Vegem ja el "testimoni" de Suetoni a la seva obra de VITA DUODECIM CAESARUM, en el llibre V (DIVUS CLAUDIUS)

Expulsà els jueus de Roma, perquè promovien contínuament avalots instigats per Chrestus [V, 25]

Iudaeos impulsore Chresto assidue tumultuantis Roma expulit

En el llibre següent, el VI, dedicat a Neró, trobem aquesta línia (interpolada o no, qui ho sap?):

Foren lliurats als suplicis els cristians, mena de gent d'una superstició nova i malèfica [VI, 16]

afflicti suppliciis Christiani, genus hominum superstitionis nouae ac maleficae;

Una recomanació:
Llegir tot aquest paràgraf

Fem una mica de cronologia. Claudi comença a regnar a partir del 41, succeint a Calígula, mort assassinat el 24 de gener del 41. Abans, a la tardor del 39, ordenava erigir la seva estàtua (una de Zeus amb la seva figura) en el temple de Jerusalem. Les reaccions (diplomàtiques i "de carrer") no es feien esperar.

Durant el regnat de Tiberi [la nació jueva] restà en pau. Després, havent rebut de Caius Cèsar [Calígula] l'ordre de col·locar la seva imatge en el temple, va preferir [la nació jueva] prendre les armes, però la mort de Caius aturà aquest moviment.

Sub Tiberio quies. Dein iussi a C. Caesare effigiem eius in templo locare arma potius sumpsere, quem motum Caesaris mors diremit.

Tàcit
Historia, V, 9

Deixo la paraula a Étienne Nodet, el frare dominic de l'EBAF (École Biblique et Archéologique Française) de Jerusalem:

La datació més probable del decret de Claudi és el seu primer any, és a dir, 41-42

La datation la plus probable du décret de Claude est sa première année, soit 41-42 (J. Murphy O'Connor, Corinthe, Cerf, 2004, p. 138-148).

El context evident és la decisió de Calígula d'erigir la seva estàtua al Temple, d'aquí una rebel·lió jueva universal fins a la seva mort; fins i tot Filó d'Alexandria va fer el viatge a Roma.

Le contexte évident est la décision de Caligula d'ériger sa statue au Temple, d'où une rébellion juive universelle jusqu'à sa mort; même Philon d'Alexandrie fit le voyage à Rome.

Aquest súmmum de l'horror va donar lloc a una agitació messiànica, amb una imminent i inevitable expectativa del Messies.

Ce comble de l'horreur a suscité une agitation messianisante, avec attente imminente et inévitable du Messie.

El motiu de l'expulsió d'Àquila s'ha de relacionar amb l'agitació messiànica de Roma, però no és gens segur que estigués vinculada a Jesús.

La raison de l'expulsion d'Aquila doit se rapprocher de l'agitation messianisante à Rome, mais il n'est nullement assuré qu'elle ait été liée à Jésus.

La recensió d'Étienne Nodet

L'article d'Oskar Skarsaune i Reidar Hvalvik

¿Què volia dir Suetoni en utilitzar la paraula "Chresto"?

Hi ha diverses variacions en els manuscrits: Cherestro, Chresto i fins i tot Cresto. La paraula en disputa també apareix com Christo, Cristo, xristo i xro.

• ¿Era un personatge real que vivia en aquell temps a Roma?
• ¿Es tracta d'"un grec que s'havia fet jueu i excitava disturbis a Roma?

Opinió trobada a la biblioteca de clásicos grecolatinos, "página personal" de no sé qui.

• ¿Es referia a una figura divina?

Existeixen moltes proves de què la paraula Chrestos era utilitzada per referir-se a divinitats, com Isis, Osiris, Serapis, etc.

• ¿Es referia a la figura del "Messies" dels jueus?

El messianisme no és, ni de bon tros, exclusiu dels seguidors de Jesús

• ¿Es referia a Jesús, a qui els seus adeptes podien invocar com a "Messies"?

En cap altre escrit de Suetoni es menciona a Jesús

• ¿Es referia a disturbis provocats per "cristians" a la ciutat de Roma o a picabaralles entre diversos grups de jueus?

Alguns opinen que, per un romà, era molt difícil poder distingir entre un rabí jueu i un cristià practicant. Raymond Brown i John P. Meier pensen que, ja als voltants del 64, els romans en podien fer la distinció.