Català - Castellano - English
Tanmateix, hi ha hagut gent que m'ha demanat un model del missatge a enviar. N'he escrit un i us el poso a continuació. He procurat separar-lo en seccions, primer exposo l'importància d'una universitat com la UOC, després els inconvenients de la situació actual i finalment proposo una via de solució. És una carta llarga i escrita a bocins, espero que d'aquesta manera pugueu treure o canviar el que no us agradi, o copiar algun tros i inventar-vos la resta, o el que considereu oportú per tal de personalitzar-la i que no resulti tant una recollida de firmes com una plantilla per opinar. També podeu incloure només els títols de les parts amb les què esteu d'acord i referir-vos a aquesta plana, http://www.fut.es/~xdrudis/proposta_ct.html. Jo no he sabut mai resumir, a hores d'ara ja ho deveu haver descobert, o sia que si algú troba la manera de dir el mateix amb menys prosa, li agrairé.
Una adreça a la que es poden enviar les opinions sobre aquest tema (a més del forum obrimuoc) és
mailto:rector@campus.uoc.es (rector de la UOC)
I per preguntes en general sobre la UOC (com ara per confirmar que els requeriments que he atribuït a la UOC són autèntics) hi ha una altra adreça
mailto:internet@uoc.es (informació sobre la UOC )
NOTA: En un principi, proposava enviar les opinions a ambdues adreces, però
el servei d'informació de la UOC (a aquesta última adreça) m'ha fet saber que
ells passen les queixes al rector directament.
en primer lloc voldria felicitar aquesta tasca que suposa la creació i potenciació d'una Universitat Oberta a Catalunya i el creixement tan positiu que està tenint.
La Universitat Oberta de Catalunya representa moltes il·lusions, té potencial i treballa de valent per assolir molts i molt engrescadors objectius:
- Acostar l'educació superior a àmbits geogràfics i socials (quan arribi l'inexcusable abaratiment i popularització de les telecomunicacions) que hi tenen difícil accés.
- Preparar treballadors del saber avesats a l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació capaços d'oferir productes i serveis de valor en la nova economia telemàtica.
- Facilitar la inevitable formació continuada dels professionals en actiu i el no menys necessari enriquiment cultural de tota la població.
- Fomentar la utilització de les xarxes de comunicació i l'enriquiment que suposen en la construcció de comunitats més obertes al món, més solidàries, amb més capacitat d'expressió de tots els individus i menys mediatitzades.
En segon lloc us vull presentar un seguit de retrets que, en la meva opinió, mereix la vostra exigència d'utilització d'un cert tipus de maquinari i unes determinades marques de programari en les relacions de docència i tutoria amb alumnes.
- Manca d'autoritat.
No veig quina autoritat té la Universitat sobre els sistemes informàtics
propietat dels alumnes. Cap altra universitat exigeix als seus estudiants que
utilitzin llapis o paper de cap marca concreta, ni llibres d'una sola
editorial, ni molt menys programari d'un sol fabricant.
- Discriminació
Els usuaris d'altres sistemes informàtics no haurien de ser discriminats
en l'accés al seu dret a l'ensenyament.
- Endogàmia i proselitisme.
L'estudi a la Universitat Oberta es tanca en marques concretes i els
estudiants poden adquirir hàbits de treball sobre una hipòtesi d'uniformitat
de programari i maquinari. Temo que, en excloure la cooperació amb usuaris
d'altres sistemes, els llicenciats de la UOC fracassin en la seva vida
professional quan, en abandonar la universitat, deixi de garantir-se aquesta
hipòtesi. Fins i tot és possible que no s'adonin de l'artificialitat d'aquesta
uniformitat i pretenguin exigir-la a la gent amb qui hagin de col·laborar,
escampant així la intolerància més enllà de la UOC.
- Partidisme
La mesura representa un tracte de favor per a les empreses escollides, en
regalar-les el recurs més preuat en el negoci del software: usuaris formats en
els seus productes.
- Servilisme
En exigir determinats productes als estudiants, la universitat s'obliga a
seguir-los acceptant en el futur per no perjudicar la inversió dels
estudiants. Això limita la seva possibilitat d'aprofitar la innovació
tecnològica futura que ofereixi qualsevol altre producte, la comunitat
universitària resta "casada" amb els fabricants triats.
- Ineficàcia
L'objectiu declarat de la mesura és facilitar la cooperació i comunicació
entre els membres de la universitat (alumnat, professorat i personal no
docent). No em sembla que la simple selecció de certs productes assoleixi
aquest objectiu. Queden incompatibilitats entre versions dels productes i
conflictes de configuració del sistema (com ara tipus de lletra instal·lats)
que deixen a l'usuari en una situació molt semblant a la que experimentaria
sense la imposició d'aquests productes.
- No necessitat
L'exigència és clarament innecessària. Els estudiants d'altres
universitats treballen en grup i utilitzen processadors de text i altres eines
ofimàtiques sense cap trauma. El fet que els estudiants de la UOC es
comuniquin per correu electrònic en comptes de passant-se un disc a classe no
representa cap diferència.
