Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
EL TESTIMONIUM FLAVIANUM
D'Orígenes a Eusebi

Què va passar durant aquests cent anys?

EL TESTIMONIUM FLAVIANUM
  1. Els suposats textos d'en Flavi Josep
  2. D'Origenes a Eusebi

De fet, no ens ha arribat ni un sol text grec, llatí, eslau o altre de Flavi Josep que no hagi passat per mans d'escribes cristians o de propietaris cristians. Les nombroses gloses i notes marginals, abundants en cada manuscrit, confirmen plenament aquesta afirmació.

És una presumpció general que el text de l'historiador jueu Flavi Josep no ens ha estat transmès en la seva integritat original, sinó que ha patit la interferència dels escribes i revisors cristians. (Robert Eisler)

D'Orígenes d'Alexandria (c. 185 - c. 254)...

Commentarium ad Matt. X. 17

I a tan gran fama entre el poble de justícia va aixecar aquest Jaume, que Flavi Josep, que va escriure les "Antiguitats dels jueus" en vint llibres, quan volia exposar la causa per la qual el poble va patir tan grans desgràcies que fins i tot el temple va ser arrasat a terra, va dir, que aquestes coses els van succeir d'acord amb la ira de Déu a conseqüència de les coses que s'havien atrevit a fer contra Jaume, el germà de Jesús, anomenat Crist.

I el meravellós és que, tot i que no va acceptar Jesús com a Crist, va donar testimoni que la justícia de Jaume era tan gran.

I diu que la gent pensava haver patit aquestes coses per culpa de Jaume.

Recorda:
Si no veus el text grec, doble click...

evpi/ tosou/ton de. die,laymen ou[toj ov VIa,kwboj evn tw/ law/| evpi. dikaiosu,nh( wvj Fla,bion VIw,shton avnagra,fanta evn ei[kosi bibli,oij th.n VIoudai?h.n avrcaiologi,an( th.n aivti,an parasth/sai boulo,menon tou/ tosau/ta peponqe,nai to.n lao.n( w`j kai. to.n nao.n kataskafh/nai( eivrhke,nai kata. th.n mh/nin Qeou/ tau/ta auvtoi/j avphntnke,nai( dia. ta. eivj VIakw,bw| to.n avdelfo.n VIhsou/ tou/ leome,nou Cristou/ u`po tou,twn tetolmhme,na\

Kai. to. Qaumasto,n evstin( o[ti to.n VIhsou/n\ h`mw/n ouv katadexa,menoj ei=nai Cristo,n( ouvde.n htton VIa,kwbw| dikaiosu,nhn evmartu,rhse tosau,thnÅ

Le,gei de. o[ti kai. o` lao.j tauvto evno,mize dia. to.n VIa,kwbon peponqe,nai

Contra Celsum I, 47

Perquè en el llibre XVIII de les seves Antiguitats dels jueus, Flavi Josep... Ara bé, aquest escriptor, tot i que no creia en Jesús com el Crist, en buscar la causa de la caiguda de Jerusalem i la destrucció del temple, mentre que hauria d'haver dit que la conspiració contra Jesús va ser la causa d'aquestes calamitats que van succeir al poble, ja que van fer morir Crist, que era profeta, diu tanmateix (encara que en contra seva) no lluny de la veritat, que aquests desastres van passar als jueus com a càstig per la mort de Jaume el Just, que era germà de Jesús, anomenat Crist, els jueus l'havien donat a mort, tot i que era un home molt distingit per la seva justícia. celsum_1_47 (13K)

Contra Celsum II, 13

...perquè el setge va començar durant el regnat de Neró i va durar fins al govern de Vespasià, el fill del qual Titus va destruir Jerusalem, a causa, com diu Flavi Josep, de Jaume el Just, germà de Jesús que s'anomenava Crist, però en realitat, segons la veritat, a causa de Jesús, el Crist de Déu. celsum_2_13 (7K)

Concretant una mica...

  • Orígenes ("el més gran i més conscienciat erudit de l'Església antiga"), no esmenta el Testimonium Flavianum, tot i que estava clarament familiaritzat amb les Antiguitats dels jueus (cita bé el títol i el capítol).
  • Orígenes ("aquest excel·lent filòleg") ens diu que la caiguda de Jerusalem a l'any 70 fou, segons Flavi Josep, el càstig diví per la mort de Jaume, a qui considerava un home ple de justícia, però a les versions que actualment tenim de les obres de Flavi Josep no hi ha res que pugui confirmar aquesta relació de causa-efecte.

A Hegessipus, un cristià de Palestina del segle II, sí que trobem aquesta relació "mort de Jaume / setge de Jerusalem", segons el que ens ha arribat per Eusebi de Cesarea (Hist. eccl, II, xxiii, 3ss).

