RELACIONS JOVES/VELLA

La rivalitat:
Les diferencies entre les dues colles fan que actualment es digui que la rivalitat entre elles es remunta als inicis. Aquest fet no és cert. La rivalitat va néixer el 1874, quan la Colla Joves s’identifica amb les idees liberals i la Vella deixa entreveure les seves tendències carlines (conservadores). Actualment la mania que es tenen mútuament les dues agrupacions no es deu a qüestions polítiques, sinó a les purament castelleres. L’antipatia que senten es pot comprovar a qualsevol plaça on hi actuïn juntes; insults, gestos etc.
A Valls hi ha famílies que tenen fills a totes dues agrupacions, això comporta que els pares no vagin a la plaça a veure les actuacions o que a casa no es parli de castells. Succeeix el mateix en els matrimonis en els que el dos membres no són de la mateixa colla.

Situació a plaça:
En qualsevol de les quatre actuacions que es realitzen durant tot l’any a la Plaça del Blat trobarem a la Colla Joves a l’esquerre i la Colla Vella a la dreta de l’Ajuntament (mirant sempre de cara a la institució). Abans de cada actuació els castellers de cada colla es reuneixen en els seus respectius locals, esperant l’hora per entrar a plaça. La primera ha fer-ho és la colla Joves, pel carrer de la Cort, minuts després ho fa la colla Vella, aquesta però accedeix a la plaça pel carrer Major. La Plaça del Blat és l’única plaça on les colles no entren amb el pilar de quatre caminant i ho fan, en canvi, en processó. Aquesta tradició prové dels castellers més antics: quan una colla de Valls era convidada en una plaça de qualsevol municipi de Catalunya aquesta, per celebrar que el viatge havia anat bé i per agrair la rebuda que mostrava la gent, entrava a plaça fent un pilar de quatre caminant. En canvi quan l’actuació era en plaça pròpia, no hi havia cap desplaçament, tots els castellers es reunien per després entrar junts a plaça (entrar en processó).
Abans de cada actuació i per sorteig es decideix qui començarà a fer el primer castell del dia.
A la canalla, un cop ha entrat a la plaça, se’ls manté el màxim d’allunyats de la tensió, els nervis i els possibles conflictes que es poden crear entre les dues colles rivals, per això les persones encarregades reuneixen tots els nens i nenes en una de les sales de l’Ajuntament, que aquest cedeix de forma gratuïta. Els petits abandonen la sala quan el cap de colla els sol·licita perquè pugin al castell que la colla farà en aquell moment, però un cop han acabat la seva tasca hi tornen immediatament.

La solidaritat:
La rivalitat entre les dues colles de Valls és un fet evident, però aquesta desapareix quan una de les dues colles es troba en una situació difícil, com pot ser la pèrdua d’un dels components de la colla. I és que la pèrdua d’un casteller elimina les diferències entre qualsevol colla, perquè es tracta de la desaparició d’una persona que ha viscut els castells, que se’ls ha estimat i que amb la seva persona ha col·laborat a fer créixer aquest món.