|
Amanita Caesarea (Scop. ex F.) Pers. ex Schw.
Català: Ou de reig,
reig
El reig
és un bolet amb més fama i tradició històrica. Tal com el seu nom
indica, en temps dels romans fou el bolet preferits pels cèsars. La carn
és molt suau i exquisida. Quan està en època de creixement és de color
blanc i té forma d’ou. El reig surt des de d’agost fins octubre, a
boscos de planifolis, com suredes, castanyers i alzinars. Cal no
confondre aquests bolet amb el reig bord que és tòxic, caracteritzat per
tenir una mena de berrugues o puntets blancs damunt del barret, i el peu
i les làmines de color blanc, en lloc del bonic color groc daurat que té
l’ou de reig. |
 |
|
Boletus aereus (Bull ex Fr)
Català: Sureny fosc,
Ciureny, Cep
Existeixen altres espècies semblants que també reben el nom de cep, tots
comestibles excel·lents, com Boletus aereus, o Boletus
aestivialis. Té el barret de color marró, vellutat. A sota el barret
en lloc de làmines porta una mena de porus petits de tonalitat
groguenca. El peu acostuma a ser més gruixut a la base. La seva carn és
suau, i no canvia de color en tallar-la. Tallat a llesques i assecat,
permet de conservar-lo bé. El trobarem des de setembre fins a novembre a
rouredes, castanyers i fagedes, també als avets d'alta muntanya. |
 |
|
Calocybe gambosa (Fr.) Donk
Català: Moixernó,
Bolet de Sant Jordi
A molts
llocs de Catalunya, quan es parla del moixernó, la majoria el confon amb
un bolet petit que es comercialitza assecat. I és que impròpiament s’ha
donat el nom de moixernó al cama-sec, quan en realitat es tracta de
bolets ben diferents. Acostuma a créixer pels voltants de Sant Jordi, a
prats de muntanya de les serralades pirenen-ques. És fàcilment
localitzable pel seu color blanc que contrasta amb l’herba del prat
formant erols, cada any al mateix lloc. Té la propietat d’enfosquir
l’herba dels erols, degut a la seva aportació de nutrients. |
 |
|
Cantharellus cibarius/Fr.)
Català: Rossinyol, Vaqueta
El rossinyol és un bolet
molt popular i conegut. La seva carn dura i compac-ta quasi mai es
corca. Te el color del rovell de l’ou i pren formes molt variables,
segons l’hàbitat on es desenvolupa. Sota el barret en lloc de làmines o
porus, hi trobarem una mena de plecs que baixen del barret cap el peu,
donant al bolet en si de que tot és una peça. Generalment El trobarem en
grups de nombrosos individus a boscos de fulla plana, però també a sota
les pinedes, des de la primavera fins a ben entrada la tardor. És un
comestible excel·lent, ideal per fer-lo guisat i estofat. |
 |
|
Craterellus
cornucopioides Per.
Català: Trompeta,
Trompeta de morts
Les trompetes són bolets
que es reconeixen amb molta facilitat, pricipalment pel seu aspecte
fúnebre, i perquè tenen l’aspecte de trompeta o corn. Parlar del seu
barret és impossible, ja que com hem dit tot ell té l’aspecte d’una
trompeta o embut. És totalment buit per dins, de dalt a baix. A la part
posterior a mena de làmines porta una mena de venositats prominents. La
carn és molt escassa i molt elàstica. La trompeta és un bolet de tardor
que creix als boscos de fulla caduca, en indrets força humits. Reduït a
pols és un excel·lent aromatitzant per carns. |
 |
|
Hygrophorus russula (Schff.ex
Fr.) Qué.
Català: Carlet, escarlet, Carlet vermelll
El Carlet sempre ha estat
un bolet apreciat i conegut. Té un bolet molsut, cobert per una cutícula
de color escarlata, amb petites taques més fosques. La seva carn és
dura, un xic amargant, es corca amb facilitat. El carlet acostuma a
sortir a mitjans d’octubre fins al novembre. El trobarem a boscos de
fulla plana, especialment alzinar i rouredes. Malgrat que sigui
considerats per algú com un comestible mediocre, resulta molt bo una
vegada cuinat, ja que recull els gustos dels condiments. Ideal per
conservar-lo amb sal. |
 |
|
Lactarius
deliciosus
Fr.
Català: Pinetell,
rovelló.
Junt amb el seu parent el
rovelló són sens dubte els bolets més buscats a Catalunya. Té el barret
molt carnós i a vegades pot assolir els 15 cm. De jove té el marge
enrotllat cap a sota. És de color groc ataronjat, amb la superfície
solcada de centres concèn-trics. la seva carn quan es talla, deixa anar
una mena de làtex de color pastanaga. A mesura que el bolet es fa vell
apareixen taques de color verdós. El trobarem a la tardor fins a ben
entrat l'hivern a les pinedes, encara que també pot créixer a boscos
mixtos. El pinetell és ideal per fer-lo a la brasa. |
 |
|
Lactarius
Sanguifluus(Paulet
ex Fr.) Fr.)
