Ja publicat Les diverses eucaristies entre els diversos grups dels primers seguidors de Jesús Els relats de la institució en el Nou Testament L'eucaristia en La Doctrina dels Dotze Apòstols L'eucaristia de Els pans i els peixos Els dinars oberts de Jesús Esmorzars, dinars, sopars de Jesús L'eucaristia a l'evangeli de Joan Alguns textos d'en Eugen Drewermann a Dios inmediato I d'altres feien coses semblants: el banquet cultual de Mitra (en castellà) Dos testimonis del segle II: Plini el Jove, Justí

Un sermó de Primera comunión Què és el record de Jesús?

El que aquesta tarda estem fent és el que abans dèiem un "sagrament", paraula que no sé si encara avui l'ensenyen a la catequesi. He dit "aquesta tarda", el que aquesta tarda estem fent, perquè sagrament no és només el que ara estem fent, en aquesta antiga església, sinó que sagrament és tota la festa d'aquesta tarda.

Els vells catecismes ens deien que a tot sagrament hi havia com dos aspectes, com dues coses que calia tenir en compte.

• Per una part, un esdeveniment humà, una cosa corrent i normal a la vida dels homes, com és normal i corrent l'entrar a formar part d'un grup, o el que un grup celebri una festa amb un sopar, o el que un home i una dona es casin, o el que una persona afronti el darrer moment de la seva vida.

  Si no hi ha un esdeveniment humà, alguna cosa normal i corrent a la vida dels humans, no hi ha sagrament. Alguna cosa normal i corrent, com és normal i corrent l'aigua, el pa, el vi, els anells, els petons, l'oli...

• I d'altra part, els catecismes ens parlaven també d'una "gràcia", d'una força especial, d'alguna cosa que ens empenyia des de dins... que no es veu ni es pot tocar, però que podia arribar a convertir allò que era normal i corrent en quelcom distint i diferent, en quelcom d'extraordinari.

Què és en el sagrament d'aquesta tarda allò que és normal i corrent, l'esdeveniment humà normal i corrent?

És la festa d'una nena que deixa el món de la infància per a entrar d'alguna manera ja a la vida dels adults, dels grans. I aquesta festa, aquesta celebració del pas de la infància a començar a participar a la vida dels grans, sempre s'ha celebrat (no ha estat un invent del cristianisme) en els diversos pobles, continents i cultures.

Avui és la festa de la Maria, com des de fa segles ha anat estant la festa de tants nens i tantes nenes dels més variats colors, races, religions, cultures...

És la festa d'una cosa normal i corrent: deixar el món de la infància, dels infants.

Infància, infant és una paraula que ve del llatí i que significa "el que no parla", el que no té veu en el grup, a la comunitat. Avui, Maria, al proclamar davant de tots nosaltres, amb la seva veu, la "Bona Nova", ens ha donat una prova de que ja no pertany al món de la infància, dels infants.

I què és en aquest sagrament d'aquesta tarda allò que és distint, diferent, aquesta força que ens empeny des de dins? Què és aquesta "gràcia", aquest toc especial, que la Maria i els seus pares, i tots nosaltres (en la mesura que no ens considerem simples invitats sinó veritables participants a la festa) volem posar-hi?

Heu volgut que aquesta festa normal i corrent estigués presidida, inaugurada, iniciada amb aquesta celebració de la Cena del Senyor, amb aquest fer memòria de Jesús, amb el record de Jesús.

Vols, Maria, i els teus pares ho volen, i nosaltres també ho volem, que la teva vida, a partir d'ara, en el món dels adults tingui aquesta "gràcia", aquest toc especial, aquesta força que t'empenyi des de dins: el record de Jesús.

I què és això de "el record de Jesús"? Què és "recordar Jesús"? Què és "fer memòria d'ell"?

