Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
.doc            Només text            .pdf
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
EL TESTIMONIUM FLAVIANUM
  1. Els suposats textos d'en Flavi Josep
  2. D'Origenes a Eusebi
  3. I aban d'Eusebi?
    I després d'Eusebi?
  4. DIVERSES VERSIONS DEL "TESTIMONIUM"
    DESPRÉS D'EUSEBI
  5. Flavi Josep no s'adonava del que passava?
    O el Nou Testament exagera?
FLAVI JOSEP,
L'HISTORIADOR JUEU DEL PRIMER SEGLE,
S'ADONAVA DEL QUE PASSAVA AL SEU VOLTANT?


O EL NOU TESTAMENT EXAGERA?
josephus (20K)
flavius josephus
Jerusalem 38 - Roma 100
aa

Recordem algunes coses:

  • Neix, com Josep ben Maties, a mitjans dels anys 30 (això és: poc després de la suposada mort de Jesús).
  • De bona família, tant per part del pare com de la mare.
  • A catorze anys ja és consultat per sacerdots i notables de la ciutat.
  • Als setze anys vol experimentar les diverses "sectes" existents entre els jueus: fariseus, saduceus, essenis. I passa una llarga temporada amb un estrany home del desert. Seguirà com fariseu.
  • Amb vint-i-sis anys fets (any 64), viatja a Roma amb l'encàrrec d'alliberar uns sacerdots.
  • Als principis de la guerra (novembre 66) és nomenat comandant de la regió de Galilea.
  • A Jotapata (juliol del 67) es rendeix a Vespasià. Pronostica que aquest és el destinatari de profecies hebrees. Seguirà com presoner.
  • A l'estiu del 69, un cop Vespasià proclamat emperador, és alliberat.
  • Seguirà la guerra, el setge i la presa de Jerusalem en el bàndol dels romans, capitanejats ara per Titus.
  • Acabada la guerra, viurà -a partir del 71- a Roma com protegit de la família imperial, els Flavis. Tenia uns trenta-tres anys.

Recordem altres coses:

  • A la guerra dels jueus, que es publica a finals dels anys 70, no es troba cap menció ni de Jesús, ni del seu moviment, ni dels seus seguidors.
  • En el llibre II són descrites les tres "filosofies" que existien entre els jueus: essenis (119-161), fariseus (162-163) i saduceus (164-166), a les que anteposa una menció a "la secta pròpia" de Judes el Galileu (a qui anomena "doctor"), que "no tenia res a veure amb les altres".
  • A antiguitats judaiques (vint llibres, seixanta mil línies), que es publica l'any 93, ja sota el regnat de Domicià, el tercer Flavi.
  • Aquí, si prescindim dels fragments sota sospita, tampoc hi troberm cap menció ni de Jesús, ni del seu moviment, ni dels seus seguidors.
  • Torna a parlar de les quatre "sectes filosòfiques", fent una descripció més àmplia de la "quarta", que era "semblant a la dels fariseus, fora del seu amor invencible per la llibertat".
  • A l'autobiografia, la darrera de les seves obres escrites (als voltants del 96), en resposta a Just de Tiberíades, fill de Pistus, torna a parlar de les tres sectes (fariseus, saduceus, essenis) i de l'asceta Bannus.

La meva família no només era de raça sacerdotal, sinó que era la primera de les vint-i-quatre classes. Sóc, a més, per la meva mare, d'estirp real i els seus avantpassats van ser durant un període molt llarg summes sacerdots i reis... Vaig néixer de Matías, durant el primer any del regnat de Caius Cesar [Calígula, any 37/38].

Els meus grans progressos en els estudis em van donar una fama de memòria i d'intel·li-gència superiors. Encara de catorze anys, tots em felici-taven pel meu amor a l'estudi, i contínuament els sacerdots i els notables de la ciutat em venien a veure per aprendre de mi algun punt especial de les nostres lleis.

Als setze anys, vaig voler tenir experiència de les diverses sectes del nostre poble (fari-seus, saduceus, essenis). I, havent sentit a parlar d'un tal Bannus que vivia al desert, acontentant-se per vestir amb allò que li proporcionaven els arbres i per menjar amb allò que la terra produeix espon-tàniament, usant de freqüents ablucions de dia i de nit per amor a la puresa, em vaig con-vertir en deixeble seu.

