| El problema de la immigració
s´està estenen per tota l´Europa occidental.
Ja fa anys que els britànics, els alemanys, els
francesos, els belgues, etc., estan convivint amb persones
arribades del que anomenem tercer món. Primer no
va passar res. Ara però degut a que les concentracions
immigratòries són molt altes, s´està
produïnt un creixement de la xenofòbia contra
els extrangers i s´està observant un augment
dels partits de l´extrema dreta que aprofitant el
fenòmen de la immigració, s´estan
apoderant d´una gran part de l´electorat.
Aquí a l´Estat Espanyol, fins fa quatre dies
no teníem immigrants, el contrari erem un país
exportador de mà d´obra barata. Encara avui
en dia queden molts espanyols que durant la primera meitat
del segle XX, marxaren a viure a Sud-Amèrica a
cercar fortuna, i dels que anaren a treballar a Alemanya,
França,Suissa,etc., principalment durant la dècada
dels seixanta i setanta, encara n´hi ha molts que
són allà.
Fins ara sempre es deia que a Espanya no erem racistes.
És clar!.No teníem ni negres, ni magribins,
ni "sudacas". Però ara d´uns pocs
anys ençà, les coses han canviat. Estan
arribant gent d´altres països més pobres
a demanar feina i ara és quan comencen els problemes.
Durant els anys vuitanta i noranta, estàvem per
sobre del 20% d´atur. Això veritablement
és molt fort. Pensem que una de cada cinc persones
que podia treballar, no tenia feina. Però quan
l´economia s´està refent i l´atur
està disminuïnt comença el degoteig
de l´arribada d´immigrants dels països
africans.
Primer foren uns quants que s´instal.laren sense
problemes, el cas dels negres del Maresme n´és
un exemple, però ara en poc temps l´arribada
massiva de gent del nord d´Africa i del sud del
Sahara, està preocupant. L´any passat ja
van esclatar conflictes que s´anaven covant en silenci
en alguns llocs de l´Estat, concretament a El Ejido,
Terrassa, etc.,
Perquè va haver-hi conflictes en aquests llocs?
Doncs perquè allí la concentració
d´immigrants és molt alta i estaven al costat
de llocs on encara hi ha molta gent que està a
l´atur.
Pot semblar una contradicció,
però és així, també a les
zones rurals d´Andalucia, Murcia, etc., i als barris
marginals de les grans ciutats, hi ha molta gent immigrada
i a la vora tenen altra gent que cobren de l´atur.
Això a la llarga pot ser explosiu. Espanya ocupa
el primer lloc de l´Unió Europea en quant
a aturats, encara tenim un 15% (xifres oficials) i al
mateix temps ens estan entrant grans quantitats d´immigrants
a buscar treball.
Quina pot ser la solució óptima? Si tenim
en compte el model nord-americà, arribem a la conclusió
que allí gràcies al fet immigratori, s´ha
convertit en la primera potència mundial. Però
ja fa una sèrie d´anys que el "problema"
el controlen amb un règim de quotes. Cada any asignen
les quotes corresponents que poden entrar a dins el seu
territori. El Canadà està fent el mateix.
Catalunya sempre ha estat una terra acollidora. Des de
les èpoques remotes per aquí passaren íbers,
grecs, romans, àrabs, etc., al segle XIV arribaren
els gitanos. Al segle XVII vingueren francesos i a principis
del segle XX foren els valencians i aragonesos. Tot seguit
els murcians. Aquests vingueren principalment per les
obres de l´Exposició Internacional de Barcelona
del 1929. La següent onada migratòria començà
a la dècada dels 50, amb majoria d´andalusos
i extremenys, durà tota la dècada dels 60
i fins a principis dels 70. A mitjans dels anys setanta
la forta corrent immigratòria s´aturà.
Catalunya havia arribat a la saturació, el 50%
de la població era de procedència immigrant.
Durant aquests últims vint-i
cinc anys, els conflictes han estat mínims. Fent
memòria, no trobaríem cap més país
al món, que amb un percentatge tant gran de gent
forànea, la convivència hagi estat tant
modèlica. Això diu molt a favor dels catalans
i demostra que som gent receptiva.
La dita:"Es català tothom que viu i treballa
a Catalunya i vol ser-ho", crec que exemplifica el
tarannà de la gent d´aquí. La gran
quantitat de matrimonis mixtes, entre catalans i gent
d´altres llocs, és un exemple de convivència
recíproca.
Els catalans respectem i acceptem la diferència,
som gent tolerant, no som fanàtics i amb poca cosa
ens acontentem. La majoria dels catalans "només"
demanem que els nous vinguts aprenguin el català,
perquè per a nosaltres més que l´ètnia,
la raça, el més important es el " fet
cultural", per a poder preservar la nostra identitat
pròpia. Amb això ens sentim satisfets.
Però ara les coses han canviat. Els immigrants
que arriben últimament pertanyen a una altra cultura
molt diferent de la nostra i és molt difícil
de preveure com anirà tot això. No sabem
com acabarà. Tot depent de la quantitat, si els
nous vinguts es mantenen en uns percentatges per sota
del 10%, podrem adaptar-nos a conviure amb ells o ells
integrar-se a la nostra manera de viure. Però si
els percentatges s´enfilen amunt i es formen autèntiques
illes, "guetos", on no es pugui permetre la
"barreja", a la llarga poden esclatar conflictes
poc desitjats. A França, amb més de cinc
milions de immigrants, ja tenen aquest problema. Inclús
els escolars de procedència extrangera, s´agrupen
per comunitats:negres, musulmans, asiàtics, etc.
A l´Estat Espanyol en aquests moments hi ha prop
d´un milió d´extrangers. D´aquests
més de la meitat han arribat en els últims
cinc anys. Catalunya es la primera comunitat autònoma
en número d´extrangers.
Si ens aturem a pensar en el problema humà que
és la immigració, hem d´arribar a
la conclusió que és un fet molt colpidor.
La gran majoria no voldrien abandonar el seu lloc d´origen
ni els seus familiars, però la gran necessitat
i misèria en que viuen els empeny a marxar i jugar-se
la vida lluny de les seves arrels.
Mentre escric aquestes ratlles, el president Jordi Pujol,
està fent una visita institucional al Marroc, el
nostre més proper veí del sud. Entre altres
coses ha dit: " s´hauria d´invertir més
allí, per que la gent no tingui necessitat de marxar".
Podria ser una solució.
A. Pujals |
