La casualitat ha volgut que coincideixi la celebració dels 25 anys d'aquesta Mostra de Folklore Viu amb els també 25 de la segona època de l'Esbart Dansaire de Tarragona. A més, el ball dels 7 Pecats Capitals ha fet enguany en la seva cinquena participació a les festes de Santa Tecla, des de la seva recuperació, fet que ens va portar a organitzar aquesta Mostra al voltant de les màscares festives.

Sens dubte la màscara és l'element més notori que els nostres 7 Pecats Capitals han recuperat pel seguici tarragoní. Tot i la riquesa iconogràfica que està present en el ball, les màscares, basades en models dels segles XII i XIV que podem trobar a la Catedral de la ciutat, tenen una destacada presència. Aquest element va ser molt utilitzat en els primers temps de les representacions populars a la ciutat i encara avui es manté present en gran quantitat de celebracions arreu del món.
En aquesta mostra podrem veure com s'utilitza en actes tradicionals molt diversos que cobreix el calendari festiu de l'any (carnaval, setmana santa, festes patronals o corpus) i que té diferents interpretacions segons el seu origen. Justament la tria dels grups ens va permetre veure tot aquest ventall alhora que abastà un ampli espai geogràfic. En mostres anteriors ja han participat grups de dimonis de Mallorca, els Danzantes y Pecados de Camuñas o l'Apostolado de Oñati, per exemple, que ja ens havien deixat una bona mostra de la utilització de la màscara. Aquesta vegada, però, aquesta ha estat l'element principal, el fil conductor que ens ha permès tenir una visió més propera, i alhora global, d'aquest element.

                                                                         

Les maces de la Patum del carrer de La Pietat de Berga

D'un dels barris del nucli medieval de Berga ens va arribar una de les comparses de la Patum que manté, junt amb els Plens, la màscara com complement de la seva indumentària. Aquest barri, habitual en les nostres festes, manté una completa reproducció de tots els elements de la Patum, recentment declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
El salt de Maces es tracta d'una escenificació ingènua de la lluita entre els àngels i dimonis que evolucionen al so típic del Tabal. Els diables, que porten unes grans maces rematades amb un coet, es col·loquen en dos grups i van saltant, sense preocupacions rítmiques. Sant Miquel i l'àngel van encreuant-se amb els diables en un simulacre de lluita. Quan esclata el coet de la maça respectiva el dimoni cau a terra i la llança de Sant Miquel i l'espasa de l'àngel venen a acabar el treball. Així es va fent fins que han esclatat tots els coets o fuets i els diables queden estesos a terra.
A la passada de lluïment van estar acompanyats per la Banda Unió Musical de Tarragona.

   

Las Carantoñas de Acehuche (Càceres)

La festa de "Las Carantoñas" es celebra a Acehúche amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià, els dies 20 i 21 de gener. Està considerada com a Festa d'Interès Turístic Regional. Segons sembla té origen pre-romànic i estava relacionada amb la fertilitat i la proximitat de la primavera. Posteriorment s'adaptà i va passar a representar el martiri de Sant Sebastià quan, després de ser fuetejat, unes feres del bosc no el varen poder atacar.
Porten pells d'ovella, cabra o guineu i es cobreixen la cara amb una màscara adornada amb pebrots, orelles d'animals i ullals, que els dóna una aparença ferotge. Porten a les seves mans una branca seca d'olivera. El tamborilero aporta la música a la festa amb la seva flauta i el seu timbal i esdevé una peça fonamental en tot el ritual festiu.
Altres personatges de la festa són els tiraores, que porten escopetes que disparen a l'aire en sortir la imatge del sant, i les regaoras que van vestides a l'estil tradicional de la zona i ballen i canten mentre reguen els carrers amb confetti de paper en honor a Sant Sebastià. Durant la processó, les carantoñas s'apropen fins la imatge per reverenciar-la. Al final les feres ballen una dansa ancestral fins que són dispersades per la Vaca Tora (representació d'una vaca de grans banyes i esquellots).
Pel matí del dissabte van aprofitar per fer una escapada a la platja del Miracle abans d'anar al Centro Extremeño de Tarragona on van ser convidats a un aperitiu.