Passats tres anys, vaig tornar a la ciutat i vaig seguir els principis de la secta dels fariseus.

Sent Fèlix procurador de Judea, passats els vint-i-sis anys, vaig haver d'anar a Roma per alliberar uns sacerdots amics meus, obtenint aquest favor gràcies a Popea, l'esposa de l'emperador...

Perdonem-li a l'historiador Flavi Josep que no ens digui res ni dels tres mil ni dels cinc mil dels primers capítols dels Fets dels apòstols, ja que potser encara no havia nascut.

Ac 2, 41 Els qui acolliren, doncs, la seva paraula
foren batejats,
i aquell dia s'aplegaren
prop de tres mil persones.
oi` me.n ou=n avpodexa,menoi to.n lo,gon auvtou/
evbapti,sqhsan
kai. prosete,qhsan evn th/| h`me,ra| evkei,nh|
yucai. w`sei. trisci,liaiÅ
Ac 2, 47 I el Senyor augmentava
el nombre dels salvats cada dia
i els mantenia junts.
o` de. ku,rioj proseti,qei
tou.j sw|zome,nouj kaqV h`me,ran
evpi. to. auvto,Å
Ac 4, 4 Molts dels qui havien sentit la paraula
van creure:
i arribà el nombre dels homes
a uns cinc mil.
polloi. de. tw/n avkousa,ntwn to.n lo,gon
evpi,steusan(
kai. evgenh,qh Îo`Ð avriqmo.j tw/n avndrw/n
Îw`jÐ cilia,dej pe,nteÅ

Quan als setze anys es dedica, durant tres anys, a experimentar (evmpeiran labei/n) les diverses sectes (ai`re,seij) o escoles filosòfiques (ei;dh filosofei/tai) existents en el seu poble (para. VIoudai,oij), ¿no ha sentit parlar de la "secta dels Natzarens" (th/j tw/n Nazwrai,wn ai`re,sewj), de la qual -segons els Fets- tothom ja en parlava?

Ac 24, 5 Hem pogut constatar
que aquest home és una pesta:
fomenta la subversió entre els jueus
d'arreu del món
i és un capitost de la secta dels Natzarens.
eu`ro,ntej ga.r
to.n a;ndra tou/ton loimo.n
kai. kinou/nta sta,seij pa/sin toi/j VIoudai,oij
toi/j kata. th.n oivkoume,nhn
prwtosta,thn te th/j tw/n Nazwrai,wn ai`re,sewj(
Ac 28, 22 Però desitjaríem sentir dels teus llavisel que penses,
perquè, d'aquesta secta,
prou sabem que pertot arreu troba oposició.
avxiou/men de. para. sou/ avkou/sai a] fronei/j(
peri. me.n ga.r th/j ai`re,sewj tau,thj
gnwsto.n h`mi/n evstin
o[ti pantacou/ avntile,getaiÅ

¿Li va semblar més interessant conèixer aquella estranya figura del desert, l'asceta Bannus, que voler esbrinar per què milers de jueus compromesos (zhlwtai) s'anaven passant al nou grup dels Natzarens?

Ac 20, 21 Ja veus, germà,
quants milers
de jueus s'han convertit a la fe
i tots continuen complint fervorosament la Llei.
Qewrei/j( avdelfe,(
po,sai muria,dej eivsi.n
evn toi/j VIoudai,oij tw/n pepisteuko,twn
kai. pa,ntej zhlwtai. tou/ no,mou u`pa,rcousin\

Durant la seva estada a Roma (any 64) per alliberar uns sacerdots, ¿ningú no li va parlar que, dintre de la nombrosa colònia jueva de la ciutat, existia un grup de jueus que, barrejats amb pagans, feien reunions "religioses", invocant a un ressuscitat d'entre els morts del llinatge de David, a qui donaven els títols de "fill de Déu" (ui`o.j Qeou/), Messies (Cristo,j), Senyor (ku,rioj)?

