EL CÀNTIC DE MOISÈS 
 
Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor: 

Canto al Senyor per la seva gran victòria: 
ha tirat al mar cavall i cavallers. 

Del Senyor en ve la força i el triomf, 
és ell qui m'ha salvat 
És el meu Déu i jo l'he de lloar, 
el Déu del meu pare i jo l'he d'enaltir. 

El Senyor és un gran guerrer, 
el seu nom és "el Senyor". 
Els carros del faraó i el seu exércit 
els ha llançat al mar. 
Els millors combatents 
s'han enfonsat al Mar Roig. 
Els ha cobert d'onades, 
han baixat al fons com una pedra. 

La teva dreta, Senyor, és forta i gloriosa. 
La teva dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. 
La teva grandesa 
ha derrocat els adversaris. 

La teva ira s'arbora 
i els consumeix com la palla. 
Al bufec del teu alè 
s'han apilat les aigües, 
s'han alçat les onades com un dic, 
s'ha endurit l'aigua al mig del mar. 

L'enemic es deia: 
"Els perseguiré i els agafaré, 
m'atiparé de repartir botí, 
em trauré l'espasa 
i tots seran meus". 

Però bufà el teu alè i el mar els cobreix; 
s'enfonsen com plom 
dins les aigües poderoses. 

Qui és com tu entre els déus, Senyor? 
Qui és com tu magnífic entre els sants? 
Fas proeses temibles, obres meravelles! 
Has aixecat la mà, 
i la terra ha engolit els enemics. 

Guies amb amor el poble que has redimit;  
el teu poder el condueix al teu lloc sagrat. 

Els pobles tremolen només de sentir-ho; 
el pànic s'apodera dels habitants de Filistea. 
Estan esglaiats els cabdills d'Edom, 
els caps de Moab s'han estremit; 
s'han espantat tots els habitants de Canaan. 

Han caigut damunt d'ells el pànic i el terror; 
la força del teu braç  
els ha deixats muts com la pedra, 
mentre el teu poble travessava, Senyor, 
mentre travessava el poble que t'has fet teu. 

Fes-lo entrar a la muntanya, 
implanta'l, Senyor, a la teva heretat, 
al lloc que has preparat per a residir-hi, 
al santuari que han bastit les teves mans. 

El Senyor és rei per sempre més!! 

Quan els cavalls del Faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d'ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta. 

Aleshores la profetessa Maria, germana d'Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. Maria entonava la tornada: 

Canteu al Senyor per la seva gran victòria; 
ha tirat al mar cavalls i cavallers. 
 
 
 

La traducció segueix la versió de la Bíblia Interconfessional. 
Potser fora millor mantenir el nom de "Yahvé" (que té més el caràcter de nom propi), en lloc de "el Senyor" (que sembla un nom comú).

1.- La más antigua alabanza de Israel a Yahvé fue sin duda el canto de victoria en las tiendas de los justos, que celebraba las intervenciones salvíficas de Yahvé. Ejemplos de estos "cantos de victoria" los encontramos en: 
      • El canto del mar Rojo (Ex 15) conserva el recuerdo de un puro milagro
      • El canto de Débora (Jue 5, 4-5)
      • otros (los podemos encontrar diseminados y refundidos en salmos de composición ulterior, formando parte de la liturgia de la época monárquica, por ejemplo Salmo 68, 2-5)
2.- Ex 15 es un brote de lirismo épico, compuesto de estrofas irregulares, cuya única regla es la repetición incesante del tema de la victoria de Dios 
      • las dos terceras partes del poema cantan el extraordinario triunfo del paso del mar Rojo
      • el pensamiento fundamental es que los egipcios perecieron en el agua: no hay poder humano que sea capaz de aniquilar al adversario hundiéndolo hasta el fondo del abismo.
3.- Hay una visión retrospectiva y extraordinariamente simplificadora 
      • canta la victoria de Yahvé sobre los pueblos del sur de Palestina (la conquista fue larga, azarosa y difícil, sólo concluida en tiempos de David) 
      • en el horizonte está el Monte Santo, la Morada del Dios magnífico y bueno
      •  los acentos son los mismos que encontramos en todas las epopeyas nacionales (Ilíada, Eneida, Cantar de Roland...)
      •  el bardo hebreo quiere proclamar la fortaleza de su Dios y la salvación que ha proporcionado a su pueblo
4.- Como punto de partida de esta composición, debió de existir un primer cántico, de expresión menos acabada, menos clásica, y que no celebrara más que el paso del Mar Rojo 
      • los vv. 20-21 evocan seguramente este origen del cántico
      • el v. 19 (adición redaccional), que reproduce en parte a 14,27-29, se presenta aún -en cierto modo- como una conclusión
      • el verso puesto en labios de Myriam ("profetisa" por ser portavoz de Dios) tiene visos de ser muy antiguo
        • Aleshores la profetessa Maria, germana d'Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la dansant i tocant tamborins. Maria entonava la tornada: 
             
            Canteu al Senyor 
            Per la seva gran victoria;  
            ha tirat al mar  
            cavalls i cavallers
5.- El poema en su forma actual se remonta verosímilmente a la época real 
      • su perfección literaria nos haría pensar en la época de Isaías o del Deuteronomio (tal vez es un poco más antiguo)
      • quizá ocupó un lugar junto a muchos salmos de la gran época
      • es fácil que (tal como ahora lo conocemos) fuera compuesto o, al menos, utilizado para una liturgia de fiesta
      • la celebración pascual en Jerusalén, desde el momento en que se formó, no debió de tardar en adoptarlo
      • es el primero y el más celebre de los "cánticos" utilizados también por la liturgia cristiana (salmo responsorial a la tercera lectura de la vigilia pascual)
      • en la liturgia eterna es el cántico de los vencedores (Ap 15, 2-4. cfr Ap 14, 2-3)
 
 
Ap 14, 2-3
Ap 15, 2-4 
…I vaig sentir del cel una veu  
que era com el bramul de les onades  
com el retruny d'un gran tro;  
era una veu semblant al cant  
dels qui s'acompanyen amb la cítara.  
Cantaven un càntic nou davant el tron  
i davant dels quatre vivents i els ancians.  
Aquell càntic, ningú no el podia aprendre  
fora dels cent quaranta-quatre mil  
que havien estat rescatats de la terra 
Vaig veure també com un mar de vidre 
barrejat amb foc.  
Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, 
de la seva estàtua i de la xifra del seu nom,  
estaven drets vora aquell mar,  
amb cítares de Déu a les mans,  
I cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu,  
i el càntic de l'anyell:  
Senyor, Déu de l'univers,  
Les teves obres són grans i admirables.
 
Resumido de Georges Auzou 
El libro del Exodo 
"De la Sevidumbre al servicio" 
Pág 198 ss. 
 
 
 

 

Pàgina 
principal
Tornaràs a la història de Moisès i el Faraó...