|
Les
idees i les cites seran d'en
Walter
Brueggemann
La
imaginación profética
Per a explicar el que va passar a un indret de Palestina a les darreries
del segle I (abans de Crist) hem de viatjar a l'Egipte de les aigües
del Delta i dels faraons de la XIX Dinastia (entre 1345 i 1200), i més
concretament en els regnats dels faraons Ramsès II i del seu fill
Merneptà. No sé si les investigacions modernes ens permeten
imaginar-nos a Moisès i a Ramsès jugant junts de petits (Cfr
Ex 2, 10)...
No fa al cas en aquesta "Catequesi Nadalenca" precisar aquests
detalls històrics... Tampoc és ara el moment de saber els
noms i les edats dels "guies" que ens acompanyen en aquest viatge
a l'Egipte. No tenim un de sol; almenys en tenim tres. Cadascú d'ells
va una mica a la seva, a cops es repeteixen, a cops diuen coses diferents,
a vegades un es fica mentre l'altra encara està explicant una cosa...
Tots tres eren coneguts -com passa sovint en tants pobles- pel seu malnom:
a un li deien Yahvista, a un altre Eloista, i a un tercer -que sempre volia
tenir la darrera paraula- l'anomenaven Sacerdotal.
El que ens interessa en aquesta "Catequesi Nadalenca" és
adonar-nos com en els quinze primers capítols del llibre de l'Èxode
se'ns presenta una oposició radical entre el Faraó (sigui
qui sigui el seu nom) i Moisès, un dissident exiliat. Ho podem dir
millor: no estem davant d'una qüestió de persones, sino
de programes. L'oposició radical és entre el sistema
faraònic i l'alternativa mosaica.
El sistema faraònic no és cosa del passat; també
es dóna avui dia en els actuals règims democràtics...
Sistema caracteritzat per "la religió del triomfalisme estàtic"
que inclou necessàriament -per a la seva supervivència- "una
política d'opressió i explotació". En una "religió
del triomfalisme estàtic", Déu i el seu Temple queden integrats
i controlats pel poder. I la veu de Déu des de el seu Temple és
la repetició incansable de que "tot va bé". És la
veu del "Déu captiu".
Mientras
el imperio pueda mantener la ficción de que las cosas marchan debidamente,
no habrá verdadera congoja ni se producirá una crítica
seria.
La
señorita Blue ha llegado a ser una auténtica figura [en los
medios radiofónicos], y siempre comienza y concluye sus programas
con las mismas palabras: "Todo marcha estupendamente"... Este estribillo,
ahora macaconamente impuesto, se convierte en un aval del "status quo"
que sirve para engañar e insensibilizar.
En aquesta situació sòcio-política
concreta, l'alternativa mosaica consisteix en:
-
críticar la consciència monàrquica
dominant, rebutjant les seves pretensions i deslegitimant la situació
actual
-
Ruptura
con la religión de los dioses estáticos
Moisés
desenmascara a sus dioses (ni tienen poder ni son tales dioses) destruyendo
así la mítica legitimidad del mundo social del Faraón,
al demostrar que dicho régimen apela a instancias sancionadoras
que en realidad no existen.
-
Ruptura
con la política de opresión y explotación
Moisés
le opone una política de justicia y compasión. Los participantes
en el Exodo se vieron envueltos en la formación deliberada de una
nueva comunidad social en la historia, que tenía que inventar leyes,
pautas de gobierno y de orden, normas acerca del bien y del mal, criterios
sancionadores de responsabilidad, en correspondencia a la visión
de la libertad de Dios
-
Atacar
a la conciencia del imperio
El
programa de Moisés no consiste en liberar a un pequeño grupo
de esclavos ayudándoles a huir del imperio, sino, más bien,
en atacar a la conciencia del imperio, y nada menos que con el fin de acabar
tanto con los usos sociales como con las pretensiones míticas de
dicho imperio. La tradición profética es perfectamente consciente
de que ofrece una verdadera alternativa
-
dinamitzar persones i comunitats amb la promesa d'un
temps i d'una situació nova
-
La crítica
profética consiste en movilizar al pueblo para que tome conciencia
de su auténtica e incesante aflicción y enseñarle
a apartarse de quienes, aun oyendo sus quejas, son incapaces de escucharlas
y sólo reaccionan con la indiferencia. La crítica profética
consiste en capacitar al pueblo para que se comprometa en la historia (gritar
y ser escuchado).
-
La conciencia
alternativa ocasionada por Moisés proporciona además un modelo
de dinamización. Es cometido del profeta dar expresión a
las nuevas realidades frente a aquellas otras realidades, más visibles,
del viejo orden; dinamizar la realidad hacia futuros auténticamente
nuevos.
La narració bíblica de la història
de Moisès i el Faraó és la història d'una oposició.
Abans he parlat d'una oposició entre Moisès i el Faraó
(persones); tot seguit m'he corregit i he parlat d'una oposició
entre el sistema faraònic i l'alternativa mosaica (programes).
Potser em calgui corregir-me de nou i parlar d'oposició entre Yahvé
i el Faraó divinitzat (entre dues visions de la realitat).
