Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
.doc Només text .pdf | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
EL TESTIMONIUM FLAVIANUM
|
FLAVI JOSEP,
|
flavius josephus
Jerusalem 38 - Roma 100 |
aa |
Recordem algunes coses:
Recordem altres coses:
|
La meva família no només era de raça sacerdotal, sinó que era la primera de les vint-i-quatre classes. Sóc, a més, per la meva mare, d'estirp real i els seus avantpassats van ser durant un període molt llarg summes sacerdots i reis... Vaig néixer de Matías, durant el primer any del regnat de Caius Cesar [Calígula, any 37/38].
|
||
De l'Autobiografía |
Perdonem-li a l'historiador Flavi Josep que no ens digui res ni dels tres mil ni dels cinc mil dels primers capítols dels Fets dels apòstols, ja que potser encara no havia nascut.
Ac 2, 41 | Els qui acolliren, doncs, la seva paraula
foren batejats, i aquell dia s'aplegaren prop de tres mil persones. |
oi` me.n ou=n avpodexa,menoi to.n lo,gon auvtou/
evbapti,sqhsan kai. prosete,qhsan evn th/| h`me,ra| evkei,nh| yucai. w`sei. trisci,liaiÅ |
Ac 2, 47 | I el Senyor augmentava
el nombre dels salvats cada dia i els mantenia junts. |
o` de. ku,rioj proseti,qei
tou.j sw|zome,nouj kaqV h`me,ran evpi. to. auvto,Å |
Ac 4, 4 | Molts dels qui havien sentit la paraula
van creure: i arribà el nombre dels homes a uns cinc mil. |
polloi. de. tw/n avkousa,ntwn to.n lo,gon
evpi,steusan( kai. evgenh,qh Îo`Ð avriqmo.j tw/n avndrw/n Îw`jÐ cilia,dej pe,nteÅ |
Quan als setze anys es dedica, durant tres anys, a experimentar (evmpeiran labei/n) les diverses sectes (ai`re,seij) o escoles filosòfiques (ei;dh filosofei/tai) existents en el seu poble (para. VIoudai,oij), ¿no ha sentit parlar de la "secta dels Natzarens" (th/j tw/n Nazwrai,wn ai`re,sewj), de la qual -segons els Fets- tothom ja en parlava?
Ac 24, 5 | Hem pogut constatar
que aquest home és una pesta: fomenta la subversió entre els jueus d'arreu del món i és un capitost de la secta dels Natzarens. |
eu`ro,ntej ga.r
to.n a;ndra tou/ton loimo.n kai. kinou/nta sta,seij pa/sin toi/j VIoudai,oij toi/j kata. th.n oivkoume,nhn prwtosta,thn te th/j tw/n Nazwrai,wn ai`re,sewj( |
Ac 28, 22 | Però desitjaríem sentir dels teus llavisel que penses,
perquè, d'aquesta secta, prou sabem que pertot arreu troba oposició. |
avxiou/men de. para. sou/ avkou/sai a] fronei/j(
peri. me.n ga.r th/j ai`re,sewj tau,thj gnwsto.n h`mi/n evstin o[ti pantacou/ avntile,getaiÅ |
¿Li va semblar més interessant conèixer aquella estranya figura del desert, l'asceta Bannus, que voler esbrinar per què milers de jueus compromesos (zhlwtai) s'anaven passant al nou grup dels Natzarens?
Ac 20, 21 | Ja veus, germà,
quants milers de jueus s'han convertit a la fe i tots continuen complint fervorosament la Llei. |
Qewrei/j( avdelfe,(
po,sai muria,dej eivsi.n evn toi/j VIoudai,oij tw/n pepisteuko,twn kai. pa,ntej zhlwtai. tou/ no,mou u`pa,rcousin\ |
Durant la seva estada a Roma (any 64) per alliberar uns sacerdots, ¿ningú no li va parlar que, dintre de la nombrosa colònia jueva de la ciutat, existia un grup de jueus que, barrejats amb pagans, feien reunions "religioses", invocant a un ressuscitat d'entre els morts del llinatge de David, a qui donaven els títols de "fill de Déu" (ui`o.j Qeou/), Messies (Cristo,j), Senyor (ku,rioj)?
Rm 1, 3s | ...es refereix al seu Fill,
descendent de David pel que fa al llinatge humà, però, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesús, el Messies, Senyor nostre. |
ÅÅÅperi. tou/ ui`ou/ auvtou/
tou/ genome,nou evk spe,rmatoj Daui.d kata. sa,rka( tou/ o`risqe,ntoj ui`ou/ qeou/ evn duna,mei kata. pneu/ma a`giwsu,nhj evx avnasta,sewj nekrw/n( VIhsou/ Cristou/ tou/ kuri,ou h`mw/n( |
¿Coincidiria amb aquells dos anys en què Pau, a una casa de lloguer, sota custòdia policial, vivia a Roma? ¿Va tenir contactes amb "els principals dels jueus" (tou.j o;ntaj tw/n VIoudai,wn prw,touj) que s'havien reunit amb Pau?
