Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... ![]() |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
EL TESTIMONIUM FLAVIANUM
|
De fet, no ens ha arribat ni un sol text grec, llatí, eslau o altre de Flavi Josep que no hagi passat per mans d'escribes cristians o de propietaris cristians. Les nombroses gloses i notes marginals, abundants en cada manuscrit, confirmen plenament aquesta afirmació. |
És una presumpció general que el text de l'historiador jueu Flavi Josep no ens ha estat transmès en la seva integritat original, sinó que ha patit la interferència dels escribes i revisors cristians. (Robert Eisler)
I a tan gran fama entre el poble de justícia va aixecar aquest Jaume, que Flavi Josep, que va escriure les "Antiguitats dels jueus" en vint llibres, quan volia exposar la causa per la qual el poble va patir tan grans desgràcies que fins i tot el temple va ser arrasat a terra, va dir, que aquestes coses els van succeir d'acord amb la ira de Déu a conseqüència de les coses que s'havien atrevit a fer contra Jaume, el germà de Jesús, anomenat Crist.
I el meravellós és que, tot i que no va acceptar Jesús com a Crist, va donar testimoni que la justícia de Jaume era tan gran.
I diu que la gent pensava haver patit aquestes coses per culpa de Jaume.
Recorda:
Si no veus el text grec, doble click...
evpi/ tosou/ton de. die,laymen ou[toj ov VIa,kwboj evn tw/ law/| evpi. dikaiosu,nh( wvj Fla,bion VIw,shton avnagra,fanta evn ei[kosi bibli,oij th.n VIoudai?h.n avrcaiologi,an( th.n aivti,an parasth/sai boulo,menon tou/ tosau/ta peponqe,nai to.n lao.n( w`j kai. to.n nao.n kataskafh/nai( eivrhke,nai kata. th.n mh/nin Qeou/ tau/ta auvtoi/j avphntnke,nai( dia. ta. eivj VIakw,bw| to.n avdelfo.n VIhsou/ tou/ leome,nou Cristou/ u`po tou,twn tetolmhme,na\
Kai. to. Qaumasto,n evstin( o[ti to.n VIhsou/n\ h`mw/n ouv katadexa,menoj ei=nai Cristo,n( ouvde.n htton VIa,kwbw| dikaiosu,nhn evmartu,rhse tosau,thnÅ
Le,gei de. o[ti kai. o` lao.j tauvto evno,mize dia. to.n VIa,kwbon peponqe,nai
Perquè en el llibre XVIII de les seves Antiguitats dels jueus, Flavi Josep... Ara bé, aquest escriptor, tot i que no creia en Jesús com el Crist, en buscar la causa de la caiguda de Jerusalem i la destrucció del temple, mentre que hauria d'haver dit que la conspiració contra Jesús va ser la causa d'aquestes calamitats que van succeir al poble, ja que van fer morir Crist, que era profeta, diu tanmateix (encara que en contra seva) no lluny de la veritat, que aquests desastres van passar als jueus com a càstig per la mort de Jaume el Just, que era germà de Jesús, anomenat Crist, els jueus l'havien donat a mort, tot i que era un home molt distingit per la seva justícia.
...perquè el setge va començar durant el regnat de Neró i va durar fins al govern de Vespasià, el fill del qual Titus va destruir Jerusalem, a causa, com diu Flavi Josep, de Jaume el Just, germà de Jesús que s'anomenava Crist, però en realitat, segons la veritat, a causa de Jesús, el Crist de Déu.
A Hegessipus, un cristià de Palestina del segle II, sí que trobem aquesta relació "mort de Jaume / setge de Jerusalem", segons el que ens ha arribat per Eusebi de Cesarea (Hist. eccl, II, xxiii, 3ss).
Alguns opinen que Orígenes es va confondre, atribuint a Flavi Josep un comentari d'Hegessipus. Brandon ho descarta totalment: seria acusar-lo d'haver-se equivocat, per tres vegades, a dos de les seves obres, quan ell les cita bé pel seu títol i capítol.
És possible que la crítica d'Orígines motivés que un escriba cristià posterior suprimís aquest passatge.
Aquest seria el que a Antiguitats dels jueus serà el causant de la mort de Jaume
Es queixa Orígenes que Flavi Josep no hagi afirmat que Jesús era el Crist (el messies) o que afirmés que Jesús no era el Crist (el messies)?
