Ir a la versión castellana

  Pàgina preparada per a 
Internet Explorer (800 x 600)

Els jesuïtes
de la presó de Zamora

Durant el viatge d'Arrupe
¿havia jesuïtes
a la presó de Zamora?

Aquest paragraf d'en García Salve en diàleg -fictici- amb el P. Llanos (autor del pròleg)...

¿Qué te parece, José María, amigo? La comedia [la visita del P. Arrupe a la família Oriol] salió muy bien, me contó un testigo. Todo en secreto porque el P. Arrupe, el General, no tenía tiempo de visitar en la cárcel de Zamora a sus presos, tres jesuitas rebeldes al otro general

...el vaig trobar creïble quan vaig llegir aquest llibre, fa ara bastants anys, per primera vegada.

Així, doncs, vaig donar per bona la lectura, sense renunciar, tanmateix, a fer les oportunes investigacions.

Després d'aconseguir, a través d'amics, l'adreça postal d'en García Salve i de l'Andreu, els vaig escriure una carta expressant el meu desig de poder conversar amb ells.

La carta a
Paco García Salve
Si encara no tens l'Acrobat Reader... La carta a
Andreu Vilà

Volent aprofitar un viatge a Madrid, em vaig prendre la llibertat de fer-li una trucada telefònica: la nit del diumenge de Pasqua, quan els madrilenys tornen de la "Sierra". Ell, certament, acabava d'arribar, i ja havia recollit de la bústia la meva carta, però encara sense obrir. No el vaig veure molt animat per la feina. I no existint entre ell i jo especials relacions de coneixença o d'amistat, he respectat -igual que amb d'altres- el seu refús a penetrar "en el túnel del tiempo".

De l'Andreu, tampoc en vaig tenir cap resposta. Després els amics em van consolar dient que no era gens estrany, que moltes vegades les cartes es quedaven sense obrir.

Així, doncs, he mantingut durant tot aquest temps el suposat grup dels "tres jesuitas" a la presó de Zamora, i fins i tot, en carta al P. Miquel Batllori arribava a afirmar, referint-me a García Salve, que "en aquells moments de la visita del P. Arrupe era un dels jesuïtes empresonats a Zamora".

Tinc el consol de pensar que el P. Batllori, com ja sabeu, no va tenir temps material de fer ús d'aquesta falsa informació.

I en descàrrec meu, haig de dir que aquestes referències a la visita al clan Oriol i a la no-visita a Zamora, han sortit fins aquí com de passada, ja que han d'ésser objecte d'estudi, a la mida que trobi col·laboració, en el seu moment oportú: els dies que el P. Arrupe va fer estada a Madrid.

Com a la meva web, he parlat -farà un parell d'anys i en un altre context- dels germans Berrigan, nascuts a Two Harbors, Minnesota (USA), (un d'ells jesuïta, en Daniel; l'altre, en Philip, sacerdot dintre de la Societat de Sant Josep), lluitadors pacifistes contra la guerra del Vietnam i contra les armes atòmiques, vaig quedar sorprès quan, llegint un llibre d'en Michel de Certeau, un jesuïta francès, La faiblesse de croire (1987), vaig trobar la següent nota a peu de pàgina:

Au cours de son voyage aux USA en mai [1971], le P. Pedro Arrupe, supérieur général des jésuites, a voulu rendre visite à Daniel Berrigan dans sa prison

Durant el seu viatge als Estats Units al maig de 1971, el P. Pedro Arrupe, superior general dels jesuïtes, va voler visitar a Daniel Berrigan a la presó

Poc temps més tard, llegint el llibre de Pedro Miguel Lamet, Arrupe. Un profeta para el siglo XXI, m'adonava que aquesta visita del P. Arrupe a Daniel Berrigan podia ésser ja suficientment coneguda dels lectors de llengua castellana.

Otras muchas visitas y encuentros tuvo Arrupe en Estados Unidos, pero lo más insólito fue su visita al Padre Daniel Berrigan en la cárcel de Danbury, Conneticut, donde este jesuita estaba cumpliendo condena por la quema de ficheros de reclutamiento para Vietnam en Maryland, en 1968. Berrigan, poeta y escritor dramático además, había sido detenido en agosto de 1970, después de varios meses de vida clandestina, por miembros del F.B.I.

Ja saps qui són els germans
Philip i Daniel Berrigan?

La visita del P. Arrupe
a Daniel Berrigan

I vaig tenir la gosadia (la ignorancia es atrevida) de posar aquesta "coletilla" en lletra petita:

Els lectors de Pedro Miguel Lamet, després de la lectura del seu libre, segueixen ignorant que durant el viatge del P. Arrupe a España de 1970 havia jesuïtes a la presó de Zamora

I aquí, gràcies a Déu,

Pedro Miguel Lamet demana la paraula...

