El naixement de Jesús 
Una història copiada?
Tenim dues narracions del naixement de Jesús: la de l'evangeli de Lluc i la de l'evangeli de Mateu  Ja sabem que no hem de cercar la manera de conciliar aquestes dues narracions. Tampoc és el moment ara de fer veure les seves discrepàncies
Recordeu que els cristians no estem obligats a tenir els mateixos radicalismes polítics de la Bíblia o dels autors evangèlics. Tampoc sabem fins a quin punt Jesús en va participar
 
Ambdues narracions estan construïdes sobre el record d'un antic tema bíblic: el de la radical oposició entre Déu i el Faraó, entre el Projecte de Déu (l'alternativa profètica) i la consciència monàrquica 

Aquesta radical oposició l'antic autor bíblic l'havia expressada amb la història de Moisès i el Faraó 

        No hem parlat de les "genealogies", però ja sabeu que els dos evangelistes ens presentem una genealogia de Jesús. Segons les seves respectives visions, la de Mateu  (Mt 1, 1-17) arriba fins a Abraham (el pare del poble hebreu) i la de Lluc (Lc 3, 23-38) fins a Adam (el pare de tota la humanitat)
Sabent això, no ens ha d'estranyar que en l'evangeli de Lluc la figura del "faraó" estigui representada per August, el Cèsar de tot l'imperi, i que en l'evangeli de Mateu aquest paper faraònic el faci Herodes, el rei de la Judea 

El poder "faraònic" sobre el poble oprimit es manifesta amb decrets:

El Faraó de l'Egipte: Finalment el Faraó manà a tot el seu poble: Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes 
Èxode 1, 22
El Cèsar de Roma: Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes un cens de tot l'imperi 
Lluc 2, 1
El Rei de la Judea: Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall... 
 
Mt 2, 16
El "cens" és una figura ambigua. Aquesta ambigüitat, molt possiblement volguda per l'evangelista, ha donat peu a altres interpretacions: 

Per això recomano: 

Tots aquests temes 
ja van sortir l'any passat. 
Alguns d'ells 
tenen algunes millores
En l'evangeli de Lluc de la infància tenim altres indicis que reafirmen que l'evangelista tenia "in mente" aquesta oposició radical entre el "Projecte de Déu" i el "règim faraònic", oposició que quedava condensada en el verset final del càntic de Moisès: 
El Senyor és Rei per sempre més!!
que sempre deixa anar un:   
...i no el Faraó!!
Davant del monumental altar erigit en els Camps de Mart (Roma) en honor de la pau d'August (Ara Pacis Augustae), el càntic angèlic proclama que la autèntica pau és la que ve de Déu (Lc 2, 14) 
    Davant de les inscripcions que proclamaven August com "Salvador del món", el càntic angèlic anuncia el naixement del salvador de tot el poble (Lc 2, 11)
Davant de les suposades "bones noves per a tot el món", el càntic angèlic anuncia una "una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria" (Lc 2, 10)
Contra la propaganda política de l'imperi
 
 
 
 
  
l'alternativa profètica 
proclama:
  
Us anuncio una bona nova 
que portarà a tot el poble una gran alegria: 
avui, a la ciutat de David, 
us ha nascut un salvador, 
que és el Messies, el Senyor. 
Això us servirà de senyal: 
trobareu un infant faixat amb bolquers 
i posat en una menjadora. 
I de sobte, s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: 
Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes que ell estima.
 
Lc 2, 10-14
I tot això es canta quan ja l'imperi, per mitjà d'un dels seus governadors de províncies, ha executat a qui prohibia "de pagar tributs al Cèsar" (Lc 23, 2) 
Era una acusació sense cap fonament?
Passem ara a l'evangeli de Mateu. La seva narració, sense cap dubte, té el rerafons de la història de Moisès i el Faraó. Què deia la tradició jueva, tant la bíblica com l'extra-bíblica, d'aquesta història? 

