Taller:
 Relacions de les persones amb elles mateixes
(Relacions INTRA-PERSONALS )


LLISTATS:


LLISTAT: Per tenir el nostre COS més en forma
(el qual ens ajudarà a tenir la nostra ment més en forma)

RESUMS

- Quan estem ASSEGUDES/UTS, convé recolzar el nostre cos sobre els "isquions".
- Quan caminem o estem DRETES/TS, mantenir els genolls flexibles, no rígids.
- Quan ens sentim CANSADES/TS, cansades/ts (girar els nostres polzes cap afora).
- Sentir el nostre COLL, ser conscients de l'aire que puja i baixa per ell, no deixar que, oblidat, caigui.
- Si ens fa MAL la COLUMNA a l'altura de la cintura i LUMBARS.
- Si ens fa mal la columna a l'altura de les CERVICALS (espatlles, coll...)
- Etc. etc. (((completar)))

AMPLIACIONS


- QUAN ESTEM ASSEGUDES/UTS,
convé recolzar el nostre cos sobre els ISQUIONS,
que són com dos ossos petits, molt a prop l'un de l'altre, que sobresurten en la part inferior de les nostres natges (és fàcil localitzar-los, estan a cada costat i una mica més a baix del nostre anus). Són com les nostres "petites potes per seure'ns". D'aquesta manera tindrem la columna, vísceres etc. en una bona posició (consell de Marisa, professora de Bio-dansa).

-QUAN CAMINEM, O quan estem DRETES/TS,
mantenir els GENOLLS flexibles, no rígids en pla exèrcit.
Això millora la posició de la nostra columna i de tot el nostre cos, i evita sotracs forts,
sobretot a la columna (també consell de Marisa, professora de Bio-dansa).
 

- Quan ENS SENTIM CARREGADES/TS, cansades/ts, girar els nostres polzes
(dits grossos de la mà), fent una mica de força des de les espatlles. El sentit del gir ha de ser cap a fora (la mà dreta en sentit de les agulles del rellotge i l'esquerra en l'altre sentit),
obrint el tòrax, no tancant-lo més (consell d'un fisioterapeuta).

- Sentir el nostre COLL, ser conscients de l'aire que puja i baixa per ell,
no deixar que, oblidat, caigui. Bo per la nostra columna i la nostra posició general, que serà més lleugera i activa, per la nostra possible papada", i per la nostra ment. Fins i tot hi ha qui diu (és una forma de parlar, però) que el nostre esperit està en el nostre coll.
 


- Si ens fa mal la COLUMNA A L'ALTURA de la CINTURA (zona LUMBAR),
ens pot anar molt bé l'exercici següent:
Estirade/ts sobre l'esquena, sense aixecar el cap, aixecar les cames doblegades i tibar suaument amb la mà els genolls cap a l'estòmac. Sentirem com la columna se'ns estira, entre altres per la zona de la cintura (consell d'un osteòpata).


- Si ens fa MAL A LA COLUMNA A L'ALTURA de les vèrtebres CERVICALS
(espatlles, COLL...), ens pot anar molt bé l'exercici següent:
Agenollade/ts, agafar-nos, per darrera del dos, una mà amb l'altra (l'una des de dalt, pel coll, i l'altra per a baix). Comptar fins a 8 mentres aspirem aire i ens dobleguem poc a poc cap endarrera, aguantar una mica en aquesta posició, i desfer-la poc a poc.
Tornar a començar canviant el braç que posem en alt.
Si no arribem a agafar-nos les mans per darrera, podem agafar un drap o una corda.

LLISTAT: Per tenir LA NOSTRA MENT més en forma
(el qual ens ajudarà a tenir el nostre cos més en forma)

- Idees per ser més feliç (***)
- Idees per millorar la gestió del nostre TEMPS (***)
- Alguns VICIS o "TICS" usuals en la nostra forma de pensar
- QUÈ FER per intentar comprendre millor la Realitat
- Les limitacions de la reflexió
- Criteris per adequar la INTUÏCIÓ al tractament de la Realitat
- Treure'ns la POR d'ESTAR SOLS (o soles), i aprendre fins i tot a disfrutar-ho
- Aprendre a basar la nostra AUTOESTIMA en allò de nosaltres que més valor té
- Practicar algun tipus de MEDITACIÓ
 


