El REPARTO del TRABAJO de CASA
Me cuesta imaginar un sistema social justo,
en el cual el trabajo dentro de las casas no esté bien repartido.
Tampoco pienso que porque las casas funcionen bien, la sociedad vaya a funcionar
bien.
Habrá que mejorar muchas más cosas. Pero al menos debe ir bastante
unido.
CONTENIDOS:
- La SITUACIÓN ACTUAL ( Ver CHISTE )
PROPUESTA: El "Libro de la Casa"
- PISTES per buscar SOLUCIONS i altres REFLEXIONS
- "PREVENCIÓ i RESOLUCIÓ
de CONFLICTES"
(recomanable quan es comença a fer canvis en l'organització de
la casa).
![]()
Explico un CHISTE sobre la situación actual:
En él se ve a un hombre con un calcetín en la mano,
mirando con cara de asombro infinito el otro, que está tirado en el suelo.
"Increíble - dice -. Los dejo aquí tirados y regresan solitos y limpios al cajón.
Increíble."(De l'article "¿Solita y sin compromiso?",
escrit per Ana Santelices i aparescut a la revista Cosmopolitan del Juliol 1999)
" PISTES "
-ORGANITZACIÓ i RESPONSABILITATS:
Hauríem de decidir, abans de planificar el repartiment de les feines,
si la persona que fins ara ho feia gairebé tot, i per tant normalment ho organitzava
tot,
continuarà organitzant-ho i mantenint la responsabilitat final,
o si també això es pot delegar.
Sovint és l'aspecte que més necessita delegar la mestressa,
per tal de tenir espai mental per parar l'atenció en alguna altra cosa,
no anar sempre pensant en el menú de demà etc...
El que passa és que no sempre es pot fer
(per exemple, si hi ha mainada pot ser massa delicat...)
- Pot ser bona idea repartir la RESPONSABILITAT per SETMANES, per exemple.
Pot ser la manera de que la fins ara mestressa tingui descansos bastant complets,
que falta li poden fer... cal anar experimentant diferents possibilitats en
cada cas.
Entre elles estaria la de preparar i "facilitar la Reunió setmanal.
- Una altra bona idea, si és possible,
és que cada persona tingui UN, o si es possible DOS DIES / setmana,
de NO PENSAR ni FER RES a la casa (bé, sense exagerar...!
si li va molt de pas treure les escombreries o reomplir el zetrill d'oli, ho
pot fer...).
Així es notaràn resultats interessants, i quan li toquin a la
dona
podrà començar a "desenganxar-se" una mica de tanta
activitat domèstica.
Altres REFLEXIONS
- És especialment injust que el manteniment de llar i les persones que hi
viuen
recaigui sobre una d'elles, especialment perquè en aquests casos acostuma
a semblar
com si les altres s'especialitzèssin en donar més feina de la necessària,
per pur desconeixement del que suposa la seva forma de fer les coses
(sense tornar a posar les coses a puesto cada cop que es fa algo, per exemple).
És injust entre altres coses perquè les dones reivindiquem el temps suficient
per nosaltres mateixes, per llegir el diari com ells, i alguna cosa més, estudiar,
participar en la vida laboral i social...
![]()
PREVENCIÓ de CONFLICTES
Quan es volen introduir canvis en l'organització d'una casa,
es poden esperar alguns conflictes que caldrà anar resolent.
L'important és no desanimar-se amb el primer d'ells, i pensar: "Això
no ha funcionat",
a no ser que el conflicte sigui prou greu i no sapiguem com resoldre-l.
El LLISTAT de CONFLICTES serà una adaptació
dels conflictes freqüents
de la convivència,
i a més, alguns més concrets d'aquesta situació.
No us espanteu, però SÓN BASTANTS els conflictes que poden
aparèixer,
Per exemple:
- Quan es posa en marxa un pla de repartiment de les feines de la llar,
de vegades la persona que més feina tenia, acaba desitjant no haver-ho intentat
(MALENTESOS, RESISTÈNCIES més o menys conscients),
i sobretot MÉS FEINA.
(trobar-s'ho tot fora de lloc, per exemple, complica molt les coses).
- Com que es tracta de situacions creades, quan es volen canviar caldrà
posar voluntat,
i una mica de paciència i bon humor per part de totes i tots...
Caldrà comprendre que es tracta de CANVIAR HÀBITS,
(encara més automatitzats en les persones adultes),
i això no s'aconsegueix en un dia ni en dos (potser en tres sí).
- Un tema importantíssim és el de l'ORDRE, sobretot a la CUINA.