Alguns opinen que Orígenes es va confondre, atribuint a Flavi Josep un comentari d'Hegessipus. Brandon ho descarta totalment: seria acusar-lo d'haver-se equivocat, per tres vegades, a dos de les seves obres, quan ell les cita bé pel seu títol i capítol.

És possible que la crítica d'Orígines motivés que un escriba cristià posterior suprimís aquest passatge.

  • La majoria dona per autèntic el passatge, citat diverses vegades, sobre la mort de Jaume, però són discutides les frases "el germà de Jesús" i "anomenat el Crist"
  • Flavi Josep no menciona la mort de Jaume a La Guerra dels jueus (escrita uns vint anys abans) a on atribueix la ruïna de Jerusalem a la mort del gran sacerdot Anàn (IV, 318).

Aquest seria el que a Antiguitats dels jueus serà el causant de la mort de Jaume

  • Orígenes ens diu, a dos passatges diferents, que Flavi Josep a les seves Antiguitats jueves no considerava Jesús com el Messies.

Es queixa Orígenes que Flavi Josep no hagi afirmat que Jesús era el Crist (el messies) o que afirmés que Jesús no era el Crist (el messies)?

  • Va trobar Orígenes a la seva versió d'en Flavi Josep alguna referència a Jesús?
  • Va conéixer Orígenes un text autèntic d'en Flavi Josep? Quan va començar el procés d'anar alterant el text?
  • "Sobre la no existencia, en tiempos de Orígenes, de ese texto [el referente a Jesús] parece ser convincente el argumento ex silentio" (Daniel Ruiz Bueno)

...a Eusebi de Cesarea (c. 263 - 339)

EUAGGELIKH/S APODEIXEWS
Demonstratio evangelica. III, 5, 105

Penso, tanmateix, que no serà gens inútil recórrer al testimoni del jueu Flavi Josep, el qual, en el llibre XVIII de les Antiguitats dels jueus, a les històries dels temps de Pilat, recorda el nostre salvador en aquests termes: dem_evang_3_5 (11K)

Per aquell temps vivia Jesús, un home savi, si és que se'l pot anomenar home, perquè era un faedor d'obres meravelloses, un mestre dels homes que reben la veritat amb gust. Es va guanyar molts jueus i molts grecs. Era el Messies. I a ell, havent-lo Pilat, per l'acussació dels homes de la més alta categoria entre nosaltres, condemnat a ser crucificat, no el van abandonar els que, en un primer moment, l'havien estimat. Doncs se'ls va aparèixer viu de nou al tercer dia, com els sants profetes havien predit aquestes i moltes altres coses meravelloses sobre ell. I la tribu dels cristians, així anomenada per ell, continua fins avui.

dem_evang_3_5b (20K)

EKKLHSIASTIKHS ISTOPIAS
Historia ecclesiastica, I. xi, 7

[4] Tot això està exposat en el divuitè llibre d'Antiguitats on l'autor escriu això de Joan amb les seves pròpies paraules.

[7] Això és el que diu Josep sobre Joan Baptista. En el curs de la mateixa obra parla així del nostre Salvador

Al mateix temps era Jesús, un home savi, si hem de dir-lo home. De fet, va ser l'autor d'obres meravelloses i el mestre dels homes que van rebre la veritat amb alegria: el seguien un gran nombre de jueus i grecs. [8] Era el Crist. Els principals de la nostra nació el van denunciar i va ser condemnat a la tortura de la creu per Pilat. Els qui l'havien estimat li van romandre fidels i al tercer dia se'ls va aparèixer amb vida. A més, els divins profetes havien predit aquesta meravella i moltes altres meravelles que el preocupaven. La raça de cristians que li deu el seu nom encara existeix avui dia,

[9] Quan un escriptor d'entre els mateixos jueus ens transmet d'aquella època en un dels seus escrits coses semblants sobre Joan Baptista i el nostre Salvador... hist_eccles_1_11 (41K)

Historia ecclesiastica, II. vi, 3ss

[3] Flavi Josep està d'acord amb ell (Filó) en assenyalar que les calamitats que van aclaparar a tot el poble jueu van començar en temps de Pilat i la seva empresa criminal contra el Salvador. [4] Això és el que escriu en termes adequats al segon llibre de La guerra jueva: hist_eccles_2_6 (12K)

(L'episodi dels estendarts, 169ss)

[6] El mateix escriptor, tot seguit, explica una altra desgràcia que els va arribar en aquests termes: hist_eccles_2_6b (5K)

(L'episodi dels diners del temple, 175ss)

[8] El mateix [Flavi Josep] ens diu que encara hi va haver moltes altres revolucions a la mateixa ciutat de Jerusalem: afegeix que a partir d'aquell moment les sedicions, guerres i calamitats de tota mena es van succeir sense interrupció tant a Jerusalem com a tota Judea, fins a l'últim setge sota Vespasià. Així és com la justícia divina venjava els crims que van cometre els jueus contra Crist. hist_eccles_2_6c (17K)

