| LA MONOGÀMIA. És el
model més extès. L´home, la dona i
els fills.
LA POLIGÀMIA. Un home, varies dones i molts fills.
LA POLIÀNDRIA. Una dona amb diferents homes i els
fills, només la mare sap de qui són.
De les tres classes de famílies, la que ens toca
a nosaltres en el lloc on estem, és la Monogàmia.
En una altra ocasió, podríem disertar sobre
la Poligàmia i la Poliàndria, però
ara i aquí, el que volem és tractar d´analitzar
el que ha estat la " nostra" família.
La família Monogàmica té la seva
història; a través del temps s´estrenya
i es debilita el vincle col.lateral, siguin esclaus o
subjugats i per altra part s´enforteix el grup familiar
sanguini, i per tant queda l´Home, la Dona i els
Fills.
A la Roma imperial, el Pater Families, així s´anomenava
el pare, tenia aprop la dona i els fills, però
el servei doméstic també formava part d´aquesta
família més ampla.
Amb l´època Feudal, la societat es tanca
en si mateixa, als seus castells, les seves petites pernades
fan que entre la família neixi un símbol
ancestral: EL SENYOR, ell disposa i dicta i la muller
acata i els fills malviuen.
L´absolutisme patriarcal es va eternitzà
durant un mil.leni.
Fou a finals del segle XVIII quan l´autoritat política
va defensar els fills dels abusos paterns. L´Església
va protegir la dona al no poder ser repudiada i no admetre
el divorci. Però la societat continuava siguent
Patriarcal: la dona a casa, fregant, netejant, criant
els fills i esperant el marit dòcilment. Encara
que només fos un simple treballador, l´home
era el Senyor de la casa. Si era ric, la dona tenia de
riure les seves gràcies durant tot el dia, ja que
no treballava. Així passaren molts anys, i la dona-muller,
tenia d´admetre que l´AMO tingués el
millor tros de carn i la millor taronja o riure les seves
ximpleries, com el caçador de la seva caça
i escoltar els llargs i pesats discursos que tots els
homes comentem.
A poc a poc, la dona es va equiparant
a l´home i els fills s´envalentonen deixant
de respectar als pares, no tots però si els menys
inteligents. Aquesta etapa de transició que ha
durat més o menys uns cent anys l´anomenarem:
DUOGÀMIA, durant aquest segle que hem deixat enrrera,
la dona es posa a treballar fora de l´entorn que
es la casa familiar. Aconsegueix ser reconeguda com Mª
Curie en 1903, amb l´obtenció del premi Nòbel
de Física. La " Cocó Chanel "
imposa els seus perfums. La Mari Kuant, camvia la moda
amb una estisorada a les faldilles.
La Tatcher ( La Dama de Ferro), doblega els sindicats
obrers a l´Anglaterra. El més important:
la dona te dret ha usar el seu vot. A la casa el menjar
es distribueix en pla d´igualtat, però no
la carga del treball, per que l´home que en general
és més peresós, diu que el seu treball
és més pesat i la dona ha de fer totalment
la feina casolana. Al mateix temps el fill immadur i mandrós,
s´apoltrona en la casa i la mare que l´idolatra
i el veu com un possible NOBEL en potència. A poc
a poc el fill sustitueix al pare i aquí estem amb
un nou concepte de família, la FILLOLÀNDRIA,
on el pare i la mare estan dominats pel fill.
Si tenim una mica de imaginació, podem veure al
Fill, sentat en una gran poltrona, el Pare portant la
llenya i la Mare cuinant.
David Bonet |
