Pseudo-Hegesippus (segle IV)

Ell mateix es considera un historiador i és l'autor de de excidio hierosolymitano, adaptació (no traducció) escrita en llatí pels voltants del 370 (mig segle després d'Eusebi), de la guerra dels jueus de Flavi Josep. El de excidio és conegut per un manuscrit del segle VI. És una obra antijueva. No confondre amb l'Hegesippus (el primer autor d'una història de l'església), que pertanyia "a la primera successió dels apòstols", segons Eusebi, i del qual transcriu la mort de Jaume. (Hist. Eccl., II, 23)

Patien [els jueus] els càstigs pels seus crims els qui, després d'haver crucificat Jesús, àrbitre dels assumptes divins, també perseguien els seus deixebles. Perquè molts jueus i encara més gentils van creure en ell i es van sentir atrets pels seus ensenyaments moguts pels preceptes morals i per les obres realitzades més enllà de la capacitat humana. Ni tan sols la seva mort va posar fi a la seva fe i amor, sinó que va augmentar la seva devoció... D'això en donen testimoni els mateixos jueus, dient l'escriptor d'històries Josep que hi va haver en aquell temps un home savi, si és apropiat, diu, anomenar home al creador d'obres miraculoses, que es va aparèixer viu als seus deixebles tres dies després de la seva mort, segons els escrits dels profetes, que van profetitzar aquestes i altres innombrables coses plenes de prodigis. D'ell va començar la congregació dels cristians, infiltrant-se fins i tot en totes les races humanes, ni quedà nació al món romà que estigui sense la seva religió. Si els jueus no ens creuen, que creguin un dels seus. Així va parlar Josep, a qui tenen en gran estima, i tanmateix va estar equivocat en allò mateix que deia veritat, ja que no va creure en les seves pròpies paraules. Tot i que parlava per fidelitat a la història, perquè li semblava malament enganyar, no va creure a causa de la seva duresa de cor i de la seva intenció infidel. Tanmateix, no perjudica la veritat el fet que no cregués, sinó que augmenta el testimoniatge perquè, incrèdul i reticent, no ho va negar. En això va resplendir el poder etern de Jesucrist, que fins els principals de la sinagoga que el van lliurar a la mort el van reconèixer com Déu

Luebant enim scelerum suorum supplicia, qui postquam Iesum crucifixerant divinorum arbitrum, postea etiam discipulos eius persequebantur. Plerique tamen Iudaeorum, Gentilium plurimi crediderunt in eum, cum praeceptis moralibus, operibus ultra humanam possibilitatem profluentibus invitarentur. Quibus ne mors quidem eius vel fidei vel gratiae finem imposuit, immo etiam cumulavit devotionem .... De quo ipsi Iudaei quoque testantur dicente Iosepho historiarum scriptore, quod fuerat illo in tempore vir sapiens, si tamen oportet, inquit, virum dici mirabilium creatorem operum, qui apparuerit discipulis suis post triduum mortis suae vivens secundum prophetarum scripta, qui et haec et alia innumerabilia de eo plena miraculi prophetaverunt. Ex quo coepit congregatio Christianorum et in omne hominum penetravit genus, nec ulla natio Romani orbis remansit, quae cultus eius expers relinqueretur. Si nobis non credunt Iudaei, vel suis credant. Hoc dixit Iosephus, quem ipsi maximum putant, et tamen ita in eo ipso quod verum locutus est mente devius fuit, ut nec sermonibus suis crederet. Sed locutus est propter historiae fidem, quia fallere nefas putabat, non credidit propter duritiam cordis et perfidiae intentionem. Non tamen veritati praeiudicat, quia non credidit sed plus addidit testimonio, quia nec incredulus et invitus negavit. In quo Christi Iesu claruit aeterna potentia, quod eum etiam principes synagogae quem ad mortem comprehenderant Deum fatebantur.

• No reflecteix res semblant a un autèntic passatge josefí. De fet, deu molt a la versió cristiana, i podria ser una paràfrasi del mateix Eusebi, ja que Pseudo-Hegesippus va ser escrit mig segle després d'ell.
• Coneixia el Pseudo-Hegesippus les obres d'Eusebi o depen d'altres fonts? Això probaria que en el seu temps ja existien còpies de les antiguitats en que es mencionava a Jesús.
• No és una cita directa del text de Flavi Josep, però trobem uns quants elements del textus receptus.
• Els responsables de la mort de Jesús (i de la persecució dels seus deixebles) són els jueus
• Els deixebles creien que Jesús era el Messies o creien en el seus ensenyaments?
• Menció explícita de la mort de Jesús, que falta en el textus receptus i a la versió de Jeroni.
• Insisteix en que Flavi Josep era un no-creient i en el seu error de no reconéixer que la causa de la destrucció de la ciutat fou la mort de Jesús.
• No hi ha cap afirmació sobre la messianitat de Jesús.
• No parla de "la veritat", sinó de "preceptes morals"

Jeroni de Stridon (340 - 420).

