En l'antiguitat, els xinesos també elaboraven cervesa anomenada "Kiu" utilitzant ordi, blat, espelta, mill i arròs. Mentre que les civilitzacions precolombines d'Amèrica, utilitzaven blat de moro en lloc d'ordi. De manera similar, en l'antiga Britània s'elaborava cervesa a base de blat maltejat abans que els romans introduïssin l'ordi.
Els egipcis elaboraven la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. L'anomenaven "zythum" que significava vi d'ordi.
A l'edat mitjana, va ser a Bèlgica, on els monjos refinar el procés pràcticament fins a la perfecció i institucionalitzar l'ús del llúpol, planta canabacea que confereix a la cervesa el seu sabor amarg característic, alhora que afavoreix la conservació.
En els països nòrdics amb climes molt freds com Alemanya o Anglaterra, l'ordi es conreava millor que el raïm, de manera que la producció de cervesa era millor enfront de la del vi, convierténdose així aquestes regions, en grans productores de cerveses.
Entre els segles XIV i XVI sorgeixen les primeres grans fàbriques cerveseres, entre les quals destaquen les d'Hamburg i Zirtau. A finals del segle XV, el duc de Raviera Guillem IV promulga la primera llei de puresa de la cervesa alemanya, que prescrivia l'ús exclusiu de malt d'ordi, aigua, llúpol i llevat en la seva fabricació.
L'època daurada de la cervesa comença a finals delsegle XVIII, amb la incorporació de la màquina de vapor a la indústria cervesera i el descobriment de la nova fórmula de producció en fred, culmina en l'últim terç del segle XIX, amb les troballes de Pasteur relatius al procés de fermentació.
En l'actualitat, els principals països productors són els Estats Units, Alemanya, Rússia, Regne Unit, Japó i Mèxic.
www.cervesagourmet.com
www.cervezasdelmundo.com
www.cervezaysalud.com
