|
Quan discernim sobre el que és lògic, tenim una predisposició natural per pensar encertadament. Això ens porta a reflexionar que: si plou, em mullo. Que és com dir, segons Aristòtil que si hi ha efecte, hi ha causa. Per tant aquesta lògica que s’anomena natural, és la que se’ns ha inculcat moltes vegades en les nostres ocupacions diàries, siguin físiques o mentals. Si repassem una mica la història més propera, ens trobarem que durant el Felipisme ( de Felipe Gonzàlez ) el sud d’Espanya va votar en massa als socialistes, per tant aquest quan han manat, d’acord amb aquesta lògica, han modernitzat aquestes regions amb unes infrastructures viàries, siguin AVE o autovies sense pagament, que ja voldríem tenir-les nosaltres a Catalunya. Quan s’instal·laren els populars en el govern central, varen reconèixer que Galícia i el Llevant espanyol, els donaren molts vots, per tant per lògica es varen bolcar plenament amb infrastructures, construint les autovies més costoses que ha tingut mai Espanya i sense peatge. Per tant, uns i altres van ser lògics, però no just, el que varen fer.
Bé, ara tenim un president del govern central socialista, Zapatero, gràcies sobre tot als vots dels andalusos i catalans, per lògica ara aquest govern s’hauria de bolcar de ple a Catalunya i també alguna cosa n’haurien de treure també els andalusos. Doncs bé, aquests andalusos que se les saben totes i són molt hàbils en aquestes coses, van anar a Madrid i amb la presentació del sortosament anomenat “ deute històric “, varen cobrar el que demanaven. En canvi nosaltres, cabestres que som, tenim la sort de tenir ara el Tripartit amb en Maragall al front del govern català i ens volen acontentar amb el CAT, el castell de Montjuic i potser amb els papers de Salamanca, si és que al final arriben. Aleshores vaig pensar, la lògica natural d’Aristòtil no sempre resulta, en aquella època fa més de dos mil anys hi havia un pensament Magaric que deia: el que és aparent està en oposició del que és veritable.
Ara que tots tenim cotxe podríem anar a Barcelona per carretera, doncs no! Hem d’anar-hi en tren si volem arribar aviat, perquè les autopistes de peatge estan col·lapsades i si m’apureu tal com diu el Carod: millor anar-hi nedant. Doncs això és el que diu Megara: suposes que pots anar en cotxe a Barcelona i realment tens d’utilitzar altres mitjans de comunicació.
Una altra lògica que em fascina és la de Parmènides, el seu nom indica indiferència al dolor, al plaer i enteresa en la desgràcia. Aquesta lògica sublim per nosaltres, ens recorda, el que som els catalans: un poble que celebrem una derrota però amb enteresa.
Per acabar seria lògic que el centenari de Dalí, el pintor més universal que ha tingut Catalunya, fos un “any Dalí “ amb més ressonància, però com era de dretes a més de pintor, els de l’escola cínica de Zenon que no creien en la rectitud ni la sinceritat se l’han carregat del tot. Segurament amb Miró i Tàpies quan els toqui ho farem millor. Bé, dependrà de qui mani.
David Bonet
|
