Amb aquesta definició descartem que existeixin vins que no siguin procedent de raïms:
No existeix el vi de peres, ni de cireres ..., aquests són noms inapropiats que és freqüent trobar en els més diversos llocs.
TIPUS DE VI .- Existeixen diferents classificacions per als vins, ens centrarem en les tres que creiem més pràctiques i generals:
1 .- Classificació General: és la més usada i la més important. Classifica els vins segons la seva forma d'elaboració, abastant tot tipus possibles.
2 .- Classificació per Edat: basada en diferenciar els vins pels seus períodes de repòs en celler abans de sortir al mercat.
3 .- Classificació per Grau de Dolç: el contingut en sucres del vi determina la seva enquadrament. És usual en vins generosos i espumosos.
1 .- Classificació General:
a) Vins tranquils:
BLANCS
ROSATS
NEGRES
El seu contingut alcohòlic oscil.la entre un mínim de 9 º i un màxim de 14.5 º. Generalment són secs. El seu procés d'elaboració guarda moltes característiques comunes. Per la seva importància a nivell de consum mundial de vins, definirem els tres tipus de vins tranquils:
BLANC .- És l'obtingut a partir de raïm blanques. Encara que és poc freqüent, també pot ser obtingut a partir de raïm negre de polpa no acolorida a les quals se'ls separa la pell (pell del raïm, part externa, coberta).
NEGRE .- És l'obtingut a partir de raïm tintes a les quals no se'ls ha separat les pells.
ROSAT .- És l'obtingut a partir de raïm tintes a les quals se'ls ha separat parcialment les pells. També pot provenir de barreja de raïm blanques i negres.
b) Vins especials:
GENEROSOS
LICORS GENEROSOS
DOLÇOS NATURALS
MISTELA
ESCUMOSOS NATURALS
Gasificats
D'AGULLA
Enver
CHACOLÍS
DERIVATS Vínic: vins aromatitzats, vermuts, aperitius vínics.
Solen ser dolços o semidolços, hi ha pocs secs, i freqüentment amb un elevat contingut alcohòlic, que en molts casos és d'addició. El seu procés d'elaboració sol ser molt diferent d'uns tipus a altres.
2 .- Classificació per edat:
a) Vins Joves:
Són els que no han tingut cap tipus de criança en fusta o aquesta criança ha estat mínima. Són vins que conserven molt les característiques varietals del raïm de les quals procedeixen i de consum ideal en els 12-24 mesos després de la verema. És freqüent trobar als tres tipus (blanc, rosat i negre) com a vins joves.
b) Vins de Criança:
Han passat un mínim de criança entre fusta i ampolla. Són vins que desenvolupen, a més de les característiques varietals de les que procedeixen, altres característiques organolèptiques degudes a aquest període d'envelliment.
El seu consum ideal varia depenent de diversos factors, però en general és de més o bastant més llarg termini que els vins joves (normalment entre 3 i 10 anys, encara que alguns aguanten fins a 20). Els vins de criança, majoritàriament, són negres encara que també hi ha molts blancs i és rar trobar rosats.
Dins dels vins de criança, segons la reglamentació de les denominacions d'origen espanyoles, hi ha tres subtipus:
CRIANÇA, RESERVA, i GRAN RESERVA. Cada Consell regulador de les diferents denominacions d'origen (DO) estableix uns períodes de temps determinats per a cada categoria. Els períodes aproximats de la criança es mou en aquests marges:
CRIANÇA .- Mínim de sis mesos en fusta i fins a dos anys en ampolla. Criança serà tant el vi que té un any en fusta i un altre en ampolla com el que té 18 mesos en fusta i 6 en ampolla.
RESERVA .- Mínim d'un any en fusta i fins a tres anys en ampolla.
GRAN RESERVA .- Mínim de dos anys en fusta i fins a cinc en ampolla.
3 .- Classificació per grau de dolç: (*)
a) Vins secs
Són aquells que continent <5 grams / litre sucres.
b) Vins semisecs
Són aquells que contenen 5-15 g / l sucres.
c) Vins abocats
Són aquells que contenen 15-30 g / l sucres.
d) Vins semidolços
Són aquells que contenen 30-50 g / l sucres.
e) Vins dolços
Són aquells que contenen> 50 g / l sucres.
(*) Són valors mitjans. Cada país, regió o DO de vins determina amb exactitud en què forquilla se situa cada tipus.
