UNITAT DE PROGRAMACIÓ:
Fem espectacle, fem esport, fem... ACROSPORT

 

JUSTIFICACIÓ

La màgia de l’impossible, l’encant del més difícil encara, el somni de l’inimaginable, el repte del desafiament a la gravetat, l’atractiu de la plasticitat i l’estètica, l’aposta de la interpretació... En definitiva, una barreja de fantasies i situacions que es reprodueixen en una experiència didàctica: l’ACROSPORT

 Amb aquesta proposta didàctica pretenc presentar un nou model didàctic en el tractament de continguts caracteritzats per l’individualisme, la rigidesa tècnica o l’absència de creativitat, per donar-los una nova dimensió. Pretenc treballar les activitats acrobàtiques pròpies del món del circ i de l’espectacle, amb la intenció de potenciar les actituds de cooperació i participació de la totalitat del grup i per desenvolupar les capacitats creatives i interpretatives de l’alumnat en una representació final al Festival de Nadal.

A més, la representació es viu com quelcom que pertany a tots perquè no hi ha un o una protagonista, sinó que el protagonista principal és el grup, i el resultat final, producte de molts dies de treball, s’ofereix al públic perquè en gaudeixi.

Per això, aporta vivències importants i gratificadores, necessàries per potenciar el sentimentl’autoconfiança, autoestima i benestar personal i grupal.

La importància d’una activitat com aquesta no recau únicament en els aprenentatges motrius ni en la innovació metodològica proposada, sinó en l’enorme validesa de l’experiència per abordar l’educació de tot un conjunt de valors,com el desenvolupament de l’educació emocional i volitiva de l’alumnat. Això confereix a l’experiència unes característiques diferencials respecte a propostes semblants.

L’acrosport és una activitat que requereix la implicació de tot el grup i que provoca l’aparició de sentiments l’acceptació i consideració cap als altres. Unir esforços, donar-se suport mútuament, tenir confiança en els altres, saber situar-se en la posició del company o companya, compartir diversesresponsabilitats, respectar i valorar el nivell de destresa dels altres i al mateix temps ser conscient de les pròpies limitacions... són actituds i valors que es propicien constantment durant les totes les sessions.

A més, l’activitat ofereix la possibilitat d’exercitar tendències que no s’ajusten als clixés que funcionen a nivell col·lectiu: es trenca amb la idea que la força és una qualitat quasi exclusiva de la masculinitat i es fuig de la imatge de fragilitat generalment associada a la feminitat; es fomenta la participaciód’ambdós sexes a l’hora d’exercir el paper d’àgil o fort. Els detalls coreogràfics o l’efecte estètic, que entroncarien més amb alguns continguts pròxims a la dansa i, en conseqüència, socialment associats a la feminitat, són assumits amb naturalitat i sense sentiment de raresa pels nois i noies.

En referència a l’homogeneïtat del grup classe, cal constatar que generalment es parteix d’una situació més equilibrada pel que fa a les habilitats adquirides. Com ja és conegut, la gimnàstica és una de les activitats que socialment s’atribueixen al rol femení. Per això és habitual veure grups de noies en un cantó del pati durant l’esbarjo practicant, per iniciativa pròpia, activitats d’aquesta mena. En conseqüència, el punt de partida de la unitat és molt més homogeni i dista de les situacions que es plantegen quan es treballen, per exemple, esports col·lectius, on els nois acostumen a tenir un nivell superior a causa de les seves experiències prèvies.

Els valors que es potencien per fer possible l’actuació és el més important de tot el procés de participació del grup. Els aprenentatges motrius s’acceleren i les vivències són prou intensos per introduir noves pautes de comportament tant individuals com grupals.


Qui soc jo...
El perquè d'aquesta web...
Experiències...
Fotografies...