SALUT I CASTELLS

En els castells ben poqes coses són previsibles i inevitablement aquesta incertesa genera angoixa. A aquest sentiment s’hi ha de sumar la possibilitat de fracassar i la de lesionar-se que faran, amb tota seguretat, que els nervis, l’atabalament o la sensació de desbordament puguin ser habituals en els castellers.
Els símptomes físics que sol experimentar un casteller en aquesta situació són, principalment, palpitacions, sequedat de boca, augment del to muscular i tremolors, espasmes intestinals i poliúria (augment de les ganes d'’orinar), disminució de la gana i augment de la defecació. Tots ells són la traducció de l’alliberament d’un seguit d’hormones: l’adrenalina, la noradrenalina i el cortisol

LA FAIXA

Cal treure’s la faixa entre castell i castell ja que sinó la musculatura s’acostumarà a la faixa i no serà tan efectiva. A més, mantenir la pressió elevada a la panxa no és bo per al sistema cardiovascular.
S’aconsella posa la faixa no molt alta, millor just per sota de la punta de l’estèrnum.
Si es vol augmentar l’eficàcia de la faixa, sobretot en castellers que pateixen de l’esquena, es pot posar una faixa ortopèdica sota de la castellera.

LA CAMISA I ELS PANTALONS

Els dos cal que siguin de cotó. En la camisa perquè millora la transpiració i l’eliminació de el calor i evita que els peus dels companys rellisquin. Cal evitar que les costures de la camisa siguin massa gruixudes o vagin en llocs on es recolza el peu perquè afavoreix a què es lesioni la pell.
Els pantalons també han de ser de cotó perquè els fa més resistents a les traccions i facilita que els companys s’hi puguin agafar millor.

EL MOCADOR

A més de ser un element tradicional, pretegeix del sol i fa que els cabells, sobretot els llargs, no molestin als altres castellers de la pinya. També pretegeix de les erosions, esgarrinxades i arrancades de cabell en cas de caiguda.