La referència documental més antiga de gegants a Reus és del 1620. El dia de Sant Sebastià participaren, juntament amb altres balls i entremesos, al seguici que acompanyà el Consell municipal a ofici a Sant Pere. Una anotació del 1621 –que es repeteix en anys successius– al Protocol de Pòlisses i Albarans de Claveria de 1601-1644 assenyala el pagament dels seus balladors i dels músics a càrrec del municipi; un detall significatiu que indica que des del primer moment aquestes figures dansaven –«torrabadell, ballar jagans» (1622)– i comptaven amb músics propis –«Bonet, sonar gegans» (1627)–. Des d'aleshores, aquests entremesos reusencs han sortit de forma més o menys regular per Corpus i Sant Pere, a més d'altres diades com Sant Sebastià –que perdé el seu caire de festa major d'hivern a mitjan segle xviii– o, sobretot, en solemnitats cíviques i religioses, com les dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia.

També anava a càrrec del municipi el manteniment de les figures, realitzada amb major o menor cura segons els períodes. En alguns moments, al segle xviii la documentació constata l'atenció de què gaudien els gegants. En moltes ocasions hi trobem les despeses per reformes en el vestuari o pentinat, i també hi consta el gran nombre de restauracions que se'ls féu, necessàries en unes peces que sortien sovint al carrer. Podem esmentar, per exemple, la del 1725, amb motiu de les festes organitzades pel tractat de pau entre Felip de Borbó i Carles d'Àustria, en què es feren nous gegants aprofitant les testes dels vells, a més d'una mulassa i de restaurar l'àliga –que el 1721 els botiflers llençaren des de la teulada de la casa de la vila–, a càrrec de l'escultor Esteve Vila, els pintors Jaume Ferré i Josep Cabré, el perruquer Antoni Pujol i el fuster Antoni Papiol. Andreu de Bofarull descriu aquestes figures a Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días: «los primeros gigantones que hubo fueron cuatro, dos figurando a cada secso. El de menor talla empuñaba un alfange con el cual amenazaba a un culebrón que llevaba enroscado en el opuesto brazo. Iba con calzones cual en nuestros días también lo hemos visto en el que le sucedió. Su pareja era de raza negra».

El 1747, Josep Vila realitzà un nou cap per a la geganta petita i el 1756, moment en què els gegants es trobaven força deteriorats, el pintor Joan Alborna i el sastre Anton Camprubí restauraren totalment les figures aprofitant els caps menys el de la geganta petita, amb què es féu un gegantó, sense faldilles i amb les cames del portador a l'aire, figura coneguda amb el diminutiu de bitxo amb v, Vitxet, ja que duia a la mà un fuet amb què, en giravoltar, obria pas a la resta de gegants. Es feren dos gegants –guerrers moros–; dues gegantes –vestides seguint la moda de l'època– i un gegantó –o gegantona de raça negra, segons altra documentació–, aquesta darrera figura arraconada el 1774 en una nova restauració efectuada per l'escultor i fuster Josep Vila, el sastre Geroni Guitart i el perruquer Joan Campdenós.

Els gegants de Reus són portats per la Colla Gegantera de Reus, entitat formada al principi dels anys vuitanta i fundada oficialment l'1 de març del 1990.