La història dels castells a Valls

El castells no s’originen, com la majoria de la gent pensa, a Valls, sinó que ho fan en un poble situat a la comarca de l’Alt Camp, Alcover. La història senyala al Sr. Cargol i a una sèrie de persones relacionades amb aquest com a responsables de l’origen dels castells. Aquestes quatre o cinc persones van voler homenatjar a la Verge de Paret Delgada realitzant en el dia de la seva festa un pilar de tres.

Durant la celebració de la Candela el 1801, aquests aficionats als pilars van mostrar les seves habilitats a Valls. A partir d’aquest moment els castells formen part de la vida quotidiana de tots els ciutadans de la capital de l’Alt Camp.
No s’ha trobat cap document que ens pugui donar una data concreta de la creació de les dues primeres colles castelleres; la dels Pagesos (integrada per pagesos) i la dels Menestrals (integrada per obrers industrials). En un principi els màxims dirigents de la colla dels Pagesos van ser els germans Pep i Salvador Batet, però finalment les discrepàncies entre els dos germans van provocar que en Pep Batet passés a dirigir la colla dels Menestrals.

L’any 1814 ha estat declarat, per molts periodistes especialitzats en el tema, l’any en què foren aixecats per primera vegada castells a la ciutat de Valls. A més a més en aquesta actuació es va poder comptar amb presència del monarca Ferran VII que en veure alçar aquelles torres va dir “els castells eren l’escola perfecte pels lladres”.

El 1841 van aparèixer les primeres dues colles a Tarragona en motiu de les festes de Santa Tecla. Aquestes dues colles s’anomenaven la dels Pagesos i la dels Pescadors. Es sospita que les colles de Tarragona i les de Valls eren les mateixes però amb l’única diferència que si la colla dels Menestrals actuaven a Tarragona canviaven el nom pel de Pescadors.
L’any 1847 les dues colles de Valls canvien els seu nom pel de la Muxerra o Muixerra (antiga colla dels pagesos) i de La Roser (la colla dels Menestrals). Aquest canvi de nom està relacionat amb dues festes que es celebraven a Vilafranca del Penedès; l’antiga colla dels Pagesos passa a anomenar-se Muxerra, perquè era convidada a actuar a la plaça Major de Vilafranca per la festa de l’Ascensió de Jesús coneguda també amb aquest nom.

De la mateixa manera es va produir el canvi de Menestrals a La Roser, ja que Vilafranca convidava la colla durant les festes del mes de Maig, celebrades tots els primers d’aquest mes en agraïment a la Verge del Roser. Aquests canvis de noms duraren fins poc després de la darrera guerra Carlina.
És durant l’any 1849 que la colla de La Roser pateix la seva primera crisi greu que obliga als seus membres a dissoldres.

El 1857 és el primer any en el qual trobem constància de la utilització del nom “Xiquets de Valls” per designar els castellers d’aquesta ciutat. No s’ha pogut afirmar de forma contundent, però la majoria d’experts senyalen als vilafranquins que anaven a la plaça a veure els castells de les dues colles com a responsables de l’origen del mot.

Disset anys més tard la colla La Roser es torna a reorganitzar, aquesta vegada amb el nom de Colla Nova, que serà coneguda per les seves tendències liberals. El mateix any 1866 la Colla de La Muxerra també canvia el nom i passa a dir-se Colla Vella; amb tendències clarament carlistes (més conservadores).

El 1874 és una data històrica, doncs les dues colles s’unifiquen per primera vegada formant-ne una de sola anomenada “Xiquets de Valls” i capitanejada per l’Escolà i en Rabassó. Aquesta unió va durar escassament dos anys, ja que en el viatge de tornada de la sortida a Saragossa van començar a sorgir les primeres divergències i aviat es formaren dos grups antagònics: l’un acabdillat per l’Escolà i l’altre pel Rabassó. A finals del 1876 els dos grups es van organitzar com a colles independents creant: la Colla de l’Escolà, dirigida per l’Anton de l’Escolà i la Colla de Rabassó, dirigida per l’Isidre. El 1884 les dues colles recuperen els seu nom originari: la Colla Vella (antiga Colla de l’Escolà) amb en Fèlix Fàbregas com a nou cap de colla i la Colla Nova (antiga Colla de Rabassó) amb en Joan del Querido com a màxim dirigent. Aquest canvi de nom es produeix amb la reconciliació de l’Escolà i en Rabassó que torna a la Colla Vella. Un any més tard, el 1895, la Colla Vella a travessa una profunda crisis que provoca la divisió de la colla en dos grups: els partidaris d’una renovació profunda ( amb l’Escolà) i els partidaris de continuar com fins ara (amb en Rabassó). El panorama casteller a Valls varia aquest any: a plaça hi ha tres colles: la Colla del Rabassó (anomenada també Colla Vella), la Colla de l’Escolà i la Colla Nova. Aquesta etapa és una etapa de transició que finalitza el 1898 amb l’adhesió a la Colla Nova de l’antiga Colla de l’Escolà.

L’any 1907 i següents es guarden en la memòria dels castellers amb un amarg record. Durant aquests anys es veu perillar la continuïtat dels castells. La sardana adquireix popularitat, els ajuntaments deixen de contractar les colles i aquestes baixen el nivell en les poques actuacions que realitzen.

Aquest fet provoca que les dues colles de Valls intentin en diverses ocasions unir forces, però no és fins l’any 1927 en què es produeix la fusió de les dues colles en un darrer intent de revaloritzar una activitat que cada vegada anava perdent adeptes i intentar mantenir el caliu casteller. La nova colla creada s’anomena Colla Ramon Rabassó, que dos anys més tard començarà a tenir problemes i finalment es dividirà en dues colles: la Colla Vella, que tindrà com a cap de colla en Ramon Tondo i la Colla Nova, que tindrà com a cap de colla en Ramon Barrufet “el Blanco”.
A Valls un cop finalitzada la Guerra Civil, sols hi ha una colla la “Colla Xiquets de Valls”, perquè molts castellers resultaren morts durant els tres anys que va durar la guerra Civil i d’altres van haver de marxar a l’exili. Les dues colles van quedar molt tocades i l’única solució perquè els castells no desapareguessin a la ciutat va ser la unió. Aquesta decisió d’unificar les colles es va produir al consistori municipal. El regidor de cultura va citar al cap de colla de la Nova perquè l’Ajuntament volia que durant la festa de la Liberación es fessin castells. L’única manera d’aconseguir-ho era amb la unió. La primera actuació de la Colla Xiquets de Valls va ser el dia 23 de gener en la qual cada casteller anava amb la camisa de la seva pròpia agrupació. Des d’aquest moment antics membres de la Colla Vella van demanar la reorganització i l’anul·lació del pacte.

A partir del 1946 a Valls hi tornen a haver-hi dues colles; la Colla Vella dels Xiquets de Valls (antics membres de la Colla Vella i de la Colla Xiquets de Valls) i la Muxerra (els membres que havien quedat de la Colla Xiquets de Valls).
El Patronat, creat l’any 1947 per protegir, fomentar i reorganitzar els castells dels Xiquets de Valls, va acceptar la colla de la Muxerra però la Colla Vella va quedar-ne al marge. La colla de la Muxerra va gaudir dels millors moments d’esplendor els anys 1947-1954. Aquest últim any és l’inici d’una forta davallada que culminarà amb la desaparició definitiva el 1964, després de dues crisis molt importants: la de 1958 i la de 1959.