     

La Moma de Xàtiva (València)

En la festivitat del Corpus valencià, el component que major impacte causa en la processó és sens dubte La Moma. Aquest misteriós personatge, emblemàtic per a uns i respectat per tots, és l'eix central que dona sentit a la dansa que s'executa per a representar l'antagonisme entre les forces del bé i del mal.
La Moma, que encarna la virtut, la puresa, la gràcia, elements tots positius de la cosmologia cristiana, s'enfronta als 7 pecats capitals que simbolitzen allò demoníac i negatiu que és condemnable. La lluita establerta entre les dues forces es materialitza en la dansa on amb moviments coreogràfics els 7 momos fustiguen La Moma (virtut) intentant dominar-la i tombar-la. La fi de la lluita significarà el triomf de la gràcia sobre els pecats.
L'origen per aquest tipus de danses amb simbologia catòlica sembla situar-se al segle XVI quan formaven part dels entremesos o misteris que s'escenificaven a l'aire lliure junt o damunt dels "Carros Triomfals", anomenats també "Roques", durant els dies que precedien al Corpus. Entre acte i acte s'executaven aquestes danses per a entretenir al públic expectant al qual didàcticament se'ls introduïa en el complicat dogma catòlic. A Xàtiva, aquesta dansa sols es balla durant la processó del Corpus i en comptades ocasions com exhibició documental.

   

El Jarramplas de Piornal (Càceres)

No es coneix exactament l'origen de Jarramplas. Es barregen teories diverses, des d'aquells que pensen que pot tenir reminiscències mitològiques fins a la teoria més realista, justificada pel passat ramader d'aquest poble, que és la del lladre de bestiar que va ser sotmès a tota classe de càstigs pels veïns del poble.
L'exuberància del seu abillament és el que més commou d'aquesta figura. La seva màscara demoníaca és l'element més terrorífic i suggestiu, amb un nas gros i llarg, uns ulls circumdats, diabòlics, i com colofó, al capdamunt, les banyes i crineres de cavall que es van movent al so del seu tambor. Per a cobrir el seu cos, un vestit multicolor, amb infinitat de cintes i una creu simbòlica a l'esquena. Una gruixuda protecció esmorteeix l'impacte dels cops que rebrà durant la festa.
La festa coincideix amb Sant Sebastià. Les activitats s'inicien la vigília, quan a les dotze del matí Jarramplas surt per primera vegada amb tots els seus abillaments. És el moment en què centenars de ciutadans llancen sobre la dantesca fisonomia una bona part dels naps recol·lectats pels quintos. Aquesta pluja de naps es repetirà en quasi totes les ocasions en què el Jarramplas surti al carrer. En la seva representació a Tarragona, i per les característiques de l'espai, van adaptar aquest llançament que en la festa original es presenta amb tota la seva contundència i van omplir de patates el recorregut i, especialment, la Plaça de les Cols.
Destacar que el Centro Extremeño de Tarragona va convidar a un generós aperitiu als dos grups d'Extremadura al seu local social. Aquest grup ho va agrair fent un seguit de cançons tradicionals en el seu escenari.

   

Els Boteiros de Viana do Bolo (Ourense)

És evident la relació entre la màscara i les festes de Carnaval. A tota la província d'Ourense hi ha un bon nombre de poblacions on les figures tradicionals emmascarades són el centre de la festa de l'Entroido o Carnaval. En aquest cas van desplaçar-se des de la població de Viana do Bolo, on destaca la figura espectacular del Boteiro. La seva feina consisteix en mantenir allunyats els espectadors tot fent grans salts sobre la monca.
El seu vestit està format per tres peces: uns pantalons de ras vermell, unes polaines de cuir, i la camisa que està feta d'una samarreta de felpa sobre la que es cusen cintes arrissades de seda o ras fent dibuixos on es poden fer servir fins a 1000 metres de cinta. El cinturó està fet de cuir folrat de tela i té dotze esquellots que van fent soroll mentre va saltant.
Aquest personatge ha de mantenir el seu anonimat fins el final de la festa i s'amaga darrere una màscara de fusta pintada, rematada per una mena de mitra, feta amb filferro i papers de tots els colors, que li surt per sobre del cap fent formes espectaculars.
Un altre element clau del carnaval o entroido és el folión. Es tracta d'una comitiva formada per bombos i aixades que van repetint el mateix soroll pels carrers del poble. Cal dir que un cop acabada la festa més d'un terç dels timbal s que portaven estaven trencats, mostra de la força amb la que van tocar-los.
Cal dir que aquest grup fou convidat conjuntament amb el Centro Galego de Tarragona i que alguns dels seus components van acompanyar-los durant tot el recorregut.

