metzinos

A vegades hom esposa a pensar i es pregunta com els bolets, amb unes característiques tan similars els uns amb els altres, alhora poden ser tan diferents. Un són uns comestibles exquisits, d’altres contenen un verí tòxic, o a vegades mortal. Curiosament, dins l’argot boletaire popular no existeixen bolets comestibles o metzinosos, sinó que o són bons o són dolents. Ambdues classes neixen i es desenvolupen al bosc i necessiten la planta superior per alimentar-se. Pe això conèixer quin és el bo i el dolent es presenta com una tasca molt difícil per a quin no els sap diferenciar. A vegades la diferència entre les dues espècies és tant subtil que cal recórrer ala química i a bons microscopis per poder-los identificar.

Tampoc l’olor el sabor o l’aspecte dels bolets són detalls definitius per identificar-los. Hi ha bolets bons que tenen un sabor acre o resinós i d’altres són picants. Ni ha d’altres de metzinosos que realment tenen un flaire agradable, com és el cas de la Farinera borda (Amanita phalloides), que en cru té un agradable olor a farina fresca i té un gust agradable, en canvi és un bolets metzinós mortal. Curiosament, dins l’argot boletaire popular no existeixen bolets comestibles o metzinosos, sinó que o són bons o són dolents.

També antigament es creia que tots aquells bolets que canviaven de color en trencar-los o tallar-los eren dolents, però hi han algunes espècies del gènere boletus que viren a verd o blau en tocar la seva car i, per contra, són perfectament comestibles.

Antigament hi havia la creença de que per saber si els bolets són bons, s’havien de bullir primer amb dos o tres grans d’all, i si aquest es tornaven negre s’havien de desestimar. També deien deien que en lloc dels alls s’havia deposar una cullereta de plata, amb la seguretat de que els bolets tòxics la tornaven negre, cosa que no té cap fonament ja que la mortal farinera borda no l’ennegreix i, en canvi el rossinyol (Cantharellus cibarius) que és un bolet de reconeguda comestibilitat, si. Hi ha espècies de bolets que tenen un alt contingut en sofre, ,per aquest motiu i no per cap altre enfosqueixen els estris de plata).

S’ha de pensar que no hi ha cap mètode pel qual popularment es pugui pretendre distingir els bolets bons dels que no ho són. L'única consigna vàlida es que si dubtem davant d’un bolet sospitós abstenir-vos de collir-lo, i sobretot conèixer bé les les espècies de bolets metzinosos que creixen al nostre país.