IDEES PER SER MÉS FELIÇ

- ESTIMAR i cuidar el nostre COS (i també la nostra MENT, és clar)
 - SI NO ENS PICA massa ENLLOC.
I també, és clar, si cap cosa ENS FA massa MAL de forma crònica.
- MÉS EXIGENTS amb nosaltres i MENYS EXIGENTS amb les altres persones.
- Si SABEM VIURE el MOMENT PRESENT,
- ACCEPTAR la nostra SITUACIÓ (que no vol dir no anar-la canviant si convé).
- Alliberar-nos d'ENVEJES (són molt freqüents, i un dels grans enemics de la sensació de felicitat).
- Ser suficientment GENEROS@S.
- NECESSITATS BÀSIQUES (allò que necessitem per estar bé)
-I recordeu que es pot, per exemple, estar FELIÇ i TRISTE al mateix temps...
(la vida és així de curiosa...).


AMPLIACIONS

- Si ESTIMEM i cuidem el nostre COS, procurem escoltar-ho més, i no reprimir-ho tant...
dedicant-li una atenció suficient...
Això ens ajudarà a estar més relaxats/des i per tant més feliços.

No estimem al nostre cos, entre altres coses,
perquè la religió que ens han inculcat no ens ensenya a estimar-lo, sinó tot al contrari,
ens el presenta com a un problema per arribar a la vertut, l'espiritualitat, etc. (veure ampliació)
Si prenem consciència d'allò que el nostre cos té d'important, estimable, capacitats, etc.,
penso que ens serà més fàcil cuidar-ho bé, respectar-ho més,
no caure per exemple en adiccions exagerades, etc.
I al mateix temps, probablement, serem més amorosos i respectuoso/e/s amb les altres persones
i en general amb el nostre entorn.



- Serem més feliços, això està claríssim, SI NO ENS PICA massa ENLLOC.
Atenció a això de què alguna cosa piqui massa,
només cal observar als nostres animals domèstics quan els pica algo i quan no els pica res...
I també, és clar, si cap cosa ENS FA massa MAL de forma crònica.


- Serem més feliços i felices, segurament, si som MÉS EXIGENTS amb nosaltres
[sense exagerar, però procurar no fer-ho tot malament,
anar complint els nostres compromisos dins del possible i raonable, no fer massa mal a ningú, etc. etc.]
i MENYS EXIGENTS amb les altres persones (idea transmesa per Cheché, a Villacarlos).


- Si SABEM VIURE el MOMENT PRESENT,
ACCEPTAR la nostra SITUACIÓ (que no vol dir no anar-la canviant si convé), i totes aquestes coses.


- Alliberar-nos d'ENVEJES (són molt freqüents, i un dels grans enemics de la sensació de felicitat).


- Ser suficientment GENEROS@S.

- Serà més fàcil que siguem feliços si tenim cobertes les NECESSITATS BÀSIQUES
(allò que necessitem per estar bé).

- I recordeu que es pot, per exemple, estar FELIÇ i TRISTE al mateix temps...
(la vida és així de curiosa...).

- Etc. etc. (((completar))).

<<NECESIDADES BÁSICAS:
Se pueden definir como aquello que necesitamos para estar bien.

- TIEMPO para DESCANSAR.
- COMIDA racional.
- EJERCICIO racional.
- CONTACTO don la NATURALEZA.
- LECTURAS.
- HOBBYS.
- ADQUISICIÓN de algún CONOCIMIENTO
(idiomas, informática, etc., o sea, mantener la mente despierta).
- ESCRIBIR.
- ABRAZAR y SER ABRAZADO.
- Desarrollar la CREATIVIDAD.
- Tener AMIG@S ÍNTIM@S que te ayuden.
- Poder PEDIR AYUDA cuando la necesitas.
- TIEMPO para la SOLEDAD.
- ACEPTARSE totalmente.
- Sentirse ORGULLOS@ del TRABAJO que realizas.
- Tener BUENAS RELACIONES con l@s demás.
- Tener algún PROYECTO en mente para REALIZAR en el campo del cambio social.
- ORGANIZAR tu VIDA sin necesidad de que otra persona lo haga por tí.
- TIEMPO para JUGAR.
- TIEMPO para la relación con la TRANSCENDENCIA.>>

Es pot anar completant:
- SENTIR-NOS suficientment RESPECTATS-DES.
- ...