Penso, tanmateix, que no serà gens inútil recórrer al testimoni del jueu Flavi Josep, el qual, en el llibre XVIII de les Antiguitats dels jueus, a les històries dels temps de Pilat, recorda el nostre salvador en aquests termes:
Per aquell temps vivia Jesús, un home savi, si és que se'l pot anomenar home, perquè era un faedor d'obres meravelloses, un mestre dels homes que reben la veritat amb gust. Es va guanyar molts jueus i molts grecs. Era el Messies. I a ell, havent-lo Pilat, per l'acussació dels homes de la més alta categoria entre nosaltres, condemnat a ser crucificat, no el van abandonar els que, en un primer moment, l'havien estimat. Doncs se'ls va aparèixer viu de nou al tercer dia, com els sants profetes havien predit aquestes i moltes altres coses meravelloses sobre ell. I la tribu dels cristians, així anomenada per ell, continua fins avui.
[4] Tot això està exposat en el divuitè llibre d'Antiguitats on l'autor escriu això de Joan amb les seves pròpies paraules.
[7] Això és el que diu Josep sobre Joan Baptista. En el curs de la mateixa obra parla així del nostre Salvador
Al mateix temps era Jesús, un home savi, si hem de dir-lo home. De fet, va ser l'autor d'obres meravelloses i el mestre dels homes que van rebre la veritat amb alegria: el seguien un gran nombre de jueus i grecs. [8] Era el Crist. Els principals de la nostra nació el van denunciar i va ser condemnat a la tortura de la creu per Pilat. Els qui l'havien estimat li van romandre fidels i al tercer dia se'ls va aparèixer amb vida. A més, els divins profetes havien predit aquesta meravella i moltes altres meravelles que el preocupaven. La raça de cristians que li deu el seu nom encara existeix avui dia,
[9] Quan un escriptor d'entre els mateixos jueus ens transmet d'aquella època en un dels seus escrits coses semblants sobre Joan Baptista i el nostre Salvador...
[3] Flavi Josep està d'acord amb ell (Filó) en assenyalar que les calamitats que van aclaparar a tot el poble jueu van començar en temps de Pilat i la seva empresa criminal contra el Salvador. [4] Això és el que escriu en termes adequats al segon llibre de La guerra jueva:
(L'episodi dels estendarts, 169ss)
[6] El mateix escriptor, tot seguit, explica una altra desgràcia que els va arribar en aquests termes:
(L'episodi dels diners del temple, 175ss)
[8] El mateix [Flavi Josep] ens diu que encara hi va haver moltes altres revolucions a la mateixa ciutat de Jerusalem: afegeix que a partir d'aquell moment les sedicions, guerres i calamitats de tota mena es van succeir sense interrupció tant a Jerusalem com a tota Judea, fins a l'últim setge sota Vespasià. Així és com la justícia divina venjava els crims que van cometre els jueus contra Crist.
Va ser així que Jaume va ser martiritzat. Va ser enterrat al mateix lloc prop del temple, on encara avui es pot veure el seu monument. Va donar als jueus i als grecs el veritable testimoni que Jesús és el Crist. I poc després, Vespasià els va assetjar.
Per tant, el testimoniatge d'aquests homes respecte al nostre Salvador és suficient. No obstant això, no hi ha res que ens prohibeixi aprofitar-nos, encara més abundantment, del testimoni hebreu Josep; qui, en el Llibre XVIII de les seves Antiguitats dels Jueus, escrivint les coses que pertanyien als temps de Pilat, commemora el nostre Salvador amb aquestes paraules:
En aquesta època era Jesús, un home savi, si és correcte anomenar-lo home; perquè Ell era autor d'obres meravelloses i Mestre d'aquells homes que, amb plaer, rebien la veritat. I va reunir molts dels jueus i molts dels gentils. I aquest era el Messies (Crist). I quan Pilat, a proposta dels principals homes d'entre nosaltres, li va imposar el càstig de la creu, els qui abans l'estimaven no van quedar reduïts al silenci. Perquè se'ls va aparèixer de nou, el tercer dia, viu: una cosa que, amb moltes d'altres, els profetes havien dit respecte d'ell: de manera que des de llavors, i fins ara, la raça dels cristians no ha faltat.
Vegeu sinòpticament els tres relats
en .doc en .pdf
Molts especialistes admeten la dependència dels Fets dels Apòstols de l'obra de Flavi Josep.
Si ho vols recordar...
La descripció de la comunitat de Jerusalem
Per què Emaús?
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 30 gener 2022 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)