Rm 1, 3s ...es refereix al seu Fill,
descendent de David pel que fa al llinatge humà,
però, per obra de l'Esperit Sant,
entronitzat com a Fill poderós de Déu
en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts.
Ell, Jesús, el Messies, Senyor nostre.
ÅÅÅperi. tou/ ui`ou/ auvtou/
tou/ genome,nou evk spe,rmatoj Daui.d
kata. sa,rka(
tou/ o`risqe,ntoj ui`ou/ qeou/ evn duna,mei
kata. pneu/ma a`giwsu,nhj
evx avnasta,sewj nekrw/n(
VIhsou/ Cristou/ tou/ kuri,ou h`mw/n(

¿Coincidiria amb aquells dos anys en què Pau, a una casa de lloguer, sota custòdia policial, vivia a Roma? ¿Va tenir contactes amb "els principals dels jueus" (tou.j o;ntaj tw/n VIoudai,wn prw,touj) que s'havien reunit amb Pau?

Ac 28, 16 Quan haguérem entrat a Roma,
Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular,
amb el soldat que el custodiava.
Tres dies després,
ell va convocar
els principals dels jueus.
{Ote de. eivsh,lqomen eivj ~Rw,mhn(
evpetra,ph tw/| Pau,lw| me,nein kaqV e`auto.n
su.n tw/| fula,ssonti auvto.n stratiw,th|Å
VEge,neto de. meta. h`me,raj trei/j
sugkale,sasqai auvto.n
tou.j o;ntaj tw/n VIoudai,wn prw,touj

¿Ens podem imaginar una trobada entre Pau i Flavi Josep? ¿Què hagués sortit d'ella?

Ac 28, 24 Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia,
però els altres s'hi resistien.
kai. oi` me.n evpei,qonto toi/j legome,noij(
oi` de. hvpi,stoun\

Comandant, durant els primers temps de la guerra, a la regió de Galilea ¿no s'havia adonat de l'existència d'aquelles "cèl·lules" (evkklhsi,ai) que, al llarg dels anys, se n'havien anat consolidant i creixent?

Ac 9, 31 Les esglésies
per tot Judea, Galilea i Samaria.
vivien en pau
S'anaven consolidant reverenciant el Senyor
i gràcies al consol de l'Esperit Sant creixien.
Ai` me.n ou=n evkklhsi,ai
kaqV o[lhj th/j VIoudai,aj kai. Galilai,aj kai. Samarei,aj
ei=con eivrh,nhn oivkodomou,menai
kai. poreuo,menai tw/| fo,bw| tou/ kuri,ou
kai. th/| paraklh,sei tou/ a`gi,ou pneu,matoj evplhqu,nontoÅ

¿Miraria Flavi Josep un mapa com aquest?

expansio (4380K)

Pau, en l'hivern 57-58, podia escriure als "cridats per Jesús el Messies" (klhtoi. VIhsou/ Cristou/), els "estimats de Déu" (avgaphtoi/j qeou/), "cridats a ser sants" (klhtoi/j a`gi,oij), que vivien a Roma (toi/j ou=sin evn ~Rw,mh|):

Rm 15, 19 D'aquesta manera
des de Jerusalem i pertot arreu
fins a Il·líria
he anunciat plenament l'evangeli del Messies.
w[ste
me avpo. VIerousalh.m kai. ku,klw|
me,cri tou/ VIllurikou/
peplhrwke,nai to. euvagge,lion tou/ Cristou/

¿S'adonava Flavi Josep del que s'estava succeint, sorgint (almenys, en part) de la seva pròpia religió, des de Cirene (a les terres africanes de l'actual Líbia) fins a Il·líria (els actuals Balcans)? I Pau no va ser l'únic... ¿Què sabem de Bernabé que, un cop barallat amb Pau, va fer el seu camí en companyia de Joan, l'anomenat Marc?

Ac 15, 39 Hi hagué una forta tensió
i van acabar per separar-se.
Bernabé va prendre Marc amb ell
i s'embarcà cap a Xipre.
evge,neto de. paroxusmo.j
w[ste avpocwrisqh/nai auvtou.j avpV avllh,lwn(
to,n te Barnaba/n paralabo,nta to.n Ma/rkon
evkpleu/sai eivj Ku,pron(

El mapa ens presenta només l'expansió occidental, però no podem ignorar l'expansió vers les terres de l'orient. Quan va començar? Podem prescindir de les tradicions i llegendes que en el segle IV ens explicarà Eusebi a la seva història eclesiàstica.

...però no podem dubtar que el cristianisme va penetrar en l'imperi dels Parts, arribant fins a la Mesopotàmia, les terres entre l'Eufrates i el Tigris, a on va conviure (gràcies a la política tolerant dels parts en matèria religiosa) amb el Mitraisme i el Zoroastrisme, i amb el Judaisme.