El "Listado de Necesidades basicas" es el resultado de una sesión de un grupo de "co-escucha",
y lo incluyen en lo que llaman "PROGRAMA para HACERTE CARGO de tu propia REEMERGENCIA".
Me gusta porque no cae en el "BOPO" de decir: "lo que se necesita es ésto y nada más".
Se necesitan unas cuantas cosas. Curiosamente, no aparece el sexo como necesidad,
pero sí el "abrazar y ser abrazado" (que es algo que hacemos poco, incluso cuando hacemos el sexo).]
 


Aprendre a "BASAR" millor la nostra AUTOESTIMA...

Penso que hauríem de BASAR la nostra AUTOESTIMA,
SOBRETOT, en les QUALITATS i POTENCIALITATS que tenim com a ÉSSERS HUMANS,
és a dir, en les COSES que ens IGUALEN als altres ÉSSERS HUMANS,
i NO hauríem de basar-la tant en les COSES que ens DISTINGEIXEN dels ALTRES,
i que ENS FAN SENTIR SUPERIORS.

Aquestes "CARACTERÍSTIQUES que ens IGUALEN als altres ÉSSERS HUMANS"
serien, per exemple:

- Nuestros siempre maravillosos CUERPOS, y la BELLEZA que tod@s llevamos dentro.

- Nuestra bastante sorprendente INTELIGENCIA humana,
la nostra CAPACITAT de REFLEXIONAR, i més allà encara, de COMPRENDRE...

- El ALMA o CONSCIÈNCIA que sentimos funcionar dentro de nosotr@s.
que no tiene mucho que ver con lo que pretenden medir los tests de inteligencia.

- La CAPACITAT d'ESTIMAR i SER ESTIMAT/DA.

- La nostra LLIBERTAT,
i també la nostra CAPACITAT de RESPONSABILITZAR-NOS dels nostres actes.

- "La PLENITUD HUMANA, y no el PODER",
segons Jesús Lizano, poeta llibertari, en una entrevista de TV, gener 2003.
Diu també que l'"Anarquisme és acabar amb el poder com a substància de la vida humana".

- Allò que de vegades sentim dintre QUAN MEDITEM.

- Allò que el filòsof K. G. Dürckheim anomena "l'ÉSSER ESSENCIAL", la nostra essència profunda:
<<El problema que se le plantea al hombre actual es HACERSE PERMEABLE para DEJARSE TOCAR
por ese NÚCLEO ESENCIAL.>> ("El Centro del Ser", ed. Luciérnaga p. 47 a 51).

- Allò que fa dir al filòsof Kant que "cada persona és un fi en ella mateixa".

- No basar-nos tant en les nostres REALITZACIONS
(encara que és molt lògic i comprensible que estiguem ben orgullosos de les coses que fem bé),
o de les nostres OPINIONS, la nostra CULTURA,
la nostra CAPACITAT ADQUISITIVA, la nostra BELLESA (o falta de bellesa) FÍSICA...
una cosa som NOSALTRES, i una altra les nostres OBRES, OPINIONS....,
que són com atributs o prolongacions nostres,
PERÒ NO constitueixen el nostre "ÉSSER PROFUND".

- Hauríem de procurar
no basar-la en MECANISMES de PODER recargolats, o en COMPARACIONS contínues.

- Aprendre, primer de tot,
a DESCOBRIR on la tenim posada, aquesta AUTO-CONSIDERACIÓ i AUTOESTIMA.
Com saber on s'amaguen els nostres mecanismes d'autoestima, i els de PODER?
Ho descobrirem potser indagant quines coses que ens diuen ens senten pitjor
Però no és un mètode infalible,
ja que de vegades és natural que algunes coses que ens diuen ens sentin malament,
per exemple quan ens les diuen per matxacar-nos, conscient o inconscientment,
o per fer-nos xantatge emocional, o per acomplexar-nos directament,
o per atemptar contra la nostra libertat i dignitat personal, etc.

- Fem servir MECANISMES COMPARATIUS d'AUTOESTIMA mal entesa
quan ens valorem per ser "MILLORS que els ALTRES":
més espabilats, més guapos, més nets, més treballadors, o el que sigui.
Massa sovint comparem les nostres vertuts amb les dels altres,
i acostumem ser peïoratius, o CRÍTICS, en la VALORACIÓ de com ho fan,
o com són, els DEMÉS,
i així nosaltres ens sentim més competents.
I com que vivim en un sistema molt competitiu,
sempre procurem matxacar a l'altre per tal de no quedar mai com el pitjor,
i si és possible per quedar com el millor.

