Resulta imprescindible fer una revisió del passat per entendre el perquè de moltes de les coses que més endavant s'expliquen en aquestes planes. I aquest passat s'ha de situar forçosament a la Tarragona dels segles XIV i XV així com a les capitals de la corona  d'Aragó que sovint servien de model festiu al consell que governava la ciutat.

Hi ha noticies d’aquest ball a l’any 1407 tot i que es més que probable que anteriorment ja formés part de les festes del Corpus i de Santa Tecla de la ciutat, fet que no es pot confirmar al no disposar-se de relacions complertes de les diferents sortides. 

És per això que ens fixem en un fet que es produeix l’any 1385 i que va modificar la fisonomia del conjunt festiu tarragoní: a proposta del Consell Municipal, tot seguint la pauta que aleshores havia marcat el Corpus de Barcelona, s’incorporen diferents personatges bíblics que permeten pensar que dins aquesta nova empenta el Ball dels Set Pecats Capitals hi podria tenir un espai important.

Aquests personatges bíblics que s’esmenten sobreviuen encara avui en algunes poblacions com València i Morella (Maestrat). Formen part principalment de les diades del Corpus tot i que també s’incorporen a la resta de festivitats importants amb normalitat.

Seguint la pauta marcada per l’esmentada iniciativa del consell tarragoní també es pot veure com, posteriorment, s’encarrega la confecció de màscares i ales d’àngel fet que ha servit per la nostra proposta, com veurem més endavant. També podrem veure que l’any 1387 s’encarrega una nova màscara tot especificant que es tracta d’un diable. L’any següent es compren uns grans cascavells per les ales del diable la qual cosa dona idea de la riquesa del vestuari i, sobretot, dels seus complements.

No és fins l’any 1407, com ja hem avançat, que Emili Morera deixa constància d’aquest Ball a la nostra ciutat com també documenta la representació de la vida de Sant Antoni uns anys desprès. La coincidència d’aquestes danses i dels personatges citats anteriorment, segurament amb un sentit formatiu religiós, marquen un estil en l’època a la que ens referim. 

Per veure referències d’altres indrets ens trobem que l’any 1414 es celebra a Saragossa, aleshores dins la corona catalanoaragonesa,  la coronació de Ferran d’Antequera, desprès del compromís de Casp, i s’interpreten diversos entremesos entre els que destaquem el dels Vicis i les Virtuts. Entre els personatges que s’esmenten trobem set màscares de diable i les set virtuts capitals i s’explica que va realitzar parlaments cantant.  

El mateix any la ciutat de València rep a Ferran d’Antequera i li presenta, entre altres, l’entremès de les set cadires, que s’ha identificat amb els set pecats capitals, segons cròniques posteriors. 

Tornant a Tarragona, l’any 1424 apareix un nou element a les festes configurat per diferents plataformes mòbils que porten decoració i personatges que representen diferents passatges de les vides dels Sants i Santes o de la mateixa Bíblia. Són les anomenades roques, on es destaca, per exemple, la de Santa Tecla. Aquests elements acaben de configurar un estil de l’època en el conjunt del seguici.  

Els problemes econòmics que patia la ciutat des del darrer quart del segle XIV i que s'allargà durant la totalitat del XV feia difícils les despeses addicionals que les festes comportaven. 

Aquestes despeses mantenien pujades i baixades de les que destaquem les ocasionades amb l’impuls que els cònsols de la ciutat varen voler donar l’any 1436, segons el model de les festes de Montblanc, i que no es va repetir fins l’any 1442, ara ja només per les festes de Santa Tecla, que es mantingué al llarg de sis anys seguits més. 

A partir del 1448 s'agreujà la crisi econòmica, poc desprès de l'entrada de l'arquebisbe Pere d'Urrea, per culpa de la guerra amb Joan II. En les relacions que aquests darrers anys surten sobre els participants a les festes no apareix el ball que ens ocupa, tot i que no es tracta de llistes exhaustives.  

Segurament, en aquest estat de coses, es va deixar de representar el ball, junt amb el conjunt de personatges bíblics que formaven part del seguici festiu del Corpus i Santa Tecla, i no sembla que hagi tornat a formar part del seguici tarragoní des d’aleshores.  

De fet no tenim cap altra notícia d’aquest ball al principat fins l’any 1825 on s’anomena en els llibres dels administradors de les Festes de Sant Fèlix a Vilafranca com a Ball dels set pecats mortals i les virtuts, sense fer-ne cap explicació complementaria. L’any següent torna a sortir com a set pecats mortals però tampoc en fa cap altre comentari. Tot i així es segueix interpretant al País Valencià, conegut com a Ball de la Moma.

En Joan Amades també ens parla d’aquest ball en el seu Costumari Català. La versió que documenta es la corresponent a la població de Sant Martí Sarroca. No esmenta la data en que es podia haver representat tot i que per la proximitat geogràfica cal pensar que podia coincidir amb la de Vilafranca. Amades el classifica dins dels grup de “danses dramàtiques”, el que a Tarragona anomenem Balls Parlats,  però no deix clar que executin parlament.