Si COMENCEM A TROBAR CADA COSA EN UN LLOC DIFERENT,
això pot impedir-nos, per posar un exemple, de cuinar en el temps record que
tenim per fer-ho.
A més, hi ha coses que han d'estar en un lloc on les mosques no hi arribin,
etc.
SOLUCIÓ: Algú (que no sigui la dona
de la casa) s'entreté en fer un MAPA
amb allò que cal saber on es guarda en cada habitació, especialment
detallat en el cas de la cuina.
A partir d'aquí, per canviar un objecte de lloc s'ha de proposar per escrit,
permetent un temps per presentar els possibles inconvenients fins que estigui
clar que la modificació sembla bona, i es posa a prova.
- RECANVIAR el paper higiènic, o la tovallola, reomplir d'oli o de vinagre
el setrill, etc.,
són bons detalls en la convivència amb altres persones.
- Un altre problema: El treball fet a la casa és gairebé sempre
un "TREBALL INVISIBLE".
Cada persona se'n recorda del que ha fet ell, però ni se'n adona del
que van fent s'altres
(a no ser que tingui molta sensibilitat i coneixement del tema). És per
això que convé repartir-s'ho bé, i que sigui ROTATORI
(que tothom vagi fent tots els treballs, més o menys)...
- LA FORMA de DEMANAR que ens AJUDIN sembla ser molt important.
Molt sovint ens diuen que no ho fan perquè no els agrada la forma que
tenim per demanar-ho.
Un dia en una festa que calia preparar, un noi deia a altres persones:
"Saps que pots fer-me? Saps què pots anar fent?" M'ho vaig
apuntar en un paperet,
ja què em semblava un bon estil. T'invitava a ajudar-li,
i de pas et deia quina era la millor forma d'ajudar en aquest moment.
L'ideal, és clar, és no estar ni cansada ni nerviosa, sinó
de molt bon humor, i així'ns i tot...
- Els "ÚLTIMS DETALLS" poden ser causa de discòrdia.
Són, quan tot està recollit,
el toc de gràcia (la cortineta ben posada, el florer...). Quan la dona comença
a tenir menys feina,
li pot fer il.lusió acabar aquests detalls que no costen res i aconsegueixen
un ambient relaxat,
i als que no sempre li donava temps d'arribar. Podem deixar que ho faci,
no?
Pot passar que, qui ha recollit i netejat, per exemple, es mosqueji perquè s'ho
agafi com a "crítica"!
SOLUCIÓ: Ja sabeu, parlar-ne (coescolta, paperets,
etc...). Intentar fer-se comprendre...
I encara millor "prevenir-ho", que és tant com estar
llegint això i comentar-ho amb s'altres...
- Pot passar que la resta de components del nucli familiars es mosquejin
perquè la fins ara mestressa, que s'ho te ja molt i molt estudiat,
gairebé sempre acaba tenint rao amb les seves propostes.
I he vist de vegades anar malament la qüestió perquè la
resta de la família vol,
en un ESTIL FALSAMENT DEMOCRÀTIC,
colar una proposta per cada proposta acceptada a la dona,
i són propostes tan poc raonables que donen al trast amb l'experiment.
- ALGUNS CONSELLS a la persona que fins ara ho feia gairebé tot
(que acostuma ser la DONA de la casa).
Volem aquí dir-li a la fins ara mestressa que,
encara que al principi es pugui sentir una mica agobiada per tantes noves qüestions,
de tantes urgències d'assessorament no sempre ben rebut,
que sovint compliquen la cosa en lloc d'alleugerar-la,
així i tot, ha de ser capaç d'obrir-se amb ulls interessats
a les raons i novetats proposades per la resta, algunes de les quals poden resultar
molt positives.
I per suposat, hem de ser capaces de superar el tancament a les observacions
del/e/s altres
(és precisament el que volem que facin ell/e/s,
quan proposem de canviar els seus hàbits si compliquen el treball a la
casa etc.!).
Sembla fàcil i no sempre ho és tant, és clar, potser portem anys
i panys intentant fer-ho bé
i al gust de tots, i tot de cop ens diuen que molesten els pels que ens deixem
al lavabo...
Això ens ajudarà a comprendre amb més tolerància
les reaccions no sempre perfectes de les altres persones de la família,
sapiguent que, malgrat la intenció de fer-ho tot el millor possible,
també nosaltres podem molestar, i que també de vegades ens costa encaixar
les observacions d'altres...
- EN FI, COM VEIEU, ÉS UN TEMA MIG DELICAT. ÀNIM...!
![]()