Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
PER QUÈ NO VOLIEN PARLAR DE JESÚS DE NATZARET?

Itinerarti recomanat: Recordar o llegir
Van existir "cristianismes"
sense Jesús de Natzaret?

Els apologetes del segle II

Umberto Eco a
el pèndol de foucault
ens dóna
una descripció de la seva època
Si la vols veure...



En el segle II / III uns intelectuals cristians van intentar presentar als intelectuals greco-romans del seu temps la doctrina dels cristians sense parlar ni de Jesús, ni de la seva mort, ni de la seva resurrecció. Ni ¡del Regne de Déu!

Són els anomenats "apologetes". Van viure en un ambient urbà i se'ns mostren com autors dels segles XX / XXI: les paraules rebudes ja no serveixen, el Jesús presentat en els evangelis ja no pot ser presentat a una certa cultura del seu temps, una cultura que ja volia desempellegar-se de tota aquella sèrie de déus que morien i ressuscitaven.

Subratllo la frase "una certa cultura del seu temps" perquè no podem esquematitzar aquest temps (segle II / III), convirtint-lo en una cosa monolítica.

¿Com podien ells en el segle II / III ridiculitzar els mites grecs per presentar tot seguit uns altres mites ben semblants?

¿Estem nosaltres disposats en el segle XX / XXI a renunciar a les nostres narracions evangèliques de naixement, mort i resurrecció, per presentar a una certa cultura del nostre temps la nostra manera de viure en el nostre món com si Déu no existís?

A fianls de la primera meitat del segle XX, en mig de tots els horrors de la Segona Guerra Mundial i des d'una presó alemanya, un cristià, el pastor protestant Dietrich Bonhoeffer, recuperant intuïcions de segles anteriors, ens urgia a "viure amb Déu etsi Deus non daretur" (com si Déu no existís, malgrat que Déu no existís).

En aquests anys del segle XXI, un altre cristià, el jesuïta Roger Leaners, ens invita a "viure en Déu sense Déu".

¿No seguien les petjades dels apologetes?

Tacià, el Siri Atenàgores d'Atenes Teòfil d'Antioquia Anònim Minuci Felix
Discurs als grecs Súplica a favor dels cristians A Autòlic Carta a Diognet Octavi

Ens honren amb la seva presència, ocupant les cadires de la FILA 0, els per tots coneguts

José Antonio Pagola:
A mi entender, el giro que necesita el cristianismo actual, la autocorrección decisiva, consiste sencillamente en volvernos a Jesucristo, es decir, centrarnos con más verdad y más fidelidad en la persona de Jesucristo y en su proyecto del Reino de Dios.
Jon Sobrino:
Necesitamos recuperar a Jesús de Nazaret. Sin alguien como Jesús de Nazaret, no vemos fácil humanizar a este mundo, aunque aceptamos sinceramente la nube de personas, tradiciones religiosas, y no religiosas, humanizadoras, fuera del evangelio
Rafael Aguirre:
Es preciso volver a lo más radical y originario de la fe cristiana. La personalidad de Jesús, su mensaje, su impacto histórico, plantean cuestiones que a nadie deja indiferentes. Y es, por eso y con toda razón, patrimonio de la humanidad.
José Mª Castillo:
Jesús llevó a cabo la revolución más asombrosa que se ha producido en la historia de las tradiciones religiosas de la humanidad.
Leonardo Boff:
Jesús adquiere en cada época una nueva imagen. El marco definitivo de su vida y de su misterio está todavía abierto. Hoy, en la experiencia de fe de muchos cristianos de América Latina, Jesús es visto y amado como un Libertador.
José Mª Díez-Alegría, qui més d’un cop ha compartit taula a casa meva:
Finalmente pienso que la Iglesia católica en su conjunto ha traicionado a Jesús.
Joseph Moingt
La gran revolución religiosa llevada a cabo por Jesús consiste en haber abierto a los humanos otra vía de acceso a Dios distinta de lo sagrado, la vía profana de la relación con el prójimo... Se convirtió en Salvador universal por haber abierto esta vía accesible a todo ser humano.
Roger Garaudy, el crit d’un marxista:
Homes d’església, torneu-nos Jesús
Fiòdor Dostoievski i l’exigència del Gran Inquisidor
No tens dret a afegir ni una paraula més al que ja vas dir en altre temps. ¿Per què has vingut a fer-nos nosa? Perquè ens fas nosa, i ho saps molt bé. [...] ¿Per què, doncs, véns a fer-nos nosa? [...] Vés-te’n i no tornis més... ¡mai més!
Pere Casaldàliga, amb qui el novembre del 1985 vaig compartir habitació a la seva casa de Sao Felix do Araguaia
¡Creo en Jesucristo y le adoro! Le amo. Creo en este Amigo que me presentaron mis padres, la Iglesia: Dios hecho hombre.

