Deuteronomi
22
22 Si un home és sorprès
jaient amb una dona
|
Aquesta
és la legislació, diferenciant les diverses situacions, que
trobem en el capítol 22 del llibre del Deuteronomi.
És clar que el verset 22 no fa al nostre cas: Josep i Maria no están encara casats. Tampoc fa al nostre cas (o al de Josep) el verset 28, ja que Maria ja té un compromís. A partir del verset 23 ja parla d'una |
||||||||
Fem
una mica de grec
Versió grega de Deuteronomi 22, 23: Evangeli de Mateu 1, 18: Evangeli de Lluc 2, 27: |
|||||||||
En
el cas de violació d'una noia ja promesa, el legislador deuteronòmic
distingueix dues situacions: si la violació ha tingut lloc a
ciutat o a un
lloc despoblat.
En aquest segon cas, l'home (el nostre Josep) podia escollir entre "seguir endavant" com si res no hagués passat, o retornar la noia als seus pares com si es tractés d'un producte defectuós (fent els papers corresponents). La llei li donava
la possibilitat d'escollir i aquest és el dubte de Josep:
|
COM
RELACIONAR LA RECTITUD O JUSTÍCIA DE JOSEP
AMB LA SEVA DECISIÓ DE DIVORCIAR-SE DE MARIA? |
||||
|
que era just
i no la volia infamar, |
|
||
VIwsh.f de.
o` avnh.r auvth/j( |
di,kaioj w'n
kai. mh. qe,lwn auvth.n deigmati,sai |
avpolu/sai auvth,n |
||
¿Com
traduir aquesta i ?
¿Com traduir aquestkai? |
||||
que era just
i, per això, no la volia infamar |
||||
que era home just,
però no la volia infamar |
Segueixen la primera traducció els que pensen que la bondat o clemència és la nota distintiva de la rectitud o justícia de Josep, el qual es ma mostrar com home just (bondadós, clement) al no voler urgir amb rigor la llei contra l'adulteri i al decidir-se a separar-se de Maria de la manera més fàcil possible | ||||
Entre els antics, Clement
d'Alexandria; entre els moderns, Pesh, Spicq.
Però el missatge angèlic dóna a entendre que Josep, per la seva condició d'home just, té escrúpols de portar a terme el procés matrimonial |
||||
També segueixen la primera traducció els que pensen que un temor religiós o reverencial era el que va impedir a Josep que acabés per prendre Maria com a muller, la dóna elegida per Déu com el seu vas sagrat | ||||
Entre els antics Eusebi, Efrén, Teofilacte; entre els moderns Léon-Dufour. Aquesta teoria suposa que Josep sap que l'embaràs de Maria és obra d'una intervenció divina. Però, com va saber Josep que l'embaràs era el resultat d'una intervenció divina? | ||||
Segueixen la segona traducció els que pensen que l'obediència a la llei era la nota distintiva de la rectitud o justícia de Josep: "Seguir, irreprotxablement, tots els preceptes i les observances del Senyor", com Lluc diu de Zacaries i d'Elisabet (Lc 1, 6). Aquí s'accepta que Josep dóna per suposat que Maria li ha estat infidel | ||||
Aquesta teoria fou corrent a l'antiguitat (Justin, Ambrosi, Agustí, Crisòstom) i modernament la defensen Hill i Descamps. En el Protoevangeli de Jaume (segle II) es diu: "Si amago la seva falta, em trobaré que actuo contra la Llei del Senyor" (14, 1). |
Raymond Brown, al qual he resumit en aquest darrer apartat, acaba dient: | ||||
De las tres explicaciones, pienso que sólo la tercera es convincente. No me parece casual que la primera y la segunda sean populares entre los especialistas católicos, puesto que se adaptan mejor que la tercera al sentir de la piedad cristiana sobre los padres de Jesús. A muchas personas les puede ofender la idea de que José pudiera considerar a María como adúltera; pero para los cristianos de origen judío del siglo I esto no restaría ningún mérito a su calidad de hombre recto deseoso de obedecer a la ley contra sus propias inclinaciones. | ||||
Algunes
anotacions:
|
||||
Però Dt 22, 20-21 es refereix al cas d'una dona ja casada i que ja ha conviscut amb el seu marit, tal com ve indicat per Dt 22, 13: "Si un home es casa amb una dona i, després de cohabitar amb ella, deixa d'estimar-la..." (eva.n de, tij la,bh| gunai/ka kai. sunoikh,sh| auvth/| kai.......). | ||||
|
||||
La "fe del poble català" exigiria una profunda revisió de les notes d'aquesta Bíblia de Montserrat. Vegeu també la nota a Lc 2, 39: "El retorn a Galilea no es degué realitzar fins dos o tres anys més tard. Mentrestant va passar tot el que conta Mt 2" | ||||
|
||||
Però Dt 24, 1 es refereix al cas d'un home, a qui, un cop ja casat, no li acaba d'agradar la seva dona... (eva.n de, tij la,bh| gunai/ka kai. sunoikh,sh auvth/| kai....) | ||||
|
constitueix el Capítol Sisè de la meva Catequesi Nadalenca
|
de la Catequesi Nadalenca |
|
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat Setembre 2000 Última actualització: 27 agost 2011 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)