En primer lloc, veiem les coincidències entre el relat bíblic de Moisès i la narració evangèlica sobre Jesús

El Faraó intenta suprimir Moisès i, per això, aquest fuig Ex 2, 15 Mt 2, 13-14 Herodes busca el nen per a matar-lo i, per això, Josep pren el nen i la seva mare i fugen
El Faraó ordena que tots els nens hebreus, al néixer, siguin tirats al riu Ex 1,22 Mt 2, 16 Herodes mana matar a tots els nens de Betlem de dos anys en avall
El Faraó va morir Ex 2, 23 Mt 2, 19 El rei Herodes va morir
El Senyor va dir a Moisès a Madian: "Torna a Egipte, que ja són morts els qui et volien matar" Ex 4, 19 Mt 2, 19-20 L'àngel del Senyor va dir a Josep a l'Egipte: "...torna al país d'Israel, perquè són morts els qui volien matar l'infant"
Moisès va prendre la seva dona i els seus fills... i se'n tornà cap a Egipte Ex 4, 20 Mt 2, 21 Josep prengué el nen i la seva mare i tornà al país d'Israel
Per fer veure el rerafons de les altres narracions no-bíbliques, recordeu el que ja està dit a La història de Moisès i el Faraó. 

Suposo que molts encara no coneixeu aquesta "gracieta" del petit Moisès. Ens n'ha conservat la seva memòria l'historiador Flavi Josep, per a qui Moisès "fou el més gran personatge entre els hebreus de tots els temps"

TOT EL QUE ENS HA DIT
WALTER BRUEGGEMANN
SOBRE LA 
RADICAL OPOSICIÓ
ENTRE
LA CONSCIÈNCIA MONÀRQUICA 
I
L'ALTERNATIVA 
PROFÈTICA
QUEDA RESUMIDA
EN AQUESTA "GRACIETA"
A mida que Moisès creixia, anava semblant per la seva intel·ligència de més edat de la que realment tenia; fins i tot en els jocs, ja donava proves de que en el futur seria ben capaç de fer coses extraordinàries. Quan ja tenia els tres anys, Déu va fer que el seu rostre irradiés una tal bellesa que tots en quedaven admirats. Atreia les mirades de tothom i, encara que anessin amb presses, tots s'aturaven al seu pas per a veure'l i admirar-lo. 

Termutis, la filla del faraó, al veure'l tan ple de gràcia i no tenint fills, va prendre la decisió de adoptar-lo com a fill. El va presentà al faraó i, després d'haver lloat la seva bellesa i les seves grans qualitats espirituals que ja es podien intuir en ell, li digué: "És el regal admirable que m'ha fet el Nil; dels seus braços l'he rebut i ara el vull adoptar. Us l'ofereixo per a que sigui el vostre successor, ja que no teniu cap fill" 

Aquest el va rebre content i, volent agradar a la seva filla, el va estrènyer contra el seu pit i li va posar sobre el cap la seva pròpia diadema. 

Moisès, com un nen que se'n burla, la va tirar per terra i la va trepitjar. Aquesta acció fou vista com un molt mal auguri. L'escriba sagrat que havia anunciat al faraó el naixement de Moisès va quedar tan colpit que allí mateix el volia matar. "Mireu, Senyor, -va dir dirigint-se al faraó- aquest nen del qual Déu ens va donar a conèixer que només amb la seva mort podíem assegurar la nostra pau. Veieu ja com la meva predicció queda confirmada i, marrec com és, ja menysprea la vostra grandesa i trepitja la vostra corona. Mateu-lo ja i així, d'un sol cop, destruireu les esperances que els hebreus han posat en ell i alliberareu els vostres pobles de la por" 

Flavi Josep
Las antiguitats judaiques
II, ix, nn. 205-23
Aquesta imatge segueix viva a molts llocs de la Bíblia. Per exemple a: 

"Els reis de les nacions les dominen com si en fossin els amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. No ha de ser així entre vosaltres...". 
 