Aquesta oposició acaba expressant-se en
el cant final de Moisès del capítol 15. Aquest és
un detall molt important per a la nostra "Catequesi Nadalenca",
ja que és una invitació a rellegir o tornar a cantar els
càntics "nadalencs" de l'evangeli de Lluc amb aquesta perspectiva
de oposició i de ruptura entre dues maneres d'entendre el món.
| El
Senyor
és
Rei
per sempre
més!!
Ha tirat
al mat
cavalls
i cavallers!!
Canteu al Senyor!!
|
|
La
última realidad dinamizadora es una doxología (=canto de
alabanza a Dios) en la que los cantores centran su atención en Aquel
que es libre, y al ejecutar el cántico hacen suya la libertad de
Dios.
La
doxología es el desafío último al lenguaje de la realidad
manipulada (la de la producción, la del horario, la del mercado):
sólo ella constituye el "universo de discurso" en el que es posible
el dinamismo.
La
evocación de una realidad alternativa consiste, en parte al menos,
en la lucha por el lenguaje y la legitimación de una nueva retórica.
Se
trata tan sólo de un poema, pero en él se incluye:
-
la pronunciación
de un nuevo nombre que redefine toda percepción social.
-
la revisión
de una improbable historia de inversión, en la que queda invalidada
la realidad imperial.
-
la exigencia
de que se decrete la libertad en la danza, la libertad de los cuerpos libres.
(Podríamos
meditar sobre la pérdida de libertad que han experimentado nuestros
cuerpos y sobre las dimensiones ideológicas de la actual irritación
en torno a la sexualidad humana)
-
la culminación
en la entronización: "¡El Señor reinará por
siempre jamás!" (la afirmación de la única realidad
que Egipto no podía permitir o tolerar).
|
|
Suposo que ja heu mirat
i remirat, prenent notes tal i com feia el bisbe Spong, aquests capítols
del llibre de l'Èxode, a la recerca de saber...
Quins elements d'aquesta
història
de Moisès i el
Faraó
seran recuperats a les
narracions
evangèliques
de Lluc i Mateu?
|
I per què no ens els envies
a tots?
Anima't 
|
Més tard, a l'hora de parlar dels evangelis,
els repassarem.
Ara podem veure altres detalls d'aquesta història
que no es troben a la Bíblia però sí a altres llibres
i obres de la literatura jueva.
| En aquest apartat segueixo a Raymond
E. Brown: El naixement del Messies |
|
Las
fuentes de que disponemos acerca de esta tradición van del siglo
I d.C. a la Edad Media. Son los targumes, o traducciones arameas del Exodo
(a veces muy libres en añadir detalles que no aparecen en el texto
hebreo; los midrases, o exposiciones homiléticas del Exodo, y algunas
vidas de Moisés. Es difícil cribar estas obras para determinar
qué parte del material es antigua y pudo ser conocida por los judíos
en el período en que tomaba forma el relato mateano de la infancia.
Afortunadamente, la Vida de Moisés, escrita por Filón
y el relato del nacimiento de Moisés en las Antiguedades
de Josefo ofrecen ejemplos incontrovertibles de la tradición midrásica
que circulaba en el primer siglo cristiano |
Flavi Josep
| Jerusalem
38 - Roma 100
Historiador
jueu, el nom autèntic del qual era Josep ben Maties. Descendent
d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu. Capturat en
la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma,
hi escriví ‘Història de la guerra jueva’, (77-78) i ‘Les
antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus
amb simpatia. |
-
El faraó va ser avisat miraculosament del
naixement d'un hebreu que esdevindria una amenaça per al regne egipci.
Aquest avís li va venir d'un dels seus "escribes sagrats"
-
Davant d'aquesta notícia el faraó s'alarma
i una gran por s'apodera dels egipcis
-
El faraó decideix la mort de tots els nens
hebreus
-
Perplexitat d'Amran, un hebreu, futur pare de Moisès,
quan s'adona que la seva dona espera un fill (no veia de què servia
tenir un fill condemnat a l'extermini)
-
Déu s'apareix en un somni al pare de Moisès
(Amran) i li diu que el nen a néixer escaparia de la mort i que
"alliberaria a la raça hebrea de l'esclavitud dels egipcis"
Les antiguitats
judaiques
II, ix, nn. 205-237
|
Altres documents
-
L'avís el va rebre el mateix faraó
en un somni, que després va ser interpretat pels seus mags i especialistes
en ciències ocultes.
-
Els mags del faraó ja havien previst el naixement
del "salvador d'Israel"
-
En néixer Moisès, una gran llum com
la d'una estrella, o la del sol i la lluna, va omplir tota la casa
-
Amram havia repudiat realment a la seva dona Joquèbed,
però davant de la insistència de la seva filla Maria la va
tornar a prendre
-
De Maria, la germana de Moisès, es diu que
va tenir una aparició angèlica, que l'Esperit de Déu
va venir sobre ella, que un home (un àngel) se li va aparéixer
en somnis, vestit de lli, dient-li que informés els seus pares de
que, per mitjà del nen que naixeria, Déu salvaria el seu
poble
|
