| Els comptes del fòrum
L’any 1996 era alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, un bon dia va anunciar que volia fer una Exposició Universal a Barcelona per l’any 2004. A l’endemà els mitjans de comunicació li van dir, que això era impossible, perquè per fer una “Expo” s’ha d’anar a Suïssa on hi ha l’organisme internacional encarregat d’atorgar la corresponent llicència per poder-la fer i que aquella data ( la del 2004 ) ja estava donada a una altra ciutat – crec que era París -, i que després se’n va desdir-se’n per manca de pressupost. Aleshores des de l’Ajuntament barceloní es va dir, que no seria una exposició internacional sinó que seria un “ Fòrum Internacional de les Cultures”, però el que no es va dir fou el motiu principal pel qual es volia fer un esdeveniment de tal envergadura. Més tard es va saber que el “motiu principal” era urbanitzar la zona propera al riu Besòs ( el Camp de la Bota, el barri de La Mina, etc.) un espai que convenia recuperar per fer la Gran Barcelona.
Per fer les infrastructures necessàries es van expropiar molts terrenys i cases, els que habitaven aquella zona en gran part gitanos tingueren de marxar cap altres llocs, principalment al districte de Nou Barris. Barcelona ha millorat molt urbanísticament, però el Fòrum de les Cultures es transformà en una gran operació immobiliària. La inversió urbanística en tota aquesta zona va superar els 1900 milions d’euros ( més de 300.000 milions de les antigues pessetes ). L’especulació urbana ha estat el motiu principal d’aquesta actuació. Això no era la primera vegada que passava a Barcelona, al segle XIX la ciutat va experimentar un gran creixement amb l’Exposició Universal de 1888, fruit de la qual ens queda avui dia, entre altres coses, el Parc de la Ciutadella i l’Arc de Triomf. El segon impuls va venir anys després al tornar a organitzar un altre esdeveniment de gran magnitud, l’Exposició Internacional de 1929, de la qual encara gaudim dels palaus i fonts de Montjuïc. El tercer gran esdeveniment que ajudà a transformar molt la Ciutat Comtal, fou la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.
Aquestes olimpíades donaren a Barcelona la gran oportunitat que feia anys estava esperant per poder fer la gran projecció a escala mundial, avui en dia hi ha molta gent arreu del món que no saben res d’Espanya ( i no cal dir, de Catalunya ) en canvi coneixen Barcelona gràcies als Jocs Olímpics. Els Jocs canviaren la cara de Barcelona i es pogueren fer moltes reformes necessàries i urgents. Ens a quedat el Pavelló Sant Jordi i els cinturons de ronda com obres emblemàtiques. Un dels fets més importants fou l’obertura de Barcelona al mar, durant molts anys Barcelona havia viscut d’esquena al mar, només aprofitava el port. Amb les olimpíades es construí la Vila Olímpica i s’arranjaren les platges properes a la ciutat. Ara quedava el “racó” del Besòs per millorar-lo i urbanitzar-lo, després de dues exposicions i unes olimpíades, ara tocava fer una cosa diferent, era l’ocasió per fer un Fòrum.
El Fòrum va durar uns cinc mesos ( exactament 141 dies ) es feren debats sobre el medi ambient, la pau, les religions, l’economia mundial, la diversitat cultural, etc. Llàstima que una cosa que es feia des de Barcelona, quasi bé no va tenir en compte la cultura del país que feia el certamen, es va perdre una ocasió de donar a conèixer a la resta del món els valors de la nostra cultura, la de Catalunya que es diferent de l’espanyola. La cultura catalana quedà en un segon lloc, s’hauria pogut aprofitar per fer un gran debat i donar-li la categoria que es mereix, però s’imposà el criteri de la globalització i es perdé l’ocasió de potenciar el que es nostre i ens representa. La llengua catalana quedà massa marginada.
Els visitants del recinte han superat els tres milions, un 40% eren barcelonins, un 7% estrangers. Les primeres setmanes no hi havia manera d’omplir-lo i es va anar a buscar els nens de les escoles i personal de les presons, alguns ho aprofitaren per escapolir-se, en canvi les últimes tres setmanes es va omplir de visitants.
L’espectacle més concorregut ha estat fora del recinte, la Carnavalona de Carlinhos Brown, un autèntic espectacle de masses, amb l’alcalde Clos disfressat ballant la samba.
Ni l’arribada del TGV ( tren de gran velocitat ), ni l’ampliació de l’aeroport del Prat han estat a punt per l’esdeveniment.
Organitzar el Fòrum ha costat a les administracions públiques (Govern de Madrid, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) que són els qui han pagat les despeses, més de 340 milions d’euros (més de 56.000 milions de les antigues pessetes).
Després de dir-nos durant 141 dies que no hem de malgastar res, ni l’aigua! El piromusical final de 20 minuts de durada, va costar uns 900.000 euros ( 150 milions de pessetes ). Per segons quines coses hi ha diners, i per altres no n’hi ha.
Ara el relleu l’agafat la ciutat mexicana de Monterrey per fer-ne el següent el 2007. El Fòrum de Barcelona no ha estat el primer, al món hi ha altres Fòrums: Fòrum Social de Porto Alegre ( Brasil ), Fòrum Econòmic de Davos (Suïssa), Fòrum Ambiental de Kyoto (Japó), Fòrum Urbà de Nairobi ( Kenia )...
El Fòrum ha estat com un gran parc temàtic, no ha estat ni un gran fracàs ni un gran èxit.
Antoni Pujals
La majoria de dates per fer aquest article han estat extretes dels diaris AVUI i LA VANGUARDIA |
