Una de les coses que semblaven clares en les primeres reunions del ball es que la part visual tenia una gran importància i en aquesta part prenien gran protagonisme les màscares que havien de ser modelades a partir de les cares existents a la mateixa Catedral tarragonina. Ja hem pogut veure l'existència de màscares en altres moments del seguici, segons es comenta en l'apartat d'antecedents.

En un primer moment l'artista Muntsa Plana va fer unes màscares que  amb el mateix objectiu i que podeu veure en aquest enllaç

Les que actualment es poden veure van ser creades l'any 2012, en celebrar els 10 anys de la recuperació del ball, per l'artista Àngels Cantos. El canvi va venir donat per dos motius: millorar i potenciar la presencia visual del ball i alhora resoldre alguns problemes tècnics que donaven les anteriors. 

El punt de partida era el mateix i, per tant, els models s'havien de trobar en els mateixos punts que ja s'havien establert en el moment de la creació del ball: el claustre de la catedral pels pecats i la façana per les virtuts.

A partir d'antics catecismes es va establir l'ordre dels set pecats capitals:

Supèrbia	Avarícia	Luxúria	Ira
Gola	Enveja	Peresa

Com ja s'ha dit, les cares que estan repartides per la part interior del Claustre de la Catedral, datades al segle XII, han servit de model a les màscares:

Supèrbia	Avarícia	Luxúria	Ira
Gola	Enveja	Peresa

Les màscares dels pecats van rematades amb una imitació dels cabells, fets de fils de diferent textura i color, tot cercant una vinculació amb el pecat que representen (verd per l'enveja, vermell per l'ira,...)

Per lluitar contra aquests vicis hi han les diferents virtuts capitals, les quals relacionem amb el mateix ordre:

Humilitat	Generositat	Castedat	Paciència
Temprança	Caritat	Diligència

Els models on s'han inspirat aquestes màscares es poden trobar en la façana de la Catedral:

Humilitat	Generositat	Castedat	Paciència
Temprança	Caritat	Diligència

Les màscares de les virtuts van rematades per un mocador, que cobreix el cap i cau sobre l’espatlla fins al final de l’esquena. En la part final del mocador es brodarà cada una de les diferents Armes Christi que Sant Pau anomenava en la seva carta al Efesis (6,10-17) i que l’església catòlica ha utilitzat per establir el combat espiritual amb els pecats. Tot i la dificultat d’establir una relació clara i unívoca entre les armes i cada una de les virtuts s’ha cercat les més adients, quedant aquesta disposició:

Humilitat - Calçat	Generositat - Cuirassa	Castedat - Escut	Paciència - Elm
Temprança - Espasa	Caritat -  Cíngol	Diligència - Arc

Seguint la pauta marcada a les màscares els motius s’extreuen de la decoració de la mateixa Catedral. Aquí podeu veure un fracment del retaule dels sastres i l'arcàngel Sant Miquel.  Només el cíngol i el calçat no van trobar model a la Catedral. 

      

A l'edat mitjana normalment les virtuts s’identifiquen amb una dona, armada i amb corona. Per aconseguir aquest darrer requisit es broda la corona, extreta de la façana de la catedral, acompanyant a les diferents armes descrites en el mateix mocador.