Per exemple: Sovint molts, i sobretot moltes dones,
no admitim consells sobre qüestions domèstiques,
i és que, increïblement,
seguim tenint forts mecanismes d'autoestima basats en què fem bé les coses de la casa,
i ens prenem qualsevol consell en aquest sentit com un mecanisme de poder de l'altrae
(i, de vegades, amb una part de raó,
perquè la persona que ens ho diu hi té també els seus mecanismes de poder comparatiu).

<<Vivimos en una cultura competitiva y no siempre será sensato intentar relaciones cooperativas>>

(revista "Curarse en Salud" nª 11).


Practicar algun tipus de MEDITACIÓ

<<...Si se me pregunta cuál es mi problema, responderé:
"Cómo lograr que Karlfried (es mi nombre) atraviese la costra de Dürkheim".
Tomo el apellido como la representación del hombre condicionado.
Cada uno de nosotros está condicionado por la familia en que ha nacido, [...] sus estudios, su carrera,
sus logros, sus fracasos, sus amores, sus tristezas, sus miserias y por la posición que ocupa hoy en el mundo.
Es el Señór Tal, reconocido por los otros.

Pero cada uno de nosotros es también un ser incondicionado
que está más allá del tiempo del espacio.
Yo lo llamo el Ser Esencial, para diferenciarlo del otro, al que llamo el yo existencial.>>
K. G. Dürckheim, "El Centro del Ser", ed. Luciérnaga p. 47).

La MEDITACIÓN nos puede ir acercando a nuestro Ser Esencial,
aparte de otras posibles sorpresas.
No a todas las personas les va bien, pero a casi todas. Va de ir probando.
Primero de todo, hay que decidirse y dedicarle un tiempo de vez en cuando.

<<A veces estoy sentado sin moverme durante una hora, una hora y cuarto; es interesante.
[...] la meditación más simple es la que consiste en MIRAR uno o dos metros hacia adelante
y contar las RESPIRACIONES de uno a diez.
A veces repito un mantra, el OM.
[...] Pero después de un cuarto de hora ya no hay nada, es el SILENCIO TOTAL >> (Mismo libro p. 25)

Otras recomendaciones:
- Suele ir bien tener la PELVIS más alta que las RODILLAS
(va bien un almohadón duro, o manta doblada...),
- Las MANOS pueden estar una sobre otra, mirando hacia arriba.
- La COLUMNA RECTA, sin exagerar, la barbilla baja...
- (((Completar)))

Algun problema:
- No siempre se consigue estar a gusto en la típica posición de meditar.
A veces, sobre todo al principio, se nos puede cargar la columna vertebral, dolernos la espalda...
Recomendación: hacer círculos pequeños por donde duele, y por la base de la columna,
o hacer pequeños vaivenes hacia alante y atrás...



- Idees per millorar
la GESTIÓ del nostre TEMPS

<<Últimamente he notado que el tiempo se estira y se encoge a su arbitrio.>>
(Roberto Bolaño en "Los detectives salvajes"ed. Anagrama p. 15)

<<- ¿Sabes que en este mismo instante estás rodeado por la eternidad?
¿Y sabes que puedes usar esa eternidad, si así lo deseas?
... ¿Sabes que un MOMENTO puede ser la ETERNIDAD?
Esto no es una adivinanza, es un hecho, pero solo si te montas en ese momento y lo usas para llevar la totalidad de tí mismo hasta el infinito, en cualquier dirección...>>
Don Juan a Carlitos Castaneda (del libro de éste último: "Relatos de poder")

Vivim una època en què per una sèrie de raons
(la nostra civilització ens ha robat el temps, com descriu molt bé el llibre "Momo" de Michel Ende),
acostumem a anar molt atabalats. Però hauríem de PROCURAR, per exemple, coses com ara:

PROPOSTES, o pistes per propostes...:

- NO pensar sistemàticament que NO hem d'introduir
CAP ACTIVITAT MÉS en la nostra vida quotidiana, per tal de NO estar encara més atabalats,
ja què potser ens estarem negant precisament l'activitat que pot començar a canviar-nos l'atabalament (sobretot si és una activitat com passetjar una mica cada dia, ballar, meditar...).

