EL TESTIMONIUM FLAVIANUM Els suposats textos d'en Flavi Josep D'Origenes a Eusebi I ABANS D'EUSEBI? I DESPRÉS D'EUSEBI?

Un silenci demolidor: I, tanmateix, el fet sorprenent és que durant els dos primers segles (en què s'afirma que aquest passatge va existir en tots els manuscrits de les "antiguitats dels jueus"), cap comentarista cristià s'hi refereix en cap obra supervivent.

And yet, the startling fact is that during the first two centuries when such a passage is claimed to have existed in all manuscripts of the antiquities of the jews, not a single Christian commentator refers to it in any surviving work.

This includes Justin (mid 2nd century), Irenaeus and Theophilus of Antioch (late 2nd century), Tertullian and Clement of Alexandria (turn of 3rd century), Origen and Hippolytus (early 3rd century), Cyprian (mid 3rd century), Lactantius and Arnobius (late 3rd century).

Earl Doherty
Josephus on the Rocks

John P. Meier intenta justificar aquest silenci. Com s'ho fa?

El tono neutro, ambiguo o tal vez despectivo del Testimonium es probablemente la razón de que los escritores cristianos de la antigüedad (especialmente los apologetas del siglo II) pasaran en silencio sobre él; de que Orígenes se quejase de que Josefo no creía que Jesús era el Cristo, y de que algún interpolador (acaso algunos) en las postrimerías del siglo III añadiese afirmaciones cristianas (p. 91).

I afegeix a les notes:

Por eso yo no considero el silencio de los escritores cristianos de los tres primeros siglos una poderosa objección a la autenticidad (p. 108).

Un judío marginal (I)

Aquesta "justificació" suscita el següent comentari d'Earl Doherty:

John Meier ofereix una explicació qüestionable per al silenci generalitzat sobre el Testimonium abans d'Eusebi. L'argument de Meier és que els Pares cristians haurien reconegut que Flavi Josep no va acceptar Jesús com a Messies i Fill de Déu, ni creia que hagués ressuscitat d'entre els morts. El Testimonium testificava la incredulitat de Josep i, per tant, es va evitar… Amb prou feines sembla que el silenci sobre el Testimonium de tots els apologistes anteriors a Eusebi es pugui explicar d'aquesta manera.

I aquí segueixen aquestes preguntes:

Però els apologistes haurien d'haver trobat això desconcertant en un no cristià? Ells lidiaven amb la incredulitat cada dia, s'hi enfrontaven de cara, intentaven contrarestar-la i fins i tot guanyar l'oponent. L'obra principal de Justí, diàleg amb el jueu trifó, (grec-francès / castellà) va fer precisament això.

Podeu recordar

Per què els apologistes no volien
parlar de Jesús de Natzaret?

Orígenes, en el seu enfrontament amb Cels (contra celsum), no va dubtar a criticar Josep per haver atribuït la caiguda de Jerusalem al càstig de Déu als jueus per la mort de Jaume, més que per la mort de Jesús. De fet, Orígenes crida l'atenció sobre el mateix punt que Meier suggereix que els comentaristes cristians van evitar: que Josep no creia en Jesús com el Messies.

John Meier (A Marginal Jew, p.79) offers a questionable explanation for the blanket silence on the Testimonium before Eusebius. Meier's argument is that the Christian Fathers would have recognized that Josephus did not accept Jesus as Messiah and Son of God, or believe that he had risen from the dead. The Testimonium witnessed to Josephus' unbelief and was therefore avoided.

But should the apologists have found this disconcerting in a non-Christian? They dealt with unbelief every day, faced it head on, tried to counter and even win over the opponent. Justin's major work, Dialogue with the Jew Trypho, did just that.

Origen, in his confrontation with Celsus, did not hesitate to criticize Josephus for attributing the fall of Jerusalem to God's punishment on the Jews for the death of James, rather than for the death of Jesus. In fact, Origen calls attention to the very point which Meier suggests Christian commentators shied away from, that Josephus did not believe in Jesus as the Messiah.

It hardly seems that the silence on the Testimonium by all the apologists prior to Eusebius can be explained in this manner.

Earl Doherty

Segueix amb la paraula Earl doherty:

Tots aquests apologistes estan íntimament preocupats per la defensa del cristianisme contra l'hostilitat pagana, però cap d'ells es basa en el que podria haver estat l'únic exemple d'un comentari no negatiu sobre el cristianisme per part d'una persona aliena abans de la conversió de Constantí. Si una figura de la talla de Flavi Josep hagués dit les coses que conté el suposat Testimonium "autèntic", es pot creure realment que cap comentarista cristià durant més de dos segles ho considerés digne d'esment?

Els defensors d'un Testimonium original de Josep sobre Jesús han de sostenir que tots aquells prolífics escriptors cristians esmentats anteriorment, juntament amb alguns d'altres menors, estaven motivats per callar i negar la inclinació més natural a observar i abordar allò que un historiador famós havia dit sobre el fundador de la seva fe, i malgrat que, en alguns casos, estavrn disposats a citar-lo en altres qüestions.