Va viure durant molts anys a la mateixa regió i una mica després que Eusebi. Cita Flavi Josep "no menys de 90 vegades i es refereix a ell com un segon Livi (Epistula ad Eustochium, 22), però cita el Testimonium només aquesta única vegada" (Louis H. Feldman [joseph, judaism and christianity]).

Aquesta és la presentació que ens fa de Flavi Josep:

Josep, fill de Matíes, un sacerdot de Jerusalem, capturat per Vespasià, fou deixat amb el seu fill Titus. Aquest, arribat a Roma, set llibres sobre la captivitat dels jueus ⁽¹⁾ va oferir als emperadors, al pare i al fill, que també van ser lliurats a la biblioteca pública, i per a la glòria del seu geni, també va merèixer una estàtua a Roma. Va escriure altres vint llibres de les Antiguitats ⁽²⁾, des del començament del món fins l'any catorzè del Cèsar Domicià. I altres dos llibres ⁽³⁾ contra Apió, un gramàtic d'Alexandria, que en temps de Calígula fou enviat com a delegat per part dels gentils ⁽⁴⁾. També havia escrit un llibre contra Filó, el contingut del qual era acusar el poble jueu. Un altre llibre seu, que es titula peri. Auvtokra,topoj logismou (Sobre l'estudi de l'autogovern), és molt elegant, en el qual s'expliquen els martiris dels Macabeus. En el llibre XVIII de les Antiguitats, confessa molt clarament que, per la grandesa dels signes, Crist fou mort pels Fariseus, i que Joan el Baptista era realment un profeta, i que, a causa de l'assassinat de l'apòstol Jaume, Jerusalem fou destruïda.

Extret d'aquesta web

Josephus Matthiae filius, ex Hierosolymis sacerdos, a Vespasiano captus, cum Tito filio ejus relictus est. Hic Romam veniens, septem libros Judaicae captivitatis Imperatoribus patri filioque obtulit, qui et bibliothecae publicae traditi sunt, et ob ingenii gloriam, statuam quoque meruit Romae. Scripsit autem et alios viginti Antiquitatum libros, ab exordio mundi, usque ad decimum quartum annum Domitiani Caesaris, et duos peri. Avrcaio,phtoj VIoudai,wn, adversum Appionem grammaticum Alexandrinum, qui sub Caligula legatus missus ex parte Gentilium, contra Philonem etiam librum, vituperationem gentis Judaicae continentem, scripserat. Alius quoque liber ejus, qui inscribitur peri. Auvtokra,topoj logismou, valde elegans habetur, in quo et Machabaeorum sunt digesta martyria. Hic in decimo octavo Antiquitatum libro, manifestissime confitetur, propter magnitudinem signorum, Christum a Pharisaeis interfectum, et Joannem Baptistam vere prophetam fuisse, et propter interfectionem Jacobi apostoli, dirutam Hierosolymam.

Extrert d'aquesta web

No cita directament a Flavi Josep, sinó a través d'altres autors. En el capítol XIII del seu llibre de viris illustribus, publicat el 392, cita el Testimonium Flavianum que va trobar a les obres d'Eusebi.

Per aquell temps vivia Jesús, un home savi, si és que convé anomenar home. Era un faedor d'obres meravelloses, i doctor d'aquells que reben la veritat amb gust: molts, tan dels jueus com dels gentil el seguiren; i es creia que era el Messies. I, com per l'enveja dels nostres principals homes, Pilat el feu crucificar, tanmateix els que primer el van estimar, perseveraren.. Se'ls va aparèixer viu al tercer dia. Els llibres dels profetes havent vaticinat aquestes i moltes altres coses meravelloses sobre ell, i fins avui el poble dels cristians, anomenat amb aquesta paraula, no ha faltat.

Eodem tempore fuit Jesus vir sapiens, si tamen virum oportet eum dicere. Erat enim mirabilium patrator operum, et doctor eorum, qui libenter vera suscipiunt: plurimos quoque tam de Judaeis quam de gentibus sui habuit sectatores, et credebatur esse Christus. Cumque invidia nostrorum Principum, cruci eum Pilatus addixisset, nihilominus qui primum dilexerant, perseveraverunt. Apparuit enim eis tertia die vivens. Multa et haec alia mirabilia carminibus Prophetarum de eo vaticinantibus, et usque hodie Christianorum gens ab hoc sortita vocabulum, non defecit.

Té unes poques variacions respecte del textus receptus que es troba a Eusebi:

Falta una explícita afirmació de la mort (com en el textus receptus) en contrast amb les altres versions (Miquel el Siri, Agapius l'Àrab, i les primeres versions llatines del Pseduo-Hegesippus).

Teodoret (393-457), bisbe de Ciro.

Nascut a Antioquia, teòleg i historiador, en el seu comentari sobre Daniel, afirma clarament que Flavi Josep no va acceptar el missatge cristià, encara que no va ocultar la veritat de que Daniel havia predit la destrucció de Jerusalem, referint-se a ANTIGUITATS (llibre X, 10). Era bon coneixedor de la demostració evangèlica i de la història eclesiàstica d'Eusebi.

