CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS

Degut a la forma com es desenvolupen  i al seu hàbitat natural, seria impensable relacionar el fongs amb altres éssers que no fossin els vegetals. Però la veritat és que encara que molts aspectes d’aquests organismes siguin semblants , els fongs tenen unes característiques que els diferencien notablement i que ens mostren de forma evident de que no es tracta d’una planta. Un examen més exhaustiu de la seva estructura,  va posar de manifest grans diferències amb respecte a qualsevol altre ésser viu. Per aquest motiu el homes de ciència varen creure convenient considerar a aquests organismes dins un regne independent, el dels Micets. Els fongs estan emparentats amb els vegetals per la seva forma de reproduir-se, i amb els animals pel seu particular metabolisme que emmagatzema glicogen, un element característic que es troba en quantitats importants al fetge dels animals,   i per contenir quitina en els seus teixits, un polímer lineal  que es troba a la closca dels insectes.
Els fongs es diferencien en inferiors i superiors. Els inferiors són els que no es poden apreciar a cop d’ull, tenint que utilitzar un microscopi per poder-los observar, d’aquí que s’anomenen també fongs microscòpics. Els superiors o fongs macroscòpics són  els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong.

TAXONOMIA DELS FONGS SUPERIORS

TALL ESQUEMÀTIC D’UN FONG DE LA CLASSE DELS BASIDIOMICETS I ORDRE DELS AGARICALS.

CARPÒFOR O CAPELL
És una de les parts fonamentals per l'identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm. La seva forma també és molt variada i quan és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar vàries vegades de forma a mesura que augmenta la seva edat.  La pell que el cobreix s’anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames o berrugues per exemple, i que en realitat es tracta de la resta del vel general que el cobria en estat jove.

HIMENI
És la part reproductora del fong. Es tracte d’un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d’elements fèrtils productors d’espores L'himeni pot presentar estructura laminar com la majoria del gènere Agaricus, amb tubs com els Boletus, arrugues o venositats com els Cantharellus, o agullons com els Hydnum.

PEU O CAMA
El peu o cama és la part del fong que aguanta el capell, i que generalment té forma cilíndrica. En el s’hi troben una sèrie de detalls importants per identificar l’espècie, com és la forma, la separabilitat,  la ornamentació, la seva col·locació, el seu interior i la consistència.

ANELL O VEL
L’anell que presenten alguns exemplars de fongs, és en realitat la resta del vel parcial encarregat de protegir l'himeni del fong jove, que al no haver-se després del tot, queda enganxat al voltant del peu. No tots són iguals ni es troben a la mateixa alçada, sinó que poden ésser alts (Macrolepiota procera), a mitja alçada (Agaricus campestris), o relativament baixos (Amanita pantherina).

VOLVA
Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al capell, poden passar dues coses; que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de sac o funda que envolten la base del peu s’anomena volva. Poden ser en forma de sac com hem dit (Amanita caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens).

MICELI
El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l’autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar-se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de color blanc, i por arribar a tenir molta llargada. 

ECOLOGIA DELS FONGS
Dins el regne vegetal existeixen dos grups importants de plantes; les Fanerògames i les Criptogrames. Les primeres  tenen flors i les segones no. A les Criptogrames se les va dividir en tres grans grups, amb el  nom de tal·lòfites, briòfites i pteridòfites. El grup més inferior és el de les tal·lòfites, composat per bacteris, algues i líquens. Les tal·lòfites no tenen arrel, ni tija, ni fulles, ni flors, només disposen d’una mena de cos vegetatiu. Dins aquest grup de plantes i fins no fa massa hi pertanyien els fongs en relacionar-los amb un vegetal. Però avui dia està plenament demostrat que el fongs no són plantes. A diferència dels vegetals els fongs no tenen clorofil·la, la substància verda amb la qual les plantes sintetitzen els aliments en presència de la llum. Aquest fenomen s’anomena fotosíntesi, i es produeix en combinar l’anhídrid carbònic de l’aire amb l’aigua que la planta extreu del sòl  mitjançant el seu arrel.
Els fongs en canvi, no poden sintetitzar els aliments com ho fan les plantes. La seva alimentació depèn directament d’altres éssers vius dels quals en prenen l’aliment prefabricat. Per fer-ho segreguen un enzims  que transformen l’aliment en petites molècules, que a continuació són absorbides per les cèl·lules de fong, i que a més, extrauen del terreny on es troben l’aigua i les sals minerals que necessita el fong.
Segons la forma que prenen l’aliment els fongs poden ser simbiòtics, sapròfits i paràsits.

