"Tornar a representar" seria la traducció del terme anglès reenactment. En català no hi ha un terme similar, així que hem optat pel de reconstrucció, tot i que no n'és la traducció literal.

Nascuda als països anglosaxons (Gran Bretanya principalment, però també Alemanya), la reconstrucció històrica sorgeix després de la Segona Guerra Mundial, impulsada per afeccionats a la història que, organitzats en grups i després d'una àmplia i rigorosa documentació, reconstrueixen amb el màxim de fidelitat possible objectes arqueològics, cerimònies, batalles, etc. És freqüent que entre els integrants hi hagi historiadors i arqueòlegs. Gràcies a la seriositat de les seves reconstruccions, aquests grups són una eina molt valuosa per a la divulgació històrica i col·laboren habitualment amb museus, monuments, llocs històrics i jaciments arqueològics. Un exemple d'aquesta col·laboració és la jornada The Roman Army Day, que organitza cada any el British Museum, dedicada a demostracions de grups de reconstrucció d'època romana.

Al nostre país les demostracions de reconstrucció històrica estan encara a les beceroles, però podem dir que, pel que fa a l'època romana, a Tarragona té lloc des de fa uns anys un dels millors festivals de reconstrucció històrica d'Europa: es tracta de Tàrraco Viva, i l'Associació Projecte Phoenix n'és un dels participants i col·laboradors més importants.