Els dubtes
d'un home just
    Quins eren els dubtes que Josep tenia?
    Quins dubtes podia tenir un home just?
 
He posat alguna frase en grec i no ha estat per a lluir-m'hi. És una manera gràfica de fer veure com els evangelistes han seguit molt d'aprop el text grec de l'AT, la versió dels Setanta (La LXX).
Per a veure el text grec, 
Josep, home just, vol complir en tot moment la Llei, i ara es troba en una situació en què la Llei li dóna llibertat.

Quina és aquesta situació?

    Quina és aquesta llibertat?
Deuteronomi 22

22 Si un home és sorprès jaient amb una dona 
casada, tots dos han de morir, l'home i la dona. Extirpa d'Israel la maldat. 
23 Si un home troba en una ciutat una noia verge unida per acord matrimonial amb un altre i jeu amb ella, traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los fins que morin. La noia ha de morir perquè, tot i ser dintre la ciutat, no va cridar que l'ajudessin, i l'home ha de morir perquè va violar la dona d'un altre. Extirpa la maldat d'enmig teu.
25 Però si és fora poblat on l'home troba la noia unida per acord matrimonial i la viola, només haurà de morir l'home. A la noia no li facis res; ella no ha comès cap falta que mereixi la mort. Aquest cas s'assembla al d'un home que es llança contra un altre i el mata
27 Fora poblat, encara que la noia hagués cridat, ningú no hauria vingut a defensar-la.
28 Si un home troba una noia que encara no està unida per acord matrimonial, se l'enduu, jeu amb ella i el descobreixen,  haurà de pagar al pare de la noia cinquanta peces de plata i s'hi haurà de casar, perquè l'ha posseïda; i no podrà divorciar-se'n en tota la seva vida. 

Aquesta és la legislació, diferenciant les diverses situacions, que trobem en el capítol 22 del llibre del Deuteronomi.

És clar que el verset 22 no fa al nostre cas: Josep i Maria no están encara casats. Tampoc fa al nostre cas (o al de Josep) el verset 28, ja que Maria  ja té un compromís.

A partir del verset 23 ja parla d'una 

noia verge unida per acord matrimonial a un home
Fem una mica de grec

Versió grega de Deuteronomi 22, 23:

pai/j parqe,noj memnhsteume,nh avndri.

Evangeli de Mateu 1, 18:

mnhsteuqei,shj th/j mhtro.j auvtou/ Mari,aj tw/| VIwsh,f(

Evangeli de Lluc 2, 27:

pro.j parqe,non evmnhsteume,nhn avndri.
En el cas de violació d'una noia ja promesa, el legislador deuteronòmic distingueix dues situacions: si la violació ha tingut lloc a ciutat o a un lloc despoblat.

En aquest segon cas,  l'home (el nostre Josep) podia escollir entre "seguir endavant" com si res no hagués passat, o retornar la noia als seus pares com si es tractés d'un producte defectuós (fent els papers corresponents).

La llei li donava la possibilitat d'escollir i aquest és el dubte de Josep:
 

Segueixo amb ella
i me l'enduc a casa?
La retorno a casa dels seus pares?
 
COM RELACIONAR LA RECTITUD O JUSTÍCIA DE JOSEP
AMB LA SEVA DECISIÓ DE DIVORCIAR-SE DE MARIA?
Josep, el seu marit
que era just
i
no la volia infamar,
resolgué de repudiar-la secretament
VIwsh.f de. 
o` avnh.r auvth/j(
di,kaioj w'n
kai.
mh. qe,lwn auvth.n deigmati,sai
evboulh,qh la,qra| 
avpolu/sai auvth,n
 ¿Com traduir aquesta i ?
¿Com traduir aquestkai
que era just 
i, per això, 
no la volia infamar
que era home just, 
però no
la volia infamar
Segueixen la primera traducció els que pensen que la bondat o clemència és la nota distintiva de la rectitud o justícia de Josep, el qual es ma mostrar com home just (bondadós, clement) al no voler urgir amb rigor la llei contra l'adulteri i al decidir-se a separar-se de Maria de la manera més fàcil possible
Entre els antics, Clement d'Alexandria; entre els moderns, Pesh, Spicq. 
Però el missatge angèlic dóna a entendre que Josep, per la seva condició d'home just, té escrúpols de portar a terme el procés matrimonial
També segueixen la primera traducció els que pensen que un temor religiós o reverencial era el que va impedir a Josep que acabés per prendre Maria com a muller, la dóna elegida per Déu com el seu vas sagrat
Entre els antics Eusebi, Efrén, Teofilacte; entre els moderns Léon-Dufour. Aquesta teoria suposa que Josep sap que l'embaràs de Maria és obra d'una intervenció divina. Però, com va saber Josep que l'embaràs era el resultat d'una intervenció divina?
Segueixen la segona traducció els que pensen que l'obediència a la llei era la nota distintiva de la rectitud o justícia de Josep: "Seguir, irreprotxablement, tots els preceptes i les observances del Senyor", com Lluc diu de Zacaries i d'Elisabet (Lc 1, 6). Aquí s'accepta que Josep dóna per suposat que Maria li ha estat infidel
Aquesta teoria fou corrent a l'antiguitat (Justin, Ambrosi, Agustí, Crisòstom) i modernament la defensen Hill i Descamps. En el Protoevangeli de Jaume (segle II) es diu: "Si amago la seva falta, em trobaré que actuo contra la Llei del Senyor" (14, 1).
Raymond Brown, al qual he resumit en aquest darrer apartat,  acaba dient:
De las tres explicaciones, pienso que sólo la tercera es convincente. No me parece casual que la primera y la segunda sean populares entre los especialistas católicos, puesto que se adaptan mejor que la tercera al sentir de la piedad cristiana sobre los padres de Jesús. A muchas personas les puede ofender la idea de que José pudiera considerar a María como adúltera; pero para los cristianos de origen judío del siglo I esto no restaría ningún mérito a su calidad de hombre recto deseoso de obedecer a la ley contra sus propias inclinaciones.
Algunes anotacions:
  • John Shelby Spong relaciona els dubtes de Josep amb la legislació de Deuteronomi (Dt 22, 23-27)
      • Mateo no pudo haberse inventado de la nada la historia de José debatiendo la posibilidad de divorciarse de María en secreto, de acuerdo con las prescripciones de la Torah en el Deuternomio (Dt 22, 23-27). Este pasaje de la Torah sugiere que "una mujer desposada que fuere violada en un lugar donde nadie pudiera oír sus gritos de auxilio, no debe ser condenada a muerte". En tal caso, sería devuelta naturalmente a su familia como "cosa dañada". Si esto se hiciera en secreto, la desgracia de ella sería mínima. Ése fue el plan de José...
         