Les seves mateixes obres també demostren que un Testimonium que podria haver estat hostil també hauria obligat a una reacció de defensa i refutació, de manera que tampoc no funciona l'afirmació que aquests escriptors van callar a causa d'una animositat percebuda cap a Jesús en els escrits de Flavi Josep.

Fins i tot, posterior a Eusebi (c. 263 - 339) és Joan Crisòstom (347- 407), el qual, bon coneixedor dels escrits de Flavi Josep i citant-los diverses vegades a les seves homilies, mai parla del Testimonium. Aquesta és l'observació de Frank Zindler:

No obstant això, Crisòstom no parla de cap testimoni de Flavi Josep sobre Jesús mateix, i menys encara sobre la qüestió del que l'historiador podria haver dit sobre l'estatus messiànic o "més que humà" de Jesús. Altres homilies de Crisòstom contenen altres apel·lacions a Flavi Josep, però cap al Testimonium.

A l'homilia 76:

Subscriu la visió cristiana ja ben establerta que Jerusalem va ser destruïda a causa de la crucifixió de Jesús. Apel·la a Flavi Josep com a prova que la destrucció va ser realment horrible, cosa que només es podia explicar amb un fet tan monstruós com el deicidi. A més, diu, no hi pot haver veritat a la fantasia que Josep era realment un creient cristià, "Perquè era alhora un jueu i un jueu decidit, molt zelós".

He subscribes to the by now well-established Christian view that Jerusalem was destroyed because of the crucifixion of Jesus. He appeals to Josephus as evidence that the destruction was indeed horrific, something that could only be explained by a deed as monstrous as deicide. Also, he says, there can be no truth to the fantasy that Josephus was actually a Christian believer, "For he was both a Jew, and a determined Jew, very zealous."

A l'homilia 13:

Aquí diu que Flavi Josep imputa la guerra destructiva a l'assassinat de Joan Baptista. En cap lloc dels textos actuals de Flavi Josep es troba una imputación semblant, que també està en contradicció amb les declaracions d'Orígenes i Eusebi segons les quals Josep va considerar la destrucció de Jerusalem com un càstig de Déu per l'assassinat de Jaume el Just, una afirmació que no es pot trobar en els textos supervivents. (Josep en realitat insinua en un moment donat que la destrucció de la guerra es va deure a l'assassinat de l'antic gran sacerdot Ananus per part dels zelotes.)

Here he says that Josephus imputes the destructive war to the murder of John the Baptist. Nowhere in the extant texts of Josephus is such an imputation to be found, one which also l'assassinat stands in contradiction to statements by Origen and Eusebius that Josephus regarded the destruction of Jerusalem as punishment by God for the murder of James the Just-an allegation, too, which cannot be found in surviving texts. (Josephus actually implies at one point that the destruction of the war was due to the Zealot's murder of the former High Priest Ananus.)

Sant Agustí, el bisbe d'Hipona (354 - 430), distanciat per anys i kilòmetres d'Eusebi.

Earl Doherty ens recorda el que Steve Mason (nascut el 1957) diu a josephus and the new testament:

Durant el segle posterior a Eusebi hi ha cinc pares de l'església, entre ells Agustí, que certament van tenir moltes ocasions per trobar-lo útil i que citen passatges de Josep, però no aquest.

Agustí va viure i treballar al nord d'Àfrica, mentre que Eusebi i Jeroni (que sí que s'hi refereixen) estaven al Llevant, de manera que la interpolació potser no va arribar a zones més occidentals fins a finals del segle V.

Tampoc es troba el Testimonium a la Biblioteca [biblioqh,kh o Murio,bibloj] (una compilació de diversos centenars de llibres antics, inclosos tractats sobre les obres de Josep) de Foci (820 - 893), dues vegades patriarca de Constantinopla en el segle IX. Frank Zindler comenta:

Atès que Foci estava molt motivat per informar de testimonis antics dels inicis del cristianisme, el seu silenci aquí argumenta fermament que ni el Testimonium ni cap variant d'aquest estava present en el manuscrit que va llegir. Això també argumenta en contra de la idea que el Testimonium va ser creat per suplantar un comentari originalment hostil en el text autèntic de Flavi Josep. Si una noticia negativa sobre un fals messies hagués estat present en el text llegit per Foci, és inconcebible que s'hagués pogut retenir de comentar-lo.

Since Photius was highly motivated to report ancient attestations to the beginnings of Christianity, his silence here argues strongly that neither the Testimonium nor any variant thereof was present in the manuscript he read. This also argues against the notion that the Testimonium was created to supplant an originally hostile comment in the authentic text of Josephus. Had a negative notice of a false messiah been present in the text read by Photius, it is inconceivable he could have restrained himself from comment thereon.

En opinió de Frank R. Zindler, en el seu llibre did jesus exist?, (veure traducció castellana),"la qüestió queda definitivament tancada si tenim en compte que encara al segle XVI, segons según Louis Gordon Rylands, un erudit anomenat Gerhard Johann Vossius (1577 - 1649) tenia un manuscrit de Flavi Josep en què faltava aquest passatge"

The question can probably be laid to rest by noting that as late as the sixteenth century, according to Rylands (did jesus ever live?), a scholar named Vossius had a manuscript of Josephus from which the passage was wanting.