto de dos dracmas cada uno que ordenó entregarlo todos los años en el Capitolio, como antes lo habían hecho en el Templo de Jerusalén. Ésta era la situación de los judíos en aquel momento.
Flavio Josefo
La guerra de los Judíos
Libro VII, § 216
Em sembla que sense aquest text d'en Flavi Josep no s'arriba a entendre l'evangeli de Lluc. Però això ja ho intentarem veure-ho un altre dia.