Ja publicat Les diverses eucaristies entre els diversos grups dels primers seguidors de Jesús Els relats de la institució en el Nou Testament L'eucaristia en La Doctrina dels Dotze Apòstols L'eucaristia de Els pans i els peixos Els dinars oberts de Jesús Esmorzars, dinars, sopars de Jesús L'eucaristia a l'evangeli de Joan Alguns textos d'en Eugen Drewermann a Dios inmediato I d'altres feien coses semblants: el banquet cultual de Mitra (en castellà)	L'eucaristia a Justí	Va néixer a Naplusa, l'antiga Siquem, a Samaria, a començaments del segle II, de pares pagans d'origen grec, els quals li donaren una excel·lent educació (filosofia, literatura, història). Tot cercant el coneixement de Déu passà per diverses escoles filosòfiques (estoica, peritatètica, pitagòrica, platònica) i quan tindria uns trenta anys es va convertir gràcies a la lectura dels profetes (els quals "divinament inspirats han vist la veritat i l'han anunciada als homes") i pel testimoni dels cristians que es lliuraven a la mort. Després de viatjar, vestit amb el pallium dels filòsofs, per diverses ciutats, va fundar a Roma -prop del balneum Marmetini- una escola filosòfica-religiosa. Acusat com cristià pel cínic Crescent, a qui havia vençut a una discussió pública, va morir martiritzar (suplici dels assots i decapitació) amb sis dels seus deixebles l'any 165, sent prefecte de Roma Rústic. És el més important dels apologetes i el primer en haver intentat relacionar el missatge cristià (la teologia històrica de la tradició judaica) amb el pensament hel·lènic (la teologia ontològica del platonisme) Dels seus escrits conservem dues Apologies i el Diàleg amb Trifó, diàleg mantingut amb un jueu a Efes, primer testimoni de la polèmica antijueva.
	Extractat de: 1 Apologia 65-67 Escrita a Roma entre 148 i 161 i dirigida a Antoní Pius, a Marc Aureli, a Luci Ver, al Senat i al Poble de Roma en defensa dels cristians(1) Hi trobem dues descripcions de l'eucaristia: una, l'Eucaristia que segueix al ritu del baptisme; l'altra, l'Eucaristia dominical, del primer dia de la setmana, dia de la resurrecció i de la creació.
Després del baptisme, l'eucaristia Tot seguit, quan hem banyat d'aquesta forma el candidat que ha cregut i ha fet la seva adhesió, el portem al lloc on es troben els anomenats germans per fer amb tot fervor unes pregàries en comú per nosaltres mateixos, per l'il·luminat, per tots els altres d'arreu del món: que, coneixent ja la veritat, meresquem de ser considerats bons ciutadans per les obres i observants dels manaments, i així assolim la salvació eterna. Acabada la pregària, ens saludem els uns als altres amb un bes. Després hom presenta al president dels germans pa i una copa d'aigua i de vi barrejat; ell els pren i tributa glòria i lloança al Pare de l'univers per mitjà del nom del Fill i de Esperit Sant, i fa una llarga acció de gràcies per haver-se dignat a concedir-nos aquests béns. Finides les pregàries i l'acció de gràcies, el poble hi assenteix dient: Amén. La paraula hebrea amén vol dir: Així sia. Un cop el president ha donat gràcies i tot el poble hi ha assentit, aquells qui entre nosaltres son anomenats diaques fan participar cada assistent del pa i del vi i aigua sobre els quals s'ha fet l'acció de gràcies. I en porten als absents. L'eucaristia, cos i sang de Crist Aquest aliment rep entre nosaltres el nom d'eucaristia. I ningú no pot participar-ne lícitament fora d'aquell qui cregui que allò que ensenyem és veritat, hagi rebut el bany del perdó dels pecats i per al nou naixement i visqui tal com Crist ens ensenyà. Aquest aliment no el prenem pas com si fos un pa i una beguda qualssevol. Car ens ha estat ensenyat que Jesucrist, el nostre Salvador, fet carn mitjançant el Logos de Déu, assumí carn i sang per la nostra salvació. Doncs, de la mateixa manera, l'aliment sobre el qual hem donat gràcies mitjançant la paraula de la pregària que prové d'ell -aliment del qual¡ es nodreixen per transformació la sang i carn nostres- és el cos i la sang d'aquell Jesús encarnat.

En efecte, els apòstols en les Memòries que ens han deixat i que s'anomenen Evangelis, ens han transmès que així els fou manat: que Jesús prengué el pa, donà gràcies i digué: "Feu això en memòria meva. Això és el meu cos". I semblantment prengué el calze, donà gràcies i digué: "Això és la meva sang". I només en donà part a ells.

Imitant-ho, els dimonis malvats ensenyaren a fer això mateix en els misteris de Mitra. Ja sabeu, o podeu esbrinar-ho, que en els ritus d'iniciació se serveix pa i una copa d'aigua amb certes invocacions.

Després d'això, no parem de recordar-nos mútuament aquests fets. I els qui tenim, socorrem tots els necessitats. I sempre ens assistim entre nosaltres. Beneïm el Creador de l'univers; mitjançant el seu Fill Jesucrist i l'Esperit Sant per totes les coses que en rebem

L'eucaristia dominical

El dia que en diuen del Sol⁽²⁾, se celebra en un mateix indret l'assemblea de tots els qui viuen a ciutat o a la pagesia, i es llegeixen les Memòries dels Apòstols i els escrits dels profetes, fins que el temps ho permet.

Quan el lector ha acabat, el president amb un discurs amonesta i exhorta a imitar tan bells exemples. A continuació tots a l'una ens posem drets i elevem pregàries.

Acabada aquesta pregària, com dèiem suara, és ofert pa i vi amb aigua, i el president prorromp igualment en pregàries i accions de gràcies, tant com pot, i el poble hi assenteix aclamant Amén.

Llavors segueix la distribució i participació de cadascú en els aliments sobre els quals s'ha fet l'acció de gràcies. I per mans dels diaques és enviat als absents.

Els qui tenen en abundància i ho volen, segons decisió personal, donen el que els sembla. La col·lecta és posada a disposició del president, i ell socorre orfes i vídues; els qui passen necessitat per malaltia o una altra causa; els qui són a la presó, els forasters de pas; en una paraula, esdevé protector de tots els qui estan en necessitat.

Tots fem aquesta assemblea conjuntament el dia del Sol perquè és el primer en què Déu, transformant la tenebra i la matèria, creà el món, i també perquè, aquest mateix dia, el nostre Salvador Jesucrist ressuscità d'entre els morts.

En efecte, el van crucificar la vigília del dia de Cronos⁽³⁾, i l'endemà del dia de Cronos, que és el dia del Sol, s'aparegué als seus apòstols i deixebles i els ensenyà aquestes doctrines que ara us fem a mans perquè les examineu.

A l'emperador Titus Eli Adrià Antoní Pius Cèsar August, i a Veríssim, fill seu i filòsof, i a Luci, fill genuí del Cèsar filòsof i de Pius per adopció, entusiasta de la cultura, al sagrat Senat i a tot el poble de Roma: en defensa dels homes de tot llinatge, odiats i vexats injustament, jo, Justí, que sóc un d'ells, fill de Prisc i nét de Baqui, naturals de Neàpolis Flàvia de Palestina de Síria, he compost aquest discurs i aquesta súplica.

És el diumenge. Aquesta denominació perdura a les llengües gremàniques (Sonntag/Sunday). [Sun=Sol; day=dia]

Cronos correspon al llatí Saturn, denominació que perdura en l'anglès Satturday. És el nostre dissabte.