Asunto: Una aclaración
Fecha: Wed, 31 Dec 2003 20:18:28 +0100
De: "Pedro M. Lamet"
Para: sscu@tinet.fut.es

Querido Miquel:

Dos palabras. La primera para agradecerte la cita que haces de mi biografía de Arrupe en tu página web. La segunda, para rogarte una rectificación. Al final de la cita de mi libro sobre Berrigan añades:

Els lectors de Pedro Miguel Lamet, després de la lectura del seu llibre, segueixen ignorant que durant el viatge del P. Arrupe a España de 1970 havia jesuïtes a la presó de Zamora.

Posiblemente tu fuente de información no es fidedigna. En la cárcel de Zamora no había ningún jesuita durante el viaje del P.Arrupe a España. Eran sacerdotes del clero secular. Puedes comprobarlo en cualquier hemeroteca o en Vida Nueva, donde aparecen los nombres de los encarcelados.

[...]

Me parece interesante y aportadora tu página, pero la frase que cito no se ajusta a la verdad. En servicio a esta te ruego la rectifiques, si no te parece mal. Gracias de nuevo por leerme y hablar de Arrupe.

Con un fraternal abrazo

Pedro Miguel Lamet


Aquesta intervenció d'en Pedro Miguel Lamet podia significar la mort "in partu" d'un futur historiador i la pèrdua del prestigi què amb les meves col·laboracions a "Selecciones de Teología" m'havia anat guanyant de "condensador" fidel i intel·ligent (intus-legere). Calia, doncs, actuar, amb rapidesa.

Aconseguir el número de telèfon d'en Andreu Vilà, fer-li un truc, quedar per veure'ns: a casa seva, a Sabadell. El dissabte 3 de gener del 2004, em venia a recollir a l'estació de Sabadell, anàvem a casa seva, xerràvem una bona estona i fèiem un dinar familiar.

Després d'aquesta xerrada (estrenava una d'aquestes registradores petites) podia ja donar una resposta a Pedro Miguel Lamet. La veritat és que com bon jugador de poquer ensenyava unes cartes i em quedava algunes.

Asunto: Re: Una aclaración
Fecha: Mon, 05 Jan 2004 00:08:34 +0100
De: Miquel Sunyol
Para: "Pedro M. Lamet"

Apreciado Pedro Miguel:

Ya sabes que tu libro me llegó a través de Jaime Cisteró, un amigo común, y no hay razón alguna para que no sea verdad aquello de que "los amigos de mis amigos son mis amigos". En este ambiente de amistad, sigamos el diálogo.

No tengo ningún inconveniente en ir corrigiendo mi página web ni en ir introduciendo todas las aportaciones que me puedan llegar.
[...]

Mi "fuente de información" es el libro de Francisco García Salve, Yo creo en la clase obrera>, que lleva el prólogo de José Mª Llanos, editado el año 1977 por Ediciones Sedmay, S.A. En la página 50 podemos leer:

Todo en secreto [la visita de Arrupe al clan Oriol] porque el P. Arrupe, el General, no tenía tiempo de visitar en la cárcel de Zamora a sus presos, tres jesuitas rebeldes al otro general

¿Es fidedigna esta fuente? La lectura del libro no deja un sabor de "rigor histórico", esto es verdad. Entre otras cosas faltan fechas... Batllori, a quien fui a ver (sospecho que fue su última entrevista "profesional"), no me confirmó lo que García Salve dice.

Lo de las angulas (pág. 106) cuesta de creer, aunque en este punto no sé cuál será la aportación de Paco Umbral:

Paco no cuenta que se salió de los jesuitas -pero yo lo sé- entre otras cosas, porque en los viernes de vigilia les daban angulas, carísimas, ya que no podían comer carne.

Després he vist
que el mateix Garcia Salve
parla de les angules

Andreu Vilà tintoré, mirant documents durant la xerradaPor otro lado me consta que Andreu Vilà Tintoré, en aquellos tiempos jesuita, perteneciente a la Misión Obrera, que vivía en Torrerromeu (Sabadell) había sido condenado por el famoso TOP (Tribunal de Orden Público) el 28 de marzo de 1969 (causa 241-67) por el delito de "manifestación no pacífica" (los hechos de Can Oriach del Primero de Mayo del 67) a 6 meses y un día de prisión, pena que comenzó a cumplir el 8 de diciembre de 1969 en el Centro Provincial de Zamora (la cárcel concordataria de Zamora).







Déjame, como nos pide nuestro bienaventurado padre Ignacio, intentar "salvar la proposición del prójimo" y no me pongas en la disyuntiva de a quién he de hacer más caso: si a ti o a Francisco García Salve.

