La creació d'aquest ball va començar a finals de l'any 2002 quan diferents persones, que ja havien format part d'algun dels grups del seguici com a bandolers, gralllers o dins del ball de gitanes, es plantejaren la possibilitat de formar un nou ball per tornar a la festa de forma activa.

Les possibilitats, vist l'actual composició del seguici, no eren moltes ja que aviat es varen descartar els balls parlats que predominaven a meitat del segle XIX tot considerant les dificultats que el component teatral representava. Entre la resta aviat destacà el component visual que una dansa d'aquest estil podia aportar i el fet de que es mantenen pocs elements d'aquella època.

Imatge de Sant Miquel amb els 7 Pecats Capitals
Fotografia de Imma Teixell feta a la Capella de Sant Miquel de la Catedral de Tarragona

No tenim detalls que ens permetin endevinar el seu funcionament i per això ens hem de guiar per altres que s’han mantingut com pot ser el ball de la Moma a València i d’altres poblacions properes o el dels Set Pecats Capital a Sant Martí Sarroca, segons les notes de Joan Amades al seu Costumari Català.

Altres balls estesos per l’estat espanyol donen tombs a la mateixa temàtica però la llunyania geogràfica i les diferencies generals, pel que fa a aquestes tradicions, no ens permeten prendre-ho com a referència directe. Analitzàrem els dos balls esmentats per treure’n conclusions:

LA MOMA

Realment sembla el referent més proper del ball que hem reconstruït vista la seva antiguitat i la seva conservació, segur que amb diferents evolucions, fins la versió actual que coneixem. En aquest cas els set pecats capitals acompanyen a una virtut que assoleix una nova victòria del be desprès d’una coreografia molt senzilla però entenedora.

La música, també senzilla, és tocada per una dolçaina que interpreta la melodia i un tabal que aporta la força suficient pel ritme del ball.

La dansa té un únic pas amb el que, amb elegància i suavitat, es van elaborant diferents figures que deixen entreveure la lluita que es va desenvolupant.

Pel que fa al vestuari destaca el vestit completament blanc de la moma que porta fins i tot la cara coberta amb una màscara d’aquest color. En els pecats destaca al color grana del seu cos. L’únic complement es un bastó que ajuda a visualitzar la lluita que s’escenifica.

Màscara del personatge de la Moma de València

BALL DELS SET PECATS CAPITALS AL PENEDÈS

Parlem d’aquest ball segons les notes de Joan Amades al Costumari Català i que el situa a San Martí Sarroca. Per la proximitat i les semblances festives podem suposar que el ball dels Set Pecats Mortals i les Virtuts de Vilafranca manté unes característiques similars.

Amades dibuixa un ball amb set pecats contraposats a les set virtuts. Un diable i un àngel capitanegen cada un dels dos grups. Comenta que tenia certa popularitat entre la gent i remarca la lluita entre uns i altres. Per la descripció que en fa podria ser perfectament que fos un ball parlat, tot i que no ho esmenta clarament i bé podria ser que una acurada coreografia fos l’encarregada de escenificar-ho.

No fa cap esment del vestuari ni de cap altra detall que ens permeti aclarir-ne el funcionament, més enllà del que ja hem vist, tot i el dibuix que es publica al mateix costumari i que fàcilment pot ser una senzilla recreació.