     

Mamuthones i Issohadores de Mamoiada-Nouro (Sardenya-Itàlia)

Sardenya, una de les terres europees més riques en tradicions populars, conserva a Mamoiada, centre de la Barbagia di Ollolai, l'arcaic ritual dels Mamuthones i dels Issohadores. Tot i que avui no és possible definir amb certesa els orígens del desenvolupament d'aquests emmascaraments, es fa evident a l'Europa de la baixa edat mitjana, i les seves arrels en l'època i el context precristià.
Els Mamuthones, amb màscara negra aguantada amb un mocador fosc, "mastruca" negra (peça de roba de pell d'ovella sense mànigues) i "garriga" (grup d'esquelles). Es disposen encolumnats en dues files, creant un espai a l'interior. Una fila comença amb petits passos, avançant amb el peu esquerre, i retrocedint amb el peu dret; mentre que la fila oposada avança amb el peu dret i retrocedeix amb l'esquerre. Ambdues columnes modifiquen el pas de dansa amb una variant de tres petits passos executats més ràpidament.
Els Issohadores, amb un vestit vermell i pantalons blancs, roba amb serrells, un cinturó amb picarols, un llarg llaç (soga) i un barret negre amb una àmplia falda. Es disposen a l'exterior, davant, al centre i darrere, deixant només a un la tasca de coordinació i guia. La funció exterior sembla aquella de garantir el desenvolupament del ritual i de capturar les preses, avui sobretot femenines, amb la soga.
Dir que aquest grup va participar de la paella de la Colla Jove tot oferint un petit repertori de músiques sardes amb l'organetto sard de Massimiliano.

     

Com sempre, la gent de Tarragona acollí a tots els grups omplint completament tot el recorregut i, no cal dir-ho, la Plaça de les Cols tornà a ser l'espai màgic on poder gaudir amb major tranquil·litat de l'actuació final de tots ells.
Tot i la diferencies de evolució que hi han entre aquests grups així com pel fet d'haver d'adaptar les seves participacions a un espai nou creiem que es va assolir l'objectiu de donar una tast del que es poden veure en cada una de les festes aquí representades. Es evident, i això ho notem els grups locals quan ens conviden a participar a altres festes, que cada grup te un especial lluïment si es veu en el seu espai original i per això convidem a tothom a desplaçar-se a les poblacions d'origen, els dies de les seves representacions, per gaudir-ne completament. 

                                                           

Aquesta mostra no hagués estat possible sense el patrocini de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Obra Social de Caixa Terrassa.
També ha estat molt important per l'èxit la col·laboració de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Chartreuse, Banda Unió Musical de Tarragona, Vins i Caves Castell d'Or, Centro Galego de Tarragona, Centro Extremeño de Tarragona i el Patronat Municipal de Turisme.
També voldríem agrair de forma especial al personal de l'Ajuntament de Tarragona que ha participat en la preparació i execució de l'acte (Jordi, Bea i Mar) la seva dedicació i implicació. Al Joan Maria Llatser i la Lluïsa Fuguet per les seves fotografies, a Fotos Fer-vi pel vídeo, al Jordi i Guillem Borràs pels records de la festa i al Jordi Suriñach per posar veu a l'acte central de la Plaça de les Cols, fent més fàcil l'organització de l'acte. Als autocars Poch i Segarra per les seves facilitats alhora de preparar els desplaçaments dels grups. El col·legi La Salle que, una vegada més, ens va fer fàcil l'allotjament dels grups i el sopar conjunt.
Finalment a tots els membres del ball (el Jordi, el Josep Oriol i la Georgina, entre ells) i a tots els companys de l'Esbart Dansaire, que en tot moment van estar amb nosaltres i ens van ajudar en la coordinació a la Plaça de les Cols, dirigits pel seu president, Carles Cepero i la perpetuadora de les Festes 2007, M. del Claustre Fà,