Acompanyats de... John Dominic Crossan

A les parets de les catacumbes romanes trobem proves de l'existència d'aquesta eucaristia Richard Hiers y Charles Kennedy, por ejemplo, han demostrado que "en las pinturas de las paredes de las primeras catacumbas cristianas de Roma, datables aproximadamente a finales del siglo II d.C., es típica la presencia de siete u once figuras masculinas -presumiblemente los apóstoles-, sentadas a la mesa, compartiendo dos peces y cinco hogazas de pan ... I també a les inscripcions funeràries [y] a menudo aparecen también dos peces junto a cinco hogazas de pan en los primeros relieves e inscripciones funerarias cristianas" (pp. 21-23).

La conclusió que en podem treure és:

Según estos autores, es casi seguro "que o bien para el propio Jesús o bien, en fecha muy temprana, probablemente ya para los cristianos judíos, el convite de los panes y los peces del que hablan los evangelios suponía una anticipación de la Eucaristía, cuando no una participación epifánica en la vida beata y la comensalía propia del Reino de Dios"

I, per una altra part, també ens diuen (K.M. Irwin) que:

No se conoce ningún caso de representación de escenas de la Última Cena en las manifestaciones artísticas de las catacumbas ni en los sarcófagos

John Dominic Crossan, després de recordar-nos aquestes informacións, continua dient-nos que segons la seva opinió

...a la muerte de Jesús se habrían desarrollado dos tradiciones distintas -una la de los panes y los peces, y otra la del pan y el vino-, que habrían ritualizado simbólicamente la comensalía abierta practicada mientras vivió.

I ens deixa amb dos interrogants.

El primer:

Tal división posiblemente representara respectivamente un desarrollo propio del cristianismo judío y otro propio del cristianismo gentil.

El segon:

Cabría preguntarse, sin embargo,

Aquesta eucaristia de Els pans i els peixos la trobem a quatre narrracions evangèliques

• existeixen dues versions independentes (Mc 6,33-44 i Jn 6,1-15), situades abans de la mort de Jesús

Mc 8,1-10 és una versió secundària del mateix Marc (a qui li agradaven els "dobletes") i Mateu (14, 14-21) ja sabem que segueix a Mc.

• i altres dues versions, també independentes (Lc 24,30-31.42-43 i Jn 21,9.12-13), situades després de la mort de Jesús

Ens podem preguntar si, a través d'aquestes narracions, podem arribar a afirmar l'existència

...de unas tradiciones muy antiguas acerca de un banquete de la Resurrección perfectamente ritualizado, a base de pan y pescado, en el que participan Jesús y la comunidad de creyentes (presencia eucarística del Señor Resucitado en medio de su comunidad)

Els pans i els peixos a Lc 24

A Lc 24 l'eucaristia de Els pans i els peixos queda dividida en dues escenes:

• A la primera, Jesús s'apareix a "dos d'ells que feien camí a un poble anomenat Emaús", que el reconeixen en el transcurs d'una cena eucarística en què només es fa menció del pa.
• A la segona, quan ja han retornat a Jerusalem, mentre estan parlant amb "els onze i els seus companys", Jesús de nou s'apareix i aquesta vegada "li donaren un tros de peix a la brasa, i, prenent-lo, se'l menjà davant d'ells"

Conclusió d'en John Dominic Crossan:

Aunque el pez asado se haya convertido en una demostración ingenuamente física de la realidasd del resucitado, por fuerza -antes de Lc 24, 13-43- tuvo que existir originalmente una eucaristía de Los panes y los peces, que Lucas dividió en dos secciones, y a partir de ella creó una Eucaristía de la presencia del Resucitado por medio del pan y una evidencia de la materialidad del Resucitado por medio del pez

Els pans i els peixos a Mc 6 i a Jn 6

Aquestes dues versions de l'eucaristia de Els pans i els peixos de Mc 6 i de Jn 6 (la coneguda com "multiplicació dels pans") depenen d'una font comuna (la col·lecció de miracles, que podem trobar incorporada als evangelis de Marc i de Joan). Les dues versions coincideixen, de manera sorprenent, en el procés de l'acció, tot mantenint divergències a l'hora de concretar. Veiem-ho.

• Qui planteja la situació en què es troben?
  • els deixebles:  Se li atansaren els deixebles, i li deien  (Mc 6,35)
  • el propi Jesús:  Jesús... digué a Felip  (Jn 6,5)
• Qui proporciona el menjar?
  • els deixebles:  Quants pans teniu? Aneu a veure-ho  (Mc 6,38)
  • un noi:  Aquí hi ha un minyó que té cinc pans d'ordi  (Jn 6,10)
• Qui prepara l'escena?
• obra directa de Jesús:  Els manà que els fessin seure...  (Mc 6,39)
• Jesús per mitjà dels seus deixebles:  Jesús digue: Feu seure la gent  (Jn 6,10)
• Qui reparteix?
• Jesús per mitjà dels deixebles:  I els donava als deixebles perquè els en servisin  (Mc 6,41)
• Jesús directament:  Jesús... repartí als qui estaven asseguts  (Jn 6,11)
• Qui fa la recollida?
• una anònima tercera persona del plural:  I recolliren els bocins  (Mc 6,43)
• Jesús per mitjà dels deixebles:  Els va recollir   (Jn 6,12)

Els pans i els peixos a Jn 21, 9. 12-13

En primer lloc ens cal separar aquesta escena de l'anterior, la de la pesca extraordinària (versets 1-8), que és el text paral·lel de Lc 5, 4-11 ("originalmente no tenían nada que ver uno con otro").

• Lc 5, 4-11 i Jn 21, 1-8 utilitzen, per a referir-se a "peixos", el terme grec   ivcqu,j
• Jn 21, 9.12-13, utilitza el terme grec ovya,rion
• Els dos versets de Jn 21, 10-11 significarien el "punt de sutura": el verset 10 utilitza ovya,rion, i el verset 11 ivcqu,j
• El text joànic de la "multiplicació dels pans" (Jn 6, 9.11) utilitza el terme ovya,rion.