|
|
|
L´ermita està encimbellada, dalt d´un
turó molt alterós. Des del mateix es veu gran
part del Camp de Tarragona. En dies excepcionalment clars, alguns
diuen que s´albiren les illes Balears.
El santuari és de grans dimensions, artísticament
no te cap estil, però per la seva solidesa s´endevina
la fe i la voluntat dels nostres avantpassats. Potser per
això ens agrada tant.
Vaig entrar a l´església. Sobre una pedra hi havia
un ram de roses músties. Déu sap la promesa que
guardaven. Dos ciris encesos s´acabaven, de vegades feien
una revifalla, doncs la cera cremava nerviosament. En el silenci
de l´església, tocada per la llum irreal i solitària,
feien una il.luminació suau, que reflectien les daurades
motllures de l´altar.
Sortint xisclava el vent de ponent. Assegut a les escales, vaig
encendre una cigarreta.
La tarda queia en les ombres grises del capvespre.
Em preneia el retorn. En cada revol, trobava " un record
de joventut"...
Ja es veien les primeres llums del poble, i cansat però
feliç, entrava a casa.
Miquel
Serra Sarobé
|
|
 |
