|
ESTRUCTURES Els castells
s'anomenen primer pel nombre de castellers de la base i després
pel nombre de pisos. Per exemple, diem un "tres de vuit". A l'hora de
valorar els castells, afrontem un dels temes que més ha fet parlar
els castellers en els darrers temps i fins i tot ha suscitat polèmiques
incloses avui dia. Per això a continuació hi ha l’escala
de castells de menys a més dificultat, segons els últims
concursos de castells de Tarragona. Cal tenir molt clar que sols ha de
servir d'orientació per que se'n tingui una idea. Quatre de sis
LES TÈCNIQUES CASTELLERES Qualsevol intent d'exposició
de les tècniques bàsiques de pujar i col.locar-se és
una mica arriscada, tant a dalt com a baix del castell. I diem arriscada
perquè qualsevol casteller veterà podria qüestionar
determinades afirmacions d'acord amb un estil propi. Per això cal
prendre's les properes explicacions com unes orientacions generals amb
una certa vocació acadèmica, i amb una voluntat d'iniciar
un procés en el qual cadascú ha de trobar les formes pròpies
segons les seves aptituds, sense oblidar que es tracta d'una tasca d'equip.
PUJAR DALT - La regla de les tres passes. Quan intentem pujar per l'esquena d'un company o companya bo és tenir present la idea d'un gat que puja a un arbre: arrapat i sense moviments bruscos. Tindrà especial importància el treball dels braços, que hauran d'aixecar el pes del cos. - Preparació. Amb una mà a cada espatlla del company/a amb els canells i els colzes alts; el peu dret a la sofraja de la cama dreta arrepenjant-se amb la part superior del peu per ajudar a l'impuls de pujar. Ben arrapat al cos. - 1r pas. Impuls, el més suau possible, especialment amb els braços fins tenir-los ben estirats per sota del teu cap. Mentre es realitza aquest impuls el peu esquerre busca la faixa fins que l'esgarrapa amb seguretat i el genoll dret passa a descansar a l'espatlla dreta, entre el cap i la teva mà dreta. - 2n pas. La mà dreta busca la mà del company/a de baix, que l'ajudarà a mantenir l'estabilitat estirant el braç cap a dalt. Simultàniament, la mà esquerra reposarà sobre el cap mentre el peu esquerre deixa la faixa i es col.loca suaument a l'espatlla esquerra, ben a prop del coll. - 3r pas. Fent força sobre el cap i la mà dreta, incorporem el cos a poc a poc col.locant el peu dret damunt de l'espatlla dreta. Deixem la mà dreta i ens estirem fins a posar-nos drets. - La col.locació Els peus han d'estar ben arrapats al coll, amb les puntes dels dits amb tendència a buscar-se i enganxats al cos. En els pilars, la tendència és que els peus estiguin lleugerament enrere; a la resta dels castells és a l'inrevés, lleugerament endavant. Cadascú ha de buscar la col.locació de peus segons la seva complexió i capacitats. Sovint el qui es té a sota fa variar la posició. - La posició. La posició del cos varia segons els estils. Podrem dir que hi ha qui es posa recte com un garrot, qui treu el cul a la primera de canvi amb les cames estirades completament i qui flexiona els genolls i la cintura. Inicialment, per a qui comença, és aconsellable buscar la posició lleugerament flexionada, sentint el cap del de sota al séc de la cama i amb el pit recte. El cap estarà suaument inclinat cap endavant, com si miréssim el pit del de davant. El cos no es queda estàtic quan es fa un castell, donat que per dalt van pujant i s'ha d'estar atent als moviments de la construcció. És una feina d'equip, per tant, quan algú està perdent la posició, els del voltant l'han d'ajudar per recuperar-la. - Els braços. Quan ens agafem amb els braços en els castells, sempre ho farem amb el dret per dins i l'esquerre per fora. En els castells de tres agafarem a l'alçada del tríceps amb el dit gros, com si busqués entrar dins de l'aixella. Els colzes, sempre alts per fer cassoleta entre l'espatlla i el coll. En els castells de base quatre, en canvi, no agafarem el braç, sinó que agafarem directament la cama del de dalt, aproximadament pel damunt del turmell. - El pom de dalt. Aquesta part del castell està composta exclusivament per la canalla. Representen tres pisos: els dosos, l'acotxador i l'enxaneta. - Els dosos van agafats entre ells cara a cara, posant un peu a l'espatlla de castellers diferents fent el pont. Aquesta posició varia segons si es tracta d'un dos (aniran drets), un tres (un dels dos fa el pont i l'altre no), o un quatre (els dos dosos fan el pont). El cinc, per ser un castell compost d'un dos i un tres, tindrà dues parelles de dosos, col.locats segons aquests dos castells. - L'acotxador té la posició acotxada damunt els dosos amb un peu a cada espatlla i agafant els canells d'aquests per mantenir l'equilibri. - L'enxaneta corona el castell passant la cama pel damunt de l'acotxador i arrepenjant el peu a l'espatlla de l'altre dos, moment en qué aixeca la mà -fa l'aleta- i es considera carregat el castell.
