La víbria o vibra és una figura de l’imaginari col·lectiu, una bèstia fabulosa. En els textos medievals aquest nom s’empra com a sinònim de drac. Ens trobem, doncs, amb un animal fantàstic que també compta amb un cos més o menys allargassat o corpulent, resseguit d’escates marronoses o verdoses, potes acabades en urpes, ales membranoses, un o diversos caps dotats d’ulls sangonosos, una corona d’escates espinoses que li ressegueix l’esquena i una cua acabada en punxa. També, com en el cas del drac, se li atribueix un alè mortífer o, dit d’altra manera, el poder d’escopir foc per la boca.

Malgrat tot, el tret de gènere converteix la víbria en una bèstia clarament diferenciada: es pot identificar amb una femella, ja que el drac –potser pel seu conegut interès i apetit per les donzelles joves i ben plantades, siguin princeses o no– es considera del gènere masculí. Per aquesta raó, la representació de la víbria explicita la seva condició femenina en els pits més o menys prominents que destaquen en la seva figura. Les víbries que surten a diferents festes majors catalanes són de construcció relativament recent.

Corresponen a l'expansió del bestiari festiu que es produeix en els últims anys del segle xx com una necessitat de dotar les festes de continguts i generar elements identificadors de cada població. Han estat creades a partir de diferents versions d’aquesta iconografia, amb petites variacions a la forma i nombre dels pits, de les ales i de les potes. La seva funció no és únicament la dansa i l’acompanyament als seguicis: en termes festius, el seu alè pestilent l’ha convertit en una bèstia de foc, que participa en actuacions pirotècniques com els correfocs. Precisament la seva incorporació al bestiari festiu s’explica per la notable popularització de les colles de diables i grups de foc, en el si dels quals han estat creades moltes d’elles.

De la Víbria de Reus es pot dir que és una de les més joves, ja que va ser construïda l’any 2007. Malgrat tot, no va néixer per la iniciativa d’un grup de diables sinó com a mitjà d’incorporació a la festa d’una entitat ja existent: va ser creada per iniciativa de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya per celebrar el centenari del Foment Nacionalista Republicà, històrica societat del republicanisme reusenc que més endavant s'integraria a ERC quan es va crear el partit. L’escultor reusenc Manel Llauradó li va donar forma i va ser estrenada el 21 d'abril d'aquell any.

Amb el cos cobert per escates verdes i unes mamelles poc desenvolupades, criden fortament l'atenció el seu llarg coll arquejat, que li atorga una silueta característica, el seu rostre ferotge i les seves grans potes.

Participa al seguici i, com a element de foc, també als correfocs de la ciutat i als actes de la diada de Sant Jordi.