Obrim la Universitat Oberta

Català - Castellano - English


Obrim la Universitat Oberta

Índex

  Obrim la Universitat Oberta
       Els requeriments informàtics a la UOC
                Requeriments de hardware
                Requeriments de software
        La UOC vol sistemes informàtics homogenis
                Avantatges
                Quan es pot homogeneïtzar
                        Viabilitat tècnica
                        Viabilitat organitzativa
               L'alternativa, xarxes heterogènies
               El cas de la UOC
                       Viabilitat tècnica
                       Viabilitat organitzativa
                       "Correcció política"
        I doncs, què pretén la UOC?
                Pel bé de la majoria
                Així, tot solucionat?
        Podem fer-hi res?
                Mirem d'entendre'ns
                Perquè val la pena
                Què caldria requerir als universitaris oberts
                Si fos una feina fàcil, quina gràcia tindria?
                 Parlem-ne, doncs


 

Obrim la Universitat Oberta.

He descobert recentment que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la nostra primera universitat basada en les tecnologies de la informació i la comunicació, no acaba de confiar en els sistemes oberts, sinó que obliga als seus estudiants a disposar d'equipament de determinades marques. És precisament perquè trobo el model d'universitat de la UOC molt valuós i interessant que m'agradaria exposar perquè convindria canviar aquest punt.

Índex

Els requeriments informàtics a la UOC

Els estudiants de la UOC reben, en ser admesos, una guia en paper titulada: "La informàtica a la UOC, requeriments del punt de treball" (que no he sabut trobar completa a les pàgines públiques de la seva web). En el capítol 3 d'aquest document "Què es necessita per treballar a la UOC", s'especifica el suport informàtic de què haurà de disposar l'alumne/a per comunicar-se i estudiar a la UOC. Hi posa pràcticament el mateix que a aquestes planes de la UOC.

En enginyeria informàtica, el terme "requeriment" significa "condició que ha de complir un producte que es vol avaluar, adquirir o elaborar"; en bona ortodòxia s'acostuma a distingir l'especificació de requeriments, que és un document que explica què haurà de fer el producte, del disseny, que indica com estarà construït. En aquest sentit, el document no parla en realitat de "requeriments del punt de treball", perquè no presenta un seguit de prestacions necessàries (velocitat de transmissió, capacitats audio-visuals, formats i volum d'informació a manipular, tasques que hauran de ser suportades, estàndards a seguir, etc.) sinó que detalla un seguit de components que formen un sistema informàtic (d'entre tots els possibles) que satisfà les necessitats.

Això es podria corregir canviant "requeriments" per "exemple" al títol del document, si no fos que el contingut de l'escrit no exposa un equipament model sinó que exigeix treballar amb l'equip descrit per estudiar a la UOC.

El que no s'acaba d'entendre és amb quina autoritat s'exigeix i quines conseqüències comporta utilitzar material alternatiu, però el redactat no sembla pas el d'una recomanació orientativa. Al final, s'ofereix un sistema de consultoria en informàtica gratuït per als estudiants, accessible via correu electrònic o trucant a un telèfon 902 . Podria ser que la intenció de la UOC fos simplement no oferir aquest servei per a altres sistemes informàtics, però el redactat sembla que vulgui simplement prohibir-los.


Índex

Requeriments de hardware

A l'apartat de hardware es presenta una taula  en la que es pot consultar la previsió de rendiment de diferents configuracions de PCs compatibles amb l'arquitectura Intel actual, i la seva esperança de vida útil. Afortunadament no es fa referència a cap marca ni fabricant.

