A finals del segle XVI, els soldats anglesos van descobrir a Holanda la Geneve, després de presenciar el seu efecte en els aliats. La van portar amb ells de tornada a Anglaterra.
En 1689 Guillem d'Orange va prohibir totes les importacions de licors de França, el que va tenir com a resultat la supressió de la Distillers Charter i, en conseqüència els ciutadans britànics van obtenir el dret d'elaborar la seva pròpia ginebra, el que va augmentar la popularitat del licor.
En arribar el segle XVIII la ginebra s'havia convertit en la beguda nacional d'Anglaterra. Entre 1600 i 1730, la producció nacional de ginebra augmentar de mig milió a cinc milions de galons. Una comissió oficial va registrar el 1750 que en una de cada cinc cases de Londres es venia ginebra. En aquell moment, els impostos eren tan baixos que una pinta de ginebra era més barata que una pinta de cervesa. Anglaterra produïa 20 milions de galons de ginebra a l'any.
Com a resultat d'un excés de consum i de la mala qualitat de la ginebra, es van introduir els impostos. La ginebra es va encarir i augmentar la seva qualitat, i va començar un ferm ascens cap a les classes altes. De les condicions més adverses de brutícia, desesperació i degeneració va sorgir la ginebra London Dry (o ginebra seca), un dels millors licors del món.
El clàssic Gin-Tonic va ser creat pels funcionaris britànics de classe mitjana al segle XIX, que van ser enviats a servir a l'Imperi a Exòtics llocs plens de mosquits. La quinina que hi havia a la tònica va ajudar a contenir la malària i la Ginebra ajudava a beure més tònica.
www.beefeatergin.com
www.lariosdrygin.com
www.ginebras.net