La pinya és la base del castell i la formen el conjunt de castellers i castelleres que, tocant de peus a terra, literalment, subjecten el nucli del castell, donant força als baixos i evitant que l'estructura perdi la quadratura. A més, com les arrels d'un arbre, els braços dels diferents components d'aquest pis agafen les cames dels segons per donar-los Consistència. Tampoc no hem d'oblidar que la pinya ha d'amortir la possible caiguda d'un castell, per la qual cosa és importantíssim que tothom que hi participa acotxi al cap per evitar lesions. Cal tenir present, doncs, que, per aconseguir aquests objectius, la pinya ha de ser compacta, sense forats, i disposada a "donar pit", és a dir, a espitjar si les circumstàncies ho demanen. Per això és important -molt important- guardar silenci: primer, per no perdre la concentració i segon, per poder escoltar les indicacions que puguin venir dels castellers o castelleres del davant o del cap de colla. A primera vista, una pinya pot semblar una massa humana anàrquica, però no és així. La base d'un castell és un exemple d'arquitectura ordenada on tothom té un lloc i una funciò d'acord amb les seves característiques físiques o d'aptituds; per aquest motiu podem considerar-la la part més participativa i integradora, ja que permet que tothom hi trobi el seu paper. Com en la pel.lícula basada en Un mundo feliz de Houxley, els castells saben aprofitar les característiques de cadascú per a la funció que millor pot desenvolupar. Per això ser baix, alt, gras o prim no és problema, sols cal trobar el lloc adient. Tot seguit us exposem les característiques i funcions de les posicions més bàsiques: 1.- Baixos: són castellers d'estatura mitjana, forts i amb gran esperit de sacrifici. Sobre ells van els segons. Aguantaran a plom el pes del castell. 2.- Crosses: són d'alçada semblant als baixos i també han de ser sacrificats. Es col.loquen un a cada aixella del baix, lleugerament acotxats i ben aferrats a les cintures de l'home del darrera i de l'agulla per aixecar-se si aquell els ho demana. 3.- Home del darrere: tenen una estatura mitjana i són una mica més alts que els baixos. La seva funció és evitar amb el seu pit que el baix vagi cap enrere. A més, subjecta les crosses amb les mans. 4.- Agulles: són alts i generalment prims. Van dins del castell encarats als baixos. Han de subjectar les cames dels segons pel davant, per evitar que s'agenollin. 5.- Primeres mans: són alts i forts. No importa si són corpulents. Es situen rere l'home del darrere i subjecten el segon al més amunt possible. A continuació hi van arrenglerats les segones mans, les terceres... 6.- Mans laterals: són alts i van al costat del baix. Falquen amb una cama la crossa i amb les mans una cama del segon perquè no es desplaci lateralment. 7.- Daus: són alts i forts. Se situen entre dos laterals i agafen una cama de segons diferents. Eviten que els segons es desplacin lateralment. Poden fer molta força, ja que estan apalancats entre dos segons. 8.- Falques: són menuts/menudes i normalment ocupen la posició entre les mans i els laterals. No posen els braços amunt sinó que agafen la cintura d'un altre company. La seva funció és massissar la pinya perquè no quedin espais buits. Aquestes són les posicions principals a la pinya, que es va completant amb diferents cordons concèntrics de castellers. Aquests cordons aniran afegint consistència, tant amb la pressió del pit com subjectant els braços del de davant a l'alçada del colze o de l'avantbraç. Cal recordar també la importància de no portar ni rellotge ni ulleres, ni arracades, ni cap cosa que pugui suposar un risc d'accident quan es fa un castell.
Quan hem parlat de l'estructura d'un castell hem diferenciat tres parts: el pon de dalt, el tronc i la pinya. Aquest sistema d'estructurar el castell és vàlid quasi sempre. I diem quasi sempre perquè quan parlem de construccions molt importants, com el quatre de nou, tres de nou, dos de vuit o pilar de set, hi haurem d'afegir un altre component: el folre. El folre és ni més ni menys que una pinya que va damunt de la pinya i que té la funció de reforçar els segons i subjectar els terços. En l'ortodòxia castellera sols podrem reconèixer aquest reforç en els castells abans esmentats, ja realitzats en aquest segle, i en algun altre com el cinc de nou. La justificació del folre ve donada per l'alçada del castell, que fa molt difícil que els pisos de segons i terços puguin suportar els grans pesos que tenen damunt. Amb tot, algun castell clàssic amb folre com el quatre de nou va ser realitzat sense aquesta ajuda la jornada èpica de Santa Tecla de 1881. Sobre els castellers que pugen dalt del folre, cal dir que han de tenir una formació tècnica més depurada que els que normalment ocupen els llocs a la base. El motiu és que, si bé moltes de les posicions són similars a les de la pinya, a dalt s'han d'executar tenint els peus col.locats damunt de les espatlles dels de sota. És evident que no és el mateix trepitjar individus, tant per fer força com per mantenir una posició més o menys cómoda. Les posicions són les mateixes que en la pinya en els casos de les crosses, home del darrere, mans, mans laterals i daus. En el cas de les agulles, sols les trobarem en el castell de base dos i en nombre d'una; la resta dels castells van, generalment, sense agulles. A més, tenim una posició que no hi ha a la pinya, és la del lateral de lateral, que se situa entre la renglera de les mans i les mans laterals agafant directament els terços.
|