La reunió de Roma

A l'entrevista amb el P. Urbano Valero, al parlar de la reunió dels PP. Provincials d'Espanya amb el P. Arrupe, que es va tenir, de manera extraordinària, a Roma del 15 al 21 de juny de 1970, poc després del seu viatge, li feia aquestes preguntes:

La lectura dels documents ("afferantur codices") ens ajudarà a donar la resposta correcta. Segons l'Acta de la

va iniciar l'exposició del tema de Missió Obrera el P. Enric Rifà, Provincial de Cataluya, el qual es va centrar en un estudi del P. Torres Gasset. Aquest estudi començava amb uns "prenotandos":

• sobre la situació espanyola
• sensació que tenen els homes de M.O. de que són mirats amb malfiança
• les realitats de vida espiritual intensa que hi ha entre ells

per a passar a analitzar els fets:

• poca selecció
• autodestinar-se
• deficient formació teològica i socio-política
• poca coordinació amb els superiors
• complexitat i dificultat del món del treball

i suggerir algunes normes:

• que destini el Provincial
• prohibir als escolars el treball a jornada complerta de forma permanent
• exigir vida d'equip
• que tinguin una tasca evangelitzadora
• que comparteixin la vida amb altres sacerdots que no treballin manualment

i proposar una manera de procedir:

• no a través de normes públiques
• les normes es donaran als Provincials qui les hauran d'exigir moderadament
• reavivar les comissions d'aquest sector
• actuar (hi ha coses que estan demanades des de fa dos anys)

Acaba afirmant que ara es donen condicions favorables:

• els més "exaltats" ja han sortit
• hi ha una reacció a favor de l'estudi seriós, de la vida comunitària i de la formació teològica
• acceptació del pluralisme

Tal com recordava el P. Urbano Valero, no tos els Provincials compartien aquesta "optimista" visió d'en Torres Gasset

• molts dels homes de Missió Obrera no es resignaran a que sigui el Provincial qui destini
• volen poc estudi i sense deixar el treball
• rebutgen els grups mixtes
• no volen que Parròquies i Escoles Professionals siguin considerades de Missió Obrera

A continuació, segons l'Acta de la reunió, hi ha una "roda" Província per Província:

• alguns grups participen d'aquesta visió del P. Torres: seriositat religiosa, estudi, tasca evangelitzadora, contactes amb altres sacerdots
• altres grups són més radicals i obreristes, menys disponibles, molt crítics amb la Companyia, conectats amb grups polítics, antiintelectuales i poc espirituals

Els PP. Provincials, a la seva anàlisi d'aquests jesuïtes atrets i condicionats pel món en què viuen, assenyalen un doble perill:

• el de la secularització
• el de cedir a l'atracció del lideratge, utilitzant fins i tot la seva condició sacerdotal

No falta la comparació amb els francesos

• aquests van al treball amb una mentalitat sacerdotal pastoral
• molts dels nostres prescindeixen de la missió sacerdotal específica i posen la seva dedicació a excitar la consciència obrera per la lluita per la justícia

I arriben a preguntar-se si el sacerdot obrer ¿és sacerdot? o ¿és el llevat en pro de la justícia i dels drets humans dels obrers?

A l'examinar la relació d'aquests jesuïtes amb la Companyia, accepten que -com altres jesuïtes en ministeris nous (vg., catedràtics d'universitat)- se senten "separats" i afegeixen que senten "aversió a tot el que sigui jerarquia", ja sigui de l'església o de la Companyia.

I segueixen aquestes precisions:

• diuen que la Companyia no els assimila, però potser entenen per això que la Companyia no es fa tota com ells
• van al món obrer amb el desig de fer la síntesis entre el seu cristianisme i el món laboral, però de fet alguns no fan la síntesi i es queden amb els ideals obrers de lluita
• tenen consciència de que no se'ls pot entendre
• es constitueixen en jutges de la Província
• es queixen que se'ls demana més controls que a d'altres
• no accepten mesures de renovació espiritual, vg., tenir capella (¡és burgès!)

Un cert "mea culpa" sorgeix en les consciències dels Provinciales: hi ha hagut dilació en donar-los directrius concretes. Alguns es defensaran al·legant la impossibilitat de fer-ho: els esdeveniments han desbordat l'acció dels Provinciales.