I Flavi Josep, seguia sense adonar-se'n?

*      *      *

Uns "apunts" extrets de la tesi doctoral de Nicholas Peter Legh Allen:

Clarifying the Scope
of Pre-5th Century C.E.
Christian Interpolation in Josephus'
Antiquitates Judaica (c. 94 C.E.)

  • Flavi Josep, l'historiador jueu, ha d'haver viscut exactament a la mateixa època (és a dir, al voltant de l'any 50 dC) en què el Nou Testament afirma que, cada cop més, jueus i gentils s'estaven convertint a un nou culte centrat en Jesús.
  • Certament, si hem de creure tots aquests relats del Nou Testament, el cristianisme hauria d'haver assolit un nivell tal que ningú no pogués deixar de notar la seva realitat, certament no després de les darreres tres dècades del segle I dC.
  • Tot i això, Flavi Josep, que, suposadament, havia escrit, a finals del segle I dC, que Jesús era el Crist i que tenia miríades de seguidors, no esmenta aquest suposat fenomen en cap dels seus escrits existents.
  • A la guerra dels jueus, II, 8, 2 [119-148] (c. 75 dC.) parla de "tres tipus filosòfics" (Tri,a ei;dh filosofei/tai): fariseus, saduceus, essenis, als quals afegeix la "secta pròpia" (ivdi,aj ai`re,sewj) de Judes, el Galileu.
  • A antiguitats judaiques, XVIII, 23-25 (c. 93) segueix parlant de "tres filosofies" (filosofi,ai trei/j) existents entre els jueus: essenis, saduceus, fariseus, però parlant, abans i després, de la "quarta filosofia" (teta,rthn filosofi,an) de Judes el Galileu i Sadok.
  • A l'autobiografia, I, 1, [2-10]) (c. 96) torna a parlar de les "tres sectes" (ai`re,seij trei/j), sense mencionar ara la "quarta".
  • No hi ha dubte que aquesta quarta secta religiosa no és més que una branca del judaisme i no se la pot confondre amb res que s'assembli a un culte basat en Jesús, i a més no es fa esment d'un culte d'aquest tipus fora del Testimonium Flavianum.
  • Per tant, o bé els relats del Nou Testament són exagerats i el cristianisme era relativament desconegut al primer segle i/o Flavi Josep no va esmentar el moviment cristià per una d'aquestes dues raons:
    1. Ni tan sols n'havia sentit a parlar, o
    2. Ell el desaprovava
  • Alguna cosa no és lògica. O bé el Nou Testament és incorrecte o Flavi Josep és incorrecte.
    1. Si el Nou Testament és incorrecte, aleshores Flavi Josep té justificació per no esmentar els cristians del primer segle de la nostra era i el Testimonum Flavianum seria una falsificación.
    2. Si Flavi Josep és incorrecte i amaga deliberadamente informació als seus lectors, aleshores ell tampoc no hauria escrit el Testimonium Flavianum.
*      *      *

I jo, per part meva, segueixo mantenint la meva pregunta de fa anys:

¿Per què el Nou Testament parla
de fariseus, saduceus, zelotes
i mai dels essenis?

¿Per què Flavi Josep parla
de fariseus, saduceus, essenis, zelotes,
i mai dels cristians?

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
14 juliol 2024
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

Historia eclesiástica (II, 1)

6. Entonces también fue llevada a cabo la promesa de nuestro Salvador, hecha al rey Osroene. Según esto, Tomás, impulsado por Dios, envió a Tadeo a Edesa como predicador y evangelista de la enseñanza de Cristo al mundo que hemos demostrado hace poco en documentos escritos encontrados allí.

7.Tadeo, tras detenerse en aquel lugar, sana a Abgaro por la palabra de Cristo y deja maravillados a todos los presentes por sus asombrosos milagros. Y cuando los hubo dispuesto convenientemente con sus obras, guardándolos luego hacia la veneración del poder de Cristo, los hizo discípulos de la enseñanza del Salvador. Desde aquel momento hasta nuestros días toda la ciudad de Edesa está consagrada al nombre de Cristo; de este modo dan un singular ejemplo de nuestro Salvador y de sus buenas obras para con ellos.

tadeu (61K)
Torna1 (1K)