Comprende que no puedo ir a una hemeroteca -lo hice para saber si las prisas de los Padres congregados de Loyola en una tarde de domingo estaban justificadas- y pedir así sin más las listas de los presos de Zamora ni puedo solicitar a los de la Biblioteca de Sant Cugat que se pongan a mirar toda la colección de Vida Nueva para que me fotocopien estas listas (ellos me proporcionaron la entrevista de Manuel Alcalá a Arrupe). No te hubiera costado nada -y te lo hubiera agradecido de verdad- el darme la referencia concreta del número de Vida Nueva. Más agradecido te estaría si hubieras podido enviarme la fotocopia de la lista.

Espero -te lo digo con toda sinceridad- no sólo recibir esta referencia concreta lo antes posible, sino también que puedas seguir aportando "documentos o retazos de memoria".

[...]

...dejo a los posibles lectores la misma pregunta que yo esos días he tenido: ¿A quién he de hacer más caso? ¿A Francisco García Salve o a Pedro Miguel Lamet?

Confío que en breve tanto mis lectores como yo podamos salir de dudas...

Agradeciendo de corazón tus aportaciones

Un amigo de un amigo

Miquel Sunyol



Has comptat ja quan acabarien els "6 meses y un día" a partir del dia 8 de desembre del 69?

Aquell mateix dia en Pedro Miguel Lamet em contestava dient que per problemes de mobilitat física no li havia estat possible enviar-me la referència de Vida Nueva, "puesto que, aunque tengo la colección en mi despacho, está en los estantes de arriba y no puedo acceder a ellos por la inmovilidad a que me obliga la pierna escayolada". Posava en dubte la fiabilitat històrica d'en García Salve, ja que "todo el mundo sabe que García Salve estuvo siempre outside, y en todo caso no es una fuente histórica de fiar por su ligereza.", i s'allargava en consideracions sobre la persona i la figura del P. Arrupe ("cuando hoy Arrupe es para un importante sector de la Iglesia oficial una especie de «hereje» o «comunista» que quería destruir la Compañía de Jesús."). No deixeu de llegir "La meva correspondència... amb Pedro Miguel Lamet", però no perdeu el fil...

La meva resposta tampoc es va fer esperar i ara ja li descobria totes les cartes


Asunto: Re: En diálogo
Fecha: Fri, 09 Jan 2004 12:34:40 +0100
De: Miquel Sunyol
Para: "Pedro M. Lamet"

Apreciado Pedro Miguel:

¿Cómo van tu tibia y tu peroné? No te sientas obligado a enviarme con prisas la referencia concreta de Vida Nueva, pues puedo dejar a los lectores en uno de aquellos "suspenses" de Alfred Hitchcock.

[...]

Los primeros intentos (hace ya meses) de hablar con Andreu fallaron (parece ser que no es hombre de contestar cartas), pero tu primer e-mail me decidió a llamarle por teléfono. Y lo fui a ver el sábado pasado. La conversación y la comida familiar fueron muy agradables.

Supongo que ya te diste cuenta que en mi anterior respuesta no te decía todo lo que sabía, pues si conocía la fecha del juicio en el TOP (28 de marzo de 1969), el número de la causa (causa 241-67), la pena (6 meses y un día), el día que empezó a cumplirla (8 de diciembre de 1969) y el lugar (Centro Provincial de Zamora), no había razón alguna para que ignorara cuando se acabó de cumplirla (9 de marzo 1970) y la razón de que no se cumpliera del todo (por indulto resto de pena). Todo esto lo tengo ya debidamente documentado.



Este indulto, que benefició también a los otros dos curas de Sabadell condenados conjuntamente por los mismos hechos, tiene todas las apariencias de haber sido uno de los "preparativos" necesarios del viaje del P. Arrupe a España. ¿Estás de acuerdo en eso?

Por lo que me dijo Andreu, este trío catalán era conocido por el resto de presos (¿todos ellos vascos?) como "los jesuitas". Supongo, pues, que García Salve, en una de sus estancias posteriores, oyó hablar de "los tres jesuitas". Y como las fechas no es su fuerte...

[...]

[...]

Considera este e-mail como una "obra de misericordia", la de visitar enfermos. Y si, impedido de moverte, tienes capacidad de teclear y humor para alargar la visita, me alegrarás el corazón. Sólo te pido una cosa: que por ahora no intentes subirte a una silla en busca del número de Vida Nueva. La Historia puede esperar.

Miquel


Veure
La meva correspondència amb...
Pedro Miguel Lamet


 
 
Els documents "boca arriba"...

La sortida
de Zamora
Documents
en format .pdf
Ja sense antecedents
antecedents
Si encara no tens l'Acrobat Reader Els dies
passats

Resumint una miqueta...

I deixant preguntes obertes

L'indult
concedit als "tres catalans"
era una pràctica normal
en aquells anys del T.O.P.?

O va ser un dels
"preparatius necessaris"
del viatge del P. Arrupe a Espanya?

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
13 agost 2004
Última actualització: octubre 2021
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Pàgina de"Coses de jesuïtes"

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)