-
el poder legislatiu (canviar les Constitucions) rau en la Congregació
General. (Alguns canvis estan reservats al Papa)
Convocada
quan cal elegir el General, o per decisió de la Congregació
de Procuradors (un sol cop a la història de la Companyia, l'any
1608 en temps d'Acquaviva) o per decisió del P. General (per exemple,
la darrera, la XXXIV, celebrada en el primer trimestre del 95, o la V,
la de 1593-1594, convocada per Acquaviva obligat pel papa Climent VIII)
Per
sant Ignasi, qui preferia governar "manos libres", les Congregacions Generals
periòdiques eren una pèrdua de temps: "...que no parece en
el Señor Nuestro por ahora convenir que se haga en tiempos determinados
(como sería cada tres o cada seis o más o menos años)
ni muy amenudo, porque el Prepósito General, con la comunicación
que tiene con la Compañía toda (ya sea por letras, ya sea
por personas que de las Provincias deben venir, a lo menos uno de cada
una cada tres años, y de las Indias cada cuatro, escogido a votos
de los Profesos y Rectores de la Provincia para informar al General), y
con la ayuda de los que con él se hallaren, escusará
este trabajo y distracción a la universal Compañía,
cuanto posible fuere" (Const.677-679)
-
el poder executiu està tot ell en la Congregació General
(en els períodes en què està constituida) o en el
General. I ell delega en els Provincials, nometats per ell mateix; i aquests,
en els Superiors locals, nomenats pel General o pel mateix Provincial
Y
así que salga del General como cabeza, toda la auctoridad de los
Provinciales, y de los Provinciales la de los [Superiores o Rectores] locales,
y destos locales la de los particualres (Const. 666)
-
Formen part d'ella els elegits en una votació "supersecretíssima":
l'escrutini no és públic, el nombre de vots obtinguts no
es dóna a conéixer, els elegits no tenen cap "responsabilitat"
envers els seus electors, aquests es queden sense saber el què han
dit els seus elegits...
-
La seva principal tasca és escollir el representant de la Província
a la Congregació de Procuradors o els dos representants si es tracta
d'una Congregació General
-
Discuteix i decideix quins "postulats", presentats per qualsevol jesuïta
- o grup de jesuïtes- de la Província, rep el "llum verd" per
seguir el seu viatge fins a Roma (ja sigui a la consideració de
la Congregació General, ja sigui a la consideració del P.
General)
No
tots els postulats enviats seran discutits, doncs hi ha una Comissió
que fa una selecció prèvia. Tanmateix, els membres de la
Congregació tenen el dret de "rescatar" els postulats rebutjats.
La Comissió seleccionadora està formada per dos membres elegits
a la mateixa Congregació Provincial i pel Provincial.
-
Els postulats enviats a la consideració del General han de "proporcionarle
información útil sobre lo que se debe corregir o promover
en la Provincia, así como lo que se refiere a la propia perfección
y ayuda de las almas, o proponerle medios aptos para tal fin" (Form.
Congr. Prov. 78 § 1, 2°)
La
Congregació Provincial no té capacitat de solucionar els
problemes de la seva pròpia Província: el més que
pot fer és passar la informació a Roma i esperar que la solució
vingui d'allà.
El mateix redactat d'un postulat explicita aquest sentit: "Es demana
a la Congregació General que...", "Es demana al Pare General que...",
"Recomanem a la Congregació General que..."
-
La Congregació Provincial pot enviar també "preguntas
y dificultades que considere que se deben proponer a una futura Congregación
General"
(Form. Congr. Prov. 85 §
3).
-
A més a més, també és feina de la Congregacio
Provincial tenir "bajo la dirección del P.
Provincial, una consulta sobre algunas cuestiones propuestas por el P.
Provincial sobre el estado de la Provincia" (Form.
Congr. Prov. 85 § 4; cf. CG34 d.23 D, n.8).
Queden
clars els "poders" de la Congregació Provincial: "bajo
la dirección del P. Provincial", "una
consulta", "cuestiones
propuestas por el P. Provincial". I això
fou considerat una novetat important en el procés de democratització
de les Congregacions Provincials (any 1995!!)