Recordar no és copiar; fer memòria d'algú no és imitar-lo, no és repetir. Recordar no és voler reviure una situació ja passada. Seria tan fàcil, si fos possible, seguir repetint les paraules de Jesús, anar copiant els seus gestos i les seves accions, parlar de Déu com Jesús ho va fer, seguir mantenint les seves esperances i els seus plantejaments polítics...Seria tan fàcil, si fos possible, viure els mateixos radicalismes de Jesús: ni pa, ni bossa, ni diners...

Maria, avui ja no ets una nena. Ja no tens que copiar, que imitar, que repetir. Avui entres en el món dels adults, dels grans, un món en el qual -com hem escoltat a la primera lectura- sempre "ens cal tornar a començar".

Ja no ets una nena, Maria. Ja, per travessar el carrer, no tens que anar de la ma de la teva mare.

I fins i tot, encara que ho volguessis, no podries "anar de la ma" de Jesús, no pots agafar la seva ma. Jesús va viure fa vint segles, i ningú de nosaltres pot tornar a repetir aquelles paraules del principi de la carta anomenada Primera de Sant Joan: "L'hem sentit, l'hem vist amb els nostres ulls, l'hem contemplat, l'hem tocat amb les nostres mans". Jesús ens queda molt lluny.

Recordar Jesús, fer memòria d'ell, és acceptar aquesta primera veritat: que Jesús ens queda molt lluny.

Com i a on pots trobar el record de Jesús?

"Recordar Jesús" és una tasca difícil, ja que la "memòria de Jesús" l'hauràs de trobar aquí, entre nosaltres, entre tots aquells els quals sents, veus, contemples, toques amb les teves mans... entre tots aquells amb els quals convius a casa, a la família, a l'escola, al barri...

És només a través de nosaltres que pots arribar a Jesús, i nosaltres a través d'altres, i aquests a través d'altres... i així fins arribar a formar una llarga cadena de testimonis. I seguint aquesta llarga cadena de testimonis arribarem a Jesús, el qual, al seu torn, també esta unit a un altre, i aquest altre a un altre..., perquè Jesús tampoc és el primer de la cadena. Ell és, en paraules del Nou Testament, el "Testimoni fidel" (Ap 1,5).

"Recordar Jesús" és una tasca difícil, perquè hauràs d'elegir entre nosaltres. Hauràs d'elegir, perquè no totes les cadenes de testimonis et portaran a tu fins a Jesús. Al llarg de la teva vida, hauràs d'anar sabent elegir els teus propis testimonis per arribar a Jesús. I en aquesta recerca, que ja et dic que és difícil, no et podràs refiar de les etiquetes: ni de l'etiquetes dels cognoms, ni de l'etiqueta de cristià, ni de l'etiqueta "d'anar a missa", ni de l'etiqueta de militant catòlic, ni de l'etiqueta de catequista, de cap etiqueta... Ni la de jesuïta.

Potser, també, "el record de Jesús" t'arribi, a més a més, entre altres testimonis, a través d'algú que no et parli, ni et vulgui parlar, ni de Déu ni de Jesús. Però, potser, sense parlar ni de Déu ni de Jesús, tindrà "el llenguatge d'una nova justícia i d'una nova veritat", un llenguatge alliberador com el de Jesús, un llenguatge que anunciï el seu Regne.

Els testimonis que tu vagis trobant, al llarg de la teva vida, són els que t'animaran a viure en aquest món dels adults, dels grans, "fent memòria de Jesús", formant part -tu també- d'aquesta llarga cadena de testimonis, a la qual també hi és Jesús de Natzaret, el qui és per molts el Testimoni fidel, aquell de qui et pots fiar.

Viure en el món dels adults "fent memòria de Jesús" és lligar-nos a una tradició, a la mateixa tradició a la qual Jesús es va sentir lligat, és com ficar-nos de cap dins un corrent, dins un riu, en el mateix corrent en el qual Jesús també s'hi va ficar; és deixar que les aigües vives se'ns emportin, ben conscients que la força de les aigües obre sempre camins nous.

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 31 maig 2007

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Catequesi eucarística Altres temes