| Llavors
Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor
del Senyor:
Canto al Senyor per la seva
gran victòria:
ha tirat al mar cavall i
cavallers.
Del Senyor en ve la força
i el triomf,
és ell qui m'ha salvat
És el meu Déu
i jo l'he de lloar,
el Déu del meu pare
i jo l'he d'enaltir.
El Senyor és un gran
guerrer,
el seu nom és "el
Senyor".
Els carros del faraó
i el seu exércit
els ha llançat al
mar.
Els millors combatents
s'han enfonsat al Mar Roig.
Els ha cobert d'onades,
han baixat al fons com una
pedra.
La teva dreta, Senyor, és
forta i gloriosa.
La teva dreta, Senyor, ha
desfet l'enemic.
La teva grandesa
ha derrocat els adversaris.
La teva ira s'arbora
i els consumeix com la palla.
Al bufec del teu alè
s'han apilat les aigües,
s'han alçat les onades
com un dic,
s'ha endurit l'aigua al
mig del mar.
L'enemic es deia:
"Els perseguiré
i els agafaré,
m'atiparé de repartir
botí,
em trauré l'espasa
i tots seran meus".
Però bufà el
teu alè i el mar els cobreix;
s'enfonsen com plom
dins les aigües poderoses.
Qui és com tu entre
els déus, Senyor?
Qui és com tu magnífic
entre els sants?
Fas proeses temibles, obres
meravelles!
Has aixecat la mà,
i la terra ha engolit els
enemics.
Guies amb amor el poble que
has redimit;
el teu poder el condueix
al teu lloc sagrat.
Els pobles tremolen només
de sentir-ho;
el pànic s'apodera
dels habitants de Filistea.
Estan esglaiats els cabdills
d'Edom,
els caps de Moab s'han estremit;
s'han espantat tots els
habitants de Canaan.
Han caigut damunt d'ells
el pànic i el terror;
la força del teu
braç
els ha deixats muts com
la pedra,
mentre el teu poble travessava,
Senyor,
mentre travessava el poble
que t'has fet teu.
Fes-lo entrar a la muntanya,
implanta'l, Senyor, a la
teva heretat,
al lloc que has preparat
per a residir-hi,
al santuari que han bastit
les teves mans.
El Senyor és rei per
sempre més!!
Quan els cavalls del Faraó, amb els seus carros i els seus guerrers,
van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d'ells.
En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta.
Aleshores la profetessa Maria, germana d'Aaron, va prendre el tamborí,
i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. Maria entonava
la tornada:
Canteu al Senyor per la seva
gran victòria;
ha tirat al mar cavalls
i cavallers.
La traducció segueix la versió de la
Bíblia Interconfessional.
Potser fora millor mantenir el nom de "Yahvé"
(que té més el caràcter de nom propi), en
lloc de "el Senyor" (que sembla un nom comú). |
1.- La más antigua
alabanza de Israel a Yahvé fue sin duda el canto de victoria
en las tiendas de los justos, que celebraba las intervenciones salvíficas
de Yahvé. Ejemplos de estos "cantos de victoria" los encontramos
en:
-
El canto del mar Rojo (Ex 15) conserva el recuerdo de un puro milagro
-
El canto de Débora (Jue 5, 4-5)
-
otros (los podemos encontrar diseminados y refundidos en salmos de composición
ulterior, formando parte de la liturgia de la época monárquica,
por ejemplo Salmo 68, 2-5)
2.- Ex 15 es un brote de lirismo épico, compuesto de estrofas irregulares,
cuya única regla es la repetición incesante del tema de la
victoria de Dios
-
las dos terceras partes del poema cantan el extraordinario triunfo del
paso del mar Rojo
-
el pensamiento fundamental es que los egipcios perecieron en el agua: no
hay poder humano que sea capaz de aniquilar al adversario hundiéndolo
hasta el fondo del abismo.
3.- Hay una visión retrospectiva y extraordinariamente simplificadora
-
canta la victoria de Yahvé sobre los pueblos del sur de Palestina
(la conquista fue larga, azarosa y difícil, sólo concluida
en tiempos de David)
-
en el horizonte está el Monte Santo, la Morada del Dios magnífico
y bueno
-
los acentos son los mismos que encontramos en todas las epopeyas
nacionales (Ilíada, Eneida, Cantar de Roland...)
-
el bardo hebreo quiere proclamar la fortaleza de su Dios y la salvación
que ha proporcionado a su pueblo
4.- Como punto de partida de esta composición, debió de existir
un primer cántico, de expresión menos acabada, menos clásica,
y que no celebrara más que el paso del Mar Rojo
-
los vv. 20-21 evocan seguramente este origen del cántico
-
el v. 19 (adición redaccional), que reproduce en parte a 14,27-29,
se presenta aún -en cierto modo- como una conclusión
-
el verso puesto en labios de Myriam ("profetisa" por ser portavoz de Dios)
tiene visos de ser muy antiguo
Aleshores la profetessa
Maria, germana d'Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones
van seguir-la dansant i tocant tamborins. Maria entonava la tornada:
Canteu al Senyor
Per la seva gran victoria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers
5.- El poema en su forma actual se remonta verosímilmente a la época
real
-
su perfección literaria nos haría pensar en la época
de Isaías o del Deuteronomio (tal vez es un poco más antiguo)
-
quizá ocupó un lugar junto a muchos salmos de la gran época
-
es fácil que (tal como ahora lo conocemos) fuera compuesto o, al
menos, utilizado para una liturgia de fiesta
-
la celebración pascual en Jerusalén, desde el momento en
que se formó, no debió de tardar en adoptarlo
-
es el primero y el más celebre de los "cánticos" utilizados
también por la liturgia cristiana (salmo responsorial a la tercera
lectura de la vigilia pascual)
-
en la liturgia eterna es el cántico de los vencedores (Ap 15, 2-4.
cfr Ap 14, 2-3)
|