PRINCIPALS BOLETS TÒXICS

Amanita Phalloides Vaill. ex Fr. Català: Farinera borda Possibilitat de confusió amb les Amanites blanques que són comestibles. En aquest tipus de bolet els símptomes són tardans; per això l’emmetzinament s’agreuja, ja que la toxina ha passat totalment a la sang. Els primer efectes es presenten entre les deu i les quaranta-vuit hores; malestar general, trastorns estomacals acompanyats de vòmits i còlics dolorosos, suor freda, molta set i fredor a les extremitats. La víctima presentarà greus lesions en tots els òrgans especialment al ronyó i fetge. Junt amb les seves variants blanques Virosa i Verna és un dels bolet que ha causat més estralls.
Amanita verna Lamb. ex Fr. Català: Cogomassa El nom d’aquest bolet (verna) indica que neix a la primavera, però també ho fa a la tardor. És tòxic mortal, igual que l'Amanita phalloides, les seves característiques morfològiques són iguals
Amanita muscaria Linn ex Fr. Català: Reig bord, oriol foll Possibilitat de confusió amb l'Amanita caesarea (Ou de reig). Igual que l'Amanita pantherina, provoca una intoxicació neurotròpica, què afecta al sistema nerviós, amb taquicàrdia, trastorns de la vista, eufòria, atacs de follia, i visions fantàstiques entre d’altres. Els efectes de l'intoxicació apareixen al cap una mitja hora després de l'ingestió, amb pesadesa d’estómac i vòmits. En vomitar l’individuo es queda força relaxat i l’envaeix una gran somnolència. No acostuma a ser mortal, tot dependrà de l’organisme de la persona
Amanita pantherina D.C. ex Fr. Català: Pixacà. Els seus efectes són els mateixos que produeix l'Amanita muscaria
Cortinarius orellanus (Fr.) Fr. Català: Cortinari de muntanya És un bolet molt perillós. Provoca intoxicacions similars a l'Amanita phalloides, encara que el principi tòxic que provoca l'intoxicació és diferent i s’anomena orellanina. És un bolet molt enganyós, ja que el verí actua al cap de dotze o tretze dies després de la seva ingestió, afectant principalment al fetge i als ronyons als que provoca formes molt greus de necrosi, quasi sempre amb la mort de la persona intoxicada. Als anys 50 aquest fong fou el responsable d’ocasionar més d’un centenar de morts a Polònia.
Boletus satanas Lenz Català: Matagent La ingestió d'aquest bolet causa una Intoxicació gastrointestinal. Aquest bolet sense ésser mortal, provoca greus intoxicacions que afecten a la mucosa gàstrica. Afortunadament això fa que el mecanisme de defensa natural, faci que sigui expulsat immediatament de l’organisme, abans de provocar danys més greus. Les seves característiques tan singulars fan que sigui difícil la seva confusió. Quan l’exemplar és vell, fa un olor molt desagradable que recorda a l’orina.
Lactarius scrobiculatus (Scop. ex Fr.) Fr. Català: Pinetell bord Intoxicació gastrointestinal. Aquest fong provoca una irritació que actua sobre la mucosa gàstrica, provocant vòmits i diarrea. Afortunadament tot s’acaba aquí, i el pacient queda guarit al cap de dos o tres dies de repòs i dieta adequada. És el bolet que ha enganyat a molts boletaires profans, en confondre’l amb el pinetell (Lactarius deliciosus), però aquest és més de color de pastanaga.
Inocybe patouillardi Kün Es un bolet que pot arribar a fer els 8 cm de diàmetre com a màxim. La seva carn és inodora, lleugerament picant. El trobarem als boscos mixtes, a pacs i jardins, cap a finals de l’estiu i la tardor. La seva intoxicació es manifesta per suors persistents, diarrees, trastorns respiratoris i baixada de la pressió arterial. Encara que la seva intoxicació sigui considerada la majoria de vegades el pacient es recupera en 3-4 setmanes de tractament.
Lepiota helveola Quélet Pràcticament té l’aspecte d’una Coloma o Apagallums (Macrolepiota procera), però en petit. Forma part de les Lepiota BrunoIncarnata, en que totes són metzinoses. De mida petita, pot fer els 2-8 cm. d’alçada. La seva carn es torna rogenca en trencar-la. Provoca intoxicacions molt semblants a l'Amanita phalloides. Aquest fong fou el causant de vàries intoxicacions mortals a Catalunya durant els anys 1986 i 1987, en que els intoxicats havien collit els exemplars de fongs a uns jardins públics. Cal no collir mai espècies de Lepiota de mida petita.
Omphalotus olearius (DC ex Fr) Català: Bolet d’oliu Aquest bolet creix principalment sobre oliveres, també sobre alzines, encara que aquest té un aspecte més groguenc com la il·lustració. És un bolet realment tòxic, provoca trastorns de tipus gastrointestinals severs. La seva carn fa una olor bona i agradable i és de sabor dolç. neix durant la primavera i la tardor, especialment en èpoques de pluja, on acostuma a ser molt abundant. Creix en nombrosos grups d’individus units per la base del peu.
Gyromitra esculenta (Persoon) Fr. Català: Bolet de greix La Gyromitra esculenta havia estat fins no fa masses anys, un bolet de bona comestibilitat. Malgrat tot, s’ha demostrat que la seva ingestió en cru pot resultar mortal. El seu capell té forma que recorda al cervell, amb moltes protuberàncies sinuoses que cobreixen tota la seva superfície. Creix durant la primavera a boscos de pins i avets i voreres de camins. Malgrat que hi ha qui el consumeix una vegada dessecat, és recomanable rebutjar-lo.