BOLETS I FONGS, COM ES REPRODUEIXEN
Per establir la diferència entre bolet i fong, direm que el bolet és la fruita que dona el fong, o millor dit, l’aparell reproductor del fong, ja que la seva missió és la de aconseguir la continuïtat de l’espècie. Per dir-ho d’una altre manera, els conceptes bolets i fong seria com comparar-los amb una fruita i l’arbre fruiter.
Així tenim que en els fongs hi han dues parts completament  diferenciades; la primera és la que es coneix popularment com a bolet, fàcilment localitzable a primer cop d’ull perquè és perfectament visible, ja es trobi a terra al bosc, sobre troncs d’arbres o fent rotllanes als prats, i l’altre part és la que no es veu perquè és subterrània o bé es troba ficada dins l’escorça dels arbres. Aquesta segona part del fong està formada per l’anomena’t miceli que és l’aparell vegetatiu del fong, però que en la realitat és el veritable fong del qual en poden sorgir varis bolets o  fructificacions.
Per explicar de forma senzilla el cicle de vida d’un fong, podríem començar dient que quan es crea el miceli és quan neix el veritable fong, i que aquest es crea d’una espora que ha germinat. Quan aquesta espora està apunt, s’esquinça per una extremitat en forma de petita obertura, i per ella van sortint uns llargs i prims filaments blancs anomenat hifes, que formaran el conjunt de filaments anomenats filaments primaris. Però caldrà ajuntar els filaments, per tal de que formin els filaments secundaris, que són molt més gruixuts, i els únics que poden donar a lloc el naixement del bolet. Tan els filaments primaris com els filaments secundaris estan formats per hifes ben desenvolupades dividides per septes.  Aleshores és quan aquest conjunt de hifes rep el nom de miceli. 

El miceli té la particularitat de créixer en forma circular , i si el terreny és apropiat com per exemple un prat, arriben a formar uns cercles quasi perfectes que són els anomenats erols. Uns bolets que acostumen a crear aquests erols són els Marasmius orèades  (Cama-sec), i el Calocybe gambosa (Moixernó). Per entendre com es formen aquests cercles direm que la part més jove del miceli és la més externa, i és allà on es troba la zona fèrtil. A mesura que passen els anys el miceli es fa més estèril  a la seva zona interna, per la qual cosa el cercle es fa cada vegada més gran. En ocasions les condicions del terreny impedeixen de poder  formar aquest erols aleshores el miceli a mesura que va creixen va prenent formes distintes.

Els buscadors de moixernons experts acostumen a trobar-los observant allà on l’herba té més verdor, lloc que anomenen moixerneres, ja que sembla ésser que el miceli d’aquest bolet té la propietat d’acumular nitrats, que tenen la particularitat d’augmentar les funcions clorofíl·liques de l’herba que l’envolta. 

En el cas del Cama-sec, antigament es creia que aquest fong tenia propietats herbicides al comprovar que matava l’herba del seu voltant. L’herba morta prenia una forma anular, és a dir, seguia l’erol. Aquest fet però, es deu a que la massa de hifes del fong arriba a absorbir tota l'humitat del sòl, i al ser aquesta massa en certa manera impermeable, impedeix que l’aigua de la pluja pugui penetrar de forma natural.

La vida d’un bolet adult és molt curta, més o menys d’una setmana  que és el temps que necessiten les espores per germinar.