-Traïció a l'esperit d'Internet
Precisament internet va sorgir amb una explícita voluntat de comunicació
"multiplataforma" (i moltes altres coses, evidentment) i va proveir de les
eines i protocols perquè això fos possible. Més tard Microsoft s'apunta al
tren d'aquesta revolució (cosa positiva per altra part) però pretenent fer-se
hegemònic i arraconant cada cop més a usuaris d'altres sistemes que no siguin
els seus, traint d'aquesta manera la fantàstica iniciativa inicial que es basa
en compartir informació de la forma més oberta i lliure possible. Qualsevol
altre fabricant pot estar temptat d'actuar de la mateixa manera si en té
l'oportunitat, per tant convé que les universitats i altres administracions es
mantinguin al marge de marques comercials.
És una llàstima que l'èxit rotund d'una universitat tan ben pensada pateixi tants inconvenients per una sola decisió desafortunada, i més quan sembla que la situació milloraria amb l'adopció de mesures no tant difícils, com les que ara us suggereixo:
- Derogació
Caldria que retireu l'exigència d'un determinat tipus d'ordinador i uns
productes de programari i que féssiu pública i ben coneguda aquesta
mesura.
- Adaptació de material docent
S'haurien de transformar els recursos que la UOC posa a l'abast de
l'estudiant per tal que s'hi pugui accedir des de qualsevol sistema informàtic
que segueixi un conjunt petit d'estàndards que siguin àmpliament suportats al
mercat i no defensats per un sol fabricant. Per exemple HTML i Java. És
possible que només calgui refer els materials docents subministrats en CDROM
per tal que siguin independents del sistema operatiu.
- Especificació de requeriments
Seria escaient retirar el document "La informàtica a la UOC, requeriments
del punt de treball" i substituir-lo per una especificació que indiqui el
conjunt d'estàndards demanats i per a quina tasca es demanen. Per exemple:
"Els treballs del alumnes es lliuraran en format HTML", o "els materials
docents subministrats requereixen un navegador HTML 4 amb Java 1.0 per ser
visualitzats correctament".
- Reorientació de "Informàtica i Multimèdia a la UOC"
Aquesta assignatura comuna a totes les carreres s'hauria de replantejar
des d'un punt de vista més agnòstic pel que fa a la plataforma i productes
utilitzats, per tal d'introduir els alumnes a la diversitat de plataformes
disponibles, als trets comuns a aprofitar i a la necessitat d'adherir-se a
estàndards o negociar en cada cas amb el grup de treball les eines a
utilitzar. Aquest canvi implicaria allunyar-se de les descripcions d'un sol
producte amb tots els detalls de la interfície d'usuari i concentrar-se en les
activitats comunes i pròpies del campus de la UOC (navegació, correu
electrònic, creació de documents a la web, etc.). Pot semblar que el canvi
exigeixi una mica més d'esforç per part dels estudiants, però no n'hi ha per
tant. Si els estudiants de la resta d'universitats utilitzen eines ofimàtiques
espontàniament per fer els seus treballs, sense cap formació a la universitat,
no és impensable que els nous alumnes aprenguin a crear documents digitals
senzills però multiplataforma després d'estudiar-ho en una
assignatura.
- Planificació del canvi cultural
El que pot fer més por és reformar la comunitat universitària per
avesar-la a la nova situació; evidentment els professors i estudiants que ara
utilitzen els sistemes exigits no es podrien quedar sense suport de la nit al
dia, però segur que la universitat és prou capaç de planificar un canvi
gradual. Al cap i a la fi, els productes fins ara exigits encara serien
acceptats, només s'hauria d'informar a tothom de com utilitzar-los de manera
que els usuaris d'altres sistemes no tinguessin problemes. No seria massa
més complicat que la transició entre versions dels productes que ara
s'imposen. No hi ha dubte que la transició serà més traumàtica com més temps
es trigui en començar-la i més creixi la universitat en usuaris i llur
experiència amb el sistema actual. Ara la UOC encara és jove i pot corregir la
situació, més endavant serà pitjor.
És només una possibilitat per evitar els inconvenients de la vostra posició actual, tan difícil d'entendre. No dubto que sou perfectament capaços de trobar solucions alternatives que igualment satisfacin als usuaris de qualsevol tipus de maquinari i programari que vulguin estudiar amb vosaltres, no en va heu arribat fins on sou ara amb aquest projecte.
Aprofito per manifestar la meva adhesió al manifest "Obrim la Universitat Oberta" que Xavier Drudis Ferran ha publicat a <http://www.fut.es/~xdrudis/uoc_ct.html>
Rebeu la més cordial i afectuosa salutació
Signatura
Aquesta carta conté fragments escrits pel Josep Giribet i d'altres d'en
Xavier Drudis Ferran, però expressa la meva opinió més que no pas la
seva.