- Echarle la MÁXIMA CREATIVIDAD y SENTIDO POSITIVO
a la resolución de nuestros problemas de tiempo. COMBINAR tareas puede ir bien
(sin por ello dejar de ser realistas con lo que podemos hacer y lo que no etc.).
Por ejemplo: En vez de entretenerse en pensamientos como: "¡Qué horror, la comida sin hacer,
los platos sin fregar, y al mismo tiempo tengo que acabar este trabajo con el ordenador!...,
podemos pensar: "Mira qué bien, me pongo al ordenador, y en cuanto me canse del trabajo pongo a hacerse la comida y así me distraigo un poco (con el reloj avisador de cocina, para no olvidármela, eso sí...).
Los platos, luego al servirla lavamos lo que haga falta."
(Y no solo PENSARLO, sino HACERLO así).
Otro ejemplo: En vez de agobiarse porque se tiene la mesa de trabajo muy desordenada y porque el ordenador tarda demasiado en ponerse en marcha,
procurar amoldarse a la situación,
y acostumbrarse a ir ordenando la mesa de trabajo mientras el ordenador se va poniendo en marcha...

- Funcionar sin exagerar con el uso del RELOJ. A veces (no siempre),
cuanto más nos preocupamos del reloj, más deprisa se nos escapa el tiempo.

Tendríamos que saber olvidar un poco el reloj cuando no resulta necesario.

- Tampoco se trata de dejarse caer en la INACTIVIDAD contínua
(la inactividad "a ratos" a veces va muy bien) .
Si caes en la DEJADEZ y el MUERMO demasiados días seguidos,
también llega un momento en que el tiempo se nos escape como arena entre los dedos.

 Tornar a l'índex del taller de Relacions amb si mateix



Les DEPRESSIONS, tan freqüents avui dia

ALGUNES possibles CAUSES
(((PENSAR SOLUCIONS)))

- Ens falta el CONTACTE FÍSIC SUFICIENTamb altres persones.
Hem de tenir en compte que som propers als simios, som "monos",
i que com a tals segur que tenim la necessitat biològica
de tocar i ésser tocats per altres individus de la nostra espècie,
i no només per la nostra parella sentimental del moment.
Però ens neguem aquest contacte físic
amb altres persones diferents de les nostres "parelles sexuals"
Però, tal com és el model actual de relació sexual,
fins i tot aquest contacte físic és normalment insuficient i frustrant
(veure alternativa: "Millorar el nostre contacte físic amb altres persones").

- Ens falta CONTACTE físic amb la NATURA,
al menys a moltes persones que el necessitem bastant a la nostra vida quotidiana.
"Quan l'home se separa de la natura, la seva ànima s'endureix" (deia un indígena de Nord Amèrica),
i també sovint es torna fràgil.

-Ens falta l'autogovern efectiu que suposa DISPOSAR del nostre TEMPS,
 i no haver d'anar tota l'estona amb presses i mirant el rellotge.

- També ens falta SEGURETAT de què anirem tenint els DINERS necessaris per viure,
ja que hi ha molt POC HÀBIT de SOLIDARITAT ECONÒMICA, fora de la família.
I, a part de què moltes famílies no poden ajudar, hi ha gent que ni tan sols en té, de família.
Fins i tot si tenim prou diners,
les nostres societats són més insegures del que ens sembla i ens procurem creure.

- Ens falten MOTIVACIONS de TIPUS RELIGIÓS PERSONAL PROFUND.
En part hem substituït la fe catòlica dels nostres pares per la confiança en la tècnica,
amb característiques similars a les de les religions institucionals:
no poder opinar no sent especialista,
considerar l'automedicació com un pecat de soberbia individual,
hem de refiar-nos completament dels aparatos que ens porten a tota velocitat, etc.

- Ens falten OBJECTIUS i HORITZONS PERSONALS i SOCIALS interessants.

- La SOCIETAT ens MARGINA MOLT en quant no estem en edat i/o situació de merèixer,
tenir fills, trobar o mantenir una feina, o tenim qualsevol altre problema.

- Etc. etc. (((completar)))

BASTARIA AMB SER PROU POSITIUS??
El cas de la dofina deprimida

Diem sovint que, per no tenir-ne, de depressions,
bastaria amb saber PRENDRE'S LA VIDA de FORMA PROU POSITIVA,
apreciar el que es té en cada moment, etc.,
i és molt probable que, si ho fem així, la vida ens anirà  moltíssim més bé.

