El vi conservat en fusta no arriba a la maduresa fins passats els tres anys; mantingut més temps no millorava però podia deteriorar-se. Les bótes eren mantinguts fins a 20 anys fins al final del segle 18, moment en què van ser millorats, però l'hàbit va ser abandonat i els connoisseurs troben en això un tema per discussió.
Els romans van plantar vinyes a tot arreu en què el raïm suporto el clima (Àfrica del nord, Espanya, Gaul, Anglaterra i Illyria). Els cultius van romandre per a consum local, en particular per a la Sagrada Comunió, de manera que la seva cura passar a ser preocupació dels eclesiàstics.
La reaparició del vi com a beguda, i la de famoses bodegues, va resultar invariablement dels esforços de monjos i monarques distingits per la seva devoció a l'església.
La majoria dels vins locals eren de baixa qualitat, especialment d'àrees actualment considerades com d'alta latitud. El Vin de Suresnes dels afores de París es va transformar en una cosa fi. A Anglaterra hi ha registres de Vins Espumosos de la varietat Welsh que daten del segle 19 a produït als afores de Cardiff.
Si bé les plantacions més importants són atribuïdes a Carlemany, no va ser fins al segle 12 que les grans plantacions van trobar lloc i grans mercats. A causa de les dificultats per transportar mercaderies de l'època, la majoria de les vinyes que van subsistir eren els que estaven a la vora de rius importants. Tal és el cas de les vinyes a la vora del Rhin a Alemanya, Garona i Loire. Altres eren produïts a la zona controlada per Venècia de Grècia on es produïen varietats de Madeira, cap a 1420.
www.todovino.com
www.vivirelvino.com
www.lavinia.es