El punt 3.1, "El maquinari. El model tecnològic" comença així:

"Actualment, el treball a la UOC requereix obligatòriament que disposeu d'un ordinador personal compatible PC (no s'accepten els equips Apple)"


Índex

Requeriments de software

El punt que parla del programari, ofereix encara menys opcions: "El treball informàtic amb la UOC es durà a terme bàsicament amb tres programes: Microsoft Windows 95, Microsoft Office Pro i un navegador de web". I més endavant: "Netscape serà el programari que s'utilitzarà per a accedir al Campus Virtual de la UOC". El navegador (que és de lliure distribució) el subministrarà la pròpia universitat, mentre que el software Microsoft es requereix que el compri cada estudiant acollint-se a diferents ofertes. Se'ns anuncia, per tota justificació, que el Windows 95 és molt senzill d'utilitzar i és l'estàndard de facto actual en PCs i que la cooperació entre companys i entre estudiants i professors requereix una tria de software d'edició de documents, que resulta ser la del Microsoft Office.

Índex

La UOC vol sistemes informàtics homogenis

Se'ns imposa així un únic programari a utilitzar sobre un únic tipus d'ordinador, garantint que tant estudiants com professors de la UOC utilitzin hardware compatible i programes del mateix fabricant, que haurien de comportar-se igual per tothom. Aquesta és una estratègia habitual en tota mena de corporacions informatitzades.

Índex

Avantatges

Efectivament, si es pot assolir una homogeneïtat suficient en el parc informàtic d'una empresa o institució es minimitzen els maldecaps per conversions de formats d'informació i altres peculiaritats de cada fabricant; s'estalvien costos d'aprenentatge globals i es comparteix experiència dels usuaris, es facilita la substitució d'equips avariats i fins i tot es poden fer compres de > 

Transfer interrupted!

, a millor preu.

Índex

Quan es pot homogeneïtzar

Ara bé, per gaudir d'aquests seductors beneficis calen, a més de sort i una bona tria del sistema únic a utilitzar, un parell de condicions:

Índex

Viabilitat tècnica

Hi ha d'haver un sistema que sigui capaç de realitzar totes les funcions que necessita l'organització amb eficiència suficient i costos raonables.

No sempre és el cas i sovint s'acaba fragmentant la solució inicial en una tria uniforme de màquines i programari per a servidors, una altra per a ordinadors de sobretaula i potser alguna altra per a altres tasques. En les universitats aquest és el cas típic, les aules d'ordinadors per alumnes no sempre poden tenir els mateixos equips que els despatxos de professors i encara menys que els centres de càlcul per a recerca.


Índex

Viabilitat organitzativa

Hi ha d'haver un òrgan amb capacitat de decisió suficient per determinar aquesta tria i fer-ho a temps.

Si no hi és, o si des de diferents punts (de l'organització o d'altres ens que s'hi relacionin) s'han anat adoptant independentment solucions diferents als mateixos problemes, hom es pot haver de resignar a connectar els diferents sistemes i procurar que s'entenguin.


Índex

L'alternativa, xarxes heterogènies

En general aquesta connexió entre xarxes diferents es pot fer, i la Internet mateixa n'és l'exemple més clar.

Les xarxes heterogènies potser són més complicades però són més flexibles, i aquesta flexibilitat els permet ajustar-se millor a cada necessitat i als canvis tecnològics, organitzatius o de qualsevol mena. És per això que a mesura que les empreses o institucions creixen en l'ús de la informàtica és menys freqüent trobar els mateixos equips i el mateix programari arreu de l'organització.

La tria uniforme del sistema s'escau més a organitzacions petites, dedicades a una activitat estable que mantingui els requeriments bastant constants, relacions laxes amb l'exterior, recursos suficients i una estructura jeràrquica centralitzada, justament el tipus d'organització que sembla que cada cop abundi menys. Per a la resta, els sistemes oberts acostumen a ser una solució més barata, eficaç i flexible.


Índex

El cas de la UOC

Però la situació de la UOC no és ben bé la mateixa de la d'una organització que decideixi uniformitzar el seu parc informàtic. És dubtós que la UOC compleixi cap de les dues condicions necessàries.

Índex

Viabilitat tècnica

Pel que fa a triar un sistema capaç de totes les funcions necessàries, no és estrictament cert que la UOC pugui triar un únic sistema que satisfaci els requeriments de cada alumne.

