Ara ve Nadal... I que celebrarem? Sembla que per la societat secularitzada d’avui Nadal és senzillament el “solstici d’hivern” (allà on és hivern), o el temps de les vacances, i de viatges turístics, i de regals que ens fem els uns als altres, amb innegable satisfacció dels comerciants. Per després, un cop passades les festes, deixar a casa els ornaments de l’arbre per a l’any vinent i a la ciutat apagar els llums i els globus i tornar a la rutina de cada dia, això sí, amb les rebaixes de gener, de nou per a gaudi dels comerciants. En alguns llocs es van donar consignes l’any 2003 perquè no s’esmentés Jesús a les felicitacions i propaganda de les festes. ¿És que coneixem algun indú o jueu o musulmà que protesti perquè nosaltres celebrem el naixement de Jesús? ¿És que el diàleg inter religiós consisteix potser a callar la nostra arrel fonamental?. Seria una llàstima que el Nadal es quedés tan sols en els regals i els bons àpats i les visites familiars, tot i que tot plegat ja sigui bo. Un “Nadal sense Jesús”, no és el Nadal que els creients tenim al cap. En comptes de celebrar el naixement del Fill de Déu sembla que alguns celebren l’arribada de Santa Claus o del Papà Noël amb els seus regals. Ara ve Nadal: “Déu se’ns acosta, Déu ens visita, Déu es fa home. Això és Nadal! Si amb els més pobres i amb els més febles som solidaris, això és Nadal!” Ens hauríem de preguntar qui són els últims del nostre poble i com arribem i som solidaris amb ells. La solidaritat, la caritat, no és cosa d’un dia o d’una tongada de “la Marató de TV3”, és qüestió de cada dia, de fe, de compromís humanitari. Tan de bo que ciutadans d’Alforja tinguessin la sensibilitat de formar un grup organitzat amb sensibilitat per arribar als últims del nostre poble, comarca, món... Aquest seria el millor regal de Nadal. Mn. Evarist Gómez Rector de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel d’Alforja