¿Va trobar en aquestes obres d'Eusebi o potser a antiguitats de Flavi Josep una "versió dubitativa" ("es creia que era el Messies")?. Com en el cas d'Orígenes, la no acceptació del missatge cristià no indica l'existència, a les obres de Flavi Josep, d'una declaració negativa sobre la messianitat de Jesús.

¿Existien ja en el segle IV altres còpies d'antiguitats que les utilitzades per Hegesippus i Eusebi?

Isidor de Pelusio (entre el 360 i el 451).

Nascut a Alexandria, aquest monjo egipci coneixia prou bé les antiguitats de Flavi Josep, però no al·ludeix a l'afirmació de la messianitat de Jesús, només fa al·lusió al "mestre d'aquells que reben la veritat".

Jaume d'Edessa (c. 640 - 5 de juny del 708).

Va escriure una crònica, com a continuació del cronicon (pantodaph. i`stori,a), una historia universal en dos libros, d'Eusebi. La crònica de Jaume d'Edessa és descrita i citada per Miquel, el Siri, en el llibre VII de la seva pròpia cronica. Possiblement, a través d'ell el "Testimonium" arribaria a Teòfil d'Edessa.

Teòfil d'Edessa (695-785).

Va escriure una crònica històrica en siriac, que està perduda, però que fou utilitzada per escritors posteriors, entre ells el patriarca jacobita Dionís de Tel-Mahre (818-45), Agapi d'Hieràpolis, historiador melquita del segle X, qui el menciona expressament com una font important i, també, Miquel el Siri (segle XII).

Agapi, el bisbe melquita de Hierapolis (Siria)(segle X).

Va escriure una història del món des dels principis fins al seu temps, fent un ús acrític de les seves fonts (una de les quals és Teòfil d'Edessa, mort el 785). La seva obra (KITAB AL-'UNWAN), publicada el 942, ens és coneguda per un sol manuscrit, però és citada per un historiador copte cristià del segle XIII. En discutir el dia de la crucifixió de Crist (al-mashich) inclou una versió interessant del Testimonium.

Molt possiblement el seu text procedia d'una traducció siríaca d'un original grec.

En aquell temps hi havia un home savi anomenat Jesús. La seva conducta era bona i se sabia que era virtuós. I molta gent d'entre els jueus i de les altres nacions es van convertir en deixebles seus. Pilat el va condemnar a ser crucificat i morir. Però els que havien esdevingut deixebles seus no van abandonar el seu discipulat. Van informar que se'ls havia aparegut tres dies després de la seva crucifixió i que era viu; en conseqüència, potser era el Messies, sobre qui els profetes han explicat meravelles.

L'historiador israelí Schlomo Pines publicà el 1971 un estudi sobre l'obra d'Agapi (an arabic version of the testimonium flavianum and its implications) i donà del "Testimonium" la següent traducció:

At this time there was a wise man who was called Jesus. And his conduct was good, and he was known to be virtuous. And many people from among the Jews and the other nations became his disciples. Pilate condemned him to be crucified and to die. And those who had become his disciples did not abandon his discipleship. They reported that he had appeared to them three days after his crucifixion and that he was alive; accordingly, he was perhaps the Messiah concerning whom the prophets have recounted wonders.

El que s'afirma:

El que no s'afirma:

Miquel, el Sirià, patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca(1126 - 1199).

Nascut a Melitene, ciutat al centre de la Turquia oriental, de família cristiana (el seu pare era sacerdot, un oncle monjo i bisbe). Va ser monjo del monestir de Mar Bar Sauma, del qual va ser arximandrita abans de complir els trenta anys. Autor d'un gran nombre d'obres de literatura religiosa, el que es reté sobretot d'ell és la seva crònica universal, datada el 1195, la més àmplia compilació historiogràfica de tota la literatura en siríac, a on trobem una versió del Testimonium.

Probablement, la seva font és una traducció o adaptació al sirià de la CRÒNICA d'Eusebi feta per Jaume d'Eddessa (640 - 708), qui també seria la font de Teòfil d'Edessa.

En aquests temps hi havia un home savi anomenat Jesús, si és que ens convé anomenar-lo home. Era artífex d'obres meravelloses i mestre de la veritat. Molts d'entre els jueus i les altres nacions es van fer els seus deixebles. Es creia que era el Messies. Però no segons el testimoniatge dels principals [homes] de [la nostra] nació. Per això Pilat el va condemnar a la creu i va morir. Però els que l'havien estimat no van deixar d'estimar-lo. Se'ls va aparèixer viu al cap de tres dies. Perquè els profetes de Déu havien parlat d'ell coses tan meravelloses com aquestes. I el poble dels cristians, que porta el seu nom, no ha desaparegut fins avui.

Aquesta versió té diversos punts en comú amb el textus receptus, especialment amb la traducció siríaca de l'història eclesiàstica d'Eusebi: per exemple, l'expressió de que els deixebles de Jesús "venien d'altres nacions".

La gran diferència està en la fòrmula "es pensava que era el Messies" (o "potser ell era el Messies") en comptes del "ell era el Messies" del textus receptus.