Molts dels alumnes ja tindran un ordinador abans d'entrar a la UOC, o podran accedir a un ordinador (per exemple perquè els permetin utilitzar el de la feina fora d'horari laboral, o el d'algú amb qui convisquin) que estarà destinat originàriament a qualsevol cosa menys estudiar a la UOC i que haurà de passar a fer les funcions que feia abans més les de treball amb la UOC. Així doncs les funcions del sistema informàtic seran diferents per a cada alumne, i la UOC no podrà triar cap solució que satisfaci alhora les necessitats de l'alumne en tant que alumne de l'UOC i les altres necessitats que pugui tenir com a usuari del sistema.

No és raonable que la universitat pretengui que els alumnes disposin d'un ordinador amb el seu programari dedicat exclusivament a l'estudi a l'UOC, i si de cas un altre per qualsevol altra cosa que l'alumne vulgui fer amb un ordinador; si és en absolut possible construir un campus virtual és gràcies a que existeix un parc real d'ordinadors instal·lats prèviament arreu.


Índex

Viabilitat organitzativa

Pel que fa al control centralitzat sobre l'adquisició d'equipaments, sembla obvi que la UOC no té cap poder de decisió sobre les compres que els alumnes fan amb els seus propis diners i per tant no té manera de triar el tipus d'ordinador ni les marques del programari.

La mateixa frase "no s'accepten equips Apple" no té un significat evident. La UOC no accepta ni rebutja equips dels estudiants. Accepta o rebutja estudiants, accepta o rebutja documents i comunicacions dels estudiants. Per tant està en condicions de dir coses com: "el professorat no acceptarà cap document que no sigui en format X", "el servei d'assessoria informàtica només contestarà preguntes sobre aquest i aquest altre software executat sobre aquesta mena de hardware", "es garanteix el correcte funcionament del software docent subministrat només si s'executa en un sistema amb tal configuració ", " la UOC recomana aquest sistema" o fins i tot, en un atac de folla generositat o si decideix adoptar el freeware com a norma, "la UOC regalarà aquesta mena de sistema informàtic als alumnes perquè puguin estudiar".

Tot això ho podria decidir la universitat; però només pot acceptar o rebutjar equipaments que siguin propietat de la UOC. En alguns casos no seran ni els propis alumnes qui decideixin la configuració de l'ordinador que faran servir, per tant la UOC hauria d'esforçar-se en ser flexible i preocupar-se més dels coneixements dels estudiants que no pas dels seus equipaments.

Encara que pogués decidir sobre les adquisicions del seu alumnat, la Universitat Oberta es tancaria així a la cooperació amb terceres persones que utilitzin altres sistemes informàtics. M'imagino que la UOC, com qualsevol altra universitat, tindrà relacions amb l'exterior que impliquin crear documents en col·laboració amb persones que no estan vinculades a la universitat, com ara esdeveniments puntuals en què professors externs puguin col·laborar en cursos o seminaris, o contactes amb estudiants d'altres universitats. En aquests casos, o bé suposem que tothom utilitzarà espontàniament sistemes informàtics compatibles amb el de la UOC, o bé la universitat haurà de procurar de resoldre cada cas en particular d'alguna manera, si fa o no fa com la resta de la comunitat universitària que no "gaudeix" de l'acció uniformitzadora de la UOC i tot i això aconsegueix crear documents en grup.


Índex

"Correcció política"

D'altra banda, últimament estem assistint a processos legals a Europa i a Estats Units contra la companyia que predomina hegemònicament al mercat de sistemes operatius. Independentment de la sentència que es dicti, el cas posa de manifest que disposar d'un gran nombre d'usuaris suposa molt de poder per a una casa de software. La popularitat del software abarateix els costos d'aprenentatge i facilita la disponibilitat de productes i serveis addicionals. Això tendeix a mantenir-lo predominant en la seva posició i a incrementar-ne exponencialment l'èxit comercial fins al punt en què la lliure competència al mercat resulta gairebé inviable i per tant la innovació tecnològica i la millora dels productes ja no són garantides pel propi comerç lliure. Ve't aquí perquè el mercat del software és més sensible que molts altres a les pràctiques que atempten contra la lliure competència.

