El meu món existencial, per parlar d'aquesta manera,  havia estat profundament influït per la filosofia de Kierkegaard, Shhopenhauer i Albert Schweitzer, i, igualment, havia estat determinant la influència de Jean-Paul Sartre, rebuda en els meus anys d'estudiant.

Aquesta Església refusava als catòlics el dret a negar-se a complir el servei militar per objecció de consciència. Em vaig veure, doncs, afrontat a un dur dilema; finalment, em vaig decidir per no complir les obligacions militars

Durant un temps vaig ser professor honorari (Privatdozent) i com ja li he dit mai vaig voler accedir a una càtedra. Aquest és una altra de les particularitats de la meva vida. El meu model ha estat en Kierkegaard. Sempre m'ha agradat la seva afirmació de que no és possible convertir en una doctrina la forma de vida de Jesús. Segons això la càtedra no pot ser una categoria cristiana. Tanmateix, vaig pensat que si era professor honorari podia preocupar-me, en el marc acadèmic, de les noves qüestions sense cridar massa l'atenció. Però mai vaig voler pertànyer al cos docent.

Durant un temps, l'Església catòlica m'imposa una contradicció insuportable: puc predicar, però no ensenyar.

El fet d'assistir a conferències seves (algun cop a primera fila com a La  Sorbona) i de participar amb ell a emissions televisives (Estrasburg, 1993), li va valer al bisbe Jacques Gaillot un monitum per part del nunci apostòlic a França.