Ac 28, 16 | Quan haguérem entrat a Roma,
Pau va rebre l'autorització de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. Tres dies després, ell va convocar els principals dels jueus. |
{Ote de. eivsh,lqomen eivj ~Rw,mhn(
evpetra,ph tw/| Pau,lw| me,nein kaqV e`auto.n su.n tw/| fula,ssonti auvto.n stratiw,th|Å VEge,neto de. meta. h`me,raj trei/j sugkale,sasqai auvto.n tou.j o;ntaj tw/n VIoudai,wn prw,touj |
¿Ens podem imaginar una trobada entre Pau i Flavi Josep? ¿Què hagués sortit d'ella?
Ac 28, 24 | Els uns es deixaven convèncer pel que ell deia,
però els altres s'hi resistien. |
kai. oi` me.n evpei,qonto toi/j legome,noij(
oi` de. hvpi,stoun\ |
Comandant, durant els primers temps de la guerra, a la regió de Galilea ¿no s'havia adonat de l'existència d'aquelles "cèl·lules" (evkklhsi,ai) que, al llarg dels anys, se n'havien anat consolidant i creixent?
Ac 9, 31 | Les esglésies
per tot Judea, Galilea i Samaria. vivien en pau S'anaven consolidant reverenciant el Senyor i gràcies al consol de l'Esperit Sant creixien. |
Ai` me.n ou=n evkklhsi,ai
kaqV o[lhj th/j VIoudai,aj kai. Galilai,aj kai. Samarei,aj ei=con eivrh,nhn oivkodomou,menai kai. poreuo,menai tw/| fo,bw| tou/ kuri,ou kai. th/| paraklh,sei tou/ a`gi,ou pneu,matoj evplhqu,nontoÅ |
¿Miraria Flavi Josep un mapa com aquest?
Pau, en l'hivern 57-58, podia escriure als "cridats per Jesús el Messies" (klhtoi. VIhsou/ Cristou/), els "estimats de Déu" (avgaphtoi/j qeou/), "cridats a ser sants" (klhtoi/j a`gi,oij), que vivien a Roma (toi/j ou=sin evn ~Rw,mh|):
Rm 15, 19 | D'aquesta manera
des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria he anunciat plenament l'evangeli del Messies. |
w[ste
me avpo. VIerousalh.m kai. ku,klw| me,cri tou/ VIllurikou/ peplhrwke,nai to. euvagge,lion tou/ Cristou/ |
¿S'adonava Flavi Josep del que s'estava succeint, sorgint (almenys, en part) de la seva pròpia religió, des de Cirene (a les terres africanes de l'actual Líbia) fins a Il·líria (els actuals Balcans)? I Pau no va ser l'únic... ¿Què sabem de Bernabé que, un cop barallat amb Pau, va fer el seu camí en companyia de Joan, l'anomenat Marc?
Ac 15, 39 | Hi hagué una forta tensió
i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s'embarcà cap a Xipre. |
evge,neto de. paroxusmo.j
w[ste avpocwrisqh/nai auvtou.j avpV avllh,lwn( to,n te Barnaba/n paralabo,nta to.n Ma/rkon evkpleu/sai eivj Ku,pron( |
El mapa ens presenta només l'expansió occidental, però no podem ignorar l'expansió vers les terres de l'orient. Quan va començar? Podem prescindir de les tradicions i llegendes que en el segle IV ens explicarà Eusebi a la seva història eclesiàstica.
...però no podem dubtar que el cristianisme va penetrar en l'imperi dels Parts, arribant fins a la Mesopotàmia, les terres entre l'Eufrates i el Tigris, a on va conviure (gràcies a la política tolerant dels parts en matèria religiosa) amb el Mitraisme i el Zoroastrisme, i amb el Judaisme.
I Flavi Josep, seguia sense adonar-se'n?
Uns "apunts" extrets de la tesi doctoral de Nicholas Peter Legh Allen:
I jo, per part meva, segueixo mantenint la meva pregunta de fa anys:
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 14 juliol 2024 |
Per dir la teva | Pàgina
principal de la web
Altres temes |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
6. Entonces también fue llevada a cabo la promesa de nuestro Salvador, hecha al rey Osroene. Según esto, Tomás, impulsado por Dios, envió a Tadeo a Edesa como predicador y evangelista de la enseñanza de Cristo al mundo que hemos demostrado hace poco en documentos escritos encontrados allí.
7.Tadeo, tras detenerse en aquel lugar, sana a Abgaro por la palabra de Cristo y deja maravillados a todos los presentes por sus asombrosos milagros. Y cuando los hubo dispuesto convenientemente con sus obras, guardándolos luego hacia la veneración del poder de Cristo, los hizo discípulos de la enseñanza del Salvador. Desde aquel momento hasta nuestros días toda la ciudad de Edesa está consagrada al nombre de Cristo; de este modo dan un singular ejemplo de nuestro Salvador y de sus buenas obras para con ellos.