Però al mateix temps, pensem que POT HAVER-HI RAONS prou suficients
PER EXPLICAR que una persona pateixi una DEPRESSIÓ.

I pensem que les nostres "SOCIETATS MODERNES" ens envolten d'enginys artificials fantàstics,
 que ens fan estar super-orgullosos de les fites aconseguides pels homes,
però al mateix temps no ens faciliten, o fins i tot de vegades ENS PRIVEN,
de COSES que són NECESSÀRIES per a la nostra psicologia i fisiologia humanes
 (HABITATGE, etc. etc.).

PER COMPRENDRE'NS a nosaltres mateix@s QUAN TENIM una DEPRESSIÓ
(o quan una altra persona la té),
és a dir, per ser MENYS CRÍTICS i MÉS COMPRENSIUS, i fins i tot més PRÀCTICS
amb la gent quan està 'depre',
pot resultar interessant aquesta "Història de la dofina deprimida",
que vaig veure per la tele a primers de març del 2001 (no tinc la referència del programa),
en un documental.

<<Era-se una vegada un documental de la tele,
en el qual sortia una Dofina (la femella del Dofí)
en una piscinamolt petita (uns 3 metres), amb l'aigua bruta,
rodejada de Científics que li prenien les constants vitals, li posaven injeccions etc.,
però no aconseguien que menjès ni tan sols menjar líquid amb una xeringa.
Estava sense forces, superprima, no es movia...

Fins que se'ls va acudir portar una antiga Cuidadora de la Dofina,
que havia sigut molt amiga d'ella.
Aleshores, van contactar la Cuidadora, que vivia en una altra ciutat,
però que va vindre de seguida a veure a la Dofina.
Quan es van trobar, es van donar una gran abraçada,
i durant els dies següents, la Cuidadora es va passar llargues estones acariciant a la Dofina.

De seguida, la dofina va començar a intentar empassar-se una mica del líquid nutritiu que li donaven.
Uns dies més tard, va aconseguir començar a menjar sòlids,
i el documental va acabar molt bé,
ja què es clar que la Dofina estava "depre", sobretot, per dues coses:
LI FALTAVA AFECTE, i també un HÀBITAT PROU ADEQUAT.
I no només li aconsegueixen afecte, sinó que també, al final, quanja està prou restablerta,
la treslladen a un mar molt bonic del Caribe.>>

COSES que en dedueixo del documental:
- Que les depressions no són només coses de dofines figaflors,
 que no aguanten quatre inconveniències de la vida,
sobretot si han de viure en una piscina de vegades molt bruta, i sense prou estimació.
- Que sembla de lògica dofínica (perquè no també humana)
que si vius en una piscina bruta i sense prou estimació,
el teu cos i ment entrin en un estat en que volen posar-se malalts,
i fins i tot busquen la manera de morir d'una o altra manera.
- Que es poden prendre quatre pastilles antidepressives
(no vegis el negoci de las multinacionals farmacèutiques),
i/o fins i tot fer una estona de ioga o de qualsevol altra teràpia,
però que si no s'arreglen les causes principals, no s'acabarà de passar.

CONSELLS (no arriben a ser SOLUCIONS)

- Prendre's les depressions quan arriben com es pren una gripe:
Saber que hem entrat en una situació en què el cos no ens fabrica
les endorfines (les nostres "morfines naturals") que necessitem per sentir-nos bé.
"Prendre la baixa" a poc que poguem, dedicar-nos a dormir molt fins que se'ns passi,
ja què tot el que pensem quan no ens funcionen les endorfines serà molt negatiu,
sense per això no deixar de ser cert,
i mentre dormim no pensem tant.

- Donar tanta o MÉS IMPORTÀNCIA a SOLUCIONAR les possibles CAUSES
QUE a començar un TRACTAMENT (encara que també es faci si es vol),
per sentir que ens estem començant a cuidar "de veritat".

- Procurar estar ACOMPANYAT/DA, encara que no el 100% del temps.
Alguna estoneta al menys hem d'anar provant a estar soles i sols.

- La MEDITACIÓ, en alguns casos,
 pot ajudar-nos a trobar el nostre jo profund,
que acostuma ser més feliç que el jo condicionat per les nosstres complicades vides.