Català:
Rovelló, esclata sang
El Rovelló
i el seu parent el pinetell, són el bolets que menys aplicacions tenen a
la cuina, i en canvi són els més buscats i estimats per a la majoria
d’afeccionats. Té el barret molt carnós, por arribar a fer els 15 cm
d’amplada. Pot tenir el marge enrotllat cap a sota o en forma d’embut.
És de color taronja vermellós amb taques verdoses rovellades. Làmines
fines i molt juntes, del mateix color del barret. El peu combina amb la
resta del bolet. Neix a la tardor fins a l'nici de l'hivern , sota
pinedes. |
 |
|
Lactarius
volemus
Fr.
Català: Lleterola,
lleterola roja
La lleterola és un bolet
que cada vegada es coneix més i guanya més estima, gastronòmicament
parlant. Té un barret que pot assolir el 15 cm. és de color marró
ataronjat. La carn es blanca i trencadissa, que s’enfosqueix al contacte
amb l’aire i deixa anar un làtex abundant de color blanc. Està
considerat un bolet comestible, ideal per fer-lo a la brasa o al forn
acompanyant carns. Si les pluges han estat favorables, el trobaren des
de les darreries de l'estiu fins a la tardor, en boscos de fulla plana,
roures, alzines, rarament a les pinedes. |
 |
|
Macrolepiota procera
(Scop. ex Fr.) Sing.
Català: Coloma,
Apagallums
La coloma és una bolet mol
fàcil reconèixer, ja que gairebé no hi cap bolet que sigui tant gros. El
seu barret por assolir la mida d’un plat de cuina, és marronós, cobert
per escames més fosques. El peu és llarg i prim , molt engruixit a la
base. La coloma té una carn excel·lent, de sabor que recorda a
l’avellana. Per consumir-lo només s’ha d’utilitzar el barret, ja que el
peu acostuma a ser coriaci. Surt cap a les darreries de l’estiu, i es
manté bé durant tota la tardor. Recordem que no s’ha de confondre mai
aquest bolet amb les lepiotes de mida petita tòxiques. |
 |
|
Marasmius oreades
(Bolt. ex Fr.) Fr.
Català: Cama-sec,
Carrereta
El cama-sec és un petit
bolet d’escassa consistència carnosa, però considerat un comestible de
gran qualitat. És un bolet d’aroma intensa, i té la propietat d’evaporar
l’aigua en temps de secà i re recollir-la de nou quan plou. El cama-sec
creix abundant en llocs herbosos durant la primavera i la tardor. Als
prats destaca fàcilment ja que acostuma a formar erols. El cama-sec,és
el conegut i mal anomenat "moixernó" que es ven assecat envasat en
bosses de plàstic, quan el moixernó (Calocybe gambosa), és un
bolet ben diferent. |
 |
|
Tricholoma terreum
(Schff. ex Fr.) Kumm.
Català: Fredolic,
Negret
El fredolic
és un dels bolets més tardans, ja que acostuma a créixer quan altres
bolets han desapa-regut. És un dels pocs bolets que guanya en qualitat
després d’haver patit alguna gelada, tal com passa amb algunes verdures.
La seva carn és fràgil i delicada amb un olor suau a fong. Està
considerat un comestible excel·lent. És ideal pe fer-lo estofat i
guisat. El trobarem a començaments de novembre, fins ben entrat el
gener, en grups nombrosos sota pinedes de muntanya, sovint, enterrat
entre les agulles del pi |
 |
|
Agaricus
campestris
(Lenz) ex Fr.
Català: Camperol,
Terrerol
Cap a
finals de l’estiu i durant la tardor, tindrem l’oportunitat de trobar
aquest bolet. Creix a camps adobats, entre el prats i a les clarianes
dels boscos, sovint forma erols. És molsut i estilitzat, de color blanc,
amb petites escames amarronades al capell. Les làmines són rosades i es
tornen de color marró amb l’edat. Cal de no confondre’l amb el xampinyó
bord (Agaricus xanthoderma), que és lleugerament tòxic,
però aquest es taca de color groc sofre amb el tacte, i desprèn un fort
olor a tintura de iode. |
 |
|
Higrophorus limacinus
Scopoli
Català:
Llenega, Llenegall
La llenega
te una capa de gluten transparent, una mena de mocs a la part del capell
i a la base del peu, com la majoria del gènere hygrophorus. Neix
als boscos de coníferes, durant la tardor i al principi de l'hivern.
Està considerat com un comestible excel·lent, encara que alhora de
cuinar-lo caldrà treure aquesta cutícula llefiscosa, sinó dona a l’àpat
una textura que per a molts pot ser desagradable, encara que hi ha qui
diu que no s’ha de treure. Molt adequat per fer-lo guisat o estofat amb
carn. |
 |
|
Morchella
rotunda
(per. ex Fr)
Català:
Rabassola, Múrgola
La
rabassola és un bolet bastant estrany, doncs té el capell reticulat
semblant a un rusc d’abelles. És un comestible molt preuat. Encara que
sigui considerat un comestible bo, cal consumir els exemplars més joves,
i mai s’ha de menjar cru. Tot i així, s’ha de menjar amb moderació, ja
que pot ser perjudicial si en mengem repetides vegades en poc temps. És
un bolets difícil de trobar, neix de forma desordenada de maig fins a
juny als indrets menys insospitats, voreres de camins, boscos cremats,
terres remogudes. |
 |
|