Un propòsit d'esmena: estar més alertes amb ells. És quelcom urgent a causa de la situació de la Missió Obrera i als perills que l'assetgen.

Els Provinciales cerquen solucions i, entre elles, "sembla el millor arribar a fer un Directori de la M.O. a Espanya", que no s'hauria de fer sense la col·laboració d'elements de M.O. Aquí s'apunta la conveniència d'una reunió dels provincials amb representants de M.O., però no a les immediates ("ara ho veurien com cridar-los a judici"). En l'interim es pensa en algunes mesures concretes ("per implantar ja des d'ara"):

• no destinar escolars de manera permanent a jornada complerta (admetre, a canvi, "experiències d'estiu o un petit treball diari")
• que els sacerdots tinguin vida eucarística, treballin en equip i visquin amb altres sacerdots.

A l'entrevista amb Urbano Valero li vaig preguntar:

El que el P. Urbano Valero, després de quaranta anys, no podia arribar a recordar ens ho recorden "els papers". Continuem, doncs, amb l'Acta de la reunió:

El P. General comentó los diversos temas tratados. "He reflexionado -dice- bastante sobre el tema".

La Compañía debe estar presente en este campo, pero el que quiera dedicarse a este ministerio debe tener clara su posición: este ministerio es uno de tantos en la Compañía. No se puede permitir que derive a un grupo de "nosotros aquí y la Compañía burguesa allí". Por eso la Misión Obrera supone sujetos equilibrados y de profunda formación espiritual.

Cuando se trata del sacerdote obrero, propondría que sea una vocación de por vida, como el que va a misiones, con todas sus consecuencias, vg., que en caso de enfermedad acepte ser tratado como un obrero. La entrega ha de ser plena, pero sin desvincularse de la Compañía: ha de ir a nuestras casas y ser recibido como uno más. Esto no excluye que algunos vayan a trabajar sólo como una experiencia más, para adquirir trato, conocimiento, etc…

Es esencial en ellos la espiritualidad: ha de ser gente sumamente espiritual, han de trabajar en forma evangélica en la sociedad obrera que está marxistizada, y para ello necesita tener las ideas muy claras sobre dónde está el marxismo y dónde el evangelio. Por eso los obispos franceses, después del fracaso del 46, exigen que sean gente muy selecta y tengan previamente tres años de trabajo pastoral, antes de ser obreros.

El trabajo será ciertamente duro y difícil, pero llegarán a ser unos grandes conocedores del ambiente y podrán dar al sociólogo y al teólogo científicos, los elementos reales para su trabajo; esta ayuda mutua puede ser una gran cosa para la Compañía.

Existe efectivamente le peligro de que, al querer atar ahora a estos hombres que han estado muy sueltos, se vuelvan totalmente al mundo obrero y se separen de la Compañía. Por eso es necesaria tanta formación espiritual para vivir esa vida; y también mucho contacto con la Compañía, vg., en reuniones de teología, a las que vaya como uno más, no a adoctrinar: yo soy el pobre y Ud. el burgués. Dado el pluralismo, necesitamos los unos de los otros. Por lo demás, el ser sacerdote obrero no debe llegar consigo una concepción distinta de la vida; aunque la vida que lleve sea distinta; lo mismo que pasaría con un misionero en Culión. Y han de ser gente escogida, madura; no escolares (sería ponerlos en peligro próximo).

Es apostolado magnífico que se debe fomentar, y todos lo vemos así. Si son hombres de espíritu, todos los aceptarán; si empiezan con esas declaraciones, marxismos, etc., los hombres de buena voluntad se pondrán en guardia. Hay pues que llegar a tomas de posición; y hay elementos para ello. De modo positivo, esto es lo que queremos; lo negativo se caerá por su base; porque de hecho hoy el mayor enemigo de la Misión Obrera es la misma Misión Obrera.

Presento aquest resum del que va dir el P. Arrupe tal com ve a les Actes, sense entrar a fer cap anàlisi. Considero que "el que ho llegís" tindrà suficients elements de judici per fer-ho. Em permeto, tanmateix, recordar el final de l'entrevista amb el P. Urbano Valero: