-
DESIGUALTAT
en el repartiment dona/home
de les FEINES
DE LA LLAR
-LLISTAT:
“Relació d’activitats que es duen a terme en una llar”
-Estadístiques
sobre la col·laboració dels components de la família en les feines de la llar
-Altres
q
CALAIX de
REFLEXIONS
-Presentació de la
problemàtica
-ORÍGENS, CÀUSES, ARRELS…
-Evolució del
paper de la dona dins la unitat familiar q
-Malgrat
els electrodomèstics, no es treballa menys
q
-Altres
q
-PISTES per buscar SOLUCIONS
-PROPOSTES
q
-TERMINOLOGIA “Societats patriarcals” ,“Igualtat - desigualtat”,
“Diferència”
-AGENDA q
LLISTAT: “Relació d’activitats que es duen a terme en
una llar”
Per fer una radiografia ràpida
d'aquesta àrea de "conflicte",
voldria resseguir una mica quines activitats es duen a terme en una llar.
A grans trets aquests
són els principals àmbits que
es troben dins la convivència d'una
família. He volgut fer una relació, segurament molt incompleta i que
no és un estudi,
dels factors que intervenen en el problema detectat, objecte de la meva
intenció de recerca.
Invito, com en la resta de l’escrit, a les persones que la llegeixin a anar-la
completant i millorant.
Menjar.- Cal pensar quin menjar s'ha de fer, segons els àpats.
Anar-lo a comprar (carregar-lo, descarregar-lo, desar-lo). Cuinar-lo. Treure
i llençar als contenidors les escombraries. Distribuir les deixalles selectives
i anar-les a llençar als contenidors. Rentar els plats (part a mà i part col·locar-los
i treure'ls al rentavaixelles quan n’hi ha). Ordenar i Netejar a l'àrea de
la cuina tots els elements que s'embruten en tota aquesta activitat. Parar
i desparar taula uns quants cops/dia.
Neteja general de la casa.- Netejar les estances de la
casa (terra, mobles, vidres...). Neteja del bany o banys (lloc que requereix
neteja contínua). Si hi ha exteriors (terrats, patis, jardins...) s'augmenten
els espais a netejar.
Vestir.- Rentar la roba: col·locar-la a la màquina de rentar,
treure-la, estendre-la, recollir-la, plegar-la i planxar-la; desar-la (generalment
s'haurà de distribuir segons de qui sigui la roba perquè anirà a llocs diferents).
Comprar la roba als membres
de la casa que ho requereixen i tenir polèmica gairebé permanent pel tema
amb els fills d'una certa edat. Repassar la roba (cosir en general).
<<Entre los 7 y 10 años, el pie de los niños cambia de
talla cada 3 meses>>
El País, 15-06-98, contraportada.
Administració.- Aquesta és una àrea que es
reparteix molt desigualment segons les famílies. En unes, és l'home qui duu
tota l'administració general, excepte l'apartat alimentari i dels complements
de la llar. De vegades es reparteixen al 50% el control econòmic de la casa.
Però en molts casos és la dona qui porta l'administració general i el control
de tots els documents.
Fa uns 10 anys ((És a dir, cap al 1985, comprovar: veure “Agenda”))
una enquesta senyalava que del 20%de feina de la llar que feien majoritàriament
els homes, estaven les relacions amb mecànics i entitats bancàries. Una altra
enquesta fa 2 anys baixava el % al 5, i aquestes tasques ara també les fan
les dones.
Educació dels fills.- Decidir a quina escola aniran.
Portar seguiment dels seu rendiment escolar (reunions, entrevistes amb l'escola).
Quan es detecten problemes, dur-los a recuperacions escolars, ajuts psicopedagògics,
etc. Haver d'actuar quan hi ha comportaments adversos a l'estudi, problemes
de sociabilitat i molts d'altres. Ajudar-los quan ho requereixen. Tot això
també té repartiments molt desiguals segons les famílies, però en línies generals
és la mare la que demana permís a la feina (per donar un exemple) per anar
a una reunió de classe o la que està disposada a ajudar al fill en la feina
de l'escola, en una hora en que tan l'home com la dona han tornat de la jornada
diària.
Salut.-
Càrrega de responsabilitats.-
((La tensió que genera els estira i arronsa per fer tot allò
de la casa que no es pot deixar de fer, cau generalment sobre la dona, que
acaba fent-t'ho ella o estant permanentment a l'aguait perquè es
faci (en el cas per exemple de tenir fills grandets))
(Ho posem també aquí?).
PRESENTACIÓ
DE LA PROBLEMÀTICA
Idea general:
HI
HA UNA COMPLEXITAT GENERAL EN LES TASQUES DOMÈSTIQUES I D'ORGANITZACIÓ DINS
DE LA UNITAT FAMILIAR I LES RELACIONS ENTRE ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA, QUE
ES VIU DE MANERA DIFERENT ENTRE ELS HOMES I LES DONES.
ÉS
UN MOMENT DE CANVI I DE DESAJUST JA QUE ESTAN CANVIANT ELS PAPERS TRADICIONALS
DE L'HOME I DE LA DONA, I ARA PER ARA, ÉS LA DONA QUI REP LA PART MÉS GRUIXUDA
DE LES TASQUES QUE GENEREN LA CONVIVÈNCIA FAMILIAR.
En general, els membres d'una
família fan les feines de la llar com a activitat complementària a les que
els són centrals: treballar fora de
casa i/o
estudiar, esport, reciclatge en el camp professional, activitats de lleure.…
Això complica les disponibilitats
d'horaris i les no coincidències dins la llar, sobretot a mesura que els fills
disposen de més autonomia. I en definitiva fa recaure la
responsabilitat sobre l’única persona que compren que cal fer-ho, la qual
acostuma a ser la mare o la dona en general.
EVOLUCIÓ DEL
PAPER DE LA DONA
Crec que aquest paper perjudica la dona perquè queda
poc clar el repartiment i els nivells de responsabilitats en les tasques
que generen la convivència dels membres d'una família.
En la societat tradicional,
en termes molt generals, en l'àmbit europeu, i més o menys fins
al 1950,) els papers assignats
a l'home i la dona estaven molt clars. Eren indiscutibles; tothom quan creixia sabia què havia de fer,
en línies generals, a la seva vida: l'home, fer alguna cosa de profit
per poder guanyar-se la vida i poder mantenir una família; i la dona, saber portar una casa, educar els
fills i tenir cura del marit. Tot això en l'àmbit urbà, ja que en el rural,
pot variar una mica.
Simplificant, a partir que
la dona ha accedit als estudis, s'ha dedicat majoritàriament a una professió,
o simplement ha treballat fora de casa
(per necessitat econòmica dins la família o no), tot el perfecte l’equilibri
de la divisió del treball entre home i dona ha desaparegut.
Primer, la dona seguia fent totes les feines assignades al seu paper, a més del
treball fora de casa; de vegades perquè només treballava a temps parcial o perquè disposava d'una
mare o una altra dona que l'ajudava.
Però cada cop menys els nuclis
familiars disposen d’una dona suplementària que treballi dins la llar.
I a A mesura que la dona ha anat accedint
al món del treball en professions de plena dedicació, totes les altres funcions
tradicionalment assignades a ella s'han ressentit perquè l'home ha assumit
molt poc d'aquestes feines.
Els segments socials que
han gaudit del privilegis de no contribuir
a la feina de la llar continuen tenint han tingut
llargues resistències a renunciar-hi.
Per tant, crec que dins de
la gran majoria de nuclis familiars on hi ha una
dona entre trenta-cinc i cinquanta anys, més o menys, ja que són
la generació que ja tenen fills i que també tenen l' inquietud general de
desenvolupar una activitat fora de casa, hi ha conflictes de repartiment de feines a la casa; petites, però
imprescindibles, alhora que "invisibles", que es veuen quan no es
fan, i no es veuen quan es fan. La tensió que genera els estira i arronsa
per fer tot allò de la casa que no es pot deixar de fer, cau generalment sobre
la dona, que acaba fent-t'ho ella o estant permanentment a l'aguait perquè
es faci (en el cas per exemple de tenir fills grandets).
Qui opta o pot optar
perquè la neteja de casa la faci
una persona remunerada, soluciona només una part del problema i només
d'una part de la neteja de la casa. El dia a dia (com és lògic, no tot és
neteja) de tota l'activitat que genera la convivència d'una família diguem
estàndard, de quatre membres, continuarà estant a càrrec de la dona, amb
la conseqüent minva del seu temps personal que podria
dedicar a treball, estudis, oci..., a banda d'altres problemes que això
comporta.
Malgrat
els electrodomèstics, no es treballa
molt menys (:D)
Semblaria a primer cop d’ull
que amb els electrodomèstics i els menjars precuinats el treball de la llar
hagués gairebé desaparegut. No és així quan ho mirem d’a prop. Aquests invents
just ens ajuden a poder fer tot el que cal fer:
Les màquines permeten fer simultàniament
diferents tasques i treuen el caràcter
feixuc d'algunes (rentar la roba a mà, haver de fer foc per coure el menjar,
etc.), però no les simplifiquen, tot el contrari.
Per exemple, en quant a la
bugada: En les nostres societats occidentals,
la necessitat de la pulcritud personal ha assolit graus molts elevats d’exigència.
Tindrà alguns avantatges de caràcter higiènic, encara que hi ha qui diu que
tant de sabó acaba sent dolent.
Però fer
olor a suor resulta socialment imperdonable, i la qüestió
és que, sigui per anar a escola o al treball, tots els components de la família
s’han de dutxar a diari i canviar la roba interior (potser 2 vegades si fan esport),
mitjons, camiseta, camisa potser, i cada 2 o 3 dies unes quantes
prendes més. Sense oblidar la col·lecció de tovalloles resultants de
tanta dutxa.
Com que:
-teòricament
és més fácil que rentar a mà, s’acumula més roba
-és assequible
econòmicament tenir molta roba per a diferents activitats
-i la societat
exigeix més neteja;
el volum de roba que s'embruta
cada dia en una família és important.
- Això
fa que un gran volum de roba hagi de ser gestionat contínuament (Veure LLISTAT).
El moviment de roba que fa tot
el cicle de l'armari fins que hi torna altre cop neta, és com una cadena de
producció d'una fàbrica fins al producte acabat.
-
Actualment es tenen menys fills,
però se'ls dóna més atenció educativa, sanitària, assistencial…
-En quant als menjar,
la compra s’ha complicat enormement. Sense comptar que cada component de la
família pot voler les coses d’una marca o gust diferent, influenciats
pel “merchandising” que veuen en la televisió…
((COMPLETAR))
PISTES PER
BUSCAR SOLUCIONS
Penso que no es poden donar models alternatius,
com per exemple es pot donar un model
alternatiu econòmic al que ara
existeix.
Crec que pot (i ha de) ser
un motiu debat, de respostes de cada
nucli familiar als mateixos problemes... per poder canalitzar solucions
cap a un nou repartiment de papers social entre els homes i les dones una mica més equitatiu.
-hi ha coses personals que sempre
hauria de fer un mateix; cap membre de la família ho ha de fer per un.
Les altres tasques són compartibles,
repartibles (veure LLISTAT q)
-Cal conscienciar de la necessitat
de fer una cosa per la bona convivència familiar. No serveix no fer-ho perquè
l'altre s'adoni què passa quan no s'ha fet una cosa, ja que probablement si no està sensibilitzat, tan li fa.
O s’ho fa d’una manera que més valdria que no ho fes.
I quan el problema es planteji, cada
cop més difícil de resoldre (perquè el desordre i l’endarreriment de tasques
ho complica), tornarà a ser la mateixa persona de sempre, gairebé sempre
la dona un cop més, la que hagi de solucionar-lo.
-la llibertat de fer una tasca quan i com un vulgui és un dret, mentre
no interfereixi en la llibertat i la qualitat de vida
de l'altre. S'hauria de pactar com i quan fer les coses per tenir un mínim
raonable d'ordre i harmonia a la llar. No és lògic, per exemple, que qui s'encarrega
de rentar els plats ho faci només dos cops a la setmana amb tots els plats
de la casa; la resta de la família queda afectada pel desordre i la brutícia
de la cuina la major part del temps, tot i que al final quedi tot net.
-la manera d'educar en uns valors
és tradicionalment l'escola i la família. A l'escola i a la família, s'hauria
de treballar més a fons aspectes que fallen després en la convivència. Hi
ha coses que mai s'"ensenyen" (a ser membre d'una parella, a ser
mare, a ser pare...), s'han d'experimentar, però estaria bé tenir ben estructurades
des de petits unes pautes que servissin com a eines quan calgués utilitzar-les.
AGENDA
-Estadístiques sobre la col·laboració
dels components de la família en les feines de la llar
(demanar
a Cristina Carrasco, o si hi ha vídeo de la seva xerrada, mirar-ho)
-TERMINOLOGIA: “Societats
patriarcals” (elaborar a partir de materials de la carpeta etc.), “Igualtat, desigualtat” , “ Diferència”…
-Fer LLISTAT de “coses
personals que sempre hauria de fer un mateix”, i LLISTAT de tasques repartibles
o compartibles (afegir a “Pistes per solucions”).
Recordem que
a més d’aquest espai, es poden fer observacions i
aportacions per tot el document.
………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………