Lc 22, 25
ELS SOMNIS EN L'EVANGELI DE LA INFÀNCIA DE MATEU
Recordeu a Josep, "el somiador" (Gn 37, 19) i expert en interpretar els somnis (Gn 41, 15) TROBAREM: 
  • tres aparicions angèliques en somnis
  • dos revelacions en somnis
Estudiem, en primer lloc, les tres aparicions angèliques en somnis. Aquí també trobarem un esquema ja estructurat
 
 
 
 
Aparicions angèliques en somnis
1, 20-21.24-25 2, 13-15ª 2, 19-21
Proposició introductòria:
Resumeix l'anterior per a introduir l'aparició 
Consta d'un genitiu absolut amb un de pospositiu,  seguit de idou. 
Va aparèixer: aorist a 1, 20; present històric a 2,13 i a 2,19. (Mateu no acostuma a utilitzar aquest últim  temps)
Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep Després de la mort d'Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte
 L'ordre de l'àngel:
dient: sempre el participi legon
dient: 
Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva  

Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús

dient: 
Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui
dient: 
Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel
 El motiu de l'ordre:
Sempre introduït per un gar pospositiu
perquè el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant  

perquè ell salvarà el seu poble dels pecats

perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo perquè ja són morts els qui volien matar l'infant
 Compliment  de l'ordre:
Es despertà, es llevà: sempre egetheis amb un de pospositiu 
Va prendre, prengué: tradueix paralambanein
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa  

No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús

Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel
I dos avisos en somnis:  
  • als mags (Mt 2, 12)
  • a Josep (Mt 2, 22)
 
 
Fora de context: 

Ja sabeu com aquest sant patriarca Josep, el nen mimat no solament pel seu pare Jacob, va deixar sense un duro, sense terres i convertits en esclaus del faraó, a tots els habitants de Canaan i de l'Egipte, gràcies a una sàvia política alimentària? 
Això sí: a tots, menys als sacerdots!! 

Llegiu Gènesi, cap 47, 13-26
Aquest esquema d'aparició angèlica en somni ja existia, no és obra de l'autor de l'evangeli o darrer redactor. La triple aparició angèlica a Josep era l'esquelet d'una narració pre-evangèlica de la infància de Jesús, narració que seguia els models dels relats bíblics de Josep, el patriarca que va conduir el poble de Déu a Egipte, i de Moisès, qui va fer sortir el poble de Déu d'Egipte 

El nostre evangelista, a qui per raons de pura comoditat seguirem anomenant "Mateu", va tenir la "santa llibertat" de modificar-lo al gust dels seus interessos teològics. Aquesta "santa llibertat" (des de fa temps bastant perduda entre els catòlics) de modificar un text ja comunitari és ben visible al relat de Mateu sobre el naixement de Jesús (Mt 1, 18-25):  

  • ha introduït dintre de l'esquema una "cita profètica" (els versets 22 i 23)
  • ha combinat aquest esquema d'aparició angèlica en somnis amb un anunci de naixement (també pre-existent). Prova d'aquesta combinació de dos relats és la duplicitat que trobem: dues ordres, dos motius, dos compliments.
      • Com ja hem vist l'evangeli de Lluc també coneixia aquesta tradició d'anunci de naixement
Si voleu saber el que ja estava fet abans de que Mateu hi posés les seves mans... 
Les "cites profètiques", la gran obra de Mateu
El tema mític de la "mare verge" o de "concebut per obra de l'Esperit Sant" procedeix únicament d'aquesta tradició d'anunci de naixement, tradició desconeguda per totes les altres fonts evangèliques i neo-testamentàries. 

Amb aquest fràgil fonament, és lògic que tot el discurs catòlic sobre la sexualitat humana trontolli per tots costats

 
 
 
 

 

Pàgina 
principal
Els dubtes d'un home just
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 

L'ordre de l'àngel :
dient: 
Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva  

Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús

dient: 
Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui
dient: 
Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel
 
 
 


 
 
 

 El motiu de l'ordre:
perquè el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant  

perquè ell salvarà el seu poble dels pecats

perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo perquè ja són morts els qui volien matar l'infant
 
 
 


 
 
 
 

 Compliment  de l'ordre:
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa  

No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús

Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel