| |
RELACIONS JOVES/VELLA
La rivalitat:
Les diferencies entre les dues colles fan que actualment es digui que
la rivalitat entre elles es remunta als inicis. Aquest fet no és
cert. La rivalitat va néixer el 1874, quan la Colla Joves s’identifica
amb les idees liberals i la Vella deixa entreveure les seves tendències
carlines (conservadores). Actualment la mania que es tenen mútuament
les dues agrupacions no es deu a qüestions polítiques, sinó
a les purament castelleres. L’antipatia que senten es pot comprovar
a qualsevol plaça on hi actuïn juntes; insults, gestos etc.
A Valls hi ha famílies que tenen fills a totes dues agrupacions,
això comporta que els pares no vagin a la plaça a veure
les actuacions o que a casa no es parli de castells. Succeeix el mateix
en els matrimonis en els que el dos membres no són de la mateixa
colla.
Situació
a plaça:
En qualsevol de les quatre actuacions que es realitzen durant tot l’any
a la Plaça del Blat trobarem a la Colla Joves a l’esquerre
i la Colla Vella a la dreta de l’Ajuntament (mirant sempre de cara
a la institució). Abans de cada actuació els castellers
de cada colla es reuneixen en els seus respectius locals, esperant l’hora
per entrar a plaça. La primera ha fer-ho és la colla Joves,
pel carrer de la Cort, minuts després ho fa la colla Vella, aquesta
però accedeix a la plaça pel carrer Major. La Plaça
del Blat és l’única plaça on les colles no
entren amb el pilar de quatre caminant i ho fan, en canvi, en processó.
Aquesta tradició prové dels castellers més antics:
quan una colla de Valls era convidada en una plaça de qualsevol
municipi de Catalunya aquesta, per celebrar que el viatge havia anat bé
i per agrair la rebuda que mostrava la gent, entrava a plaça fent
un pilar de quatre caminant. En canvi quan l’actuació era
en plaça pròpia, no hi havia cap desplaçament, tots
els castellers es reunien per després entrar junts a plaça
(entrar en processó).
Abans de cada actuació i per sorteig es decideix qui començarà
a fer el primer castell del dia.
A la canalla, un cop ha entrat a la plaça, se’ls manté
el màxim d’allunyats de la tensió, els nervis i els
possibles conflictes que es poden crear entre les dues colles rivals,
per això les persones encarregades reuneixen tots els nens i nenes
en una de les sales de l’Ajuntament, que aquest cedeix de forma
gratuïta. Els petits abandonen la sala quan el cap de colla els sol·licita
perquè pugin al castell que la colla farà en aquell moment,
però un cop han acabat la seva tasca hi tornen immediatament.
La
solidaritat:
La rivalitat entre les dues colles de Valls és un fet evident,
però aquesta desapareix quan una de les dues colles es troba en
una situació difícil, com pot ser la pèrdua d’un
dels components de la colla. I és que la pèrdua d’un
casteller elimina les diferències entre qualsevol colla, perquè
es tracta de la desaparició d’una persona que ha viscut els
castells, que se’ls ha estimat i que amb la seva persona ha col·laborat
a fer créixer aquest món.
|