Tacià i el seu Discurs als grecs.

tacia (12K)

Als qui vulgueu examinar a fons la nostra doctrina, jo us en faré una exposició senzilla i completa (XXX).

I Tacià en aquesta "exposició completa"

Ampliar el tema...

Atenàgores i la seva Súplica a favor dels cristians
dirigida als emperadors Marc Aureli i Còmmode

  • Es descriu a si mateix com un dels "nosaltres anomenats cristians"
  • Aquest "nosaltres" té una doctrina de la qual els profetes són testimonis
  • Als emperadors no recomana la lectura dels evangelis, sinó els llibres dels profetes
  • Parla del Pare, del Verb i de l'Esperit.
  • Malgrat que demana perdó per "exposar la nostra doctrina d'una manera tan detallada" (XI), en cap moment dels 37 capítols diu que aquest Verb o Fill s'hagi encarnat en Jesús de Natzaret ni ens diu una paraula sobre la vida del Salvador.
  • Cita frases o sentències que trobem en els evangelis, però en el text no hi ha cap referència als evangelis ni res que indiqui que són sentències provinents d'un Jesús de Natzaret, o de un mestre fundador del grup.
  • No diu res de la mort i resurrecció de Jesús, ni de sacrifici ni d'expiació.
  • La vida eterna és guanyada per una sola cosa: pel coneixement de Déu i del seu Verb

Ampliar el tema...

Teòfil d'Antioquia i el seu A Autòlic

teofilo 35K
     

  • Tot al principi de la seva obra es confessa cristià i es glorieja de portar aquest nom.
  • Ens diem cristians que pel fet que som ungits amb l'oli de Déu.
  • Malgrat aquesta confessió, no menciona mai ni a Jesús ni a Crist, i no fa cap referència a un mestre-fundador.
  • Els cristians tenen les seves doctrines de Déu a través de l'Esperit Sant.
  • Els evangelis (dels qual demostra un bo coneixement) són considerats a la par que els profetes: tots ells inspirats pel mateix esperit, l'esperit diví (3, XII).
  • Els evangelis no són un registre de les paraules i fets de Jesús.
  • Parla del Verb de Déu, que és també el seu Fill, però no parla de l'encarnació.
  • Defensa la resurrecció dels morts, però no parla de la resurrecció de Jesús, malgrat la provocació d'Autòlic: "Mostra'm un home mort que hagi ressuscitat".
  • La salvació es guanya per l'obediència als manaments de Déu.
  • No parla mai d'una mort sacrificial redemptora.

Ampliar el tema...

La Carta a Diognet

Del text es dedueix que era un personatge no cristià, culte, d'alt nivell social, "extraordinàriament interessat a instruir-se sobre la religió dels cristians" i que porta aquesta indagació amb molta "intel·ligència i cura" (I, 1)

>
  • L'autor anònim arriba a dir que en els últims temps Déu va enviar el Logos, el seu Fill, a la terra, però no proporciona cap temps, ni lloc, ni cap identitat d'aquesta encarnació.
  • El Fill revela Déu, però no és presentat com un mestre humà.
  • El nom "Jesús" no apareix mai.
  • Trobem al·lusions a una "expiació", però la descripció d'aquest acte expiatori està basada en l'Escriptura.
  • Cap detall de l'evangeli es mencionat, ni es tracta de la mort del Fill.
  • Ni es parla de la resurrecció.

Ampliar el tema...



Marc Minuci Felix i el seu Octavi

      minuci2 20K
     

"La més fascinant de totes les apologies", ens diu Earl Doherty; una defensa de la fe cristiana que ens pot deixar una mica bocabadats.