Això no és motiu perquè una organització canviï d'idea sobre el programari que li convé adquirir, però en el cas de la UOC, donat que no adquireix el programari sinó que influencia una part del públic català a comprar-lo, la tria de Microsoft pot resultar "políticament incorrecta" en beneficiar una companyia per sobre de la competència. Pot semblar que aquest efecte s'esmorteeixi gràcies a l'aposta per Netscape, que és el major contrincant de Microsoft en el mercat de navegadors, però això seria simplificar la qüestió suposant que només hi ha dues empreses al món que es dediquin a desenvolupar software.

La UOC fa que molts usuaris es vegin obligats a utilitzar uns productes determinats mentre hi estudien, independentment de les seves preferències. Tot i que no sóc capaç d'avaluar si la influència que exerceix la UOC és desestabilitzadora o absolutament legítima (perquè sóc un ignorant en qüestions econòmiques i en dret), trobaria natural que les companyies excloses per la UOC i llurs clients se sentissin discriminats per la decisió, de manera que la política de la UOC no només afectaria als seus estudiants sinó als competidors de Microsoft i Netscape i al consumidor/a en general.

En realitat qualsevol tria d'un fabricant (sigui el que sigui) per a cada aplicació sempre perjudicarà els altres, la única solució igualitària és no influir en el software que adquireixen els estudiants.


Índex

I doncs, què pretén la UOC?

Pel bé de la majoria

Malgrat tot, la UOC no deu tenir cap interès especial en que els alumnes utilitzin un cert tipus d'ordinador ni una certa marca de software. Més aviat sembla haver triat, entre el hardware i software disponible al mercat i que permetia portar a terme les tasques mínimes necessàries per a tots els alumnes, els productes més populars.

És a dir, un cop ha decidit que vol que tots els estudiants facin servir la mateixa marca de sistema operatiu, el mateix paquet integrat d'oficina i el mateix navegador, ha mirat que aquests siguin els que suposaran menys canvis a la majoria de la gent (i hi hauria diferents maneres d'interpretar aquest criteri).


Índex

Així, tot solucionat?

La UOC pretén que, per exemple, quan dos alumnes hagin de col·laborar en un treball, es puguin passar el document en el format del processador de textos establert, de manera que no s'hagin de preocupar de convertir-lo a un format comú amb possibles pèrdues en l'aspecte o fins i tot en part del contingut del document.

El que passa és que fixant la marca del processador de textos no se soluciona del tot el problema. El dia que surti una nova versió del processador hi haurà alumnes (encara que només siguin els nous que adquireixin el programa en el moment d'entrar a la universitat) que utilitzaran la versió nova, mentre que hi haurà alumnes que seguiran amb la vella. La UOC no podria forçar a aquests darrers a canviar de versió de processador de textos per restablir l'uniformitat, si més no instantàniament.. Els alumnes que facin servir la versió nova hauran d'anar amb compte per passar els documents en format vell als estudiants que encara facin servir la versió vella, i per no utilitzar aquelles característiques noves que no es puguin convertir al format vell, i tindran doncs problemes semblants als del cas que cadascú faci servir una marca diferent.

Fins i tot en el cas que ens permetem suposar que tots els estudiants fan servir la mateixa versió, cadascú pot tenir diferents tipus de lletra instal·lats, de manera que en passar-se el document pot canviar l'aspecte (i fins i tot algun símbol tipogràfic que perjudiqui el contingut del text). Es podrien passar el tipus de lletra a més del document, però això podria ser fins i tot il·legal en alguns casos.

La pròpia UOC ens ofereix un exemple d'aquesta mena de problemes en el cas particular de l'Office 95 i l'Office 97, però el problema es presentaria amb aplicacions de qualsevol marca. Més aviat o més tard, una versió nova oferiria funcions que una versió vella seria incapaç d'utilitzar, o bé utilitzaria recursos que no venien amb l'aplicació (com ara un tipus de lletra).

