| Les mulasses són una de les bèsties de tradició més llarga dins del
costumari festiu català. Les notícies més antigues parlen ja de mulasses
a les processons de Corpus de mitjan segle xv, a Olot i Barcelona, per
exemple. Sense descartar la presència d’altres significats –vinculats a
l’omnipresència de les mules i matxos a l’àmbit domèstic, com a animals
de treball–, possiblement el seu origen es relaciona amb un dels
personatges que la tradició popular situa en el moment del naixement de
Jesús. La relació entre la mula de l’establia i les mulasses festives no
és tan estranya si pensem que, a la baixa edat mitjana, les processons
de Corpus incloïen representacions d’aquest tipus. En algun moment,
l’entremès hauria desaparegut i la mula, esdevinguda personatge popular,
continuaria com a element festiu independent. A Reus, però, la Mulassa
apareix documentada dos segles més tard, desvinculada de cap context de
representació religiosa. Des de l’any 1628, data de la primera
referència documental coneguda, ha sortit contínuament per Corpus, per
Sant Pere i a les solemnitats de la vila, sempre acompanyant els
gegants.
La figura actual va ser construïda l’any 1725, i el 1756 se li va fer
indumentària nova a partir dels vestits vells dels gegants. En algun
moment del segle xviii va anar acompanyada per una altra mulassa més
petita, fet que probablement es pot atribuir a la gran popularitat que
havia assolit.
En aquella època presentava un aspecte més ferotge que a
l’actualitat: tenia les potes més curtes per portar-la des de fora, la
boca es podia obrir i tancar, el coll es movia i s’estirava i, potser,
utilitzava pirotècnia com les mulasses d’altres poblacions. Corresponia
més aviat al model de mules guites, que a l’actualitat es conserva
únicament a Berga. Probablement ballava amb el mateix acompanyament
musical dels gegants –primer flabiol i tamborí, i a partir del segle xix
gralla i timbal–, sense una tonada específica. La part més notable de
la seva figura és el cap, ben treballat tant pel que fa a l’anatomia com
als ornaments; al voltant del coll hi porta penjat un rastre de
campanes. A diferència de les mulasses d’altres poblacions, el cos és de
grans dimensions i no està esculpit, sinó que el forma directament el
vestit sobre la carcassa. Es pot dir que, mentre el cap intenta ser una
representació fidel de l’animal, el cos defuig el retrat anatòmic i
només suggereix la figura. Sobre l’esquena penja un mantell amb l’escut
de la ciutat.
Sempre com a element municipal, la Mulassa ha arribat a inicis del segle
xxi portada des de l’interior per quatre persones i guiada des de
l’exterior per un acompanyant. Dins del seguici va darrere dels elements
de foc i davant dels nanos. Mostra un comportament força tranquil als
seguicis i processons i adopta un aire molt més alegre a les ballades al
mig de la plaça. És un dels elements més estimats per la canalla, que
sovint li toquen el coll i fan sonar les campanetes.
|
