PROPER CAPÍTOL

QUÈ PENSAR D'AQUESTS SUPOSATS TEXTOS
D'EN FLAVI JOSEP?

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

De l'Autobiografia

Mi familia no sólo era de raza sacerdotal, sino que era la primera de las veinticuatro clases. Soy, además, por mi madre, de estirpe real y sus antepasados fueron durante un período muy largo sumos sacerdotes y reyes... Nací de Matías, durante el primer año del reinado de Caius Cesar [Calígula, año 37/38].
Mis grandes progresos en los estudios me granjearon una fama de memoria y de inteligencia superiores. Todavía de catorce años todos me felicitaban por mi amor al estudio, y continuamente los sacerdotes y los notables de la ciudad venían a verme para aprender de mí algún que otro punto especial de nuestras leyes.
A los dieciséis años, quise tener experiencia de las diversas sectas de nuestro pueblo (fariseos, saduceos, esenios). Y, habiendo oído hablar de un tal Bannus que vivía en el desierto, contentándose para vestir con lo que le proporcionaban los árboles y para comer con lo que la tierra produce espontáneamente, usando de frecu8entes abluciones de día y de noche por amor a la pureza, me convertí en discípulo suyo.
Pasados tres años, volví a la ciudad y seguí los principios de la secta de los fariseos.
Siendo Félix procurador de la Judea, pasados los veintiséis años, tuve que ir a Roma para liberar a unos sacerdotes amigos míos, obteniendo este favor gracias a Popea, la esposa del emperador...

Flavi Josep
segons Étienne Nodet

Tot i això, presumeix de ser un adolescent superdotat, ja que als 14 anys rebia els doctors que venien a consultar-lo. La seva inalterable vanitat no és poca, però cal admetre que a les obres definitives (Les antiguitats judaiques, Contra Apion) coneix molt bé la seva religió i que sap inspirar-se en l'estil de nombroses lectures d'autors grecs, en particular Tucídides.

Nascut l'any 37, tenia uns quaranta anys quan es va publicar la Guerra dels jueus. No és probable que, havent partit del no-res a aquesta edat, hagués aconseguit el mestratge que mostra a les Antiguitats setze anys després, sobretot perquè afirma que els seus compatriotes reconeixen la seva superioritat en matèria de doctrina. Fins i tot permetent aquesta vanitat, la seva afirmació no és gratuïta, ja que hi ha molts indicis que volia proposar al judaisme de Roma un futur sota el paraigua romà; actuava com a sacerdot, mentre volia ser reconegut com a fariseu. La seva fibra religiosa era, tanmateix, molt banal i convencional, i no va tenir posteritat, mentre que l'empresa paral·lela dirigida a Judea pels savis de Yabne-Iamnia -sota el paraigua romà, però amb fortes connexions babilòniques- va donar lloc al judaisme rabínic .

Flavi Josep
segons S.G.F. Crossan

L'historiador jueu Flavi Josep, pertanyent a l'aristocràcia sacerdotal, va néixer l'any 37. Després de fer la seva aparició a Roma per defensar davant Neró a sacerdots, col·legues seus, el 64 va tornar a Palestina per convertir-se en "general" de la rebel·lió jueva a Galilea, i finalment rendir-se a Vespasià el 67. Havent vaticinat que el seu vencedor acabaria convertint-se en emperador de Roma, va ser posat en llibertat quan la seva profecia es va complir el 69. Va assistir al setge i caiguda de Jerusalem al costat de Titus, per a qui realitzava les funcions d'intèrpret, i finalment va tornar a Roma, sota la protecció de la nova dinastia dels Flavis, inaugurada per Vespasià, emperador del 69 al 79, a qui va heretar Titus (79-81), i finalment Domicià, que va regnar del 81 al 96. La seva mort va haver de tenir lloc a les acaballes del segle I.[ ...]

Mai no es pot donar per segura l'exactitud de les seves informacions [...] la relació dels fets de les quals oscil·la entre paràfrasis completament acrítiques i l'agnosticisme més corrosiu.

La qüestió no és que Josep fos prorromà i es tornés antirromà, o que fos antijueu i després es fes projueu. A la seva manera, sempre va ser prorromà i projueu alhora, sense que la seva actitud canviés en cap moment. Però el que sí que és cert és que va començar sent defensor dels romans davant dels jueus, i va acabar com a defensor dels jueus davant els romans. Per tant, en llegir les seves obres, hem d'estar atents i examinar acuradament en quin punt d'aquesta línia de canvi o d'evolució se situa cada obra en concret. (pag. 130 ss)

Flavi Josep
segons John P. Meier

El primer y mas importante "testigo" potencial de la vida y actividad de Jesús es el judío aristócrata, político, militar, renegado e historiador José ben Matías (37/38 d.C. - algo después del 100). Conocido como Flavio Josefo por el nombre de sus protectores, los emperadores Flavios (Vespasiano y sus hijos Tito y Do0miciano). La Guerra judía, comenzada en los años inmediatamente posteriores a la caída de Jerusalén en el año 70 d.C., y la mucho más exensa Antigüedades judaicas, escrita ca. 93-94. Ambas, al menos en algunas versiones, contienen pasajes en los que se menciona a Jesús. El problema está en que al menos un pasaje es, con seguridad, de creación cristiana posterior. Y surge la pregunta: ¿son también espurios los otros pasajes? (pág. 79)

Flavi Josep
segons Earl Doherty

Un jove Josep ben Maties (va néixer l'any 37 dC) va lluitar a la guerra jueva del 66-70 com a comandant a Galilea, però es va veure obligat a rendir-se al general romà Vespasià. Reconeixent la inevitabilitat del domini de Roma, es va passar a l'enemic. Va predir, correctament, que Vespasià esdevindria emperador, i fins i tot va declarar que era el compliment de les antigues profecies jueves sobre un futur governant i salvador. Va passar la resta de la seva vida a Roma com a client de la família dels Flavis. Allà, sota el nom de Flavius Josephus, va escriure les seves dues grans històries, la Guerra dels Jueus i les Antiguitats dels Jueus. Tot i que els seus compatriotes jueus desconfiaven d'ell i fins i tot el consideraven un renegat, va intentar en els seus escrits servir com a apologeta del poble jueu davant d'un públic romà i grec. Va morir un temps després de l'any 100 dC.