  • Raymond Brown relaciona els dubtes de Josep amb la legislació de Deuteronomio (Dt 22, 20-21)
      • La ley concreta que afectaba a José era Dt 22, 20-21, que considera el caso de una joven que es conducida a casa del marido y resulta no ser virgen. El Deuteronomio exigía la lapidación de la adúltera, pero en un sistema legal menos severo el mandato de "quitar el mal de en medio de ti" se habría cumplido divorciándose de ella
Però Dt 22, 20-21 es refereix al cas d'una dona ja casada i que ja ha conviscut amb el seu marit, tal com ve indicat per Dt 22, 13: "Si un home es casa amb una dona i, després de cohabitar amb ella, deixa d'estimar-la..." (eva.n de, tij la,bh| gunai/ka kai. sunoikh,sh| auvth/| kai.......).
  • La Bible de Jérusalem també es refereix al Deuteronomi (Dt 22, 20-21)
      • La rectitud de Josep consisteix, sens dubte, en que no vol donar el seu nom a un nen, el pare del qual desconeix, però també en que convençut de la virtud de Maria, rebutja que la Llei, seguint el seu procés rigorós (Deu 22, 20s), tingui una paraula a dir en aquest misteri incomprensible per a ell (nota a Mt 1, 19)
         
  • El Nou Testament dels "monjos de Montserrat" no cita per a res el Deuteronomi
      • Quan Josep sap que Maria ha concebut per obra de l'Esperit Sant, es creu obligat a deixar-la per reverència a l'obra de Déu o perquè la gent no el prengui per pare d'aquet infant que té un origen diví 
La "fe del poble català" exigiria una profunda revisió de les notes d'aquesta Bíblia de Montserrat. Vegeu també la nota a Lc 2, 39: "El retorn a Galilea no es degué realitzar fins dos o tres anys més tard. Mentrestant va passar tot el que conta  Mt 2"
  • La Bíblia Catalana Interconfesional tampoc cita per a res el  Deuteronomi

  •  
  • La Biblia Latinoamericana relaciona els dubtes de Josep amb el Deuteronomi (Dt 24, 1)
      • José "pensó firmarle en secreto un acta de divorcio". el Evangelio nos dice que lo hacía, conforme a la ley (Deu 24, 1), para no desacreditarla, pero no aclara las razones por las cuales quería separarse de ella. Tal vez porque, al verla embarazada, sospecha algo misterioso y, porque María no se lo comunicó, no tiene otra solución que renunciar a ella. Tal vez porque ha aprendido de María lo que le sucedió y piensa que no debe estorbar una obra tan grande
Però Dt 24, 1 es refereix al cas d'un home, a qui, un cop ja casat, no li acaba d'agradar la seva dona... (eva.n de, tij la,bh| gunai/ka kai. sunoikh,sh auvth/| kai....)
    Algunes preguntes:
     
      • Quantes vegades els catòlics de "missa dominical" han sentit parlar d'aquestes normes del Deuteronomi i de les possibilitats que obrien: relacions pre-matrimonials, violació, adulteri...?

      •  
      • Per què es segueixen venent traduccions del Nou Testament, les notes dels quals no es fan ressó del consensus exegètic-teològic que avui dia es dóna entre els erudits? És només per les raons comercials de l'editorial?

      •  
            Si els monjos de Montserrat volen participar a la Nova Evangelització del Tercer Mil·leni, no haurien de començar per retirar de la venda la seva actual versió del NOU TESTAMENT?

 
 
 

"Els dubtes d'en Josep"

constitueix el Capítol Sisè de la meva Catequesi Nadalenca

Pàgina principal
de la Catequesi Nadalenca
Concepcions virginals, a dojo!

 
 

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
Setembre 2000
Última actualització: 27 agost 2011
Per dir la teva Pàgina principal de la web

La meva Catequesi Nadalenca


 
 
 

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)