  • En aquest debat el nom de Crist o el nom de Jesús mai surten, encara que la paraula "cristià" aparegui sovint
  • No hi ha cap al·lusió al Fill o Logos
  • Al defensar la resurrecció del cos i el futur premi o càstig, no es fa cap referència a la pròpia resurrecció de Jesús
  • L'autor (un cristià) inclou la figura i elements centrals de la fe cristiana (la persona i la crucifixió de Jesús) dintre d'una lletania de ridícules calumnies, sense cap indicació -ja sigui pel llenguatge o pel to- que aquesta referència a un home crucificat ha de ser mirada d'una manera diversa a les altres acusacions
  • L'autor considera l'acusació d'adorar un home crucificat com una més de "aquestes i altres deshonestetats" que anirà refutant
  • La seva resposta a aquesta acusació és un total menyspreu sobre tots aquells que poguessin arribar a creure que un criminal crucificat, un mortal, pogués ser considerat com déu
  • No hi ha cap indici de que la creu tingui per a Minuci Fèlix un significat sagrat o necessiti una defensa en un context cristià
  • Un apologista fa afirmacions que contradiuen rotundament i fins i tot condemnen idees que estarien en el cor de les seves pròpies creences i devoció personal.
  • Reprèn els grecs per lamentar-se i adorar déus que són assassinats i arriba a ridiculitzar la idea dels déus procreant-se a si mateixos, que inclouria la idea d'un déu engendrant un fill. En un altre lloc, tracta amb menyspreu els que són prou crèdul per creure en miracles realitzats pels déus.

Ampliar el tema...

Els apologetes segons Adolf Harnack a l'essència del cristianisme (1900)
Els apologetes segons Alfredo Fierro a después de cristo (2012)

L'època dels apologetes

¿S'adona de com va ser de gran l'època entre el segon i el tercer segle després de Crist? No pels fastos de l'imperi, que ja declinava, sinó per allò que mentrestant floria a la conca de la Mediterrània.

A Roma els pretorians assassinaven els seus emperadors, i a la Mediterrània floria l'època d'Apuleu, dels misteris d'Isis, d'aquell gran rebroll d'espiritualitat que van ser el neoplatonisme, la gnosi... Temps feliços quan els cristians encara no havien pres el poder ni condemnat a mort els herètics.

Època esplèndida, habitada pel Nous, resplendent d'èxtasiss, poblada de presències, d'emanacions, dimonis i cohorts angèliques. És un saber difús, inconnex, tan antic com el món, que prové de més lluny que Pitàgores, que els bramans de l'Índia, que els hebreus, que els mags, que els gimnosofistes, que els bàrbars de l'extrem nord, que els druides de les Gàl·lies i de les illes britàniques.

Els grecs consideraven que els bàrbars ho eren perquè no sabien expressar-se, amb aquells llenguatges que a llurs orelles sonaven com lladrucs. I en canvi s'ha anat demostrant que en aquella època els bàrbars en sabien molt més que els hel·lens, i precisament perquè el seu llenguatge era impenetrable.

L'època dels Antonins... El món era ple de meravelloses correspondències, de semblances subtils, calia penetrar-hi, deixar-se penetrar, a través del somni, de l'oracle, de la màgia, que permet d'actuar sobre la natura i sobre les forces fent moure el que s'assembla amb el que s'assembla. La sapiència es fugissera, volàtil, no hi ha cap criteri per mesurar-la. Ve't ací per què el déu vencedor ha estat Hermes, inventor de totes les astúcies, déu dels encreuament i dels lladres, també artífex de l'escriptura, art de l'evasiva i de la diferència, de la navegació que porta fins a la fi de tot confí, on tot es confon en l'horitzó, de les grues per aixecar les pedres de terra, i de les armes, que canvien la vida en mort, i de les bombes d'aigua, que fan levitar la matèria pesada, de la filosofia, que crea il·lusions i enganys...

El missatger dels déus, mediador, comerciant, ignorant de la diferència entre el bé i el mal.

Umberto Eco
El pèndol de Foucault
Pàg. 250

torna2 (1K)