Historia ecclesiastica, II. xxiii

Va ser així que Jaume va ser martiritzat. Va ser enterrat al mateix lloc prop del temple, on encara avui es pot veure el seu monument. Va donar als jueus i als grecs el veritable testimoni que Jesús és el Crist. I poc després, Vespasià els va assetjar. hist_eccles_2_23 (11K)

QEOFANIA
Theophania, V. 44

Per tant, el testimoniatge d'aquests homes respecte al nostre Salvador és suficient. No obstant això, no hi ha res que ens prohibeixi aprofitar-nos, encara més abundantment, del testimoni hebreu Josep; qui, en el Llibre XVIII de les seves Antiguitats dels Jueus, escrivint les coses que pertanyien als temps de Pilat, commemora el nostre Salvador amb aquestes paraules:

En aquesta època era Jesús, un home savi, si és correcte anomenar-lo home; perquè Ell era autor d'obres meravelloses i Mestre d'aquells homes que, amb plaer, rebien la veritat. I va reunir molts dels jueus i molts dels gentils. I aquest era el Messies (Crist). I quan Pilat, a proposta dels principals homes d'entre nosaltres, li va imposar el càstig de la creu, els qui abans l'estimaven no van quedar reduïts al silenci. Perquè se'ls va aparèixer de nou, el tercer dia, viu: una cosa que, amb moltes d'altres, els profetes havien dit respecte d'ell: de manera que des de llavors, i fins ara, la raça dels cristians no ha faltat.

Concretant una mica...

  • Eusebi és el primer a citar aquest passatge de les Antiguitats cap a l'any 324, essencialment de la mateixa forma, a Demonstratio evangelica.
  • Eusebi cita tres vegades aquest "praetiosum documentum" (pretiosissima et vix aestimabilis gemma).
  • El passatge de Flavi Josep (Ant. XVIII. iii. 3), citat a Demonst. Evang. III, v, 105, a Hist. Eccl. I. xi. 6, 7, i a Theophania V, 44, es troba a tots els manuscrits que avui dia tenim d'en Flavi Josep, cap d'ells anterior al segle XI.

Vegeu sinòpticament els tres relats
en .doc     en .pdf

  • Alguns atribueixen a Eusebi la "creació" del Testimonium Flavianum

Què va passar entre Orígenes i Eusebi?

  • El Testimonium Flavianum no és mai esmentat clarament per cap autor dels segles segon i tercer (100-300), cristià o no.
  • Cap autor cristià anterior a Nicea va utilitzar les obres de Flavi Josep a les seves discussions amb els jueus (per exemple, el cas de Justí en el seu Diàleg amb Trifó)
  • Cap autor cristià dels primers segles té alguna referència clara al llibre XVIII d'Antiguitats dels jueus, a on apareix el Testimonium.
  • No existeix actualment cap manuscrit que no tingui el famós passatge del llibre XVIII.
  • Els cristians han llegit des dels principis a Flavi Josep

Molts especialistes admeten la dependència dels Fets dels Apòstols de l'obra de Flavi Josep.

Si ho vols recordar...
La descripció de la comunitat de Jerusalem
Per què Emaús?

  • A les obres d'en Flavi Josep s'han fet no només interpolacions, sinó també omissions i canvis.
  • Aquesta utilització "cristiana" va comportar un procés d'adulteració del text
  • El que Orígenes va llegir a la seva versió no pot ser el mateix que avui dia tenim a les versions.ja "cristianitzades".
  • No hi ha cap prova de l'existència del famós "Testimonium" anterior a l'època en què els escribes cristians van poder manipular els esrits anteriors.
  • Aquest poder de manipular el van rebre de diversos edictes imperials, entre ells el de l'any 449 de Teodosi i Valentinià.

Veure l'edicte

PROPER CAPÍTOL

QUÈ SEGUIR PENSANT D'AQUESTS SUPOSATS TEXTOS
D'EN FLAVI JOSEP?
Material consultat
Veure llistat anterior
Origenis contra Celsum
Text grec a cura de Wilhelmus Selwyn, s.t.p.
Orígenes contra Celso
Introducción, versión y notas por Daniel Ruíz Bueno. (B.A.C.)
Eusebio de Cesarea. Historia eclesiástica.
Texto bilingüe. Versión española, introducción y notas de Argimiro Velasco-Delgado. (B.A.C.)
Eusebio. Historia de la Iglesia. Libros I y II.
Traducción y comentario de Paul L. Maier. (Editorial Portavoz)
L'antiquité grecque et latine du moyen âge
Origène. Contre Celse
Eusèbe de Césarée
Histoire ecclesiastique
Demonstration évangéliqué
María Victoria Escribano Pano
La quema de libros heréticos en el Codex Thedosianus XVI,5