index

ALCOHOLS VILAREUS

Tota beguda que contingui alguna quantitat d'etanol és considerada beguda alcohòlica. Les begudes que abarquen aquest grup són moltes, i intentant agrupar-les, algunes d'elles són: els vins, les cerveses, els licors, els whiskies, etc.

La història comença ja en l'antiguitat, on les dones es servien d'un cosmètic a base d'un pigment fosc (sovint un compost d'antimoni), que es molia fins a aconseguir un fi pols.

Els àrabs, amb admirable senzillesa, cridaven a aquest cosmètic "la pols finament dividit". Però com és d'esperar, ho feien en àrab, de manera que el nom resultant era al-Kuhl.

Ja els assiris posseïen la paraula de fonètica similar guhlu, per nomenar la pintura per als ulls. Sabem que els àrabs van ser els grans alquimistes de l'alta edat mitjana, i quan els europeus van començar a dedicar-se a l'alquímia, van adoptar molts termes d'aquest poble. Els àrabs havien començat a utilitzar ja en l'edat mitjana la denominació al-Kuhl per a qualsevol pols finament dividit, sense relació ja amb la seva funció cosmètica. I els europeus els van imitar. Però pronunciar i escriure la paraula de diverses maneres, fins degenerar en la forma "alcohol".

Va passar també el fet que els alquimistes sempre es van sentir alguna cosa incòmodes amb els gasos o vapors. No sabien què fer amb ells. Tenien la vaga impressió que els vapors no eren materials en el mateix sentit que els sòlids, i per tant els anomenaven "esperits".

Els impressionaven de manera especial aquelles substàncies que desprenien esperits fins i tot a temperatures normals, sense ni tan sols escalfar. I de totes elles, la més important en l'època medieval era el vi que s'extreia del raïm (en sànscrit es diu "rasa" al raïm, d'allí el grec "arrel", i el llatí "racemus"). Així que els alquimistes van començar a parlar de "els esperits del vi" per referir-se als components volàtils d'aquest. Nosaltres continuem denominant a algunes begudes alcohòliques com "espirituoses".

http://ecommerce.jaumegene.com

	ALCOHOLS VILAREUS
Correu electronic
	Tota beguda que contingui alguna quantitat d'etanol és considerada beguda alcohòlica. Les begudes que abarquen aquest grup són moltes, i intentant agrupar-les, algunes d'elles són: els vins, les cerveses, els licors, els whiskies, etc. La història comença ja en l'antiguitat, on les dones es servien d'un cosmètic a base d'un pigment fosc (sovint un compost d'antimoni), que es molia fins a aconseguir un fi pols.
	Els àrabs, amb admirable senzillesa, cridaven a aquest cosmètic "la pols finament dividit". Però com és d'esperar, ho feien en àrab, de manera que el nom resultant era al-Kuhl. Ja els assiris posseïen la paraula de fonètica similar guhlu, per nomenar la pintura per als ulls. Sabem que els àrabs van ser els grans alquimistes de l'alta edat mitjana, i quan els europeus van començar a dedicar-se a l'alquímia, van adoptar molts termes d'aquest poble. Els àrabs havien començat a utilitzar ja en l'edat mitjana la denominació al-Kuhl per a qualsevol pols finament dividit, sense relació ja amb la seva funció cosmètica. I els europeus els van imitar. Però pronunciar i escriure la paraula de diverses maneres, fins degenerar en la forma "alcohol".
	Va passar també el fet que els alquimistes sempre es van sentir alguna cosa incòmodes amb els gasos o vapors. No sabien què fer amb ells. Tenien la vaga impressió que els vapors no eren materials en el mateix sentit que els sòlids, i per tant els anomenaven "esperits". Els impressionaven de manera especial aquelles substàncies que desprenien esperits fins i tot a temperatures normals, sense ni tan sols escalfar. I de totes elles, la més important en l'època medieval era el vi que s'extreia del raïm (en sànscrit es diu "rasa" al raïm, d'allí el grec "arrel", i el llatí "racemus"). Així que els alquimistes van començar a parlar de "els esperits del vi" per referir-se als components volàtils d'aquest. Nosaltres continuem denominant a algunes begudes alcohòliques com "espirituoses".
		http://ecommerce.jaumegene.com