El resultat és que un alumne sempre haurà de tenir present que els destinataris dels seus documents no tenen el seu mateix equip.


Índex

Podem fer-hi res?

Mirem d'entendre'ns

Potser seria millor, doncs, posats a pensar en els destinataris dels documents, formar els estudiants en els conceptes bàsics que han de tenir en compte per cooperar amb gent que utilitza altres sistemes informàtics, com ara: Es podria aprofitar l'assignatura comuna a totes les carreres "Multimèdia i Comunicació a la UOC" per donar una introducció als mitjans que tenim a l'abast per comunicar-nos sense importar amb qui ni amb què. Els estudiants ho anirien practicant durant la carrera, de manera que quan sortissin de la UOC no s'espantessin de què algú els increpi quan li enviïn un document en un format inútil per al destinatari o quan descobreixin que hi ha gent que fa servir altres sistemes operatius.

Índex

Perquè val la pena

Així, la universitat, a més de formar persones qualificades per al mercat laboral, compliria el seu objectiu principal que hauria de ser millorar el món a partir del saber i la cultura, construir la societat al mateix temps que inventa els ginys i les idees que defineixen el seu entorn. Perquè la Universitat Oberta de Catalunya, en ser la nostra primera universitat a Internet, és el lloc on la generació de demà al matí aprendrà a comportar-se en les xarxes i, per la responsabilitat que això comporta, seria bo que mirés de reduir les restriccions tècniques que imposa als seus estudiants i optés per fomentar el dret a escollir de l'alumnat tot avesant-lo a la diversitat (tecnològica i de tota mena), per comptes d'imposar-li solucions tancades. Caldria definir el marc de cooperació dels estudiants de manera que se'ls guiés per facilitar-los la col·laboració però prescindint de marques i plataformes preestablertes.

Índex

Què caldria requerir i què no als universitaris oberts

Com a mínim seria bo que els "requeriments" que ara es donen es redactessin com a simples recomanacions, i establir uns requeriments, si de cas, en forma de formats de documents, volums de dades i tasques a suportar per comptes de en forma de productes. Encara que es mantinguessin els formats de l'Office Pro, només el fet de canviar el criteri de programa per un criteri de format de document, permetria treballar amb paquets integrats d'oficina d'altres fabricants que poden generar documents en el mateix format, i desapareixeria la necessitat de fixar el sistema operatiu. Perquè el Windows 95 només és necessari (i no estrictament) per executar l'Office. De navegadors d'internet n'hi ha per pràcticament qualsevol sistema operatiu, i l'únic motiu que podria quedar per forçar el Windows 95 seria el material didàctic distribuït en forma executable, que es podria transformar en presentacions en HTML i/o programes Java o similars, executables des de diferents plataformes.

Si a més sabéssim buscar formats més normalitzats entre diferents fabricants i més adients per a la col·laboració en xarxa (independents de l'ordinador i impressora, per exemple) acabaríem treballant més còmodament cadascú amb el seu ordinador i programari que amb formats propietaris més pensats per al simple emmagatzematge de documents que per a facilitar-ne la migració i edició compartida.


Índex

Si fos una feina fàcil, quina gràcia tindria?

És cert que l'objectiu és en part utòpic, però també ho és que una aposta pels sistemes oberts a la universitat oberta només pot facilitar-ne el funcionament i destruir barreres, i poc pot empitjorar les dificultats i el servilisme que suposa la imposició de sistemes propietaris.

La tasca no és fàcil, no hi ha segurament formats disponibles àmpliament que siguin tan capaços d'incorporar característiques sofisticades (però sovint no essencials) com els formats propietaris; acceptant la diversitat hom es redueix sempre a treballar amb el màxim comú denominador de les capacitats ofertes per cada sistema, però dubto que aquesta limitació posi gaires impediments avui en dia.

Tanmateix, jo sóc dels menys indicats per oferir una solució completa. Opino que l'adherència a estàndards reals d'Internet (els adoptats per una majoria de desenvolupadors, no els d'un o altre fabricant en solitari), com ara HTML, Java i els formats multimèdia d'Internet (potser fins i tot PostScript), cobririen una gran majoria de les necessitats per a presentació de documents i desenvolupament de software didàctic. Es tracta de tecnologies que per la seva pròpia naturalesa s'adapten bé a entorns diversos i que gaudeixen d'abundància d'aplicacions per a treballar-hi.

És cert, però, que no estic en condicions d'oferir solucions a problemes més difícils com l'edició de documents complicats en grup (especialment els gràfics per a presentacions), però confio que es podran trobar i que no seran pitjors que les intrínseques a l'adopció d'un únic programari i hardware. En última instància, si fos necessari treballar amb un sol programari es pot deixar la decisió a cada grup de treball, i no imposar-la per tota la universitat


Índex

Parlem-ne, doncs

M'adono que és molt fàcil confondre aquesta crítica amb una crítica a Microsoft, Netscape, o qualsevol altre fabricant que anomeni la UOC en les seves especificacions. Tots tenim els nostres gustos i sóc el primer en trobar criticables els productes de Microsoft escollits, i l'actitud de la companyia en general. Estic segur que hi ha molta gent en canvi que fa servir aquests productes cada dia i li semblen perfectes. Si haguéssim de començar a discutir sobre quins programes (o maquinari) hauria d'haver triat la UOC i quins no, o sobre els defectes de cada alternativa hi podríem dedicar molt de temps sense posar-nos mai d'acord. Aquesta mena de discussions abunden en multitud de fòrums de discussió d'internet (en qualsevol newsgroup acabat en .advocacy, i malauradament en d'altres on no pertoquen) i si a algú li interessa ho pot discutir allà.

Però posar-se a discutir quina solució és millor s'oposa a la idea que intento reivindicar, que és justament que la universitat no ha de prendre aquesta decisió sinó que l'ha de deixar per a cada estudiant. M'interessa molt més discutir si és viable retirar la restricció de marques dels productes, i de quina manera es pot facilitar la col·laboració entre usuaris d'ordinadors diferents amb sistemes operatius i aplicacions diferents. Per a debatre aquest tema, i escampar informació al respecte, es pot utilitzar el fòrum obrimuoc.

Obrir la Universitat Oberta és responsabilitat de la UOC però interès de tots i, per això, espero que en fer pública aquesta crítica pugui encetar un debat sobre els perjudicis de la solució que actualment ofereix la UOC i que la gent que és més experta en col·laboració en la creació a través d'internet pugui aportar consell, experiències i propostes. La resta aportarem la nostra opinió i el sentiment d'injustícia davant de la situació, per intentar que la UOC es replantegi aquest aspecte de la seva política. Espero que la gent (com més millor) faci arribar la seva opinió a la UOC per ajudar-los a obrir-se a tots (i els mateixos missatges són benvinguts a la meva bústia, també).

Tot i que trobaria més valuosa una opinió original, redactada lliurement, m'han demanat que prepari un model de missatge de queixa a la UOC que pot servir de base per copiar i modificar el que es consideri oportú.

Una adreça a la que es poden enviar les opinions sobre aquest tema és

mailto:rector@campus.uoc.es       (rector de la UOC)

I per preguntes en general sobre la UOC (com ara per confirmar que els requeriments que he atribuït a la UOC són autèntics) hi ha una altra adreça

mailto:internet@uoc.es             (informació sobre la UOC )

NOTA: En un principi, proposava enviar les opinions a ambdues adreces, però el servei d'informació de la UOC (a aquesta última adreça) m'ha fet saber que ells  passen les queixes al rector directament.

En cas que sabeu d'alguna persona o fòrum al què vulgueu fer arribar aquest material, us podria ser útil el missatge d'e-mail que vaig fer servir per divulgar-ho.

I per cert, gràcies per aguantar llegint fins aquí.



Xavier Drudis Ferran (xdrudis@tinet.fut.es)
Vull agrair l'ajuda de la Carme Rovira i Badal i l'Eduardo Mestre Sáez que han revisat aquest document abans de la seva publicació.


Índex